DE TESIS DOCTORAL: La braquiterapia permanente con semillas radiactivas es una técnica aplicada desde los inicios del siglo XX, y que ha conocido un renacimiento durante la década de 1980. Numerosos estudios han mostrado una relación entre algunos parámetros dosimétricos y los resultados clínicos.HIPÓTESIS Y OBJETIVOS DE ESTA TESIS:La combinación de factores clínicos y dosimétricos permite la elaboración de modelos predictivos del control bioquímico del cáncer de próstata órgano-confinado tratado con implante permanente de semillas radiactivas. Esta hipótesis se articuló en los siguientes objetivos:1. Estudiar la influencia de la modalidad de imagen utilizada en los resultados de la dosimetría post-implante.2. Estudiar la influencia del edema postoperatorio en los resultados de la dosimetría post-implante. Caracterizar la dinámica temporal del edema.3. Relacionar los resultados de la dosimetría post-implante con la supervivencia libre de recidiva bioquímica.4. Construir una curva de dosis-respuesta a partir de los resultados dosimétricos obtenidos y de los datos de control bioquímico de la enfermedad.5. Desarrollar una metodología para la elaboración de modelos predictivos clínico-dosimétricos.PACIENTES, MATERIAL Y MÉTODOS:Se emplearon 3 series de pacientes: la serie 1 constituye el cuerpo de datos sobre los que se ha realizado la inferencia estadística y la construcción de los modelos clínico-dosimétricos predictivos.La serie 2 se construyó para analizar el efecto de la modalidad de imagen sobre los resultados dosimétricos. Para ello se incluyeron 23 pacientes tratados consecutivamente indistintamente con 125I y 103Pd. El protocolo de dosimetría post-implante incluía la realización de una TC post-implante y una RMN. Posteriormente se realizó una fusión de imágenes. Para cada paciente se realizó un estudio dosimétrico sobre las imágenes procedentes de TC y otro sobre las imágenes procedentes de fusión TC-RMN, y se compararon entre si.La serie 3 se construyó para estudiar el edema e intentar caracterizarlo y elaborar un modelo predictivo se decidió iniciar un estudio de TC seriados para estudiar el efecto del edema en la dosimetría post-implante. De los datos derivados de este estudio se derivó un modelo predictivo de la dosimetría del día 50 a partir de los datos de la dosimetría del día 0 y se evaluará su utilidad práctica en el análisis de la supervivencia.Plataforma de análisis de datos: para la elaboración de nuestra tesis hemos creado una plataforma de análisis de datos multi-propósito, reutilizable y escalable a partir de un conjunto de aplicaciones informáticas registradas y con licencia de utilización. Dicha plataforma tiene dos características principales: primero, es independiente de los datos que se quieran analizar (cáncer de próstata, o mama o cualquier otra localización). Esto permite su aplicación en multitud de estudios distintos dentro de nuestros servicios asistenciales. Permite simulación de alto nivel sobre datos clínicos reales actualizados en tiempo real. Por otra parte, una plataforma de este tipo demuestra que se puede obtener un grado de autonomía importante en el análisis de datos clínicos que permite un ciclo de producción científica (recogida de datos - análisis - generación de hipótesis - publicación - recogida de datos.) más corto y compacto. Por todo ello nuestra plataforma de análisis de datos es un producto sobre el cual estamos trabajando para dotarlo de autonomía más allá de los límites temporales impuestos por este trabajo.RESULTADOS Y CONCLUSIONES:La supervivencia libre de recidiva bioquímica de nuestra serie es comparable a los resultados publicados por otros autores. El grupo de bajo riesgo presentó una supervivencia libre de recidiva bioquímica del 86.95% a los 5 años. Para el grupo de riesgo intermedio fue del 68.17%.El valor predictivo de los parámetros dosimétricos D90 y V100 considerados aisladamente es controvertido. En nuestros datos sólo hemos encontrado significación en el análisis multivariante para D90_0 para el grupo de riesgo intermedio.A partir de los datos del edema post-operatorio y del valor calculado para el periodo de semidesintegración del edema ha partir de la serie 3, se ha calculado un nuevo parámetro dosimétrico, no descrito en la bibliografía que hemos revisado y que hemos denominado D100_corr, que reduce dos variables (D100_0 y el valor del edema post-operatorio) en una sola. El valor de D100_corr ha mostrado influencia sobre la supervivencia libre de enfermedad, manteniendo significación en el análisis multivariante. Se construyó una serie de curvas de dosis-respuesta para los pacientes de la serie 1. La curva construida con D90 y 5 segmentos de dosis se conportó igual que la curva de referencia de la literatura. La curva construía usando D100 retuvo significación estadíatica únicamente para el grupo de riesgo intermedio, mientras que la curva construida con D100_corr fue significativa para el grupo general y para el grupo de riesgo intermedio. Fue posible construir modelos que incorporaran variables clínicas y dosimétricas para predecir la probabilidad de control bioquímico de la enfermedad, para el grupo general y para cada uno de los grupos de riesgo en la serie 1. Tanto el modelo de regresión logística como el de partición y el de red neuronal mostraron un comportamiento notable, con valores de ROC de 0.95, 0.85 y 