Monitoring for pollutants in potable water is an area of interest and concern for water supply companies. Supply of sub-standard water can draw complaints from public and industrial customers. Water and water tainted with pollutants were used to assess the application of a non-specific chemical sensor array (eNose) to monitor for changes in the headspace generated from a flow-cell by means of statistically designed experiments. 2-chlorophenol and diesel were used to further assess trends in headspace generation during trials where different combinations of sampling parameters were applied. Field trials were conducted in accordance with the most suitable methodology determined during initial studies under laboratory conditions. The headspace is generated by bubbling nitrogen through the flow-cell containing a water sample. The liquid sample is flushed and regenerated after each sensor acquisition cycle. The resultant headspace sample is transferred to the sensor array module where the resistance of the conducting polymer sensors is monitored as they are exposed to each respective headspace sample. The change in each sensor resistance after 60 seconds of exposure is used to represent the headspace character. Subsequent acquisitions are added to a data set and then presented graphically. Sudden changes in the sensor resistance plots represent changes in water quality. The results showed that the developed apparatus and sampling methodology can determine the presence or absence of pollution in a water matrix. Laboratory analysis showed that detection levels for 2-chlorophenol and diesel were both <5 ppm in the mixed stream. Future developments should focus on increasing the sensitivity of the system by concentrating the pollutants in either the liquid or gas phase or by modifying the sampling protocol to enable sensor recognition at lower concentration levels. The sensor array could act as a screening technique to support quantitative and characterising analytical equipment at the abstraction point. Establishing a pollution alarm limit, within the bounds of acceptable system variation, would enable conventional analytical techniques to remain on standby until activated by a statistically significant change in water quality. Once established continued testing would enable alarm levels to be incorporated into a contaminant database for additional pollutant compounds and combinations of known taste and odour causing compounds.

Artificial olfaction has the potential to revolutionise medical diagnosis, speed up threat detection, and provide long-term data collection on atmospheric pollution. Current technology provides a means to detect some compounds, but detection speed is slow, and accuracy is often balanced against cost and reusability of devices. Insects have long been the inspiration for artificial olfaction and are able to detect low concentrations of compounds over vast areas and navigate towards these targets. A deeper understanding of how this is achieved could inform the design of better artificial olfactory devices. What features of the insect olfactory system allow the rapid detection of miniscule concentrations of a wide variety of compounds? How does an insect discriminate odours using a limited number of olfactory receptor types?Using UAS/GAL4 technology, Drosophila melanogaster larvae expressing only a single functional olfactory sensory neuron (OSN), of their full repertoire of 21, were used to explore peripheral olfactory responses. Three different fly lines, which each expressed different olfactory receptor (OR) types, were used to record the electrophysiological responses of the peripheral OSNs to a panel of biologically significant odours, at differing concentrations. These responses were compared to those from a leading electronic nose (metal oxide sensors) for the same odour conditions, and the features of the responses were characterised. A novel odour delivery system was also developed to accurately deliver these odours and concentrations repeatably, and was validated using a commercially available photoionisation detector. The ability to correctly select the odour from which a response was recorded, out of a choice of five odours, at two concentrations each, was scrutinised using a classifier algorithm. The three OSN types achieved 53%, 62% and 75% accuracy, respectively. This is the first instance that Drosophila larvae have been conclusively shown to be able to discriminate odour concentrations using only a single peripheral OSN. The two metal oxide sensors achieved 92% and 95% accuracy under the same conditions. Whilst the features of the responses used to discriminate odours differed between the biological and electronic systems, the time frame required for correct classification of sensor data was only, in some cases, three seconds longer than in OSNs (~0.5 seconds), indicating that metal oxide sensors may have a useful role to play in biologically inspired artificial olfaction.

