La tesis, tomando como referencia la literatura, estudios y marco relevantes respecto a la misión, tanto en el ámbito empresarial, como en el de las instituciones universitarias, tiene como objetivo proponer un modelo conceptual sobre el gobierno y la dirección de instituciones universitarias de iniciativa privada orientado, de manera consistente, al cumplimiento efectivo de una misión específica, por parte de la comunidad de personas que las forman, en función de la naturaleza, actividad y características de dichas instituciones; así como presentar una serie de recomendaciones que sirvan para la implantación de la misión, desde un punto de vista estratégico y operativo. Para ello se apoya en dos modelos conceptuales consistentes: el modelo antropológico de la dirección de Juan Antonio Pérez López y el modelo tridimensional de la misión propuesto por Carlo Rey. El presente trabajo de investigación pretende ser una ampliación y extensión de las líneas de investigación que se vienen desarrollando en la Cátedra de Dirección por Misiones y Gobierno Corporativo de la UIC.

L'objecte d'aquesta tesi és el desenvolupament d'un test de nivell de comprensió pragmàtica per a estudiants xinesos d'ELE. El test compleix amb els criteris d'utilitat, fiabilitat i validesa recomanats per la bibliografia existent. La tesi consta de quatre parts, amb un total de vuit capítols i dos annexos, que contenen el qüestionari de l'estudi preliminar i el test de comprensió pragmàtica amb una reorganització global que facilita l'estudi dels resultats. La primera part és una introducció a la tesi que conté la justificació dels estudis, objectius i hipòtesis. La segona part (Marc Teòric) consta de quatre capítols. El capítol 1 contextualitza, des del punt de vista social i històric, el grup objecte d'estudi. El capítol 2 i 3 se centren en el marc teòric de la tesi amb una revisió dels conceptes més importants relacionats amb la pragmàtica de la interllengua i dels conceptes estadístics més rellevants per al desenvolupament de tests. Finalment, al capítol 4 s'examinen les proves pragmàtiques existents que s'han desenvolupat fins al moment. La tercera part (Estudis empírics) constitueix el nucli de la investigació i inclou la metodologia (capítol 5) i els resultats i la discussió dels mateixos (capítol 6). El test de nivell de comprensió pragmàtica, que és el resultat principal de la investigació, es presenta en el capítol 6. La tesi conclou amb una quarta part (Recapitulació) en la qual es recullen les conclusions (capítol 7) i les limitacions, la aplicació i les perspectives de l'estudi (Capítol 8). / El objeto de esta tesis es el desarrollo de una prueba de nivel de comprensión pragmática para estudiantes chinos de ELE. El test cumple con los criterios de utilidad, fiabilidad y validez recomendados por la bibliografía existente. La tesis consta de cuatro partes, con un total de ocho capítulos y dos anexos, que contienen el cuestionario del estudio preliminar y el test de comprensión pragmática con una reorganización global que facilita el estudio de los resultados. La primera parte es una introducción a la tesis que contiene la justificación de los estudios, objetivos e hipótesis. La segunda parte (Marco Teórico) consta de cuatro capítulos: el capítulo 1 contextualiza, desde el punto de vista social e histórico, el grupo meta. El capítulo 2 y 3 se centran en el marco teórico de la tesis con una revisión de los conceptos más importantes relacionados con la pragmática de la interlengua y de los conceptos estadísticos más relevantes para el desarrollo de tests. Por último, en el capítulo 4 se examinan las pruebas pragmáticas existentes que se han desarrollado hasta el momento. La tercera parte (Estudios empíricos) constituye el núcleo de la investigación e incluye la metodología (capítulo 5) y los resultados y la discusión de los mismos (capítulo 6). El test de nivel de comprensión pragmática, que es el resultado principal de la investigación, se presenta en el capítulo 6. La tesis concluye con una cuarta parte (Recapitulación) en la que se recogen las conclusiones (Capítulo 7) y las limitaciones, la aplicación y las perspectivas del estudio (Capítulo 8). / The purpose of this thesis is the development of a level test of pragmatic comprehension for Chinese students of Spanish as a foreign language. The test achieves the criteria of utility, reliability and validity recommended by the existing literature. The thesis consists of four parts, with a total of eight chapters and two annexes which content the questionnaire of the preliminary study and the test of pragmatic comprehension with a global reorganization that makes easier the study of the results. Part one is an introduction to the thesis that contains the rationale for the study, objectives and hypotheses. Part two (Theoretical Framework) consists of four chapters: Chapter 1 contextualizes, from the social and historical point of view, the target group. Chapter 2 and 3 focus on theoretical framework of the thesis with a review of the most important concepts related to the pragmatics of interlanguage and to the relevant statistical concepts for developing tests. Finally, Chapter 4 reviews the existing pragmatic tests that have been developed so far Part three (Empirical Studies) is the core of research and includes the methodology (Chapter 5) and the results and discussion of the study (Chapter 6). The level test of pragmatic comprehension, which is the main result of the research, is presented in Chapter 6. The thesis concludes with Part Fourth (Recapitulation), in which conclusions (Chapter 7) and limitations, application and prospects of the study (Chapter 8) are included.