0.84. Dichos modelos fueron sometidos a validación interna y se comportaron como excelentes clasificadores, como lo demuestra el análisis de la supervivencia. Sin embargo, por carecer de un método de validación externa, no podemos aplicarlos fuera del contexto donde fueron calculados. / "CLINICAL-DOSIMETRICAL MODELS PREDICTIVE FOR BIOCHEMICAL CONTROL IN ORGAN-CONFINED PROSTATE CANCER TREATED WITH PERMANENT SEED IMPLANTATION"Permanent seed implantation is beeing used since the beginning of XX century. Since the 80s it knew a reborn and is now widely used. Some studies shown relationship between dosimetry and clinical outcome.HYPOTHESES AND OBJECTIVES:Combination of clinical and dosimetrical factors permits the elaboration of predictive models for biochemical control in organ-confined prostate cancer treated with seed implantation. This hypotheses is articulated in the following objectives.1. To study the impact of image modality on the dosimetrical results. 2. To study the effect of post-operative edema on the dosimetrical results and to characterize the temporal evolution of edema.3. To relate dosimetrical results with biochemical relapse free survival. 4. To create a Dose-Response curve from dosimetrical results and biochemical control.5. To develop a method to create predictive models. PATIENTS, MATERIAL AND METHODS:We used three series of patients: Serie 1 is the main series. Statistical inference, survival análisis and modelling were done using this series. Series number 2 was used to evaluate image modality on dosimetrical results.Series number 3 was used to study edema and to characterize it.Data análisis platform: we have created a platform for data análisis, multi-purpose, scalable and reusable, using licensed software.RESULTS AND CONCLUSIONS:Biochemical relapse free survival is comparable to other series. For the low risk group, 5 year survival was 86.95%. For intermediate risk group, 68.17%.Predictive value of D90 and V100 is controversial. We found statistically significant value for D90 in the intermediate risk group.We develop a new dosimerical parameter from the value of edema and the shemi-resolution value calculated form series 3. This parameter correlates with biochemical relapse free survival.Dose-response curves were created. The one created using D90 was similar to that reported in the literature.We have created predictive models for biochemical relapse. Both logistic regresión, artificial neural networks and recursive partitioning had good fitting exhibiting ROC values of 0.95, 0.85 y 0.84. Internal validation was done showing good classification skills. External validation is hended to apply tose models in the clinical setting.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS.L'eficàcia de la castració es mesura analitzant els nivells de testosterona, malgrat que no existeix cap evidència clínica en relació amb el nivell de castració òptim. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat definir el nivell de testosterona sèrica amb impacte clínic en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a supressió androgènica (ADT). Objectius secundaris han estat analitzar si el tractament amb bicalutamida és causa d'elevacions inesperades de testosterona sèrica i el seu possible efecte beneficiós sobre la SLAIP en pacients que experimenten elevacions puntuals per sobre de 50 ng/dL.MATERIAL I MÈTODES.Es varen determinar els nivells sèrics de testosterona tres cops amb un interval de sis mesos, durant el seguiment de 73 pacients amb càncer de pròstata no metastàtic sotmesos a ADT amb agonistes 3M depot de la LHRH, 28 dels quals va rebre també bicalutamida. Amb un amb seguiment mig 51 mesos (12-240), varem objectivar 28 casos de progressió androgen independent (AIP).l'AIP es va definir com tres elevacions consecutives de PSA per sobre del PSA nadir, i la supervivència lliure de progressió androgen-independent (SLAIP) es va definir a partir de la primera de tres elevacions consecutives de PSA després del PSA nadir. Els nivells de testosterona sèrica es van determinat mitjançant un assaig quimioluminiscent (DPC, Inc) en un sistema automatitzat Inmulite 2000 amb un límit inferior de sensibilitat de 15 ng/dL, Les mostres sèriques es van obtenir entre les setmanes vuit i dotze després de l'administració de l'agonista LHRH trimestral i entre les 8:00 i les 10:00 hores del matí.RESULTATS.La testosterona sèrica fou sempre inferior a 20 ng/dL en 32 pacients (43.6%). Varem detectar elevacions puntuals entre 20 i 50 ng/dL en 23 pacients (31.5%) i per sobre de 50 ng/dL en 18 pacients (24.7%). El nivell més baix de testosterona sèrica amb impacte clínic sobre la SLAIP fou el de 32 ng/dL. La supervivència mitja lliure de progressió androgen independent en els pacients amb elevacions superiors a 32 ng/dL fou de 88 mesos (95% CI 55-121), mentre que fou de 137 mesos (95% CI 104-170) en aquells que presentaven valors de testosterona sèrica inferiors a 32 ng/dL, p<0.03. El tractament amb bicalutamida no es va relacionar amb la presència d'elevacions inesperades de testosterona. No obstant, en aquells pacients amb elevacions de testosterona per sobre de 32 ng/dL, aquells tractats amb bloqueig androgènic màxim (BAM) presentaven una major SLAIP, p<0.02, que aquells tractats sense bicalutamida. Contràriament, en aquells pacients sense elevacions inesperades de testosterona, els pacients