• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

El liderazgo femenino en las empresas familiares ¿Participa en su sostenibilidad? / The influence of female leadership in the sustainability of family businesses

De la Sotta Oropeza, Sanmy Paola, Villacorta Vargas, Frank Guido 12 December 2019 (has links)
El presente Trabajo de Suficiencia Profesional (TSP) tiene como objetivo principal explicar la controversia del liderazgo emocional femenino y su participación en la sostenibilidad de las empresas familiares. Mediante la recopilación de fuentes de información científica se explica las diferentes posturas de cada autor a favor o en contra del tema. Además, es punto de partida que inicia futuras investigaciones del desarrollo del liderazgo femenino. Así mismo, su participación en la sostenibilidad de las empresas familiares a nivel nacional y Latinoamérica. Por otro lado, fomenta igualdad de género en nuestra realidad nacional y propone soluciones a barreras que enfrentan las mujeres para desarrollar su liderazgo. En el capítulo uno, se indica el tema de investigación, se explica la realidad problemática y formulación del problema. Además, se describe el método de la investigación, relevancia, objetivo principal y objetivos específicos. En el capítulo dos, se desarrolla el marco teórico que incluye definiciones básicas del tema que estamos investigando. En el capítulo treses el desarrollo de la investigación, en donde se propone cuatro criterios sobresalientes provenientes de la información controversial recopilada de la base de fuentes científicas. En el capítulo cuatro, se desarrolla el análisis de los resultados. Posturas controversiales del tema. Por último, en el capítulo cinco se plasman las conclusiones a la que hemos llegado después de haber realizado nuestra investigación. / This Professional Proficiency Work (TSP) has as its main objective to explain the controversy of female emotional leadership and its participation on the sustainability of family Business. Through the collection of sources of information, the different position of each author in favor or against the subject will be explained. Likewise, it is a starting point to continue more research about of female leadership and repercussions in family businesses nationally and internationally. On the other hand, it fosters gender equality in our national reality and / or proposes solutions to barriers faced by women to develop their leadership. In chapter 1, the research topic is indicated, the problematic reality and problem formulation are explained. In addition, the research method, relevance, main objective and specific objectives are described. In Chapter 2, the theoretical framework is developed that includes basic definitions of the subject we are investigating. In Chapter 3 is the development of research, where 4 outstanding criteria are proposed from the controversial information collected from the base of scientific sources. In chapter 4, the analysis of the results is developed. Controversial positions of the subject. Finally, chapter 5 shows the conclusions we have reached after having conducted our research.
2

Los factores del liderazgo influyentes en el crecimiento y éxito del emprendimiento femenino

Aparisi Torrijo, Sofia 06 September 2022 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Uno de los elementos organizativos más significativos, identificado por la comunidad investigadora para desarrollar el emprendimiento, es el liderazgo (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Para que las actividades emprendedoras tengan éxito, los líderes requieren ciertos factores de liderazgo. A la hora de estudiar esos factores, constatamos que se sitúan en la intersección de dos dominios independientes como son el liderazgo y el emprendimiento, creando un nuevo paradigma: llamado liderazgo emprendedor. Este constructo relativamente reciente surge para responder a los retos y dificultades que se encuentran los emprendedores a lo largo de sus actividades emprendedoras y poder así superarlos. Sin embargo, todavía no existe una definición clara del liderazgo emprendedor ni tampoco marcos conceptuales y teóricos suficientes. Las diferentes definiciones suelen centrarse en los rasgos, características y comportamientos de los líderes emprendedores. Históricamente, la investigación analiza los rasgos y la demografía del líder. Es más relevante la edad, los estudios o el origen étnico del emprendedor que lo que hace, no se suele prestar atención al contexto del emprendimiento, es decir, a las diferentes fases por las que pasa una actividad emprendedora. Sin embargo, según la teoría del liderazgo emprendedor, el contexto es un importante moderador de la eficacia del líder. Además, si queremos abordar los factores de liderazgo en el emprendimiento de las mujeres, hay una evidencia consistente