No description available.

La tesi és una monografia sobre Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901 - Bergerac, 1966), un autor poc conegut i, segurament, infravalorat de la nostra història cultural. L'estudi es divideix en nou capítols que avancen cronològicament. El primer s'ocupa del punt de partida de Xuriguera en el món de la literatura i del periodisme. El segon indaga en els anys de formació a la ciutat de Lleida i es comenta, de manera preferent, el paper fonamental que va tenir en l'intent d'articular unes propostes culturals modernes des de la revista Lleida. El tercer té com eix les tasques desenvolupades a París i l'anàlisi del seu primer llibre, Els exiliats acusen. El quart descriu la tornada de Xuriguera a les Terres de Ponent amb l'encàrrec de dirigir el diari republicà i d'esquerres La Jornada. El cinquè se centra en l'exercici de l'activitat cultural i política a Barcelona: articles per a periòdics i revistes com La Publicitat, Mirador, La Humanitat, La Rambla i L'Horitzó; novel·les i reculls que s'emmarquen dins el corrent de la narrativa psicològica, Volves grises, Desordre i Espills dormits; assaigs de tema polític i literari, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença; i traduccions, Els infants terribles, de Jean Cocteau i Masako, de Kikou Iamata. El sisè examina l'activitat que desenvolupa al llarg de la guerra civil al servei de Catalunya i de la República alhora que redacta articles per a diverses revistes i dóna a conèixer els assaigs La repressió contra els obrers a Catalunya i Goya, pintor del poble, i la novel·la Destins. El setè gira al voltant de l'estada de Xuriguera a les viles occitanes de Mouleydier i Bergerac, un període en què, tot i dedicar-se al periodisme (en publicacions de l'exili català de França i d'Amèrica), a la creació literària (amb les novel·les Els Astruc i Tres nits i els assaigs Novel·les i novel·listes catalans i L'escola de pintura catalana, que han romàs inèdits) i a la traducció (Madame Bovary, de Gustave Flaubert), col·labora amb Joan Casanovas per impulsar el moviment polític conegut com a Unió i amb Josep Queralt per tal de fer renéixer les Edicions Proa a Perpinyà. El vuitè se circumscriu als anys en què, des de París, es converteix en un dels més ferms activistes en defensa de la cultura catalana (les emissions radiofòniques "París, fogar de cultura catalana"; els Jocs Florals del Centenari; el Patronat de Cultura Catalana Popular; i la creació de la delegació francesa d'Òmnium Cultural), malgrat no deixar de banda el periodisme, l'assaig i la traducció (les versions de Jean-Paul Sartre i de Simone de Beauvoir representen la incorporació d'aquests dos autors a les lletres catalanes). El novè i darrer passa revista a la repercussió que va causar en el món català la mort de Xuriguera. L'estudi es completa amb una sèrie d'annexos que tenen la finalitat d'acabar de perfilar la imatge que, sobre la figura de Xuriguera, s'ha anat proporcionant al llarg del discurs: inclouen una relació de l'obra literària, tant la publicada com la inèdita; una selecció dels articles periodístics; l'edició de les novel·les Els Astruc i Tres nits; una extensa mostra de l'epistolari; i una tria dels comentaris crítics apareguts a la premsa coetània sobre la seva producció. / The thesis is a monograph about Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901- Bergerac, 1966), an author who is little known and probably little appreciated in our cultural history. The research is divided into nine chapters which, advance in chronological order. The first one is concerned with Xuriguera's firsts steps in the world of literature and journalism. The second one investigates his years of education in the city of Lleida and his fundamental role in some modern cultural proposals from the magazine called Lleida. The third one enquires into his works in Paris and analyses his first book, Els exiliats acusen. The fourth one describes his coming back to the west with the assignment of editing the left-wing republican newspaper La Jornada. The fifth one pays attention to his cultural and political activities in Barcelona: articles for newspapers and magazines such as La Publicitat, Mirador, La Humanitat, and L'Horitzó; works and writings which are in the psychological narrative, Volves grises, Desordre and Espills dormits; political and literary essays, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença, and translations, Els infants terribles, by Jean Cocteau i Masako, by Kikou Iamata. The sixth one inspects his activities in the Spanish Civil War at the service of Catalonia and the Republic as well as his articles for several magazines and essays like La repressió contra els obrers a Catalunya and Goya pintor del poble and the novel Destins. The seventh one talks about Xuriguera's stay in Mouleydier and Bergerac, villages of Provence, a period in which even he devoted himself to journalism (publishing from the Catalan exile in France and America), literary creation (with the novels Els Astruc and Tres nits and the essays Novel·les i novel·listes catalans and L'escola de pintura catalana, which are still unpublished), and to translation (Madame Bovary, by Gustave Flaubert), collaborates with Joan Casanovas to promote the political movement known as "Unió" and with Josep Queralt in order to make "Edicions Proa" reappear in Perpinyà. The eight one centres on the years when, from Paris, he becomes one of the firmest activists defending Catalan culture (the broadcasts "Paris, fogar de la cultura Catalana"; the "Jocs Florals del Centenari"; the "Patronat de Cultura Catalana Popular"; and the creation of the French office of "Omnium Cultural"); however, he never leaves journalism, essay and translation (the translations of Jean-Paul Sartre and Simone Beauvoir represent the incorporation of these two authors to the Catalan arts). The ninth and last one enquires into the repercussions that Xuriguera's death caused in the Catalan world.The investigation is completed with a series of annexes which have the purpose of completing the picture of Xuriguera's personality. They include a list of works, published as well as unpublished; a selection of newspaper articles; the edition of the novels Els Astruc and Tres nits, an extensive sample of his collection of letters; and a selection of the critical commentaries which were published in the contemporary press about his works.