[ES] Encontrar un método no invasivo de clasificación fiable para distinguir entre pacientes con cancer de próstata e hiperplasia benigna de próstata no es una tarea trivial. El antígeno prostático específico mas utilizado presenta un au- mento en otras situaciones como la retención de orina o la eyaculación. Los productos metabólicos celulares como los compuestos volatiles en forma de bio-fluidos presentan una oportunidad para estudiarlos con la tecnología de semiconductores de óxido de metal. Una nariz electrónica diseñada para estos biofiuidos podría convertirse en una prueba ambulatoria clave para disminuir el número de biopsias. El diseño 3D, la creación de circuitos electrónicos, neumáticos, la adecuación de las muestras, la creación de una base de datos estandarizada para narices electrónicas, la definición de una interfaz de usuario amigable para el profesional sanitario, un sistema securizado para la comunicación con un servidor de almacenamiento de datos y todo el software necesario para hacer viable la democratización de las narices electrónicas en atención hospitalaria configuran la estrategia del trabajo. Además, el método empleado para conseguir aumentar el número de datos ha resultado determinante para hacer mas sencillo el entrenamiento de la red neuronal con la que se ha logrado una precisión del 87% en la clasificación entre pacientes de cancer de próstata e hiperplasia benigna de próstata. Se ha escogido un formato libro donde recoger todos los aspectos significativos de la realización del estudio. El primer capítulo se centra en el proyecto de tesis a financiar, la problemática a resolver, los objetivos y el plan de trabajo. En el segundo capítulo se definen los conceptos, el sentido del olfato, la vejiga, la próstata, los sensores utilizados, indicadores de cancer y otros elementos como la nariz electrónica. Es con una nariz electrónica de donde se obtienen las señales que se tratan en el capítulo tercero. En este capítulo se muestran las características de las señales provenientes de pacientes con cancer de próstata y pacientes con hiperplasia benigna de próstata, su tratamiento, filtrado, comparación y uso para la clasificación de pacientes. Asimismo, se muestran dos métodos distintos de clasificación y estudio de los algoritmos para automatizar la misma. El capítulo cuarto se centra en la construcción de un prototipo. Se ha abordado este capítulo como un manual de construcción que permita al lector conocer el proceso realizado, la toma de decisiones y la técnica utilizada para la realización del hardware, software y el modelo 3D. Dado que la diversidad de especialidades que confluyen en el mismo proyecto puede imposibilitar el dominio de alguno de los campos tratados, incluso dentro del mismo campo de especialización, se ha preparado este capítulo con diagramas y código fu- ente que acompaña a las explicaciones de forma detallada. El propósito de este capítulo es permitir a investigadores de diversas areas de conocimiento su construcción sin necesidad de profundizar en otros campos. Además, en este capítulo se detallan los procedimientos a fin de favorecer la democratización de la nariz electrónica como instrumento científico y con la esperanza de proporcionar la base para futuras implementaciones en la comunidad científica. Para el autor, la tesis no es sólo un documento, es un período de evolución personal. Ha estado condicionada por factores diversos, una pandemia, el planteamiento inicial, la financiación, el grupo de acogida, la línea de investigación, el desarrollo socio-económico del autor y el propio autoaprendizaje en el proceso de ejecución. Es por ello que se ha plasmado en el capítulo quinto lo que ha guiado de una u otra manera, pero de forma significativa, la toma de decisiones. Este capítulo versa sobre el trabajo futuro y tres proyectos, COST y H2020, DE1-SoC ADC e-Nose y Detección de tumores, que han ejercido influencia en el desarrollo de la tesis. Las conclusiones se recogen en el capítulo sexto. No obstante, cada capítulo dispone de un apartado llamado "Reflexiones" donde se anotan aquellas ideas y conclusiones concretas sobre el mismo. De esta forma se proporciona al lector un instrumento de lectura rápida que permita su consulta como si se tratara de un manual, sin necesidad de leer la totalidad del documento. En resumen, en este estudio se detallan los métodos y procedimientos de la investigación realizada con pacientes de cáncer de próstata e hiperplasia benigna de próstata con el propósito de conseguir un prototipo de una nariz electrónica para la clasificación de pacientes haciendo uso de orina como biofluido. Se ha tratado de escribir una referencia desde la que seguir construyendo conocimiento en torno a las narices electrónicas aplicadas a la clasificación de pacientes. / [CA] Trobar una mètode no invasiu de classificació fiable per a distingir entre pacients amb càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata no és una tasca trivial. L'antigen prostàtic específic més utilitzat presenta un augment en altres situacions com la retenció d'orina o l'ejaculació. Els productes metabòlics cel·lulars com els compostos volàtils en forma de bio-fluids presenten una oportunitat per tal d'estudiar-los amb la tecnologia de semiconductors d'òxid de metall. Un nas electrònic dissenyat per a aquestos bio-fluids podria convertir-se en una prova ambulatòria clau per tal de disminuir el nombre de biòpsies. El disseny 3D, la creació de circuits electrònics, pneumàtics, l'adequació