The thesis contributes a more lucid understanding of the potential for interaction amongst different facets of sustainability in the context of building design, providing evidence that the assimilation of diverse and often seemingly unconnected aspects of sustainability is not the unassuming process implicit in the current sustainability discourse. Working inductively and with a focus on two sustainable principles (the current UK government sponsored sustainability agenda, low carbon design, and an alternative interpretation, adaptable design, whose literature is framed in a sometimes complementary, at others antagonistic fashion to the former), this thesis develops an understanding of interaction in building design processes, using publically available documentary evidence and a comparative case-study approach. The thesis describes and categorises instances of interaction arising in the twenty-three case study building design processes, demonstrating both the empirical existence of interaction and improving the theoretical conceptualisation beyond basic ideas of synergy and conflict. Interaction is noted as arising from both technical incompatibilities and project actors interpretation of the agendas themselves: a socio-technical issue. The thesis distinguishes multiple approaches adopted by design teams to managing the entanglement encountered. Interpreting these interaction strategies in their case context, factors driving the selection of a particular approach are inductively derived and combined to form a tentative conceptual framework. This framework aides a systematic comparison across project cases, facilitated by the crisp set qualitative comparative analysis (csQCA) technique. Projects are described as configurations of the identified conditions and, by operationalizing interaction in a manner consistent with case study observation and the existing literatures of adaptable and low carbon design, assessed for successfulness in reconciling the agendas. The technique identifies three causal pathways to successful reconciliations of adaptable and low carbon design. Finally, the thesis makes a methodological contribution, through an evaluation of the application of QCA to a novel problem space (socio-technical, project-orientated problems of the built environment). Through the richness of documentary data obtained for study, it also demonstrates the potential effectiveness of documents as primary sources in the field of building design, where they are often relegated to a supporting role.

I studien har 12 elevgrupper från 10 kommunala skolor i Malmö studerats statistiskt frånläsåren 2005/06 till 2013/14. Utifrån elevernas socioekonomiska bakgrund undersöktes effekten av skolornas resursutbud för PISA-resultaten i årskurs 9. Genom teorier om skolan som arena för social reproduktion av medelklassens värden, visade analysen att skolan inte uppväger för arbetarklasselever utan eftergymnasialt utbildade föräldrar. Slutsatserna visade att observationsgruppernas höga lärarbehörighet kombinerat med ökad lärartäthet för utsatta elevgrupper, inte ensamt utjämnar bakgrundsrelaterad skolsegregation. Som insatskomplement bör skolornas elevsammansättning ses som en administrativt förändringsbar resurs, jämte utökat arbete för bredare konsensus mellan hem och skola kring utbildningens betydelse och form. / This study carries out a Qualitative Comparative Analysis [QCA] of 12 groups of studentsfrom 10 public schools in Malmoe. Based on students’ socioeconomic background, the study examines the effect of school resources across 9 years of elementary school; on PISA results in grade 9. Using the theoretical framework that school is an institution to promote social reproduction of middle-class values; the analysis demonstrates that school does not compensate working class students. The study's conclusions where that the observation groups generally high teaching qualifications; combined with increased teacher ratio for vulnerable student groups, not alone were sufficient resources to equalize background related school segregation. These need to be complemented with a broader consensus between home and school about the importance of education and its execution. Also the school pupil homogeneous composition should thereto be seen as an administrative opportunity to level the playing field in the present segregated school situation.

Por que mesmo entre os países com condições econômicas semelhantes o nível de desenvolvimento financeiro é tão diferente? Diversas variáveis políticas e institucionais já foram ressaltadas pela literatura, no entanto desconectadas uma das outras. Esse artigo visa contribuir para a questão fornecendo um modelo que analise as principais variáveis de forma concomitante, tornando endógena a interação entre elas. Para tanto, selecionamos uma amostra de países de renda média alta que compartilham de outras variáveis econômicas centrais e utilizamos o QCA (Qualitative Comparative Analysis), como método de análise. O estudo conclui que a estabilidade política é a única condição necessária, porém não suficiente. Entre aqueles países estáveis politicamente foi necessário mais um de dois atributos: um alto grau de proteção aos investidores minoritários ou, surpreendentemente, um regime político autocrático. / Why even among countries with similar economic conditions the financial development level is so different? Several political and institutional variables have already been highlighted in the literature, however disconnected from each other. This article aims to contribute to the issue by providing a model to analyze the main variables simultaneously, making endogenous the interaction between them. To achieve this, we selected a sample of middle-income countries who share other core economic variables and use the QCA (Qualitative Comparative Analysis) as the analysis method. The study concludes that political stability is the only necessary condition, but still not sufficient. Those politically stable countries need another one of attributes: a high degree of protection to minority investors or, surprisingly, an autocratic political regime.