tractats amb BAM mostraven una SLAIP similar a la d'aquells que no eren tractats amb bicalutamida, p>0.05.CONCLUSIONS.El nivell de castració amb impacte clínic en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a supressió androgènica ha estat de 32 ng/dL. Les elevacions inesperades de testosterona per sobre d'aquest nivell prediuen una menor SLAIP. L'associació de bicalutamida no es relacionava amb la presència d'elevacions inesperades de testosterona, no obstant aquells pacients amb elevacions inesperades de testosterona es podrien beneficiar potencialment del BAM. / INTRODUCTION AND OBJECTIVES:The efficacy of castration is measured by the assessment of serum testosterone however no clinical evidence exists regarding the optimal castration level. The primary objective of this study was to determine the serum testosterone castrate level with clinical relevance in prostate cancer (PCa) patients subjected to androgen deprivation therapy (ADT). Secondary objectives were to analyze the relationship between bicalutamide associate treatment to LHRH agonist and breakthrough elevations of serum testosterone and the possible benefit of maximal androgen blockade (MAB) in those patients.METHODS: Serum testosterone was determined three times, at six months intervals, during the follow up of 73 non metastatic PCa patients under medical castration, 28 of whom also received bicalutamide. During a mean follow up of 51 months (12-240), 28 (38.4%) events of androgen independent progression (AIP) were recorded. AIP was defined as three consecutive elevations of PSA after the nadir and the time to AIP was measured from the begin of ADT to the first elevation after the nadir PSA. Serum testosterone was measured by a chemiluminiscent assay (DPC Inc.) using the Immulite 2500 automated device with a lower sensitivity of 15 ng/dL. Blood samples were obtained between week eight and twelve after the three months depot LHRH agonist injection and between 8:00 to 10:00 am.RESULTS:Serum testosterone was under 20 ng/dL in 32 patients (43.6%). Breakthrough elevations between 20 and 50 ng/dL were observed in 23 (31.5%) and over 50 ng/dL in 18 (24.7%). The lowest testosterone level with significant impact on the survival free of AIP was 32 ng/dL. The mean survival free of AIP in patients with breakthrough elevations over 32 nd/dL was 88 months (95% CI 55-121) while it was 137 months (95% CI 104-170) in those without this event, p < 0.03. Bicalutamide treatment was not related with breakthrough elevations of serum testosterone. However in the subset of patients with breakthrough elevations of serum testosterone over 32 ng/dL, those patients treated with MAB experienced longer survival free of AIP, p < 0.02, than those treated without bicalutamide. Contrarily, in patients without breakthrough elevations of serum testosterone patients treated with MAB had similar survival free of AIP than those treated without bicalutamide, p > 0.05. CONCLUSIONS:In the present study the serum testosterone castrate level with clinical relevance in Pca patients subjected to medical castration,was 32 ng/dL. Breakthrough elevations over this threshold predicted a lower survival free of AIP. Associate Bicalutamide was not related with breakthrough elevations of serum testosterone however those patients with breakthrough elevations of serum testosterone could potentialy benefit of a MAB.

La finalitat d'aquesta tesi ha estat la d'estudiar les funcions alternatives de la proteïna transportadora d'esteroids sexuals (SHBG/ABP) a l'espermatogènesi i al càncer de pròstata. 1) A l'espermatogènesi s'ha treballat amb dos models diferents, un és el ratolí transgènic que sobreexpressa la SHBG/ABP de rata i l'altre el ratolí transgènic que sobreexpressa la SHBG/ABP humana.a) Ratolí transgènic per la SHBG/ABP de rata. La sobreexpressió del transgen de rata a nivell del testicle provoca un bloqueig parcial de la primera divisió meiòtica i un augment de la mort cel.lular programada o apoptosi de les cèl.lules germinals, especificament d'espermatocits primaris i cèl.lules en meiosi. Aquestes cèl.lules apoptòtiques sobreexpressen el mRNA i la proteïna del receptor d'estrògens beta. La proteïna, a més a més, s'acumula a nivell del citoplasma d'aquestes cèl.lules apoptòtiques.b) Ratolí transgènic per la SHBG/ABP humana. El trànscrit que s'expressa a nivell del testicle de la linia shbg11 prové del promotor alternatiu i conté l'exó alternatiu. A més a més, aquest trànscrit l'expressen les cèl.lules germinals . La proteïna SHBG/ABP humana es troba a nivell de l'acrosoma de les cèl.lules germinals durant tota la fase d'elongació de l'espermatogènesi, i a nivell de l'acrosoma dels espermatozous epididimaris.2) Al càncer de pròstata s'ha treballat amb diferents linies cel.lulars de pròstata i amb mostres de pacients amb càncer de pròstata.a) Linies cel.lulars de càncer de pròstata. S'ha treballat amb dues linies cel.lulars tumorals com són les PC3 i les LNCaP i dues linies cel.lulars normals com són les CAHVP10 i les PZHVP7. Les linies PC3 i LNCaP sobreexpressen 3 trànscrits que codifiquen per a la SHBG/ABP humana. El trànscrit majoritari dona lloc a la proteïna secretada, mentres que els dos trànscrits que falten els exons 6 i 6-7 respectivament, donen lloc a una proteïna intracel.lular. La diferència entre la linia PC3 (androgen-independent) i la linia LNCaP (androgen-depenent) és que la linia PC3 expressa la isoforma cx del receptor de estrògens beta.b) Pacients afectats de càncer de pròstata. En 4 dels 6 pacients analitzats s'expressa la SHBG/ABP humana, en 3 d'ells s'expressa el receptor d'estrògens i en tots es sobreexpressa la P450 aromatasa. La proteïna SHBG/ABP s'acumula a l'interior de les cèl.lules epitelials de les glandules tumorals en les seccions prostàtiques dels pacients analitzats. / The aim of this thesis is to study the alternative funcions of the sex hormone-binding globulin / androgen-binding protein (SHBG/ABP) during the espermatogenesis and prostate cancer.1) In the study of the espermatogenesis we have used two different models: the transgenic mice overexpressing the rat SHBG/ABP, and the transgenic mice overexpressing the human SHBG/ABP. a) Transgenic mice overexpressing rat SHBG/ABP. The overexpression of rat SHBG/ABP in the testis induces a parcial arrest of the first meiotic division and an increase of germ cell apoptosis, involving specifically primary spermatocytes and cells at metaphase. The apoptotic cells are overexpressing the mRNA and the protein for the estrogen receptor beta, and the protein acumalates in the citoplasm of this apoptotic cells. b) Transgenic mice overexpressing human SHBG/ABP. The shbg11 mouse line overexpress the mRNA for the human SHBG/ABP in the testis, and this mRNA contains the alternative exon 1 (exon A). The human mRNA is expressed by germ cells, and the protein is located in the acrosome during all the elongation sattges of spermatogenesis. 2) In the sutdy of the prostate cancer we have used prostatic tumor cell lines (PC3 and LNCaP) and prostatic normal cell lines (CAHVP10 and PZHVP7) and samples from patients with prostate cancer.a) Prostate cell lines. The tomurogenic cell lines PC3 and LNCaP overexpress three human SHBG/ABP transcripts, most abundant transcript produce secreted human SHBG/ABP protein. The other two transcripts lacking exon 6 and exon 6-7, produce intracelular human SHBG/ABP protein. The main difference between the PC3 cell line (androgen-independent) and the LNCaP cell line (androgen-dependent) is that PC3 cells are express the cx isoform of the estrogen receptor beta. b) Patients with prostate cancer. Four of the six patients analized express human SHBG/ABP mRNA. Three of them co-express the estrogen receptor beta and all of them express the P450 aromatase.The human SHBG/ABP protein is located in the epitelial cells from the tumoral glands in all the prostate sections analized from the patients with prostate cancer.

El càncer de pròstata és un tipus de càncer de creixement lent, estructura heterogènia, etiologia desconeguda diagnosticat generalment en homes d'edat avançada (>50 anys). Excloent el càncer de pell no melanocític, és el tumor més freqüent (19,6%) en els homes a Catalunya. De manera natural evoluciona cap a la independència hormonal, tot i que es creu que aquesta transició és accelerada pel tractament amb antiandrògens. La interacció entre estroma i epiteli és d'una gran importància per a l'evolució del tumor.El concepte de cèl·lula mare cancerosa fa referència a una suposada població cel·lular tumoral, amb característiques anàlogues a les de les cèl·lules mare normals, responsable de la generació i manteniment tumorals. La side population (SP), és un conjunt de cèl·lules discriminat per citometria de flux amb capacitat per bombejar certes drogues, xenobiòtics, hormones i altres compostos, que s'ha vist que està enriquida en cèl·lules mare en alguns sistemes.En aquest treball es va proposar de trobar cèl·lules mare canceroses bàsicament en dos models de càncer de pròstata diferents: les línies cel·lulars LNCaP i PC-3 i el model animal PAC-120 (xenotrasplantament d'adenocarcinoma hormonodependent que recapitula de manera fiable el càncer de pròstata). Per tal d'assolir el primer objectiu d'identificar-les, es va proposar l'assaig de side population, per tal i com s'ha demostrat la seva validesa per aïllar poblacions enriquides en cèl·lules mare i és un assaig que dóna informació funcional sobre les cèl·lules i en manté la seva viabilitat. A més, aquesta tècnica permetia també assolir el segon objectiu i parcialment el tercer, és a dir aïllarles i caracteritzar-les.Partint de la hipòtesi nul·la que hi ha cèl·lules amb característiques de cèl·lules mare al càncer de pròstata, els objectius d'aquesta tesi per punts han estat:1. Identificar i aïllar cèl·lules de la side population tant als tumors del PAC-120 com a les línies cel·lulars LNCaP i PC-3.2. Caracteritzar els perfils gènics de les cèl·lules de la side population aïllades.3. Comprovar la seva naturalesa progenitora mitjançant assaigs de diferenciació in Vitro o de tumorigènesi in vivo.4. Analitzar l'existència de cèl·lules tumorals disseminades al moll d'os del model PAC-120 i estudiar la seva possible naturalesa progenitora.Els resultats d'aquest treball demostren que el tumor del model PAC-120, format per una barreja d'epiteli humà i estroma murí, conté cèl·lules de la side population i que els cultius del tumor PAC-120 també contenen cèl·lules de la side population. La separació i anàlisi clonal de les cèl·lules de la side population dels cultius revelen que aquestes tenen una capacitat variable de donar lloc a cèl·lules de la side population. A més, l'estudi dels perfils gènics d'aquestes