de les mostres, la creació d'una base de dades estandarditzada per a nassos electrònics, la definició d'una interfície d'usuari amigable per al professional sanitari, un sistema securitzat per a la comunicació amb un servidor d'emmagatzemament de dades i tot el software necessari per tal de fer viable la democratització dels nassos electrònics en atenció hospitalària configuren l'estratègia del treball. A més, el mètode emprat per a aconseguir augmentar el nombre de dades ha resultat determinant per fer més senzill l'entrenament de la xarxa neuronal amb la qual s'ha aconseguit una precisió del 87% a la classificació entre pacients de càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata. S'ha escollit un format llibre on recollir tots els indrets significatius de la realització de l'estudi. El primer capítol es centra en el projecte de tesi a finançar, la problemàtica a resoldre, els objectius i el pla de treball. Al segon capítol es defineixen els conceptes, el sentit de l'olfacte, la bufeta, la próstata, els sensors utilitzats, indicadors de càncer i altres elements com el nas electrònic. És amb un nas electrònic d'on s'obtenen les senyals que es tracten al capítol tercer. En aquest capítol es mostren les característiques dels senyals provinents de pacients amb càncer de pròstata i pacients amb hiperplàsia benigna de próstata, el seu tractament, filtrat, comparació i ús per a la classificació de pacients. Així mateix, es mostren dos mètodes diferents de classificació i estudi dels algorismes per a automatitzar la mateixa. El capítol quart es centra en la construcció d'un prototip. S'ha abordat aquest capítol com un manual de construcció que permeta al lector conéixer el procés realitzat, la presa de decisions i la tècnica emprada pera la realització tant del hardware, els software i com el model 3D. Com que la diversitat d'especialitats que conflueixen en el mateix projecte pot impossibilitar el domini d'algun dels camps tractats, inclòs dins del mateix camp d'especialització, s'ha preparat aquest capítol amb diagrames i codi font que acompanya les explicacions de forma detallada. El propòsit d'aquest capítol és permetre a investigadors de diverses àrees de coneixement la seva construcció sense necessitat d'aprofundir en altres camps. A més, en aquest capítol es detallen els procediments per tal d'afavorir la democratització del nas electrònic com a instrument científic i amb la esperança de proporcionar la base per a futures implementacions en la comunitat científica. Per a l'autor, la tesi no és sols un document, és un període d'evolució personal. Ha estat condicionada per factors diversos, una pandèmia, el plantejament inicial, el finançament, el grup d'acollida, la línia d'investigació, el desenvolupament socio-econòmic de l'autor i el propi autoaprenentatge al procés d'execució. És per això que s'ha plasmat al capítol cinqué allò que ha guiat d'una manera o d'altra, però de forma significativa, la presa de decisions. Aquest capítol versa sobre el treball futur i tres projectes, COST i H2020, DE1-SoC ADC e-Nose i Detecció de tumors, que han exercit influència al desenvolupament de la tesi. És un exercici de reflexió al voltant dels mateixos i són una mostra de la capacitat investigadora de l'autor. Les conclusions es recullen al capítol sisé. No obstant això, cada capítol disposa d'un apartat anomenat "Reflexions" on s'anoten aquelles idees i conclusions concretes sobre el mateix. D'aquesta manera es proporciona al lector un instrument de lectura ràpida que permeta la seva consulta com si es tractés d'un manual, sense necessitat de llegir la totalitat del document. En resum, en aquest estudi es detallen els mètodes i procediments de la investigació realitzada amb pacients de càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata amb el propòsit d'aconseguir un prototip d'un nas electrònic per a la classificació de pacients fent ús d'orina com a bio-fluid. S'ha tractat d'escriure una referència des d'on seguir construint coneixement al voltant dels nassos electrònics aplicats a la classificació de pacients. / [EN] Finding a reliable non-invasive classification method to distinguish between patients with prostate cancer and benign prostatic hyperplasia is not a trivial task. The most commonly used specific prostate antigen shows an increase in other situations such as urinary retention or ejaculation. Cellular metabolic products, such as volatile compounds in the form of bio- fiuids, present an opportunity to study them by using metal oxide semiconduc- tor technology. An electronic nose designed for these bio-fiuids could become a key ambulatory test in order to decrease the number of biopsies. The strategy of the work is configured in diferent fields. Design a 3D set to enclose the electronics and penumatic circuits. The suitability of the samples it has to be studied furthermore the creation of a standardized database for electronic noses to store these samples. The definition of a friendly user interface for the health professional besides a system secured for communication with a data storage server. To sum up, all the software and hardware necessary to make viable the democratization of electronic noses in hospital care. In addition, the method be inployed to increase the number of data has been decisive to simplify the training of the neural network with which an accuracy of 87% has been achieved in the classification between prostate cancer patients and benign prostatic hyperplasia. A book format has been