de que el líder y el emprendedor son construcciones de género. Existe un sesgo masculino dominante en los campos del liderazgo y el emprendimiento. Y todo lo relativo al emprendimiento femenino y lo que puede impactar en su crecimiento merece ser estudiado por derecho propio (Bruin, Brush, & Welter, 2006). A pesar de esas dificultades, no se han realizado suficientes investigaciones para comprender mejor qué atributos de liderazgo se consideran más importantes según la etapa del proceso emprendedor, si son contextuales o universales, y menos aún con enfoque de género. En conclusión, es importante identificar y comprender mejor qué factores o habilidades de liderazgo se consideran más valiosos para superar los retos con éxito a lo largo del proceso emprendedor. Con la presente tesis doctoral se quiere investigar estas cuestiones. En primer lugar, en la parte inicial de este documento se evidencia, a través de un análisis bibliométrico con y sin enfoque de género, que efectivamente el constructo del liderazgo emprendedor es un dominio con identidad propia desde hace relativamente poco tiempo, que adolece de una falta de marcos conceptuales, teóricos y modelos empíricos. En complemento, cuando abordamos el liderazgo emprendedor con lente de género, existe una evidencia consistente de que las descripciones estándar de las características de los líderes emprendedores están basadas en normas y rasgos con claro sesgo de género masculino dominante. El discurso del liderazgo emprendedor tiende a moverse hacia la subordinación de todos aquellos que no se ajustan a dicho estereotipo. En la segunda parte de la tesis, se identifican, a través de una revisión de literatura, los atributos más importantes del liderazgo emprendedor femenino que serán la base para construir los modelos relacionales que evaluaremos en la parte final. Mediante una revisión exhaustiva de la literatura, se identificaron y recogieron 267 factores de liderazgo. Gracias a un análisis de co-ocurrencia de los factores, se descubre que los más frecuentes son la innovación, la comunicación, el trabajo en red, la pasión, la asunción de riesgos, la visión, la oportunidad, la toma de decisiones, la autoeficacia y la necesidad de logro, entre otros. Otra de las contribuciones es que no se observan atributos de liderazgo diferentes en función del género cuando se comparan con estudios similares sin enfoque de género. Como limitación de dicho análisis, no se detecta en qué momentos intervienen dic / [CA] Un dels elements organitzatius més significatius, identificat per la comunitat investigadora per a desenrotllar l'emprenedoria, és el lideratge (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Perquè les activitats emprenedores tinguen èxit, els líders requerixen certs factors de lideratge. A l'hora d'estudiar eixos factors, constatem que se situen en la intersecció de dos dominis independents com són el lideratge i l'emprenedoria, creant un nou paradigma: cridat lideratge emprenedor. Este constructe relativament recent sorgix per a respondre als reptes i dificultats que es troben els emprenedors al llarg de les seues activitats emprenedores i poder així superar-los. No obstant això, encara no hi ha una definició clara del lideratge emprenedor ni tampoc marcs conceptuals i teòrics suficients. Les diferents definicions solen centrar-se en les característiques i comportaments dels líders emprenedors. Històricament, la investigació analitza els trets i la demografia del líder. És més rellevant l'edat, els estudis o l'origen ètnic de l'emprenedor que el que fa, no se sol prestar atenció al context de l'emprenedoria, és a dir, a les diferents fases per les quals passa una activitat emprenedora. No obstant això, segons la teoria del lideratge emprenedor, el context és un important moderador de l'eficàcia del líder. A més, si volem abordar els factors de lideratge en l'emprenedoria de les dones, hi ha una clara evidència de què el líder i l'emprenedor són construccions de gènere. Hi ha un caire masculí dominant en els camps del lideratge i l'emprenedoria. I tot el que es referix a l'emprenedoria per part de les dones i el que pot impactar en el seu creixement mereix ser estudiat per dret propi (Bruin, Brush, & Wèlter, 2006). A pesar d'eixes dificultats, no s'han realitzat suficients investigacions per a comprendre millor quins atributs de lideratge es consideren més importants segons l'etapa del procés emprenedor, si són contextuals o universals, i menys encara amb enfocament de gènere. En conclusió, és important identificar i comprendre millor quins factors o habilitats de lideratge es consideren més valuosos per a superar els reptes amb èxit al llarg del procés emprenedor. Amb la present tesi doctoral es pretén investigar aquestes qüestions. En primer lloc, en la part inicial d'aquest document s'evidencia, a través