cèl·lules, la seva expressió proteica (immunofenotip Cd45- Sca-1+ Cd81+), la seva adherència al plàstic, la seva morfologia fibroblastoide, la seva gran capacitat proliferativa i la seva capacitat de diferenciació revelen que són cèl·lules multipotents estromals. Per tant, el tumor PAC-120 conté cèl·lules multipotents estromals que poden ser aïllades mitjançant l'assaig de la side population. Així mateix, el fenotip SP d'aquestes cèl·lules està associat amb el seu estat de diferenciació, ja que la seva diferenciació en comporta la pèrdua.D'altra banda, s'ha demostrat que les cèl·lules multipotents estromals aïllades secreten TGF-beta de manera autocrina i tenen la via del TGF-beta activa. El TGF-beta manté la proliferació i inhibeix la diferenciació de les cèl·lules multipotents estromals obtingudes del tumor.Quant a les línies, en aquest treball s'ha demostrat que tant LNCaP i PC-3 contenen cèl·lules de la side population, i presenten RNA i proteïna del transportador ABCG2. El promotor d'ABCG2 està parcialment desmetilat a la línia cel·lular LNCaP i molt metilat a PC-3. L'addició del composta bloquejador de la metilació de novo 5-aza afavoreix la desmetilació del promotor d'ABCG2, la transcripció del gen, la traducció de la proteïna i l'augment de la side population. A més, el sèrum i l'estradiol regulen a l'alça la transcripció d'ABCG2 i, en el cas del sèrum, també de la side population a la línia cel·lular LNCaP. / Cancer Stem Cells are a distinct cellular population that is believed to be responsible for tumor initiation and maintenance. Recent data suggest that solid tumors also contain another type of stem cells, the mesenchymal stem cells or multipotent mesenchymal stromal cells (MSC), which contribute to the formation of tumor-associated stroma.The Hoechst 33342 efflux assay has proved useful to identify a rare cellular fraction, named Side Population (SP), enriched in cells with stem-like properties. Using this assay, we identified SP in a prostate cancer xenograft containing human prostate cancer cells and mouse stromal cells. The SP isolation, subculture and sequential sorting allowed the generation of single-cell-derived clones of murine origin that were recognized as MSC by their morphology, plastic adherence, proliferative potential, adipogenic and osteogenic differentiation ability and immunophenotype (CD45-, CD81+ and Sca-1+). We also demonstrated that SP clonal cells secrete transforming growth factor &#946;1 (TGF-&#946;1) and that their inhibition reduces proliferation and accelerates differentiation.These results reveal the existence of SP in the stroma of a cancer xenograft, and provide evidence supporting their MSC nature and the role of TGF-&#946;1 in maintaining their proliferation and undifferentiated status. Our data also reveal the usefulness of the SP assay to identify and isolate MSC cells from carcinomas.Concerning to cell lines, previous studies reported the presence of SP in prostate cancer tissues but not in the most widely used prostate cancer cell lines LNCaP and PC3. Using the SP flow cytometric assay, we demonstrate that SP cells are present in LNCaP and PC3 cells and that their abundance change with the serum concentration and steroid ablation. In addition, RT-PCR analysis evidences that ABCG2 is expressed in both cell lines and that its expression significantly increases when LNCaP cells are treated with estradiol (E2) and the demethylation agent 5-aza-2'-deoxycytidine (5-aza-dC). Finally, our results also show that the ABCG2 gene expression relates negatively with the number of methylated CpG islands in its promoter and positively with the abundance of SP in LNCaP cells. In conclusion, these results demonstrate that prostate cancer cell lines LNCaP and PC3 do contain SP cells and express the ABCG2 transporter, and suggest that the changes in the SP abundance in these cell lines most likely reflect the modulation of the transporter activity by the environment than an enrichment in cancer stem cells.

Als països desenvolupats, una de cada cinc persones morirà a causa del càncer. S'ha descrit que les cèl·lules canceroses presenten modificacions en els glicans presents a la superfície cel·lular i aquesta glicosilació anòmala podria reflectir-se en les glicoproteïnes de secreció. Per aquest motiu es planteja l'estudi de la glicosilació de dues proteïnes de secreció en situació normal i tumoral: la ribonucleasa pancreática humana (RNasa 1) i l'antigen prostàtic específic (PSA).La RNasa 1 és una glicoproteïna secretada majoritàriament pel pàncreas. S'ha desenvolupat un mètode immunològic per a detectar els nivells de RNasa 1 en sèrum. Malgrat la millora de la sensibilitat, respecte d'estudis anteriors, no s'han observat diferències significatives entre la concentració de RNasa 1 en sèrum de pacients control sans, afectats de neoplàsia pancreàtica, de pancreatitis o d'altres patologies.L'estudi de les estructures glucídiques de la RNasa 1, mitjançant assaigs immunològics, permet observar diferències importants en la glicosilació entre la situació normal i tumoral: Els antígens sialilats sLex i sLea només apareixen en la RNasa 1 de medi de cultiu de cèl·lules d'adenocarcinoma pancreàtic Capan-1 i MDAPanc-3 i l'antigen fucosilat Ley només apareix en la RNasa 1 de pàncreas de donant. S'ha purificat la RNasa 1 secretada per la línia MDAPanc-3, cosa que ha permès