En aquest treball hem estudiat marcadors relacionats amb el desenvolupament embrionari del colon humà com són "Sonic hedgehog" i els membres de la família CEACAM comparant els seus nivells d'expressió en mostres de colon humà embrionari, teixit tumoral i teixit normal del propi pacient de pacients diagnosticats de càncer colorectal."Sonic hedgehog" (Shh) és un morfogen que s'expressa durant les etapes inicials de l'embriogènesi. Te un paper important en les primeres fases de l'organogènesi de cervell, pulmó, pàncrees i de l'aparell gastrointestinal. Shh també presenta expressió en molts tumors d'origen endodèrmic, però el seu paper en el desenvolupament del càncer colorectal no estava encara estudiat.En el present treball hem realitzat un anàlisi morfològic de colons embrionaris , detecció per inmunohistoquímica i RT-qPCR per examinar l'expressió de Shh en colons d'entre 7 i 11 setmanes de desenvolupament així com també en teixit tumoral i normal del mateix pacient, de 63 pacients diagnosticats de càncer colorectal.Els nostres resultats ens indiquen que l'expressió de Shh comença durant la setmana 7 de desenvolupament embrionari i es detecta a la zona de l'endoderma intestinal adjacent al mesènquima. Els nivells més elevats d'expressió de mRNA Shh es detecten a la setmana 9 de desenvolupament i mitjançant inmunohistoquímica, localitzem aquesta expressió tant a epiteli intestinal com a la zona del mesènquima.Nivells baixos es detecten durant la setmana 11 de desenvolupament i, mitjançant inmunohistoquímica, aquesta expressió es detecta de manera lleu a la base de les criptes i en teixit muscular.En colon humà embrionari, l'expressió de Shh és elevada en el moment de l'organització de l'endoderma embrionari (setmana 9) i l'expressió de Shh és baixa en el moment de la diferenciació del teixit del colon (setmana 11).Mitjançant RT-qPCR veiem que els nivells de mRNA Shh en teixit tumoral són molt més elevats que els obtinguts en el cas del teixit normal (p=0.00001). Elevats nivells d'expressió s'associen amb estadis inicials (I-II) del desenvolupament d'un càncer colorectal (p=0.02).Shh pot tenir un paper important tant en l'organització embrionària del colon humà com en les primeres etapes del desenvolupament d'un càncer colorectal.Els membres de la família CEACAM (CEACAM1, CEACAM3, CEACAM4, CEACAM5, CEACAM67 i CEACAM8) són proteïnes de membrana que participen en processos d'immunitat i adhesió.Mitjançant RT-qPCR detectem expressió de CEACAM1, CEACAM5, CEACAM6 i CEACAM7 en embrions d'entre 7 i 11 setmanes de desenvolupament. Els nivells de CEACAM6 van augmentant progressivament a mida que augmenta l'edat de l'embrió; és a dir, els seus nivells augmenten a mida que va augmentant el grau de diferenciació cel·lular de les cèl·lules que formen el colon humà embrionari.En el cas de l'anàlisi d'expressió de CEACAM5 observem que existeixen diferencies significatives entre els nivells d'expressió en teixit tumoral respecte al teixit normal (p=0.00008) i valors significatius respecte al temps a la progressió (p=0.001) i supervivència (p=0.006). / We have studied some markers related with colon development in human embryos, Shh and CEA family members, to compare their mRNA expression levels in human embryonary colon samples with adult tumor and matched normal tissue from patients affected by colorectal cancer. Sonic hedgehog (Shh) is a morphogene expressed during the early phases of embryogenesis and in the foregut development. It plays an important role in the organogenesis of the brain, lung, pancreas and gastrointestinal system. Shh is also expressed in several tumors of endodermic origin. In the present study, we used morphological analysis, real-time quantitative PCR, and immunohistochemical staining to examine Shh expression in the colon of human embryos of 7 to 11 weeks. Our results show that Shh begins to be expressed in the human colon at 7 weeks, when