Submitted by JOSIANE SANTOS DE OLIVEIRA (josianeso) on 2017-06-28T17:05:19Z No. of bitstreams: 1 Paula Maines da Silva_.pdf: 2013358 bytes, checksum: 6acd0d4a4b15ddd24dff6732d3312d74 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-06-28T17:05:19Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Paula Maines da Silva_.pdf: 2013358 bytes, checksum: 6acd0d4a4b15ddd24dff6732d3312d74 (MD5) Previous issue date: 2017-03-30 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / O pluralismo relacional ocorre quando empresas derivam o seu significado e suas ações a partir das relações com vários tipos de entidades. Nesse sentido, as pequenas empresas que atuam de forma conjunta, por meio de redes, podem ser influenciadas pelas múltiplas relações no desenvolvimento de estratégias coletivas de responsabilidade social corporativa (RSC), buscando, assim, sanar problemas socioambientais em seu entorno. Dessa maneira, o presente trabalho teve como objetivo geral compreender como o pluralismo relacional influenciava pequenas empresas em suas estratégias coletivas de responsabilidade social corporativa. O estudo focou em pequenas empresas do setor hoteleiro que eram associadas de uma rede. Em relação aos aspectos metodológicos, esta pesquisa teve caráter qualitativo e combinou o uso da análise qualitativa comparativa (QCA) e análise do discurso. Como resultados de pesquisa, concluiu-se que o pluralismo relacional influencia pequenas empresas em suas estratégias coletivas de responsabilidade social corporativa. Esse fato se instala em razão do relacionamento com distintos atores que se detectam dentro da rede, entre todos os associados e também com os que se encontram fora da rede, como Sindicatos de Hotéis, Bares e Restaurantes, entre outros. Outro resultado encontrado refere-se ao fato de que o pluralismo relacional da rede mais a intensidade da relação ou o pluralismo relacional da rede mais a longevidade da relação são potenciais influenciadores das estratégias coletivas da responsabilidade social corporativa. Além da contribuição central, focada no fato de que o pluralismo relacional influencia as estratégias coletivas de pequenas empresas, a tese possibilitou apresentar os aspectos que podem exercer essa influência nas estratégias de RSC das pequenas empresas, que compreendem o pluralismo relacional com diferentes stakeholders, os diferentes tipos de pluralismo relacional, intensidade da relação com os stakeholders e a longevidade da relação com os stakeholders. / The relational pluralism occurs when enterprises derive their meaning and actions from the relationships with various types of entities. In this sense, small companies that work together through networks can be influenced by the multiple relationships in oder to develop of collective strategies of corporate social responsibility (CSR), seeking to solve social and environmental problems in their environment. This way, the present work carried out a review on national and international studies on sustainability, corporate social responsibility, collective strategies, networks and relational pluralism. Then, theoretical relations were established that allowed to test hypotheses whose variables emanated from the literature. Therefore, the general objective of this research was to understand how relational pluralism influenced small companies in their collective strategies of corporate social responsibility. The study focused on small enterprises in the hospitality industry that were associated with a network. Regarding methodological aspects, this research had a qualitative character and combined the use of qualitative comparative analysis (QCA) and discourse analysis. As research results, it was concluded that relational pluralism influences small companies in their collective strategies of corporate social responsibility. This is due to the relationship with different actors that are detected within the network, among all associates and also with those outside the network, such as hotel, restaurant and restaurant unions, among others. Another finding is that network relational pluralism plus network intensity or network relational pluralism plus relationship longevity are potential influencers of collective corporate social responsibility strategies. In addition to the central contribution, focused on the fact that relational pluralism influences the collective strategies of small companies, the thesis made it possible to present the aspects that can exert this influence in the CSR strategies of small companies, which include relational pluralism with different stakeholders, Different types of relational pluralism, intensity of the relationship with stakeholders and longevity of the relationship with stakeholders.