seqüenciar-ne les estructures glucídiques i comparar-les amb les de la RNasa 1 purificada del medi de les cèl·lules Capan-1 i de pàncreas de donant, corroborant els resultats abans esmentats.L'antigen prostàtic específic (PSA) és una glicoproteïna secretada principalment per la pròstata. Els seus nivells sèrics s'utilitzen actualment com a marcador del càncer de pròstata, però la seva especificitat no permet diferenciar clarament una situació benigna d'una maligna.La purificació i caracterització glucídica del PSA secretat per les cèl·lules de carcinoma prostàtic LNCaP mostren diferències molt clares amb la glicosilació que presenta el PSA purificat de plasma seminal de donant. Principalment, el PSA present en situació tumoral, purificat de les cèl·lules de carcinoma prostàtic, no conté àcid siàlic, però presenta nivells més alts de fucosilació que el PSA en situació normal. El PSA purificat de plasma seminal de donant sí que conté àcid siàlic. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant assaigs immunològics amb detecció per lectines i s'han corroborat per seqüenciació glucídica. D'acord amb les estructures glucídiques que millor diferencien el PSA de situació normal i tumoral, s'ha portat a terme la caracterització glucídica de mostres biològiques que contenen PSA. S'han desenvolupat diferents assaigs immunològics de detecció per lectines o associats a l'activitat sialiltransferasa, amb un enriquiment previ en PSA per immunoadsorció indirecta o cromatografia per interacció tiofílica. Els resultats dels diferents assaigs permeten concloure que el PSA del sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica presenten un contingut en àcid siàlic similar al del plasma seminal de donant, encara que són lleugerament menys sialilats. Aquests resultats s'adiuen amb els determinats sobre mostres de PSA purificat.La separació del PSA per electroforesi bidimensional mostra diverses formes amb pI àcid en el PSA de plasma seminal, explicades per la presència d'àcid siàlic. Es detecten formes de pI més bàsic que el teòric per al PSA en el secretat per les cèl·lules LNCaP, que correspon a formes pPSA. Al sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica s'hi observen formes sialilades.Les proteïnes de secreció, RNasa 1 i PSA, es troben alterades a nivell glucídic en situació tumoral, cosa que podria ser d'utilitat per a finalitats diagnòstiques.

El cáncer de próstata es el cáncer más frecuente en los hombres en muchos países industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 años (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cáncer de próstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervención sociosanitaria. Clásicamente la evaluación del impacto que generan los síntomas se ha determinado por la frecuencia y el número de síntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo más apropiado es realizar el análisis objetivando además el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artículo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cáncer de próstata. Segundo, identificar los síntomas más relevantes del cáncer de próstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la Calidad de Vida del hombre mayor. La propuesta metodológica se basa en la triangulación metodológica entre métodos secuencial, (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la Calidad de Vida del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del síntoma de incontinencia y el dolor. Así mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular más evidente en las extremidades inferiores. Queda científicamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio físico de fuerza adaptado a los síntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cáncer de próstata en la mejora de la Calidad de Vida de la persona mayor. / Prostate cancer is the most frequent cancer in men in many industrialized countries. Considering the percentage of relative survival 5 years (76,5%) and the state of morbidity generate by treatments, the quality of life of the older man with cancer of prostate is a priority objective in the public health intervention. The evaluation of the impact generated by symptoms has been determined by the frequency and the number of associated symptoms to illness and treatment. In our pinion it would be more appropriated to carry out the analysis objectifying also the impact generated in older men every day life activity.This article has a double objective. First, to evaluate the benefits of an adapted force exercise program to the illness and to the prostate cancer treatment. Second, to identify the most prominent symptoms of prostate cancer from the perspective of the patient and the impact that generate to their Quality of Life.The methodological proposal is based on the methodological sequential triangulation among methods, (quantitative and qualitative).Results show a significant improvement of the Quality of Life of the patients, indirectly mediated by the improvement of incontinence and pain symptoms. Also, an improvement of the capacity of the force and resistance is observed, more evident in lower extremities. It remains scientifically demonstrated the efficacy in the improvement of the Quality of Life of the adult of a physical exercise of force program adapted to the symptoms generated by the illness and the prostate cancer treatment.

