La tesi de la recerca és que el procés de renovació de l'espai públic a Barcelona, iniciat amb la recuperació dels Ajuntaments democràtics el 1979 i que roman obert en l'actualitat, ha conduït a la consolidació d'una cultura compartida i evolutiva de l'espai públic cívic basada en principis urbans. A través de l'anàlisi de 36 espais públics representatius del conjunt del procés, la recerca mostra l'evolució d'aquesta cultura al llarg dels darrers 25 anys, i com ha reforçat una aproximació urbana a l'espai públic (diferent d'una aproximació merament paisatgística, basada en dissenys autònoms i sovint poc contextuals, i diferent també d'una aproximació merament funcionalista, basada en requeriments tècnics i demandes dels usuaris). La tesi aborda el tema des del punt de vista del sentit cívic de l'espai públic, definit com l'experiència de convivencia en la diversitat resultant de la interacció social en l'espai públic. És possible de potenciar aquesta significació cívica a través del projecte de l'espai públic? A més, a l'inscriure's en una visió morfològica i estructural de l'urbanisme, la recerca se centra en l'anàlisi de la configuració formal dels espais, en els seus vincles amb l'estructura urbana, en la seva dimensió monumental i en els mecanismes emprats en la seva projectació (agents, discursos, i instruments de projecte).La tesi s'organitza en sis capítols. El primer desenvolupa el marc conceptual de la recerca (els debats entorn del sentit cívic dels espais públics contemporanis, les experiències urbanístiques en el disseny d'espais públics, i les bases epistemològiques). El segon capítol presenta la metodologia de la recerca (el corpus de casos d'estudi seleccionats, les hipòtesis i els criteris d'anàlisi). El tercer capítol està dedicat a la configuració formal dels espais públics. S'hi argumenta que la cultura de l'espai públic ha evolucionat cap a un tractament més transparent, integrat i contextual, el qual potencia la llegibilitat i complexitat dels espais. El capítol quatre fa referència a l'estructura urbana. Mostra com la cultura de l'espai públic ha desenvolupat una visió estructural, que s'ha traduït en una extensió de l'àmbit dels projectes (de puntuals, a lineals, i a àrees urbanes senceres), així com en una exploració d'instruments de projecte genèrics que fan possible la parcepció d'aquesta estructura urbana. El capítol cinc presenta l'experimentació duta a terme en relació als mecanismes contemporanis de monumentalitat: l'art públic, les arquitectures singulars, la integració del patrimoni històric.El capítol sis i últim desenvolupa la incidència que els agents que participen en la renovació urbana, els discursos i debats teòrics al voltant d'aquests procés, i els instruments de projecte utilitzats han tingut en la gènesis dels projectes d'espais públics, així com en la formulació d'una cultura urbanística compartida. En definitiva, la Tesi suposa algunes contribucions a la disciplina urbanística a tres nivells diferents. En primer lloc, aporta una comprensió aprofundida i global sobre un procés urbà local: la renovació de l'espai públic a Barcelona. I avança algunes orientacions que podrien guiar aquest procés encara obert. En segon lloc, la Tesi desenvolupa els principis, criteris i instruments d'una aproximació urbana al projecte d'espai públic n la ciutat compacta. Es tracta d'una aproximació integral centrada en múltiples relacions urbanes: entre l'espai obert i l'entorn edificat, entre parts d'un espai i entre diversos espais, entre diferents escales urbanes, entre forma i estructura, entre funció i significat... Finalment, la tesi proposa una reflexió sobre els vincles entre la dimensió simbòlica de la ciutat i la seva projectació urbanística. Mostra algunes pautes a través de les quals el projecte de l'espai públic pot potenciar el seu sentit cívic.