Por que mesmo entre os países com condições econômicas semelhantes o nível de desenvolvimento financeiro é tão diferente? Diversas variáveis políticas e institucionais já foram ressaltadas pela literatura, no entanto desconectadas uma das outras. Esse artigo visa contribuir para a questão fornecendo um modelo que analise as principais variáveis de forma concomitante, tornando endógena a interação entre elas. Para tanto, selecionamos uma amostra de países de renda média alta que compartilham de outras variáveis econômicas centrais e utilizamos o QCA (Qualitative Comparative Analysis), como método de análise. O estudo conclui que a estabilidade política é a única condição necessária, porém não suficiente. Entre aqueles países estáveis politicamente foi necessário mais um de dois atributos: um alto grau de proteção aos investidores minoritários ou, surpreendentemente, um regime político autocrático. / Why even among countries with similar economic conditions the financial development level is so different? Several political and institutional variables have already been highlighted in the literature, however disconnected from each other. This article aims to contribute to the issue by providing a model to analyze the main variables simultaneously, making endogenous the interaction between them. To achieve this, we selected a sample of middle-income countries who share other core economic variables and use the QCA (Qualitative Comparative Analysis) as the analysis method. The study concludes that political stability is the only necessary condition, but still not sufficient. Those politically stable countries need another one of attributes: a high degree of protection to minority investors or, surprisingly, an autocratic political regime.

This thesis concentrates on the role of the European Union as a state-building power. It scrutinizes EU foreign policy in terms of state-building phenomena in three selected areas: Western Balkans, Eastern Partnership, and Southern Neighbourhood. First, it presents the EU as an increasingly powerful international actor and a normative power. Then, it overviews the existing literature on state-building with a special focus on Francis Fukuyama's neoliberal approach and David Chandler's critical remarks. The thesis is methodologically grounded in the Qualitative Comparative Analysis (QCA), specifically the four-value fuzzy set QCA, which enables to bridge the quantitative and qualitative approaches. The analysis operates with 23 cases (countries) and five variables in order to assess the EU state-building practices in relation to the targeted states' resilience. Drawing on the moderate generalizations from QCA results, the thesis concludes that the EU is, indeed, a state-building power which strengthens the resilience of states through its state-building practices.

[ES] El mercado y las transacciones comerciales se desarrollan en la actualidad en un entorno cada vez más dinámico y cambiante, que obliga a las empresas a adaptarse a expectativas cada vez más específicas y exigentes por parte de los clientes, y a una competencia feroz por mantener y ampliar la ventaja competitiva para poder subsistir. La fidelización de los clientes, y el establecimiento de relaciones comerciales duraderas con ellos a largo plazo es una de las formas más eficientes a través de las cuales las empresas pueden conseguir estos objetivos. Para ello es fundamental tener la mejor información posible sobre los clientes, así como establecer estrategias coherentes para la gestión de las relaciones con ellos. Poner al cliente como foco y centro de toda la cadena de valor de las empresas asegura que, desde la toma de requerimientos para satisfacer las necesidades de los clientes, hasta la provisión de bienes y servicios que satisfagan dichas necesidades, pasando por todas las etapas de su proceso productivo, están diseñadas y orientadas a conseguir la máxima satisfacción del cliente y con ello su fidelidad y una relación comercial duradera y beneficiosa. Las Tecnologías de Información y Comunicación (TIC) son clave para cualquier estrategia dirigida a la consecución de estos objetivos, tanto por su potencia en el manejo de la información valiosa de gestión empresarial, como por el cambio cultural que introducen en las empresas que adoptan estos sistemas en su camino hacia la transformación digital. En las últimas dos décadas ha crecido especialmente el interés por una de estas tecnologías, en concreto los sistemas Customer Relationship Management (CRM), cuyo ámbito de trabajo es la gestión de las relaciones con los clientes. CRM nace en los años 70 con el objetivo de automatizar la fuerza de ventas de las empresas, es decir, sistematizar e informatizar los procesos comerciales en tres áreas: ventas, marketing, y servicios. El objetivo primero de CRM era que toda acción emprendida por cualquiera de los agentes de la empresa, en cualquiera de estas tres áreas de gestión de relaciones con los clientes, estuviera registrada y accesible para el resto de los agentes clave de la empresa. Con CRM se conseguía unificar y tener de forma coherente y consistente toda la información de gestión de relaciones con los clientes. El dinamismo y competitividad de los mercados, alentado por