Las Tecnologías de la Información y la Comunicación constituyen uno de los elementos más destacados de nuestra sociedad lo que hace que inevitablemente también configuren, influyan y determinen el ámbito educativo. La Universidad, no debe quedarse al margen de esta incorporación debiendo, incluso, ser precursora de esta introducción mediante la puesta en marcha de mecanismos que la promuevan y la garanticen. El interés principal de este trabajo radica en la realización de una exploración del estado actual de las competencias TIC del profesorado universitario a partir de la cual poder elaborar una propuesta de mejora de la oferta formativa en TIC destinada a los mismos. Para la elaboración de esta propuesta tomaremos como base el estado de competencias descrito y los aspectos abordados en el estudio del arte como la situación actual de la oferta formativa en TIC disponible en las universidades españolas. / The Information and Communication Technology (ICT) is one of the most characteristic elements of our society. Inevitably the ICT configure, influence and determine the education. The Universityshould notbe left out ofthis incorporationmustevenbe a precursor tothisentrythrough theimplementation ofmechanisms thatpromoteandguarantee. The interest of this study is to describe de ICT Skills of university teachers to improve the training offered in ICT of themselves. Our proposal has been developed for the description of ICT skills, knowledge of state of the art and knowledge of the training offer available in Spanish universities.

La professió periodística afronta una època de canvis, experimentació i innovació. En el context actual, una de les principals dinàmiques dels mitjans és la convergència de redaccions. L'ensenyament del periodisme té davant seu el repte d'adaptar-hi el seu currículum, però, ¿s'està duent a terme, aquest ajustament? Aquesta recerca pretén definir un marc teòric per a la reflexió sobre el significat del concepte de convergència i la seva importància en la formació del periodista integrat. Analitzarem com s’estan introduint els conceptes d’integració de redaccions i convergència de mitjans en els plans docents dels Estudis de Periodisme a l'estat espanyol amb l'objectiu de determinar com s'ensenya la convergència de mitjans en la formació reglada universitària. També presentem l’estudi d’un cas concret: el Taller Integrat de Periodisme; una assignatura que es desenvolupa al voltant de quatre eixos: la convergència de redaccions, la simulació professional, el vincle entre la universitat i l’empresa i la internacionalització. / The journalistic profession is facing a time of change, experimentation and innovation. In today’s world, one of the principle driving forces behind these changes in the media is newsrooms convergence. Those involved in the teaching of journalism have to face the challenge of adapting its curriculum to these new dynamics. Are these readjustments being carried out? This research will construct a solid theoretical framework concerning the meaning of convergence and the training of a fully integrated journalist. In this thesis we analyse how this newsroom integration and media convergence is being taught within Journalism faculties in Spain. In addition a study case will be highlighted: the “Taller Integrat de Periodisme” from Pompeu Fabra University. A 24 ECTS subject that has been developed around four key axes: newsrooms’ convergence, professional simulation, the links between university and industry and internationalization.