No description available.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'edició i l'estudi de la Vida de la sacratíssima verge Maria (València, Nicolau Spindeler, 1494) de Miquel Peres, una de les obres produïdes en el segle d'or valencià i que a hores d'ara encara no compta amb cap edició moderna ni amb estudis que li hagen dedicat una atenció especial. És l'obra més original de les conservades de l'autor, i també la que gaudí d'una major acollida, ja que es reedità diverses vegades tant en el segle XV com en el XVI especialment, i tant en la tradició catalana com en la castellana. Probablement la bona recepció que tingué està directament relacionada amb el context espiritual imperant en l'albada de l'edat moderna, una espiritualitat renovada i de caire intimista que troba en la contemplació devota una de les principals vies d'expressió, i que veiem exemplificada en les pàgines d'aquest volum. Tanmateix, no compten amb cap treball que s'haja ocupat d'editar el text ni d'analitzar-ne la gènesi o la difusió notable de què va gaudir, ja que la producció d'aquest autor ha estat força desatesa. La hipòtesi que motiva aquest treball parteix de la consideració que en els estudis de literatura catalana Miquel Peres no ha estat considerat fins ara com un escriptor de primera línia, i, tanmateix, tant el volum de la seua producció, com les característiques concretes de les seues obres, fan pensar que mereix una reconsideració i un estudi detingut per poder plantejar una revalorització dels seus texts. A través d'aquest treball mirarem de situar la Vida de la sacratíssima verge Maria en el panorama literari i espiritual peninsular, de manera que es pose de manifest l'originalitat que suposà, i que explica l'èxit que se'n seguí, i contribuirem al coneixement de l'activitat literària de la València lletraferida de les darreries de l'edat mitjana i els inicis de l'edat moderna.

Estudi de la biografia i de l’obra de Moyà en el seu context històric, literari i cultural. Anàlisi de la ideología i l’estètica de Moyà, així com també de la seva obra en prosa i de la seva poesia tant editada com inèdita

No description available.

No description available.

No description available.