[ES] Encontrar un método no invasivo de clasificación fiable para distinguir entre pacientes con cancer de próstata e hiperplasia benigna de próstata no es una tarea trivial. El antígeno prostático específico mas utilizado presenta un au- mento en otras situaciones como la retención de orina o la eyaculación. Los productos metabólicos celulares como los compuestos volatiles en forma de bio-fluidos presentan una oportunidad para estudiarlos con la tecnología de semiconductores de óxido de metal. Una nariz electrónica diseñada para estos biofiuidos podría convertirse en una prueba ambulatoria clave para disminuir el número de biopsias. El diseño 3D, la creación de circuitos electrónicos, neumáticos, la adecuación de las muestras, la creación de una base de datos estandarizada para narices electrónicas, la definición de una interfaz de usuario amigable para el profesional sanitario, un sistema securizado para la comunicación con un servidor de almacenamiento de datos y todo el software necesario para hacer viable la democratización de las narices electrónicas en atención hospitalaria configuran la estrategia del trabajo. Además, el método empleado para conseguir aumentar el número de datos ha resultado determinante para hacer mas sencillo el entrenamiento de la red neuronal con la que se ha logrado una precisión del 87% en la clasificación entre pacientes de cancer de próstata e hiperplasia benigna de próstata. Se ha escogido un formato libro donde recoger todos los aspectos significativos de la realización del estudio. El primer capítulo se centra en el proyecto de tesis a financiar, la problemática a resolver, los objetivos y el plan de trabajo. En el segundo capítulo se definen los conceptos, el sentido del olfato, la vejiga, la próstata, los sensores utilizados, indicadores de cancer y otros elementos como la nariz electrónica. Es con una nariz electrónica de donde se obtienen las señales que se tratan en el capítulo tercero. En este capítulo se muestran las características de las señales provenientes de pacientes con cancer de próstata y pacientes con hiperplasia benigna de próstata, su tratamiento, filtrado, comparación y uso para la clasificación de pacientes. Asimismo, se muestran dos métodos distintos de clasificación y estudio de los algoritmos para automatizar la misma. El capítulo cuarto se centra en la construcción de un prototipo. Se ha abordado este capítulo como un manual de construcción que permita al lector conocer el proceso realizado, la toma de decisiones y la técnica utilizada para la realización del hardware, software y el modelo 3D. Dado que la diversidad de especialidades que confluyen en el mismo proyecto puede imposibilitar el dominio de alguno de los campos tratados, incluso dentro del mismo campo de especialización, se ha preparado este capítulo con diagramas y código fu- ente que acompaña a las explicaciones de forma detallada. El propósito de este capítulo es permitir a investigadores de diversas areas de conocimiento su construcción sin necesidad de profundizar en otros campos. Además, en este capítulo se detallan los procedimientos a fin de favorecer la democratización de la nariz electrónica como instrumento científico y con la esperanza de proporcionar la base para futuras implementaciones en la comunidad científica. Para el autor, la tesis no es sólo un documento, es un período de evolución personal. Ha estado condicionada por factores diversos, una pandemia, el planteamiento inicial, la financiación, el grupo de acogida, la línea de investigación, el desarrollo socio-económico del autor y el propio autoaprendizaje en el proceso de ejecución. Es por ello que se ha plasmado en el capítulo quinto lo que ha guiado de una u otra manera, pero de forma significativa, la toma de decisiones. Este capítulo versa sobre el trabajo futuro y tres proyectos, COST y H2020, DE1-SoC ADC e-Nose y Detección de tumores, que han ejercido influencia en el desarrollo de la tesis. Las conclusiones se recogen en el capítulo sexto. No obstante, cada capítulo dispone de un apartado llamado "Reflexiones" donde se anotan aquellas ideas y conclusiones concretas sobre el mismo. De esta forma se proporciona al lector un instrumento de lectura rápida que permita su consulta como si se tratara de un manual, sin necesidad de leer la totalidad del documento. En resumen, en este estudio se detallan los métodos y procedimientos de la investigación realizada con pacientes de cáncer de próstata e hiperplasia benigna de próstata con el propósito de conseguir un prototipo de una nariz electrónica para la clasificación de pacientes haciendo uso de orina como biofluido. Se ha tratado de escribir una referencia desde la que seguir construyendo conocimiento en torno a las narices electrónicas aplicadas a la clasificación de pacientes. / [CA] Trobar una mètode no invasiu de classificació fiable per a distingir entre pacients amb càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata no és una tasca trivial. L'antigen prostàtic específic més utilitzat presenta un augment en altres situacions com la retenció d'orina o l'ejaculació. Els productes metabòlics cel·lulars com els compostos volàtils en forma de bio-fluids presenten una oportunitat per tal d'estudiar-los amb la tecnologia de semiconductors d'òxid de metall. Un nas electrònic dissenyat per a aquestos bio-fluids podria convertir-se en una prova ambulatòria clau per tal de disminuir el nombre de biòpsies. El disseny 3D, la creació de circuits electrònics, pneumàtics, l'adequació de les mostres, la creació d'una base de dades estandarditzada per a nassos electrònics, la definició d'una interfície d'usuari amigable per al professional sanitari, un sistema securitzat per a la comunicació amb un servidor d'emmagatzemament de dades i tot el software necessari per tal de fer viable la democratització dels nassos electrònics en atenció hospitalària configuren l'estratègia del treball. A més, el mètode emprat per a aconseguir augmentar el nombre de dades ha resultat determinant per fer més senzill l'entrenament de la xarxa neuronal amb la qual s'ha aconseguit una precisió del 87% a la classificació entre pacients de càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata. S'ha escollit un format llibre on recollir tots els indrets significatius de la realització de l'estudi. El primer capítol es centra en el projecte de tesi a finançar, la problemàtica a resoldre, els objectius i el pla de treball. Al segon capítol es defineixen els conceptes, el sentit de l'olfacte, la bufeta, la próstata, els sensors utilitzats, indicadors de càncer i altres elements com el nas electrònic. És amb un nas electrònic d'on s'obtenen les senyals que es tracten al capítol tercer. En aquest capítol es mostren les característiques dels senyals provinents de pacients amb càncer de pròstata i pacients amb hiperplàsia benigna de próstata, el seu tractament, filtrat, comparació