la globalización y el acceso a información y mercados diversos y dispersos, ha movido a las empresas a buscar estrategias de gestión que hagan sostenibles en el tiempo sus ventajas competitivas. CRM se ha mostrado como una de estas herramientas más valiosas, aportando expectativas no solo de beneficios de explotación actual por su gestión de la información relacionada con la gestión del conocimiento sobre los clientes, sino también de beneficios a futuro por su directo impacto en los procesos de innovación. Una vez definidos cuales son los beneficios esperados por parte de las empresas que deciden implementar sistemas CRM, se plantea la cuestión de saber en qué condiciones estos beneficios se suelen dar en la realidad. El presente trabajo de investigación ha pretendido comprobar cuáles son las condiciones que pueden hacer que el uso CRM por parte de las empresas venga acompañado consecuentemente de mejoras en los resultados empresariales, de modo que las conclusiones ayuden a las empresas a tomar sus decisiones sobre su adopción de dichos sistemas CRM. La conclusión general del estudio es la confirmación de que una buena cultura de gestión de la relación con los clientes ("customer relationship management") es clave para tener un buen resultado empresarial, ya que está en línea con las teorías modernas del marketing relacional que se enfocan en la gestión centrada en el cliente. A esta relevancia de la cultura de gestión centrada en el cliente, se agrega que el uso de tecnologías CRM puede y de / [CA] El mercat i les transaccions comercials es desenvolupen en l'actualitat en un entorn cada vegada més dinàmic i canviant, que obliga les empreses a adaptar-se a expectatives cada vegada més específiques i exigents per part dels clients, i a una competència feroç per mantindre i ampliar l'avantatge competitiu per a poder subsistir. La fidelització dels clients, i l'establiment de relacions comercials duradores amb ells a llarg termini és una de les formes més eficients a través de les quals les empreses poden aconseguir aquests objectius. Per a això és fonamental tindre la millor informació possible sobre els clients, així com establir estratègies coherents per a la gestió de les relacions amb ells. Posar al client com a focus i centre de tota la cadena de valor de les empreses assegura que, des de la presa de requeriments per a satisfer les necessitats dels clients, fins a la provisió de béns i serveis que satisfan aquestes necessitats, passant per totes les etapes del seu procés productiu, estan dissenyades i orientades a aconseguir la màxima satisfacció del client i amb això la seua fidelitat i una relació comercial duradora i beneficiosa. Les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són clau per a qualsevol estratègia dirigida a la consecució d'aquests objectius, tant per la seua potència en el maneig de la informació valuosa de gestió empresarial, com pel canvi cultural que introdueixen en les empreses que adopten aquests sistemes en el seu camí cap a la transformació digital. En les últimes dues dècades ha crescut especialment l'interés per una d'aquestes tecnologies, en concret els sistemes Customer Relationship Management (CRM), l'àmbit de treball del qual és la gestió de les relacions amb els clients. CRM naix en els anys 70 amb l'objectiu d'automatitzar la força de vendes de les empreses, és a dir, sistematitzar i informatitzar els processos comercials en tres àrees: vendes, màrqueting, i serveis. L'objectiu primer de CRM era que tota acció empresa per qualsevol dels agents de l'empresa, en qualsevol d'aquestes tres àrees de gestió de relacions amb els clients, estiguera registrada i accessible per a la resta d'agents clau de l'empresa. Amb CRM s'aconseguia unificar i tindre de manera coherent i consistent tota la informació de gestió de relacions amb els clients. El dinamisme i competitivitat dels mercats, encoratjat per la globalització i l'accés a informació i mercats diversos i dispersos, ha mogut a les empreses a buscar estratègies de gestió que facen sostenibles en el temps els seus avantatges competitius. CRM s'ha mostrat com una d'aquestes eines més valuoses, aportant expectatives no sols de beneficis d'explotació actual per la seua gestió de la informació relacionada amb la gestió del coneixement sobre els clients, sinó també de beneficis a futur pel seu directe impacte en els processos d'innovació. Una vegada definits quals són els beneficis esperats per part de les empreses que decideixen implementar sistemes CRM, es planteja la qüestió de saber sota quines condicions aquests beneficis se solen donar en la realitat. El present treball de recerca ha pretés comprovar quines són les condicions que poden fer que l'ús CRM per part de les empreses vinga acompanyat conseqüentment de millores en els resultats empresarials, de manera que les conclusions ajuden les empreses a prendre les seues decisions sobre la seua adopció d'aquests sistemes CRM. La conclusió general de l'estudi és la confirmació que una bona cultura de gestió de la relació amb els clients ("customer relationship management") és clau per a tindre un bon resultat empresarial, ja que està en línia amb les teories modernes del màrqueting relacional que s'enfoquen en la gestió centrada en