d'una anàlisi bibliomètrica amb i sense enfocament de gènere, que efectivament el constructe del lideratge emprenedor és un domini amb identitat pròpia des de fa relativament poc de temps, que patix d'una falta de marcs conceptuals, teòrics i models empírics. Per tant, quan abordem el lideratge emprenedor amb lent de gènere, hi ha una evidència marcada de què les descripcions estàndard de les característiques dels líders emprenedors estan basades en normes i trets amb clar caire de gènere masculí dominant. El discurs del lideratge emprenedor tendix a moure's cap a la subordinació de tots aquells que no s'ajusten a aquest estereotip. En la segona part de la tesi, s'identifiquen, a través d'una revisió de literatura, els atributs més importants del lideratge emprenedor femení que seran la base per a construir els models relacionals que avaluarem en la part final. Per mitjà d'una revisió exhaustiva de la literatura, es van identificar i es van arreplegar 267 factors de lideratge. Gràcies a una anàlisi de co-idea dels factors, es descobrix que els més freqüents són la innovació, la comunicació, el treball en xarxa, la passió, l'assumpció de riscos, la visió, l'oportunitat, la presa de decisions, l'autoeficàcia i la necessitat d'èxit, entre altres. Una altra de les contribucions és que no s'observen atributs de lideratge diferents en funció del gènere quan es comparen amb estudis semblants sense enfocament de gènere. Com a limitació d'aquesta anàlisi, no es detecta en quins moments intervenen els factors assenyalats en les distintes fases de l'emprenedoria. L'objectiu final de la present tesi doctoral és analitzar com certes combinacions / [EN] One of the most significant organizational elements identified by the research community for developing entrepreneurship is leadership (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). For entrepreneurial activities to be successful, leaders require certain leadership factors. When studying these factors, we find that they are located at the intersection of two independent domains, namely leadership and entrepreneurship, and create a new paradigm called entrepreneurial leadership. This relatively recent construct arises to respond to the challenges and difficulties encountered by entrepreneurs throughout their entrepreneurial activities to overcome them. However, neither a clear definition of entrepreneurial leadership, nor sufficient conceptual and theoretical frameworks, are available. The different definitions tend to focus on entrepreneurial leaders' traits, characteristics and behaviors. Historically, research has analyzed leaders' traits and demographics. Entrepreneurs' age, education and ethnicity are more relevant than what they were, and attention is not normally paid to the entrepreneurship context, i.e., the different phases through which an entrepreneurial activity passes. However, according to the entrepreneurial leadership theory, context is an essential moderator of leader effectiveness. Furthermore, if we wish to address leadership factors in women's entrepreneurship, there is consistent evidence that leader and entrepreneur are gendered constructs. There is a dominant male bias in the leadership and entrepreneurship fields, and everything about women's entrepreneurship and what can impact its growth deserve to be studied in their own right (Bruin, Brush, & Welter, 2006). Despite these difficulties, not enough research has been done to better understand what leadership attributes are considered the most important depending on the entrepreneurial process stage, whether they are contextual or universal, let alone gendered. To conclude, it is essential to identify and better understand which leadership factors or skills are most valuable to successfully overcome challenges throughout the entrepreneurial process. The present doctoral thesis aims to investigate these questions. First of all, with a bibliometric analysis the initial part of this research evidences, with and without a gender focus, that indeed the entrepreneurial leadership construct is a domain with its own identity because relatively recently it suffered from lack of conceptual and theoretical frameworks and empirical models. In addition, when we approach entrepreneurial leadership with a gender lens, there is consistent evidence that standard descriptions of entrepreneurial leaders' characteristics are based on norms and traits with a clear dominant male gender bias. Entrepreneurial leadership discourse tends to move towards the subordination of all those who do not conform to that stereotype. In the second part of the thesis, through a literature review it identifies the most essential attributes of female entrepreneurial leadership, which will be the basis for building the relational models that are evaluated in the final part. By means of a