it is found only in the cells of the endodermal epithelium. The highest levels of Shh expression are observed at 9 weeks, in the endodermal epithelium and in the mesenchyme. At 11 weeks, the colon is morphologically differentiated, and only low levels of Shh expression are detected at the base of the colon crypts. We conclude that in the human embryonic colon, Shh is upregulated at the time of the greatest structural organization and downregulated when the colon has acquired greater morphological differentiation. We used real-time quantitative PCR to assess Shh mRNA expression levels in tumor and matched normal tissue from 57 colorectal cancer patients and correlated the results with patient clinicopathological characteristics. Shh expression levels were higher in tumor tissue than in normal tissue from the same patient (P=0.00001). Higher levels of Shh expression were associated with early stage disease (P=0.02). Shh overexpression may influence the development of colorectal cancer.CEA family members are membrane proteins involved in immunity and adhesion. Using RT-qPCR we have detected expression of CEACAM1, CEACAM5, CEACAM6, CEACAM7 in colon of human embryos between 7-11 weeks of development. mRNA CEACAM6 level increases progressively with embryonic age. CEACAM5 analysis show that high mRNA levels in tumor tissues compared with levels in normal tissues of the same patient are related with a low progression of the tumor and a higher survival.

INTRODUCCIÓ: Des de 1989, un ampli cos de literatura s'ha ocupat dels aspectes biològics i alteracions de p53, romanent encara un cert grau de controvèrsia pel que fa al valor com a factor pronòstic en càncer colorectal, de l'estudi d'aquesta proteïna. P21 i p27, inhibidors de CDKs, han estat també objecte de diverses publicacions referents al seu valor com a factors pronòstics al llarg de la passada dècada, amb conclusions igualment diverses. Ciclina E, cofactor de CDK2 durant la fase G1 del cicle, es troba expressada a uns nivells molt superiors als fisiològics en molts tumors, però la seva expressió en còlon s'ha associat més aviat a estats d'infiltració incipient que no pas a estadis avançats. El seu valor com a factor pronòstic és, novament, motiu de controvèrsia.HIPÒTESI: L'estudi d'algunes proteïnes reguladores del cicle cel.lular en càncer colorectal, ha d'aportar informació pronòstica complementària a l'estadi de Dukes.OBJECTIUS: Identificació de perfils fenotípics en l'adenocarcinoma colorectal que puguin aportar informació pronòstica suplementària a l'estudi anàtomo-patològic habitual, mitjançant l'anàlisi integrat de mutacions de p53, del polimorfisme AA 72 Arg/Pro de p53, i d'expressió de p53, p21, p27 i ciclina E. MATERIAL I MÈTODES: Sèrie consecutiva de 185 adenocarcinomes colorectals ressecats electivament. Anàlisi mutacional del exons 5-8 de p53 mitjançant PCR-SSCP i seqüenciació, i del polimorfisme Arg/Pro 72 de p53 mitjançant PCR- SSCP. Anàlisi mitjançant immunohistoquímica (IHQ) sobre seccions parafinades, de sobreexpressió de p53 i d'expressió de p21, p27 i ciclina E. Repetició de la IHQ de p21 i p27 en un array tissular.RESULTATS. Major freqüència de mutacions de p53 en els tumors GG (arg72) que en els CC (pro72) o GC. Les mutacions de p53 localitzades en L3 i LSH es van associar a pitjor supervivència global(p = 0.04; ajustada per Dukes < 0.01). La sobreexpressió IHQ de p53 va correlacionar amb l'estadi de Dukes, però no amb supervivència. Els tumors amb mutacions de p53 inhibidores de p73 van mostrar en l'anàlisi multivariant una pitjor supervivència global que els tumors amb altres mutacions (p= 0.04). En el grup de tumors GG, els carcinomes amb aquestes mutacions van tendir a una pitjor supervivència global (p= 0.08). Dins del grup de tumors GG, aquells amb mutació en L3 i LSH van mostrar al ajustar per Dukes, pitjor supervivència global que els tumors amb p53 salvatge o amb altres