Tesi doctoral centrada en l’anàlisi i l’evolució de la Diplomatura en Infermeria a Catalunya d’ençà de 1990 i fins al moment que s’extingeix. L’objectiu de la recerca és avaluar la implantació i el desenvolupament dels estudis superiors d’infermeria en el context de la Catalunya autonòmica (1980-2012) i les seves polítiques de descentralització acadèmica i institucional. Atesa la incidència sanitària, social i econòmica de la infermeria i la seva repercussió en la formació professional, se n’examina la implantació a les diferents universitats catalanes a partir de les respectives escoles universitàries d’infermeria, el model formatiu, teòric i pràctic, i l’evolució del mapa de l’oferta i la demanda fins a la implantació del Grau d’Infermeria.

This doctoral dissertation is concerned with an exploratory study on how emerging learning ecologies enabled by Web 2.0 and social web are affecting the self-organized practices and dispositions in the digital settings of individual PhD students. The research endorses a constructivist grounded theory approach, where data collection has been undertaken across three Italian and one UK universities and has included a sequence of online questionnaires, individual interviews and focus groups. The findings being generated provide a repertoire of social media practices for research purposes; a framework conceptualizing the trajectories in the digital, in terms of Space, Time, Socialization, Digital identity, Stance and Tensions; the forms of resilience and the tensions underlying the PhD researchers’ digital engagement. The affordances of PhD e-researchers’ emerging ecologies are therefore understood as multi-dimensional and transitional trajectories intentionally undertaken by the individuals and generating a range of reactions toward the opportunities provided by the open Web.

Aquest estudi identifica els factors que contribueixen a l'èxit en l'aprenentatge en línia en l'educació superior. L'estudi es va realitzar des de la perspectiva dels estudiants i dels professors. Es va utilitzar un model sistèmic i socio-constructivista que té en compte tot el procés d'educació en línia: les entrades, el processos i els resultats de l'aprenentatge. Aquest model utilitza cinc factors pertanyents a l'alumne que inclouen el que els alumnes aporten a l'experiència de aprenentatge en línia (autoeficàcia general, l'autoeficàcia en línia, la motivació, el coneixement previ i les expectatives de l'estudiant). / Este estudio identifica los factores que contribuyen al éxito en el aprendizaje en línea en la educación superior. El estudio se realizó desde la perspectiva de los estudiantes y de los profesores. Se utilizó un modelo sistémico y socio-constructivista que toma en cuenta todo el proceso de educación online: los insumos, el procesos y los resultados del aprendizaje. Este modelo utiliza cinco factores pertenecientes al alumno que incluyen lo que los alumnos aportan a la experiencia de aprendizaje en línea (auto eficacia general, la auto-eficacia en línea, la motivación, el conocimiento previo y las expectativas del estudiante). / This study identifies factors that contribute to success in online learning in higher education from learners’ and teachers’ perspectives. A systemic and socio-constructivist based model of inputs-process-outputs of learning was used with five learner factors that include what learners bring to the online learning experience (general self-efficacy, online self-efficacy, motivation, prior knowledge and course expectation).

La importància de la competència comunicativa escrita per als professionals de l'àmbit TIC està àmpliament referida en la literatura científica, que deixa constància de les mancances de molts professionals a l'hora de presentar informes, projectes o qualsevol altra comunicació. Malgrat la percepció generalitzada d'aquesta situació, els plans d'estudi de les carreres TIC, sobretot en el context europeu, han plantejat poc o gens la formació en aquesta competència. No és fins fa poc, durant la darrera dècada, que aquesta tendència ha començat a canviar a conseqüència de la progressiva adaptació dels plans d'estudi a les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). L'EEES impulsa significativament la incorporació explícita en el plans d'estudi de l'ensenyament-aprenentatge de les competències transversals, com ara la competència comunicativa. És, doncs, un moment òptim per a estudiar diferents vies per a fer-ho, posar-les en pràctica i estudiar-ne l'efectivitat. / La importancia de la competencia comunicativa escrita para los profesionales del ámbito TIC está ampliamente referida en la literatura científica, que deja constancia de las carencias de muchos profesionales a la hora de presentar informes, proyectos o cualquier otra comunicación. A pesar de la percepción generalizada de esta situación, los planes de estudio de las carreras TIC, sobre todo en el contexto europeo, han planteado poco o nada la formación en esta competencia. No es hasta hace poco, durante la última década, que esta tendencia ha empezado a cambiar como consecuencia de la progresiva adaptación de los planes de estudio a las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). El EEES impulsa significativamente la incorporación explícita en los planes de estudio de la enseñanza-aprendizaje de las competencias transversales, como la competencia comunicativa. Es, pues, un momento óptimo para estudiar diferentes vías para hacerlo, ponerlas en práctica y estudiar su efectividad. / The importance of written communication skills for professionals in the field of ICT is widely referred to in the literature, which also mentions the shortcomings of many professionals when writing reports, projects or other documents. However, despite the widespread perception of the situation, the curricula of ICT degrees, especially in the European context, have proposed little or no training in this skill. Not until recently, in the last decade, this trend has begun to change as a result of the gradual adaptation of curricula to the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA).

