No description available.

La tesi s'ha centrat en l'estudi del parlar salat, un subdialecte del català central que es caracteritza per una sola isoglossa morfològica: l'ús de l'article derivat del demostratiu llatí IPSE (es, sa). Aquesta varietat ha estat poc estudiada i no té un abast gaire definit. En aquesta recerca, s'ha fixat l'abast actual de l'article salat i se n'ha ofert una visió actualitzada.Tradicionalment, el parlar salat s'ha situat en una estreta franja del litoral de Girona, entre Blanes i Begur, i, després, aïlladament, a Cadaqués, on es manté amb més vigència. Els estudis que hi ha hagut fins ara no han establert els límits geogràfics del fenomen de manera precisa. En aquest treball s'han estudiat les trenta-dues localitats del nord-est de Catalunya on Antoni Maria Alcover va constatar-hi l'ús de l'article salat fa uns cent anys per comprovar-ne la seva situació actual. Alcover és l'estudiós que ha fet una llista més exhaustiva de poblacions que han salat, tant pobles de costa com d'interior.Actualment, es tenen indicis que el tret que defineix i dóna nom a la varietat es troba en un procés de recessió acusat i de pèrdua, ja que només l'utilitzen persones ancianes i, en general, de l'àmbit de la pesca. La tesi, doncs, se centra en l'estudi d'un procés de desdialectalització.La tesi concreta l'estat actual del parlar salat a la Costa Brava. També fixa la cronologia del canvi de l'article derivat d'IPSE al nord-est de Catalunya (és a dir, en quin moment s'ha substituït per l'article literari: el, la) i descriu els factors que han propiciat aquesta substitució (els canvis socials per la irrupció del turisme, la manca de prestigi, etc.).En aquest treball es verifica que el tret que caracteritza i defineix el parlar salat va començar a caure en desús en els anys cinquanta del segle passat i que, avui dia, pràcticament ja s'ha extingit. L'article salat només es manté en parlants de Cadaqués, encara que en aquesta localitat actualment també s'ha deixat de transmetre generacionalment, de manera que els més joves ja no l'usen.En definitiva, en la tesi, es replanteja l'actual divisió dialectal de la llengua catalana ja que es verifica que el subdialecte estudiat no existeix. El tret que permetia definir la varietat del parlar salat ja no es manté. A més, s'ha demostrat que, sense l'article salat, no hi ha cap altra característica local que permeti diferenciar el parlar estudiat de les varietats limítrofes.Secundàriament, en aquest treball, també es descriu l'estat actual d'ús de l'article salat a les localitats valencianes de Tàrbena i la Vall de Gallinera, on tradicionalmente s'ha emprat aquesta forma, ja que van ser llocs repoblats per mallorquins el segle XVII. A més, s'analitza la distribució entre l'article derivat d'IPSE i el derivat d'ILLE en el balear, que és el dialecte que manté amb més vitalitat el primer element. S'hipotetiza que hi comença a haver un canvi a favor de l'article salat i es fa un sondeig d'aquest procés. / This thesis focuses on the study of "parlar salat", which is a subdialect of the oriental Catalan. It is described by an only isogloss: the "article salat" (es, sa), which is from the derivative element of the Latin demonstrative IPSE. This variety, which has been little studied, has a little clear-cut reach. Different authors say it appears on the coast of Girona, between Blanes and Begur, and, isolatedly, in Cadaqués, the only village with speakers of different ages who use it (Veny 2003: 173). Although the studies do not establish the geographical limits of the phenomenon exactly, it is obvious that the feature that describes and gives noun the variety is in an accused process of recession and loss, because the only speakers in most places (apart from Cadaqués) are old people (in general, fishermen).This thesis specifies the current state of "parlar salat". It also fixes the chronology of the change of the "article salat" (the moment it is substituted by the literary article: el, la) and it describes the factors that have propitiated this situation (migration, tourism, standard language, etc.). "Parlar salat" is an example of death of dialect in Catalan, because the feature that characterizes started to disappear in the fifties of the last century and, nowadays, practically, it is extinguished (only there are some speakers in Cadaqués; however, all of them were born after 1983). Therefore, it is necessary to reconsider the current dialectal division of Catalan.

La evolución de Lj latina hacia el fonema /x/ del español actual ha sido descrita con gran detalle en la bibliografía especializada en diacronía. Sin embargo, en ella no se aportan razones fonéticas que permitan entender el porqué de este cambio. Por este motivo, en el presente trabajo se ha acudido a las obras de Lindblom, Ohala o Blevins (entre otros), quienes defienden que el estudio de la variación fonética sincrónica permite una extrapolación a los datos antiguos y, por lo tanto, una aproximación y posible explicación de los procesos históricos. Así pues, con el objetivo de dar cuenta tanto de las razones del cambio como de su difusión, se ha partido del análisis fonético experimental del habla y de los datos obtenidos del estudio dialectal de /l/ y /ʎ/. Los resultados obtenidos permiten comprender cómo pudo producirse la evolución que ha llevado a la aparición del fonema /x/. / There has been plenty of papers which offered a description of the historical change from Lj in Latin to /x/ in current Spanish but most of them lack an explanation of its inner reasons. As a consequence, this investigation follows the theories held by authors like Lindblom, Ohala or Blevins, who suggest that the analysis of sinchronic phonetic variation may explain the nature of diachronic sound change. In order to account for the palatalization of the lateral sound in the last stages of Latin due to the arising of the glide and its evolution to /x/, we used empirical data from experimental phonetics and from dialectal studies. The combination of both makes possible to understand that the palatalization processes are attributable to inherent driving forces of the Spanish phonological system.