mutacions (p= 0.005). Aquesta correlació no es va observar dins el grup GC-CC. L'expressió IHQ de p21 es va associar a millor supervivència. També es va associar a millor supervivència lliure de malaltia en el grup de pacients que havien rebut tractament amb quimioteràpia. Els carcinomes amb mutació hot spot en L3 i LSH de p53 i pèrdua d'expressió p21 van mostrar pitjor supervivència global, fins i tot ajustant per Dukes. L'expressió de p27 va correlacionar amb millor supervivència global però de manera dependent a l'estadi de Dukes.Els carcinomes amb alt percentatge d'expressió de ciclina E van mostrar inesperadament, millor supervivència global. A més, els carcinomes amb expressió dèbil de ciclina E en més d'un 12% de nuclis van mostrar millor supervivència que aquells amb expressió nul.la o molt intensa d'aquesta proteïna.Finalment, en una sèrie de 146 adenocarcinomes curativament ressecats, l'anàlisi dels codons 245, 248, 273 i 282 de p53, i l'anàlisi IHQ de p21, es van mostrar com uns bons marcadors de supervivència global.CONCLUSIONS: En càncer colorectal, l'anàlisi dels codons 245, 248, 273 i 282 de p53, aporta informació pronòstica sobre supervivència global independent de l'estadi de Dukes.L'estudi de p21 mitjançant IHQ en carcinomes colorectals completament ressecats, és un mètode d'anàlisi senzill i econòmic, amb valor pronòstic independent de l'estadi de Dukes, i podria ser utilitzat en la pràctica assistencial. / ASSESSMENT OF THE VALUE AS PROGNOSTIC MARKERS IN COLORECTAL CANCER OF P53, P21, P27 AND CYCLIN E.ABSTRACTINTRODUCTION: The value as prognostic markers in colorectal cancer of p53, p21, p27 and cyclin E still remains controversial.HIPOTHESIS: The study of some proteins that regulate the cell cycle should give prognostic information, complementary to the Dukes' stage.AIMS: To identify phenotypical profiles in the colorectal adenocarcinoma which could give prognostic information complementary to the usual pathological study, by means of an integral analysis of p53, with assessment of mutations, protein overexpression and the AA 72 Arg/Pro polymorphism of p53, and expression analysis of p21, p27 and cyclin E. MATERIAL AND METHODS: A consecutive series of 185 colorectal cancers electively extirpated. Mutational analysis of the exons 5-8 of p53 by means of PCR-SSCP and sequencing and of the 72 Arg/Pro polymorphism by PCR-SSCP. Expression analysis by means of immunohistochemistry (IHC) on whole paraffin sections of p53, p21, p27 and cyclin E. Repetition of the IHC analysis of p21 and p27 on tissue-array sections.RESULTS: It was observed a greater frequency of p53 mutations in GG tumours (Arg 72) than in CC or GC tumours. The mutations of p53 located at the L3 loop and the LS &#61537;-helix motif was associated to a clear worse overall survival (p<0.01 adjusted by Dukes).P53 overexpression assessed by means of IHC correlated with Dukes'stage but not with survival. The tumours with mutations of p53 which inhibit p73 showed, at the multivariant analysis, a worse overall survival than the tumours with other p53 mutations (p= 0.04). Among the GG tumours, those with these mutations of p53 tended to a worse overall survival (p= 0.08). Also, in the group of GG tumours, those with p53 mutations at L3 and LSH showed, adjusting by Dukes, a worse overall survival than the tumours with other p53 mutations or wild type protein.P27 expression correlated with a better overall survival but in a depending mode with the Dukes'stage.Finally, in a series of 146 curatively extirpated tumours, the analysis of the codons 245, 248, 273 and 282, and the analysis of p21 expression by means of IHC showed to be good prognostic markers for overall survival.CONCLUSIONS: In colorectal cancer, the study of the codons 245, 248, 273 and 282 of p53, and the analysis of p21 expression, give prognostic information about overall survival independently of the Dukes'stage.