el client. A aquesta rellevància de la cultura de gestió centrada en el client, s'agrega que l'ús de tecnologies CRM pot i deu ajudar a millorar l'acompliment de l'empresa. / [EN] The market and commercial transactions are currently developing in an increasingly dynamic and changing environment, which forces companies to adapt to increasingly specific and demanding expectations from customers, and to a fierce competition to maintain and expand the competitive advantage in order to survive. The loyalty of customers, and the establishment of lasting business relationships with them in the long term is one of the most efficient ways through which companies can achieve these objectives. For this purpose, it is essential to have the best possible information about customers, as well as to establish coherent strategies for managing relationships with them. Putting the client as the focus and center of the entire value chain of companies ensures that, from the study of requirements to satisfy the needs of clients, to the provision of goods and services that satisfy said needs, passing through all stages of its production process, are designed and oriented to achieve maximum customer satisfaction and with it their loyalty and a lasting and beneficial business relationship. Information and Communication Technologies (ICT) are key to any strategy aimed at achieving these objectives, both because of their power in handling valuable business management information, and because of the cultural change they introduce in companies that adopt these systems on their way to digital transformation. In the last two decades, interest in one of these technologies has grown especially, specifically the Customer Relationship Management (CRM) systems, whose scope of work is the management of customer relationships. CRM was born in the 70s with the aim of automating the sales force of companies, that is, to systematize and computerize business processes in three areas: sales, marketing, and services. The first objective of CRM was that any action taken by any of the company's agents, in any of these three areas of customer relationship management, be registered and accessible to the rest of the company's key agents. With CRM it was possible to unify and have in a coherent and consistent way all the information on customer relationship management. The dynamism and competitiveness of the markets, encouraged by globalization and access to information and diverse and dispersed markets, has prompted companies to seek management strategies that make their competitive advantages sustainable over time. CRM has proven to be one of these most valuable tools, providing expectations not only of current operating benefits due to its management of information related to customer knowledge management, but also future benefits due to its direct impact on processes of innovation. Once the expected benefits of companies that decide to implement CRM systems have been defined, the question arises of knowing under what conditions these benefits usually occur in reality. The present research work has tried to verify which are the conditions that can make the use of CRM by companies consequently accompanied by improvements in business results, so that the conclusions help companies make their decisions about their adoption of such CRM systems. The general conclusion of the study is the confirmation that a good culture of customer relationship management ("customer relationship management") is key to having a good business result, as it is in line with modern theories of relationship marketing that they focus on customer-centric management. To this relevance of the customer-centric management culture, it is added that the use of CRM technologies can and should help improve company performance. An adequate innovation strategy appears as the ideal complement to the strategies for the use of culture and CRM technologies in order to improve business results. / Guerola Navarro, V. (2021). Impacto del grado de implementación del Customer Relationship Management (CRM) y la Estrategia de Innovación en los resultados empresariales. Aplicación al sector vitivinícola español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166614 / TESIS

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral tiene como objetivo general analizar la influencia de los Sistemas de Medición del Desempeño (SMD) en actividades de exploración y explotación del conocimiento en Instituciones de Educación Superior (IES) de Iberoamérica. El objeto de estudio son los SMD desde una perspectiva de gestión. La sociedad se enfrenta a cambios sin precedentes en la economía y en la gestión de las organizaciones, las cuales se basan en el conocimiento como el motor de cambio más poderoso. Constantemente se amplía y crea conocimiento que es aplicado en la producción de bienes y servicios a un ritmo cada vez más acelerado. De esta manera, el conocimiento en continua evolución cada vez más acelerada se convierte en un recurso estratégico para el desarrollo, lo que trae consigo que se exija mucho más de las universidades dada su capacidad de creación y absorción de conocimiento. Hoy en día las universidades amplían su misión tradicional basada en la docencia e