comprehensive literature review, 267 leadership factors are identified and collected. Thanks to a co-occurrence analysis of the factors, it discovers that the most frequent are innovation, communication, networking, passion, risk-taking, vision, opportunity, decision making, self-efficacy, the need for achievement, among others. Another contribution is that no gender-differentiated leadership attributes are observed compared to similar studies without a gender focus. As a limitation of this analysis, it is not detected at what times these factors intervene in the different entrepreneurship phases. The final objective of this doctoral thesis is to analyze how certain combinations of leadership factors impact the different stages of female entrepreneurs' activity in both the launching and start-up phases, and also in the / Aparisi Torrijo, S. (2022). Los factores del liderazgo influyentes en el crecimiento y éxito del emprendimiento femenino [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186301 / Compendio
3

Análisis del emprendimiento femenino: caso artesanas del algodón nativo en la región de Lambayeque

Mondragon Yangua, Evelyn Coraly January 2024 (has links)
La presente investigación tuvo como propósito analizar y conocer el emprendimiento femenino de las mujeres artesanas del algodón nativo en la región Lambayeque, teniendo como objetivo identificar sus datos demográficos; sus antecedentes educativos, laborales y familiares; asimismo sus habilidades administrativas/gerenciales, la naturaleza de los emprendimientos y factores que las motivaron a emprender, superando diversos obstáculos. Por ello, se aplicó una entrevista a 20 mujeres con negocio propio de la región de Lambayeque, teniendo como resultado que sus características del emprendimiento se dan de acuerdo a la zona demográfica ya que en su lugar de origen las mujeres desde muy pequeñas aprender a bordar y confeccionar en base al algodón nativo que ellas siembran. Además, no cuentan con el conocimiento de habilidades gerenciales, sin embargo, sus familiares las motivaron para iniciar el negocio, el emprendimiento utiliza 5 a 8 horas diarias y como obstáculo principal es la dificultad en los préstamos bancarios. / The purpose of this research was to analyze and understand the female entrepreneurship of native cotton artisan women in the Lambayeque region, with the objective of identifying their demographic data; your educational, work and family background; Likewise, their administrative/managerial skills, the nature of the ventures and factors that motivated them to undertake, overcoming various obstacles. For this reason, an interview was applied to 20 women with their own business in the Lambayeque region, resulting in their entrepreneurial characteristics according to the demographic area since in their place of origin, women learn to embroider from a very young age. and make them based on the native cotton that they plant. In addition, they do not have the knowledge of management skills, however, their relatives motivated them to start the business, the venture takes 5 to 8 hours a day and the main obstacle is the difficulty in obtaining bank loans.
4

Female and Sustainable Entrepreneurship: Practical Implications

Enri Peiró, Sandra 02 September 2024 (has links)
[ES] El objetivo principal de la tesis doctoral es identificar los factores y condiciones que influyen en las mujeres emprendedoras, profundizando en los vínculos establecidos con su iniciativa empresarial sostenible. De esta forma se busca mejorar el entendimiento de las implicaciones de gestión dirigidas a ellas. Dada la fragmentación actual de la literatura en este campo, combinamos diferentes técnicas de análisis que nos permiten enriquecer el estudio y visibilizar las tendencias existentes. En la primera fase, nos centramos en el emprendimiento femenino. Desarrollamos una revisión sistemática de la literatura seguida de un análisis bibliométrico que nos posibilita detectar las principales lagunas de conocimiento y delimitar conceptos emergentes como el crowdfunding. Nuestros resultados señalan el rol de las instituciones y la familia, entre otros factores, y sus conexiones establecidas en la literatura. En la segunda fase de la presente investigación, analizamos la intersección entre emprendimiento femenino y sostenible. Se realiza una combinación de análisis descriptivo y de contenido. Por un lado, los indicadores descriptivos proporcionan una comprensión multidisciplinar actualizada. Por ejemplo, la India se perfila como el país con más publicaciones en la intersección del empresariado femenino-sostenible. Por otra parte, el análisis de contenido mapea clústeres que esbozan las temáticas existentes más relevantes. Pretendemos mostrar cómo la sostenibilidad se entrelaza con la iniciativa empresarial femenina y qué factores la