1 INTRODUCCIÓNEl cáncer colorrectal (CCR) es la tercera causa de diagnóstico de cáncer en todo el mundo. El 11-27% de pacientes se diagnostican en estadio avanzado o metastático. De los inicialmente diagnosticados de CCR localizado, un 25-50% acabarán presentando metástasis. En los últimos años hemos asistido a un leve decremento de la incidencia y de la mortalidad por CCR, probablemente debido a la mejora en los programas de ¨screening¨ y a las mejoras en las estrategias terapéuticas. El CCRM tiene un pronóstico pésimo. La supervivencia global se sitúa entre los 5-6 meses, en pacientes que no reciben tratamiento. En los últimos años, la implementación de las nuevas terapias ha elevado esta media hasta los 15-18 meses. En la actualidad, ¿existe alguna manera para reconocer con que tipo de CCRM estamos tratando? ¿Cómo podemos determinar de antemano como se comportará el CCRM, en términos de pronóstico y respuesta a los tratamientos? Hasta la fecha se han realizado multitud de estudios con la intención de determinar factores pronósticos y predictivos de respuesta en CCRM. En el texto se recogen detalladamente los más importantes. Sin embargo, existen diferentes factores que explican que estos factores no se hayan implementado en la práctica clínica habitual. Entre ellos está la falta de estudios clínicos prospectivos confirmativos y, por otra parte está la heterogeneidad que impera a la hora de realizar los estudios sobre marcadores. Para solventar este último punto, el Nacional Cancer Institute ha creado unas guías a seguir (REMARK). Actualmente hace falta diseñar convenientemente estudios prospectivos confirmativos. En el Hospital Clínic de Barcelona hemos desarrollado (2001) un algoritmo terapéutico basado en el patrón de metástasis al debut de la enfermedad y los algunos de los factores más utilizados como pronósticos. 2 HIPÓTESIS Y OBJETIVOS: En nuestra hipótesis, hemos seleccionado dos determinantes moleculares (MMP-7 y sFAS/sFASL) como potenciales marcadores pro'osticos y predictivos de respuesta a terapia en CCRM. Matrilisina o metaloproteasa-7 (MMP-7) es una enzima proteolítica perteneciente a la familia de las metaloproteasas. Es sintetizada y secretada al medio por células tumorales. Detalles sobre la regulación de su expresión y función pueden hallarse en el texto original. Entre sus actividades destacamos su capacidad de cortar la proteína de membrana FASL. El receptor FAS y su ligando FASL son receptores transmebrana. Su interacción induce la activación de la vía extrínseca de apoptosis. Existen fracciones solubles de estas proteínas: sFAS y sFASL. sFAS es resultante de fenómenos de "splicing" alternativo. Su función es predominantemente proapoptótica. sFASL resulta de cortar la proteína de membrana, a cargo de proteasas como MMP-7. La función de sFASL es básicamente antiapoptótica. Las fracciones solubles pueden anularse entre sí. Su función final depende de los balances entre ellas, por lo que el ratio pude ser un estimador de la función apoptótica final. FAS y FASL son proteínas que se han relacionado con la respuesta apoptótica al tratamiento quimioterápico. El CCRM muestra un patrón de resistencia a la inducción de apoptosis vía FAS-FASL. El papel de las formas solubles sFAS y sFASL en quimioresistencia nunca ha sido evaluado. MMP-7 se ha relacionado con un fenotipo agresivo de CCRM, aunque también con