i ús per a la classificació de pacients. Així mateix, es mostren dos mètodes diferents de classificació i estudi dels algorismes per a automatitzar la mateixa. El capítol quart es centra en la construcció d'un prototip. S'ha abordat aquest capítol com un manual de construcció que permeta al lector conéixer el procés realitzat, la presa de decisions i la tècnica emprada pera la realització tant del hardware, els software i com el model 3D. Com que la diversitat d'especialitats que conflueixen en el mateix projecte pot impossibilitar el domini d'algun dels camps tractats, inclòs dins del mateix camp d'especialització, s'ha preparat aquest capítol amb diagrames i codi font que acompanya les explicacions de forma detallada. El propòsit d'aquest capítol és permetre a investigadors de diverses àrees de coneixement la seva construcció sense necessitat d'aprofundir en altres camps. A més, en aquest capítol es detallen els procediments per tal d'afavorir la democratització del nas electrònic com a instrument científic i amb la esperança de proporcionar la base per a futures implementacions en la comunitat científica. Per a l'autor, la tesi no és sols un document, és un període d'evolució personal. Ha estat condicionada per factors diversos, una pandèmia, el plantejament inicial, el finançament, el grup d'acollida, la línia d'investigació, el desenvolupament socio-econòmic de l'autor i el propi autoaprenentatge al procés d'execució. És per això que s'ha plasmat al capítol cinqué allò que ha guiat d'una manera o d'altra, però de forma significativa, la presa de decisions. Aquest capítol versa sobre el treball futur i tres projectes, COST i H2020, DE1-SoC ADC e-Nose i Detecció de tumors, que han exercit influència al desenvolupament de la tesi. És un exercici de reflexió al voltant dels mateixos i són una mostra de la capacitat investigadora de l'autor. Les conclusions es recullen al capítol sisé. No obstant això, cada capítol disposa d'un apartat anomenat "Reflexions" on s'anoten aquelles idees i conclusions concretes sobre el mateix. D'aquesta manera es proporciona al lector un instrument de lectura ràpida que permeta la seva consulta com si es tractés d'un manual, sense necessitat de llegir la totalitat del document. En resum, en aquest estudi es detallen els mètodes i procediments de la investigació realitzada amb pacients de càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata amb el propòsit d'aconseguir un prototip d'un nas electrònic per a la classificació de pacients fent ús d'orina com a bio-fluid. S'ha tractat d'escriure una referència des d'on seguir construint coneixement al voltant dels nassos electrònics aplicats a la classificació de pacients. / [EN] Finding a reliable non-invasive classification method to distinguish between patients with prostate cancer and benign prostatic hyperplasia is not a trivial task. The most commonly used specific prostate antigen shows an increase in other situations such as urinary retention or ejaculation. Cellular metabolic products, such as volatile compounds in the form of bio- fiuids, present an opportunity to study them by using metal oxide semiconduc- tor technology. An electronic nose designed for these bio-fiuids could become a key ambulatory test in order to decrease the number of biopsies. The strategy of the work is configured in diferent fields. Design a 3D set to enclose the electronics and penumatic circuits. The suitability of the samples it has to be studied furthermore the creation of a standardized database for electronic noses to store these samples. The definition of a friendly user interface for the health professional besides a system secured for communication with a data storage server. To sum up, all the software and hardware necessary to make viable the democratization of electronic noses in hospital care. In addition, the method be inployed to increase the number of data has been decisive to simplify the training of the neural network with which an accuracy of 87% has been achieved in the classification between prostate cancer patients and benign prostatic hyperplasia. A book format has been chosen to collect all the significant points of the study. The first chapter focuses on the thesis project to be financed, the problem to be solved, the objectives and the work plan. The second chapter defines the concepts, the sense of smell, the bladder, the prostate, the sensors used, cancer indicators and other elements such as the electronic nose. It is with an electronic nose that the signals discussed in chapter three are obtained. This chapter shows the characteristics of signals from patients with prostate cancer and patients with benign prostatic hyper- plasia, their treatment, filtering, comparison and use for patient classification. Likewise, two different methods of classification and study of the algorithms to automate the same are shown. The fourth chapter focuses on the construction of a prototype. This chapter has been approached as a construction manual that allows the reader to know the process carried out, the decision-making and the technique used to make both the hardware, the software and the 3D. Since the diversity of specialties that converge in the same project can make it impossible to master any of the fields discussed, including within the same field of specialization, this chapter has been prepared with diagrams and source code that accompanies the explanations of form detailed. The purpose of this chapter is to allow researchers from various areas of knowledge to construct it without the need to delve into other fields. In addition, this chapter details the procedures to promote the democratization of the electronic nose as a scientific instrument and with the hope of providing the basis for future implementations in the scientific community. For the author, the thesis is not just a document, it is a period of personal evolution. It has been conditioned by various factors, a pandemic, the initial approach, the funding, the host group, the line of research, the socioof the author and the self-learning in the execution process. That is why what has been shaped in the fifth has guided in one way or another, but in a significant way, the decision-making. This chapter deals with future work and three projects, COST and H2020, DE1-SoC ADC eNose and Tumor Detection, which have influenced the development of the thesis. It is an exercise in reflection about them and they are a sample of the author's research capacity. The conclusions are collected in chapter six. However, each chapter has a section called "Reflections" where those specific ideas and conclusions about the same are noted. / Talens Felis, JB. (2022). Anàlisi, disseny i implementació d'instrumentació no invasiva per a la detecció de càncer de pròstata i bufeta mitjançant tecnologia MOS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190835