Paginació: pàg. 1-136 i 1-464 / Educational Reverse Engineering Activities referred to as the acronym -EREA- help engineering design students to: Acquire and develop a set of abilities that raise their awareness of the design process; expand their sources of inspiration, position their actions within the lifecycle of a product, and transform theoretical knowledge into practice. However, it was detected that although such activities sparked interest among engineering design educators, they were either absent from typical engineering design curricula or were not fully exploited. After analysing the causes for it and determining that the creation of a collection of resources for the study of educational reverse engineering activities was the best way to reach a geographically dispersed community and thus start trying to change the existing research situation, the development of such resources began with the goal to address as many of the concerns as possible found whenever trying to implement EREA into existing engineering design curricula. The contents selected for inclusion in the collection of resources then, were derived based on initial exploratory discussions with experts in academia and industry; from the feedback received from peer reviewed conference papers stemming from this doctoral research, and from the presentation of intermediate results to early reviewers of this project; for such reasons, the information presented in the different resources targets first time (or novice) instructors of reverse engineering activities and takes into account not only the technical but also the pedagogical and administrative considerations implicated in the study of academic activities, and their potential introduction into an existing engineering design curriculum Given that some relevant information about the topic already existed but it was dispersed across different areas of knowledge; rather than developing all topics from scratch again, a conscious effort was made to examine published literature and to consult with domain experts to integrate and contextualise all existing information into a coherent body that could be complemented with the original results originating from this project. The major sections comprising the collection of resources then, are listed below: - Resource 1: Fundamentals of Educational Reverse Engineering Activities - Resource 2: Reverse Engineering and Learning - Resource 3: Misconceptions about Reverse Engineering - Resource 4: Benefits of Reverse Engineering - Resource 5: A Proposed Methodology for Reverse Engineering Analysis in Engineering Design Education - Resource 6: A Suggested Pedagogy for the Teaching of Educational Reverse Engineering Activities - Resource 7: Integrated Example of an Educational Reverse Engineering Activity on a Disposable Camera - Resource 8: Conclusions and Final Remarks - Resource 9: Miscellaneous Resources for the Study of Reverse Engineering The abovementioned resources were of a self-contained nature, could be read either individually or sequentially, and were written using the "DRM" framework for research in the area of engineering design. Once finished, a number of academic institutions were contacted to measure their interest in the resources, and in the end 12 different ones in the United Kingdom, Ireland, France, Denmark and Germany showed their interest in the research project and agreed to receive the document for reading, thus helping fulfil one of the main goals of this research which was to disseminate the results from it. Other results from this project include five peer reviewed conference papers and a report presented at the Technical University of Ilmenau in Germany after spending a visiting internship abroad to learn about similar approaches to the research into reverse engineering by other schools and traditions of design / Las actividades educativas de