quimioresistencia, debido a su capacidad de corte de FASL. Los niveles séricos de sFAS han demostrado estar aumentados en pacientes con CCRM. La medición de los niveles séricos de sFASL y MMP-7 nunca se ha llevado a cabo en pacientes con CCRM.Nuestra hipótesis es que los niveles séricos de MMP-7, sFAS y sFASL en pacientes con CCRM puden ser marcadores biológicos que estimen la agresividad y la quimioresistencia. A modo de concepto nuevo y, teniendo en cuenta que el tumor varía en el tiempo, está el hecho que los marcadores biológicos deberían poderse obtener no solo en el momento del diagnóstico sino en cualquier momento durante la evolución de la enfermedad. Si esto fuera así, el método de obtención debería ser fácil y no invasivo. Los niveles séricos de MMP-7, sFAS y sFASL y sus variaciones durante el tiempo deberían ser predictores de quimioresistencia en CCRM en cualquier momento durante la enfermedad.Los objetivos se pueden resumir en:A) Determinar si los niveles séricos basales de MMP-7 en pacientes con CCRM y establecer su valor pronóstico. B) Determinar los niveles séricos de sFAS y sFASL en pacientes con CCRM, antes y durante el tratamiento quimioterápico, y establecer una correlación con la respuesta tumoral, de manera que podamos valorar su papel como marcador predictivo de respuesta. C) En función de los resultados obtenidos, diseñar estudios clínicos prospectivos para validar el valor de los niveles séricos de MMP-7 y sFAS/sFASL como nuevos marcadores solubles de pronóstico y respuesta al tratamiento en CCRM. 3. RESULTADOS: Los resultados han sido hechos públicos en dos artículos, uno de ellos aparecido en 2005 y otro de ellos en prensa. Ambos se recogen en la tesis. 4. CONCLUSIONES: En resumen, concluimos que:-MMP-7 puede medirse en el suero y sus niveles basales son un factor pronóstico independiente en pacientes con CCRM.-Las variaciones de los niveles séricos de sFAS/FASL en pacientes con CCRM en tratamiento quimioterápico correlacionan con la respuesta tumoral.-La detección de un descenso del los valores séricos del ratio sFAS/sFASL, habitualmente debido al incremento de sFASL, se relaciona con quimioresistencia.-Los valores séricos del ratio sFAS/sFASL podrían utilizarse como un predictor dinámico de respuesta al tratamiento quimioterápico en pacientes con CCRM y su valor debería validarse en estudios clínicos prospectivos. -Nuestras observaciones, en los campos básico y clínico, indican que MMP-7 estaría implicada en quimioresistencia primaria o intrínseca y adquirida, en CCRM.-Una hipótesis generada "de novo" es que un patrón sérico consistente en niveles altos de MMP-7 y de FASL, tanto si se detecta antes de iniciar el tratamiento como durante éste, implicaría qumioresistencia y, en consecuencia, mal pronóstico. -MMP-7 y sFAS/sFASL, los nuevos marcadores solubles que proponemos, se pueden detector fácilmente a través de una técnica no invasiva.-MMP-7 y sFAS/sFASL, los nuevos marcadores solubles propuestos, se pueden detectar en cualquier momento a lo largo de la enfermedad y refleja la biología tumoral cambiante, de una manera dinámica. -De acuerdo a los resultados presentados y las hipótesis generadas a partir de éstos, hemos diseñado estudios clínicos prospectivos para determinar la relevancia clínica de los niveles séricos de MMP-7 y sFAS/sFASL, como nuevos marcadores solubles de quimioresistencia en CCRM.