investigación, convirtiéndose en centros de no sólo de creación, sino también de transferencia, transformación y distribución del conocimiento. Sin embargo, sin una adecuada gestión, el conocimiento puede quedar circunscrito solo a la exploración (la búsqueda de nuevas ideas), en lugar de llagar a tener un resultado en la explotación (transferencia de tecnologías). Para adecuarse a las demandas actuales y mejorar sus resultados en áreas tan importantes como la docencia, investigación y trasferencia de tecnología, las universidades necesitan herramientas adecuadas de gestión, entre las que se encuentran los SMD. Esta tesis analiza los SMD en las universidades para la gestión de la explotación y exploración del conocimiento a través de tres estudios. El primer estudio se titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" e incluye una revisión sistemática de la literatura que analiza la exploración y la explotación del conocimiento en las universidades que apoyan la innovación y el emprendimiento en su entorno. El segundo estudio, Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities tiene como objetivo principal analizar la influencia del Cuadro de Mando Integral (CMI) sobre el desempeño de las universidades latinoamericanas en materia de investigación e innovación. El tercer estudio presentado se titula University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America. Este estudio explora las relaciones causales que condicionan la creación de conocimiento en Latinoamérica. Para finalizar se presentan las conclusiones generales de la investigación. En primer lugar, esta investigación presenta un enfoque novedoso de la evaluación del desempeño universitario al dar una visión multifacética que incluye el desempeño investigador, la transferencia tecnológica y el desempeño académico como resultados de la exploración y la explotación del conocimiento. En segundo lugar, el análisis pone de manifiesto que la colaboración U-I puede jugar un papel central en economías en vías de desarrollo, las cuales no tienen la capacidad de liderar el desarrollo tecnológico, pero al menos pueden absorber el conocimiento existente y aplicarlo en su contexto industrial y emprendedor para obtener progreso económico. En tercer lugar, el estudio describe los elementos del SMD que pueden conducir a un desempeño ambidiestro de las universidades. Los resultados sugieren que las universidades deben implementar estrategias, estructuras, sistema de indicadores y sistemas de recompensas que tenga como objetivo potenciar las actividades de exploración y explotación de manera coordinada. Este estudio enfatiza la importancia del sistema de indicadores como condición necesaria para la exploración y la explotación del conocimiento. Por lo tanto, para la ambidestreza universitaria, un sistema de indicadores que refleje medidas de exploración y explotación es de vital importancia. / [CA] Aquesta tesi doctoral té com a objectiu general analitzar la influència dels Sistemes de Mesurament de l'Acompliment (SMA) en activitats d'exploració i explotació del coneixement a Institucions d'Educació Superior (IES) d'Iberoamèrica. L'objecte d'estudi són els SMA des d'una perspectiva de gestió. La societat s'enfronta a canvis sense precedents a l'economia i a la gestió de les organitzacions, les quals es basen en el coneixement com el motor de canvi més poderós. Constantment s'amplia i crea coneixement que és aplicat a la producció de béns i serveis a un ritme cada vegada més accelerat. D'aquesta manera, el coneixement en contínua evolució cada cop més accelerada es converteix en un recurs estratègic per al desenvolupament, cosa que comporta que s'exigisca molt més de les universitats atesa la seva capacitat de creació i absorció de coneixement. Hui en dia les universitats amplien la seua missió tradicional basada en la docència i la investigació, convertint-se en centres de no només creació, sinó també de transferència, transformació i distribució del coneixement. La universitat té un paper determinant en el desenvolupament de recerques que donen suport activament als interessos de la indústria i la societat a través de la transferència tecnològica. No obstant això, sense una gestió adequada, el coneixement pot quedar circumscrit només a l'exploració (la recerca de noves idees), en lloc de arribar a tenir un resultat a l'explotació (transferència de tecnologies). Per adequar-se a les demandes actuals i millorar els seus resultats en àrees tan importants com la docència, investigació i transferència de tecnologia, les universitats necessiten eines adequades de gestió, entre les quals hi ha els SMA. Aquesta tesi analitza els SMA a les universitats per a la gestió de l'explotació i l'exploració del coneixement a través de tres estudis. El primer estudi es titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" i inclou una revisió sistemàtica de la literatura que analitza l'exploració i l'explotació del coneixement a les universitats que donen suport a la innovació i l'emprenedoria al seu entorn. El segon estudi, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", té com a objectiu principal analitzar la influència del Quadre de Comandament Integral (CMI) sobre l'exercici de les universitats llatinoamericanes