potencian. Dentro de los términos identificados por los clústeres, la innovación, la educación y la multiplicidad del contexto aparecen como elementos cruciales. En la tercera fase, desde una perspectiva empírica, analizamos bajo qué configuraciones causales se promueve la intención emprendedora femenina. Para ello, aplicamos el Análisis Cualitativo Comparativo o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilizando una muestra de 203 profesionales. Los datos obtenidos presentan la actitud hacia la iniciativa empresarial y el compromiso sostenible como variables significativas dado su nivel de consistencia. A partir de los resultados alcanzados, desarrollamos la cuarta fase para dar respuesta al objetivo principal de la tesis doctoral. Nuestro estudio destaca las aportaciones más relevantes, centrándose en los factores clave que infieren el desarrollo de las emprendedoras y sus vínculos sostenibles. Además, proponemos implicaciones específicas de gestión en este campo dirigidas a responsables políticos, futuros investigadores y responsables de la toma de decisiones. En este sentido, reflexionamos sobre el concepto de Educación para el Emprendimiento Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) y la necesidad de adoptar esta perspectiva educativa en escuelas, universidades y centros de formación profesional. En particular, sería interesante introducirla en los programas de formación para emprendedores. Este enfoque puede tener un impacto social positivo y contribuir a mitigar las desigualdades, mejorando así la consecución de las metas de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). En esta línea, en torno al concepto holístico de familia, destacamos la utilidad de los programas educativos orientados a la familia de las mujeres emprendedoras, el papel de la innovación inclusiva y el poder de la digitalización. Estos factores pueden promover y facilitar el acceso a los recursos y el mantenimiento de los proyectos empresariales femeninos. Aunque nuestro estudio aporta valiosas orientaciones, es necesario que futuras investigaciones profundicen en el fomento de la innovación y la mejora de la cultura financiera en el marco de la educación de las mujeres emprendedoras. Además, establecemos una agenda de investigación específica para ser más concretos con las vías deseadas. / [CA] L'objectiu principal de la tesi doctoral és identificar els factors i condicions que influeixen en les dones emprenedores, aprofundint en els vincles establerts amb la seua iniciativa empresarial sostenible. D'esta manera es busca millorar l'enteniment de les implicacions de gestió dirigides a elles. Donada la fragmentació actual de la literatura en este camp, combinem diferents tècniques d'anàlisis que ens permeten enriquir l'estudi i visibilitzar les tendències existents. En la primera fase, ens centrem en l'emprenedoria femenina. Desenvolupem una revisió sistemàtica de la literatura seguida d'una anàlisi bibliomètrica que ens permet detectar les principals llacunes de coneixement i delimitar conceptes emergents en este camp com el micromecenatge. Els nostres resultats assenyalen el rol de les institucions i la família, entre altres factors, i les seues connexions establides en la literatura. En la segona fase de la present investigació, analitzem la intersecció entre emprenedoria femenina i sostenible. Es realitza una combinació d'anàlisi descriptiva i de contingut. D'una banda, els indicadors descriptius proporcionen una comprensió multidisciplinària actualitzada. Per exemple, l'Índia es perfila com el país amb més publicacions en la intersecció de l'empresariat femení-sostenible. D'altra banda, l'anàlisi de contingut mapea clústers que esbossen els principals temes existents. Pretenem mostrar com la sostenibilitat s'entrellaça amb la iniciativa empresarial femenina i quins factors la potencien. Dins dels termes identificats pels clústers, la innovació, l'educació i la multiplicitat del context apareixen com a elements crucials. En la tercera fase, des d'una perspectiva empírica, analitzem sota quines configuracions causals es promou la intenció emprenedora femenina. Per a això, apliquem l'Anàlisi Qualitativa Comparativa o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilitzant una mostra de 203 professionals. Les dades obtingudes presenten l' actitud envers la iniciativa empresarial i el compromís sostenible com a variables significatives donat el seu nivell de consistència. A partir dels resultats aconseguits, desenvolupem la quarta fase per a donar resposta a l'objectiu principal de la tesi doctoral. El nostre estudi destaca les aportacions més rellevants, centrant-se en els factors clau que infereixen el desenvolupament de les emprenedores i els seus vincles sostenibles. A més, proposem implicacions específiques de gestió en aquest camp dirigides a responsables