ingeniería inversa “AEII” tambien conocidas como “EREA” por su acrónimo en inglés ayudan a los estudiantes de ingeniería de diseño a: Adquirir y desarrollar un conjunto de habilidades que elevan su conocimiento del proceso de diseño; tambien a expandir sus fuentes de inspiración, a situar sus acciones dentro del ciclo de vida de un producto, y a transformar conocimiento teórico en practico. Sin embargo, se detectó que a pesar de que tales actividades despertaban el interés de los profesores del área de ingeniería de diseño ellas estaban o ausentes de sus típicos programas de estudio o no explotadas en su totalidad Después de analizar las causas de ello y determinar que la creación de una colección de recursos para el estudio de las actividades educativas de ingeniería inversa era la mejor forma de acceder a un grupo geográficamente disperso y así intentar cambiar la situación de investigación existente, el desarrollo de tales recursos empezó con la meta de atender tantas inquietudes como fueran posible, de aquellas encontradas siempre que se intentaba implementar “AEII” en programas existentes de ingeniería de diseño Los contenidos seleccionados para formar parte de la colección de recursos, fueron definidos en base a conversaciones iniciales de exploración con expertos en la academia y la industria; en base a la retroalimentación recibida de los artículos presentados en conferencia procedentes de esta investigación doctoral, y de la presentación de resultados intermedios a los revisores preliminares de este proyecto; por tales razones, la información presentada en los diferentes recursos está dirigidas a instructores principiantes de actividades de ingeniería inversa y toma en cuenta no solo las consideraciones técnicas sino también las pedagógicas y administrativas involucradas en el estudio de actividades académicas y su potencial incorporación a un programa existente en ingeniería de diseño Dado que cierta información relevante al tema de investigación ya existía pero estaba dispersa entre varias áreas del conocimiento; en vez de desarrollar todos los temas desde cero nuevamente, se realizó un esfuerzo consciente para examinar la literatura existente y consultar con expertos en el tema, para así integrar y contextualizar toda la información disponible en un estudio coherente que pudiera ser complementado con los resultados originales producidos por esta investigación. Las secciones principales que comprenden la colección de recursos se enumeran a continuación: • Recurso 1: Fundamentos de las Actividades Educativas de Ingeniería Inversa • Recurso 2: Ingeniería Inversa y Aprendizaje • Recurso 3: Interpretaciones Equívocas acerca de la Ingeniería Inversa • Recurso 4: Beneficios de la Ingeniería Inversa • Recurso 5: Una Propuesta de Metodología para Utilizar Análisis de Ingeniería Inversa en la Enseñanza de la Ingeniería de Diseño • Recurso 6: Una Propuesta de Pedagogía para la Enseñanza de Actividades Educativas de Ingeniería Inversa • Recurso 7: Ejemplo de una Actividad Educativa de Ingeniería Inversa en una Cámara Desechable • Recurso 8: Conclusiones y Apuntes Finales • Recurso 9: Recursos Diversos para el Estudio de la Ingeniería Inversa Los recursos fueron escritos utilizando la metodología “DRM” para la investigación en el área de ingeniería de diseño y se contactó a diversas instituciones académicas para saber de su interés en tales recursos, al final 12 instituciones en el Reino Unido; Irlanda, Francia, Dinamarca y Alemania mostraron su interés en el proyecto y accedieron a recibir el documento, ayudando así a cumplir una de las metas principales de esta investigación que fue difundir sus resultados entre estudiosos de la ingenierÍa inversa educativa. Tambien como resultado final de esta investigacion se pueden contar 5 artículos presentados en conferencia y el reporte de trabajo de la estancia de investigación en el extranjero.