chosen to collect all the significant points of the study. The first chapter focuses on the thesis project to be financed, the problem to be solved, the objectives and the work plan. The second chapter defines the concepts, the sense of smell, the bladder, the prostate, the sensors used, cancer indicators and other elements such as the electronic nose. It is with an electronic nose that the signals discussed in chapter three are obtained. This chapter shows the characteristics of signals from patients with prostate cancer and patients with benign prostatic hyper- plasia, their treatment, filtering, comparison and use for patient classification. Likewise, two different methods of classification and study of the algorithms to automate the same are shown. The fourth chapter focuses on the construction of a prototype. This chapter has been approached as a construction manual that allows the reader to know the process carried out, the decision-making and the technique used to make both the hardware, the software and the 3D. Since the diversity of specialties that converge in the same project can make it impossible to master any of the fields discussed, including within the same field of specialization, this chapter has been prepared with diagrams and source code that accompanies the explanations of form detailed. The purpose of this chapter is to allow researchers from various areas of knowledge to construct it without the need to delve into other fields. In addition, this chapter details the procedures to promote the democratization of the electronic nose as a scientific instrument and with the hope of providing the basis for future implementations in the scientific community. For the author, the thesis is not just a document, it is a period of personal evolution. It has been conditioned by various factors, a pandemic, the initial approach, the funding, the host group, the line of research, the socioof the author and the self-learning in the execution process. That is why what has been shaped in the fifth has guided in one way or another, but in a significant way, the decision-making. This chapter deals with future work and three projects, COST and H2020, DE1-SoC ADC eNose and Tumor Detection, which have influenced the development of the thesis. It is an exercise in reflection about them and they are a sample of the author's research capacity. The conclusions are collected in chapter six. However, each chapter has a section called "Reflections" where those specific ideas and conclusions about the same are noted. / Talens Felis, JB. (2022). Anàlisi, disseny i implementació d'instrumentació no invasiva per a la detecció de càncer de pròstata i bufeta mitjançant tecnologia MOS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190835

<p>Volatile organic compounds (VOCs) are endogenous byproducts of metabolic pathways that can be altered by a disease or condition, leading to an associated and unique VOC profile or signature. Current methodologies for VOC detection include canines, gas chromatography-mass spectrometry (GC-MS), and electronic nose (eNose). Some of the challenges for canines and GC-MS are cost-effectiveness, extensive training, expensive instrumentation. On the other hand, a significant downfall of the eNose is low selectivity. This thesis proposes to design a breathalyzer using chemiresistive gas sensors that detects VOCs from human breath, and subsequently create an interface to process and deliver the results via Bluetooth Low Energy (BLE). Breath samples were collected from patients with hypoglycemia, COVID-19, and healthy controls for both. Samples were processed, analyzed using GC-MS and probed through statistical analysis. A panel of 6 VOC biomarkers distinguished between hypoglycemia (HYPO) and Normal samples with a training AUC of 0.98 and a testing AUC of 0.93. For COVID-19, a panel of 3 VOC biomarkers distinguished between COVID-19 positive symptomatic (COVID-19) and healthy Control samples with a training area under the curve (AUC) of receiver operating characteristic (ROC) of 1.0 and cross-validation (CV) AUC of 0.99. The model was validated with COVID-19 Recovery samples. The discovery of these biomarkers enables the development of selective gas sensors to detect the VOCs. </p><p><br></p><p>Polyethylenimine-ether functionalized gold nanoparticle (PEI-EGNP) gas sensors were designed and fabricated in the lab and metal oxide (MOX) semiconductor gas sensors were obtained from Nanoz (Chip 1: SnO₂ and Chip 2: WO₃). These sensors were tested at different relative humidity (RH) levels, and VOC concentrations. Contact angle which measures hydrophobicity, was 84° and the thickness of the PEI-EGNP coating was 11 µ m. The PEI-EGNP sensor response at RH 85% had a signal 10x higher than at RH 0%. Optimization of the MOX sensor was performed by changing the heater voltage and concentration of VOCs. At RH 85% and heater voltage of 2500 mV, the performance of the sensors increased. Chip 2 had higher sensitivity towards VOCs especially for one of the VOC biomarkers identified for COVID-19. PCA distinguished VOC biomarkers of HYPO, COVID-19, and healthy human breath using the Nanoz. A sensor interface was created to integrate the PEI-EGNP sensors with the printed circuit board (PCB) and Bluno Nano to perform machine learning. The sensor interface can currently process and make decisions from the data whether the breath is HYPO (-) or Normal (+). This data is then sent via BLE to the Hypo Alert app to display the decision.</p>