polítics, futurs investigadors i responsables de la presa de decisions. En este sentit, reflexionem sobre el concepte d'Educació per a l'Emprenedoria Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) i la necessitat d'adoptar aquesta perspectiva educativa en escoles, universitats i centres de formació professional. En particular, seria interessant introduir-la en els programes de formació per a emprenedors. Este enfocament pot tindre un impacte social positiu i contribuir a mitigar les desigualtats, millorant així la consecució de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En esta línia, entorn del concepte holístic de família, destaquem la utilitat dels programes educatius orientats a la família, el paper de la innovació inclusiva i el poder de la digitalització. Estos factors poden promoure i facilitar l'accés als recursos i el manteniment dels projectes empresarials femenins. Malgrat que el nostre estudi aporta valuoses orientacions, és necessari que futures recerques aprofundeixin en el foment de la innovació i la millora de la cultura financera en el marc de l'educació de les dones emprenedores. A més, establim una agenda de recerca específica per a ser més concrets amb les vies desitjades. / [EN] The main objective of the doctoral thesis is to identify the factors and conditions that influence female entrepreneurs, deepening the ties to their sustainable entrepreneurial spirit. In this way, we aim to improve the understanding of the managerial implications addressed to them. Given the current fragmentation of the literature in this field, we combine different techniques of analysis that allow us to enrich the study and shed light on existing trends. In the first phase, the focus is set on female entrepreneurship. We developed a systematic literature review followed by a bibliometric analysis that allows us to detect main knowledge gaps and delimit emerging concepts such as crowdfunding. Our results uncover the role of institutions and family, among other factors, and their connections in women entrepreneurs' literature. In the second phase of this research, we analyze the intersection between female and sustainable entrepreneurship. A combination of descriptive and content analysis is conducted. On the one hand, descriptive indicators provide an up-to-date multidisciplinary understanding. For instance, India is outlined as the country with the most publications at the intersection of female-sustainable entrepreneurship. On the other hand, the content analysis maps clusters outlining the main existing topics. We seek to show how sustainability is intertwined with female entrepreneurship and which factors enhance it. Within the terms identified by the clusters, innovation, education, and the multiplicity of the context appear as crucial elements. In the third phase, from an empirical angle, we analyze under which causal configurations female entrepreneurial intention is promoted. Therefore, we applied Qualitative Comparative Analysis (QCA) using a sample of 203 professionals. In this vein, perceived attitude towards entrepreneurship and sustainable commitment are presented as significant variables, given their level of consistency. Based on the results obtained, we develop the fourth phase to provide an answer to the main objective of the doctoral thesis. Our study highlights the most relevant contributions, focusing on the key factors inferring female entrepreneurs' development and their sustainable ties. Then, we propose specific managerial implications in this field addressed to policymakers, future researchers, and decision-makers. We reflect on the Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) concept and the need to adopt this educational perspective in schools, universities and professional training centres. In particular, it would be interesting to introduce it in entrepreneurship training programmes. This approach may have a positive social impact and help mitigate inequalities, thus improving the achievement of Sustainable Development Goals (SDGs) targets. In this vein, around the holistic concept of family, we outline the usefulness of family-oriented educational initiatives, the role of inclusive innovation and the power of digitalization. These factors can promote and facilitate access to resources and the maintenance of women's entrepreneurial projects. Although our study provides valuable guidance, there is a need for future research to delve deeper into fostering innovation and improving financial literacy in the framework of education for female entrepreneurs. Furthermore, we set out a specific research agenda to be more specific with the desired pathways. / Enri Peiró, S. (2024). Female and Sustainable Entrepreneurship: Practical Implications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208437

Page generated in 0.0796 seconds