L'aparició d'una nova societat, la societat digital, ha modificat els patrons de comunicació i interacció entre les persones, transformant així tots els àmbits de la societat: el polític, l'econòmic, i també l'educatiu. Gran part de la informació i el coneixement ha estat digitalitzada, i qualsevol usuari pot crear, transformar i compartir informació amb qualsevol persona o grup de persones. L'aprenentatge al llarg de la vida, ara més que mai, està a l'abast de qualsevol. Però les competències i habilitats que s'han d'adquirir per poder aconseguir aquest aprenentatge estan en constant debat. L'alta freqüència de participació dels joves a la xarxa ha provocat que en determinats moments es donessin per suposades les altes competències digitals dels joves, però la literatura ens diu (Kennedy, 2008, 2010; Gros, García i Escofet, 2012) que això no és així. No tots els joves tenen un alt empoderament de les TIC, ni tampoc les institucions educatives han integrat les tecnologies acompanyades de pedagogies emergents, amb elements com la ubiqüitat, l'obertura o la participació en comunitats. La recerca que es presenta pretén abraçar aquesta situació, posant en el punt de mira la veu de l'estudiant i la seva participació a la xarxa. Per això, l'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar les pràctiques i espais digitals de participació a la xarxa on la tecnologia actua com a mediadora de l'aprenentatge dels estudiants universitaris. Pel que fa l'estructura d'aquesta recerca, els tres primers capítols de la investigació estan destinats a situar l'estat de la qüestió. En el primer s'analitza l'evolució de l'anomenada societat en xarxa i la interacció dels ciutadans, amb les noves formes de comunicació, de crear coneixement i compartir la informació. A més, es profunditza en el concepte de la identitat digital dels ciutadans, que té tendència a ser cada cop a fusionar-se amb la identitat física, i per tant ser una identitat híbrida. Seguidament, es focalitza en els joves i les seves pràctiques a la xarxa, concretament com en l'inici de la revolució digital se'ls va atribuir competències digitals pel fet d'haver nascut dins d'aquesta era, i actualment s'ha fet evident que no tots els joves tenen un perfil competent relacionat amb les TIC. Finalment, en el tercer capítol s'entra directament en l'àmbit educatiu per veure les tendències educatives més rellevants relacionades amb l'ús de tecnologia digital. En el quart capítol es descriu el paradigma de recerca, un enfocament fenomenològic que pretén comprendre els perfils dels estudiants que realitzen activitats a la xarxa, així com les eines i espais digitals que utilitzen en diferents contextos, amb la particularitat d'interpretar-ho a partir de la seva pròpia experiència subjectiva. Els dos mètodes emprats en la recerca són l'enquesta, que de forma quantitativa pretén analitzar els usos de determinades eines digitals per part dels universitaris, i el DEM (Day Experiència Method), que permet profunditzar amb una mirada qualitativa les pràctiques a la xarxa dels estudiants. Finalment en el capítol cinc i sis es descriuen els resultats, així com la discussió d’aquests, i es presenten les conclusions de tota la recerca, així com les limitacions i línies futures. Els resultats apunten a que la integració de les tecnologies per part dels universitaris no és visible en tots els àmbits ni entre tots els estudiants. Els universitaris participants en la recerca se situen en diferents perfils de participació a la xarxa. D’aquesta manera, la universitat i els docents han de tenir en compte aquesta diversitat de competències i usos de les TIC per part dels estudiants a l’hora de crear activitats o estratègies pedagògiques. / [eng] A high level of participation of young people in networks has induced us to assume that young people have high digital skills, but the literature show us that it is not like that. Not all young people have high competences in ICT, moreover, the educational institutions haven't integrated the technologies followed by emergent pedagogies and elements like ubiquity, opening and participation in the communities.The following research tries to include this situation, making the voice of the students the main point of focus. The main goal of this research is to analyze practices and digital spaces of participation in the network, where the technology acts as an intermediary for university student learning.First of all, it analyzes the evolution of the digital society and the interaction of the population, with new ways of communication to create knowledge and share information. Following that, it focuses on the young population and their practices on the network, questioning their knowledge on ICT. Finally we analyze in more detail the educational context to see the most important educative trends in relation to the ICT use.The research has a phenomenological point of view, with the intention to understand the profile of these students that do activities on the network, as well as the tools and digital spaces that they use in different contexts. Particularly, focusing the understanding on their own subjective experiences. The method used in the research to get the information has been a survey, analyzing quantitatively the use of some digital tools by the students; and using DEM (Day Experience Method), to let us see in more depth and qualitatively the students' practices in the network.The results show that the students' integration of the technologies is not visible in all the environments nor in all the students. The participants in the research are classified in different profiles of network participation. In this way, the university and the professors have to bear in mind this diversification of skills and use of the technologies from the students when planning or creating activities or pedagogical strategies for learning and teaching process.