Antoni Pous, poeta i traductor és un estudi monogràfic de la figura d'Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 - Barcelona, 1976), activista cultural i home de lletres que va destacar de molt jove, en la immediata postguerra, com a poeta de gran talent; que als anys seixanta va dur a terme una tasca cultural i pedagògica de gran transcendència a Igualada, amb la fundació del grup Lacetània i la creació de la revista Textos; que a partir de 1968 va impulsar de manera decisiva els estudis de llengua i literatura catalanes en l'àmbit alemany, primer des de Tübingen i després des de Zuric, i que finalment, amb la seva tasca de traductor, va introduir a l'àmbit literari català l'obra de dos autors clàssics del segle XX: Walter Benjamin i Paul Celan.La tesi es divideix en quatre grans blocs: el primer, titulat "L'home", reconstrueix la trajectòria vital de Pous a partir dels seus propis escrits, molts d'ells inèdits, i del testimoni de les persones que el van tractar directament, sigui a través de la correspondència que van mantenir-hi o bé de les entrevistes orals fetes expressament per a aquest treball; el segon, titulat "El pensament", analitza els escrits en prosa que ens va deixar Pous, tant els publicats com els inèdits, per tal d'esbossar les seves idees sobre la religió, la filosofia, la política i la literatura; el tercer, amb el títol de "La poesia", recull i comenta la seva obra poètica, en gran part també inèdita, i en traça l'evolució des de la filiació ribiana dels inicis fins a l'hermetisme influït per Paul Celan de la darrera època, passant per la poesia de to social de finals dels seixanta; finalment, el quart bloc, sota el títol de "Les traduccions", cataloga i analitza les versions que Pous va fer de textos poètics, teològics i filosòfics al català, especialment de l'alemany, amb especial atenció a les seves seleccions de textos de Walter Benjamin i Paul Celan, les primeres que es van fer en català, i també les seves versions en alemany, fetes en col·laboració amb Johannes Hösle, de poesia catalana del segle XX.A banda de ser el primer treball exhaustiu sobre aquesta figura fins ara pràcticament desconeguda de les nostres lletres, Antoni Pous, poeta i traductor aporta també dades de primera mà sobre diversos aspectes fins ara poc estudiats de la literatura i la cultura catalanes al llarg del tercer quart del segle XX, com ara la formació de l'anomenat "Grup de Vic" i la relació que aquest grup va mantenir amb Carles Riba, a través de Joan Triadú, o la relació d'amistat i de fecunda influència mútua que Antoni Pous va establir amb Miquel Martí i Pol i Jordi Sarsanedas. / Antoni Pous, poet and translator, is a monographic study on Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 -- Barcelona, 1976), the cultural activist and man of letters who distinguished himself from an early age as a highly gifted poet, during the immediate post-war period; who in the 1960s developed an important cultural and pedagogical work in Igualada, while founding the group Lacetània and creating the magazine Textos; who since 1968 decisively encouraged the studies of Catalan language and literature in the German-speaking world, first in Tübingen and then in Zürich; and who finally, thanks to his translations, introduced to the Catalan literary world the work of two classical authors from the XXth century: Walter Benjamin and Paul Celan.This thesis is divided into four main parts: the first with the title "The Man", reconstructs Pous' biography based on his own writings, many of them still unpublished, as well as on the testimony of those who knew him personally, using both correspondence and the taped interviews especially made for the present work; the second part, called "The Thought", analyses the prose by Pous, both published and unpublished, in order to outline his ideas about religion, philosophy, politics and literature; the third part, called "The Poetry", collects and comments upon his poetic work, for the most part unpublished, describing the evolution from his first period, influenced by Carles Riba, to the hermetism of his last phase, under the influence of Paul Celan, through his social poetry from the late 1960s; finally, the fourth part is called "The Translations", which catalogues and analyzes the versions made by Pous of poetic, theological and philosophical texts into Catalan, particularly from the German, focusing mainly on his own selection of texts by Walter Benjamin and Paul Celan, the first translations ever made into Catalan, as well as his versions of XXth century Catalan poetry into German, in collaboration with Johannes Hösle.Besides being the first exhaustive study on this figure, up till now practically unknown in our literature, Antoni Pous, poet and translator also provides first-hand, scarcely studied data on different aspects of Catalan literature and culture in the third quarter of the XXth century, as the formation of the so called "Vic Group" and the relationship this group had, through Joan Triadú, with Carles Riba, or the friendship between Antoni Pous, Miquel Martí i Pol and Jordi Sarsanedas, which was one of fruitful and mutual influence.

El present treball és una contribució a l'anàlisi de la producció científica en l'àmbit d'estudi de la literatura catalana, així com a l'ús científic que es realitza de tal producció. La primera part està dedicada a establir el marc teòric i els paràmetres en què s'ha de moure la bibliometria en l'àmbit d'humanitats i més concretament, dins de l'àrea de la filologia catalana. La fase d'aplicació pràctica es basa en la recollida de tres tipus de dades de fonts ben diferents. D'una banda, les referències que inclouen les publicacions científiques dins de la subàrea de literatura catalana. En segon terme, referències sobre treballs d'obres i autors literaris catalans que figuren en la base de dades internacional d'art i humanitats Arts and Humanities Citation Index de Thomson Scientific. Finalment, registres de les tesis doctorals i dels membres dels tribunals de lectura sobre literatura catalana segons la base de dades TESEO de dissertacions doctorals d'universitats espanyoles.Aquestes dades, convenientment sistematitzades, serveixen per fer-ne l'estudi bibliomètric i de xarxes socials a partir d'eines matemàtiques escaients; i extreure'n conclusions sobre el tipus de producció que es desenvolupa, l'ús que en fa la comunitat científica i algunes de les relacions que s'estableixen entre els seus membres. / This work is focused on scientific output in Catalan literature as well as its consume into scholar scope. Firsts sections establish a general framework for bibliomètrics analysis in disciplines of humanities and, more specifically, in Catalan literary studies. The experimental phase acquires data from three different sources. First, references included in journals of Catalan literature. Another source are references from "Arts and Humanities Citation Index" about studies of writers and works. Finally, bibliographic records of doctoral dissertations from TESEO data base. These data sets enable to do bibliomètric and social network analysis.