El càncer de mama és la neoplàsia més freqüent en la dona a Catalunya, amb una prevalença de 45.000 casos l'any 2005. Entre un 5% i un 10% de tots els casos presenta un component hereditari degut a mutacions germinals en gens de susceptibilitat, fonamentalment BRCA1 i BRCA2, els quals s'associen a la síndrome de càncer de mama i ovari hereditari (CMOH), caracteritzada per la presència de casos de càncer de mama i ovari en una mateixa família o de múltiples casos de càncer de mama precoç. L'objectiu principal d'aquest treball és l'estudi molecular dels gens BRCA1 i BRCA2 en pacients amb sospita de síndrome de CMOH. La identificació de mutacions en aquests pacients facilita l'assessorament genètic i l'aplicació de mesures de prevenció, detecció precoç i terapèutiques adequades.Els mètodes utilitzats per a la detecció de mutacions en BRCA1 i BRCA2 són l'anàlisi de conformacions de cadena senzilla (SSCP), l'anàlisi de la proteïna truncada (PTT) i la seqüenciació dels fragments amb mobilitat electroforètica anormal. Els nostres resultats mostren que les famílies espanyoles amb CMOH presenten una gran diversitat al·lèlica en els gens BRCA1 i BRCA2, amb les mutacions distribuïdes al llarg de tota la seqüència. La freqüència global de mutacions identificades (propera al 30%) és similar a la trobada en altres poblacions i, en general, el percentatge de mutacions augmenta amb el nombre de casos de càncer en la família. A més, s'evidencia la relació entre càncer d'ovari i BRCA1 i càncer de mama en homes i BRCA2. Addicionalment, s'ha analitzat l'haplotip associat a tres mutacions que apareixen de forma recurrent en diverses famílies, mitjançant l'estudi de marcadors microsatèl·lits polimòrfics. La identificació d'haplotips específics associats a la mutació 330A>G en BRCA1, present en famílies d'origen gallec, i a les mutacions 9254del5 i 6857delAA en BRCA2, presents en famílies de l'àrea mediterrània, suggereix l'existència de subpoblacions espanyoles amb mutacions característiques.Finalment, s'ha avaluat la possible patogenicitat de les variants d'efecte biològic desconegut identificades durant el procés de detecció de mutacions. Aquestes variants no es poden classificar, únicament amb la informació que ens proporciona l'estudi del DNA, com a mutacions associades a la malaltia o com a polimorfismes innocus, de manera que dificulten l'assessorament genètic dels pacients i requereixen anàlisis addicionals. Per exemple, l'anàlisi de l'RNA missatger de portadors permet establir possibles efectes en el procés de maduració de l'RNA (splicing). Malgrat que existeixen diversos mètodes teòrics per predir potencials alteracions en l'splicing, els resultats observats amb l'estudi de l'RNA no coincideixen totalment amb els obtinguts amb aquests mètodes, pel que s'han de considerar amb prudència i es recomana l'anàlisi de l'RNA sempre que sigui possible. / Breast cancer is the most common malignancy among woman in Catalonia, with a prevalence of 45.000 cases in 2005. It is currently estimated that 5-10% of all breast cancers are hereditary and attributable to mutations in several highly penetrant susceptibility genes of which only two have been identified: BRCA1 and BRCA2. BRCA1 and BRCA2 mutations are associated with the hereditary breast and ovarian cancer (HBOC)syndrome, characterized for the presence of both breast and ovarian cases in the same family or for several cases of early onset breast cancer. The principal aim of this thesis is the molecular study of BRCA1 and BRCA2 genes in patients with HBOC syndrome. The identification of mutations in these patients facilitates the genetic assessment and the application of preventive measures, early detection and appropriate therapeutics. Analyses of the entire coding and flanking sequences were carried out by a combination of SSCP (single strand conformation polymorphism) and PTT (protein truncation test), followed by direct sequencing of abnormal bands. Our results show that HBOC Spanish families present a high allelic diversity in BRCA genes, with mutations distributed all over the sequence. The global frequency of mutations detected (of about 30%) is similar to that founded in other populations and, in general, the rate of mutations increases with the number of cancer cases in the family. Furthermore, ovarian cancer associates to BRCA1 and male breast cancer to BRCA2.Additionally, we analysed the haplotype associated to three mutations which appear recurrently in several families, employing microsatellite markers. Identification of a specific haplotype associated to the 330A>G mutation in BRCA1, present in Galician families, and to the 9254del5 and 6857delAA mutations in BRCA2, present in Mediterranean families, suggests the existence of Spanish subpopulations with characteristic mutations.Finally, we evaluated the pathological effect of variants of unknown pathological significance by RNA analysis. This information is essential for providing efficient counselling for breast/ovarian cancer families.