en matèria de recerca i innovació. El tercer estudi presentat es titula "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". Aquest estudi explora les relacions causals que condicionen la creació de coneixement a Llatinoamèrica. Per finalitzar es presenten les conclusions generals de la investigació. En primer lloc, aquesta investigació presenta un enfocament nou de l'avaluació de l'exercici universitari en donar una visió multifacètica que inclou l'exercici investigador, la transferència tecnològica i l'exercici acadèmic com a resultats de l'exploració i l'explotació del coneixement. En segon lloc, l'anàlisi posa de manifest que la col·laboració U-I pot jugar un paper central en economies en vies de desenvolupament, les quals no tenen la capacitat de liderar el desenvolupament tecnològic, però almenys poden absorbir el coneixement existent i aplicar-lo en el context industrial i emprenedor per a obtenir progrés econòmic. En tercer lloc, l'estudi descriu els elements de l'SMA que poden conduir a un exercici ambidiestre de les universitats. Els resultats suggereixen que les universitats han d'implementar estratègies, estructures, sistema d'indicadors i sistemes de recompenses que tinga com a objectiu potenciar les activitats d'exploració i explotació de manera coordinada. Aquest estudi emfatitza la importància del sistema d'indicadors com a condició necessària per a l'exploració i l'explotació del coneixement. / [EN] The general objective of this doctoral thesis is to analyze the influence of Performance Measurement Systems (PMS) in activities of knowledge exploration and exploitation in Higher Education Institutions (HEI) in IberoAmerica. The object of study is the PMS from a management perspective. Society is facing unprecedented changes in the economy and in the management of organizations, which are based on knowledge as the most powerful engine of change. Knowledge is constantly created and expanded and is applied in the production of goods and services at an ever-accelerating rate. In this way, knowledge in continuous increasingly accelerated evolution becomes a strategic resource for development, which means that the role of universities in society gains relevancegiven their capacity to create and absorb knowledge. Today, universities are expanding their traditional mission based on teaching and research, becoming centers not only for creation, but also for the transfer, transformation and distribution of knowledge. However, without proper management, knowledge can be confined to exploration (the search for new ideas), instead of having a result in exploitation (technology transfer). To adapt to current demands and improve their results in areas as important as teaching, research and technology transfer, universities need adequate management tools, among which are the PMS. This thesis analyzes the PMS in the universities for the management of the knowledge exploitation and exploration through three studies. The first study is entitled "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" and includes a systematic review of the literature that analyzes exploration and exploitation in universities that support innovation and entrepreneurship in their environment. The second study, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", has as its main objective the analysis of the influence of the Balanced Scorecard on the performance of Latin American universities in terms of research and innovation. The third study presented is entitled "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". This study explores the causal relationships that condition the creation of knowledge in Latin America. Finally, the general conclusions of the research are presented. First of all, this research presents a novel approach to the evaluation of university performance by giving a multifaceted vision that includes research performance, technology transfer and academic performance as results of the exploration and exploitation of knowledge. Second, he analysis shows that U-I collaboration can play a central role in developing economies, which do not have the capacity to lead technological development, but can at least absorb existing knowledge and apply it in their industrial and entrepreneurial context to obtain economic progress. Third, the study describes the elements of PMS that can lead to an ambidextrous performance of universities. The results suggest that universities should implement strategies, structures, indicator systems and reward systems that aim to promote exploration and exploitation activities in a coordinated manner. This study emphasizes the importance of the indicators system as a necessary condition for the effective exploration and exploitation of knowledge. Therefore, for university ambidexterity, a system of indicators that reflects exploration and exploitation measures is of vital importance. / This work was supported by National Counsel of Technological and Scientific Development (CNPq), Brazil [304618/2019-5]. / García Hurtado, D. (2022). Estudio comparativo de los Sistemas de Control en el contexto estratégico de las Instituciones de Educación Superior en Iberoamérica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185901 / TESIS / Compendio