Colorectal tumors with mutations on Wnt family members show an overexpression of several Notch target genes, suggesting a link between Wnt and Notch signaling pathways. In this work, we have demonstrated that there is a direct relation between Wnt and Notch pathways that it is responsible for the maintenance of the intestinal proliferative compartment and crucial for intestinal tumorigenesis. We have identified two different mechanisms through β-catenin interacts with Notch to activate transcription: 1) β-catenin activates Notch through the transcriptional activation of Notch ligand Jagged1. Jagged1 expression leads the binding to the Notch receptor, promoting its cleavage and activation. This mechanism occurs in human colorectal tumors, with nuclear β-catenin, overexpressed Jagged1 and activated Notch. 2) β-catenin and Notch bind simultaneously to a specific group of gene promoters. We observed that this group of genes is overexpressed in tumours with mutations in Wnt signaling. Moreover, β-catenin and Notch physically interact in the nucleus of colorectal tumour cell lines. We have characterized a group of genes that are double target genes for β-catenin and Notch; in other words, these genes require the activation of both Wnt and Notch signaling pathways. These genes are expressed in the intestinal undifferentiated compartment. The loss of any of these signalling pathways reduced stem cell marker expression, reinforcing the importance of the interaction between both signalling pathways. The study of conditional knockouts mice for Jagged1 indicated that Jagged1 is not required for maintaining the intestinal homeostasis. However, Jagged1 is crucial during the tumorigenic process. Our data opens a new possibility for colorectal treatment, using inhibitors of Notch ligand Jagged1, avoiding side effects in the intestinal normal tissue.

Serum levels of several molecules associated to pancreatic adenocarcinoma (PDAC) pathophysiology are evaluated in this work, in order to determine their diagnostic value, distinguishing between PDAC patients and healthy controls (HC), different gastrointestinal tumours (GIT) and chronic pancreatitis (CP). Plasma mRNA levels in plasma of sialyltransferases (ST3Gal III and ST3Gal IV) could differentiate between HC and PDAC. Moreover, lower levels of ST3Gal III in early stages of PDAC compared to PDAC advanced stages were reported. The Glasgow Prognostic Score (GPS), inflammatory response quantification, differentiated between all the study groups. IGF-1 levels were lower in neoplasic groups of patient vs HC and CP. We assessed the diagnostic capacity of different markers alone or in combination and compared with that of CA 19.9. The best diagnostic capacity was found combining CEA, CA 19.9 and IGF-1 compared with CA 19.9 and it could be useful to distinguish PDAC from CP. / En este trabajo se analizan distintos parámetros séricos relacionados con la fisiopatología del adenocarcinoma pancreático (PDAC), para evaluar su uso como marcadores que permitan distinguir entre pacientes con PDAC y controles sanos (C), otras neoplasias del tracto gastrointestinal (ONEOS) y pancreatitis crónica (PC). La expresión en plasma de sialiltransferasas, ST3Gal III y ST3Gal IV diferencia entre controles y PDAC. Así mismo, los niveles de ST3Gal III permiten diferenciar en PDAC entre estadíos iniciales y metastáticos. El Glasgow Prognostic Score (GPS), medida de la respuesta inflamatoria, diferencia entre todos los grupos del estudio. Los valores de IGF-1 disminuyen en procesos neoplásicos vs C y PC.Se analiza la capacidad diagnóstica de los distintos parámetros individualmente y combinados entre sí respecto al CA19.9. La combinación de CA 19.9, CEA, IGF-1 aumenta la precisión diagnóstica frente al CA19.9 y podría ser útil para distinguir PDAC de PC.

Als països desenvolupats, una de cada cinc persones morirà a causa del càncer. S'ha descrit que les cèl·lules canceroses presenten modificacions en els glicans presents a la superfície cel·lular i aquesta glicosilació anòmala podria reflectir-se en les glicoproteïnes de secreció. Per aquest motiu es planteja l'estudi de la glicosilació de dues proteïnes de secreció en situació normal i tumoral: la ribonucleasa pancreática humana (RNasa 1) i l'antigen prostàtic específic (PSA).La RNasa 1 és una glicoproteïna secretada majoritàriament pel pàncreas. S'ha desenvolupat un mètode immunològic per a detectar els nivells de RNasa 1 en sèrum. Malgrat la millora de la sensibilitat, respecte d'estudis anteriors, no s'han observat diferències significatives entre la concentració de RNasa 1 en sèrum de pacients control sans, afectats de neoplàsia pancreàtica, de pancreatitis o d'altres patologies.L'estudi de les estructures glucídiques de la RNasa 1, mitjançant assaigs immunològics, permet observar diferències importants en la glicosilació entre la situació normal i tumoral: Els antígens sialilats sLex i sLea només apareixen en la RNasa 1 de medi de cultiu de cèl·lules d'adenocarcinoma pancreàtic Capan-1 i MDAPanc-3 i l'antigen fucosilat Ley només apareix en la RNasa 1 de pàncreas de donant. S'ha purificat la RNasa 1 secretada per la línia MDAPanc-3, cosa que ha permès seqüenciar-ne les estructures glucídiques i comparar-les amb les de la RNasa 1 purificada del medi de les cèl·lules Capan-1 i de pàncreas de donant, corroborant els resultats abans esmentats.L'antigen prostàtic específic (PSA) és una glicoproteïna secretada principalment per la pròstata. Els seus nivells sèrics s'utilitzen actualment com a marcador del càncer de pròstata, però la seva especificitat no permet diferenciar clarament una situació benigna d'una maligna.La purificació i caracterització glucídica del PSA secretat per les cèl·lules de carcinoma prostàtic LNCaP mostren diferències molt clares amb la glicosilació que presenta el PSA purificat de plasma seminal de donant. Principalment, el PSA present en situació tumoral, purificat de les cèl·lules de carcinoma prostàtic, no conté àcid siàlic, però presenta nivells més alts de fucosilació que el PSA en situació normal. El PSA purificat de plasma seminal de donant sí que conté àcid siàlic. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant assaigs immunològics amb detecció per lectines i s'han corroborat per seqüenciació glucídica. D'acord amb les estructures glucídiques que millor diferencien el PSA de situació normal i tumoral, s'ha portat a terme la caracterització glucídica de mostres biològiques que contenen PSA. S'han desenvolupat diferents assaigs immunològics de detecció per lectines o associats a l'activitat sialiltransferasa, amb un enriquiment previ en PSA per immunoadsorció indirecta o cromatografia per interacció tiofílica. Els resultats dels diferents assaigs permeten concloure que el PSA del sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica presenten un contingut en àcid siàlic similar al del plasma seminal de donant, encara que són lleugerament menys sialilats. Aquests resultats s'adiuen amb els determinats sobre mostres de PSA purificat.La separació del PSA per electroforesi bidimensional mostra diverses formes amb pI àcid en el PSA de plasma seminal, explicades per la presència d'àcid siàlic. Es detecten formes de pI més bàsic que el teòric per al PSA en el secretat per les cèl·lules LNCaP, que correspon a formes pPSA. Al sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica s'hi observen formes sialilades.Les proteïnes de secreció, RNasa 1 i PSA, es troben alterades a nivell glucídic en situació tumoral, cosa que podria ser d'utilitat per a finalitats diagnòstiques.