L'objectiu bàsic de la tesi "Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord-occcidental" és aprofundir en la descripció i l'anàlisi de dos aspectes de la morfologia verbal del català que presenten imbricacions morfològiques i fonològiques: a) la distribució i el valor gramatical dels segments velar i palatal que tenen determinades formes verbals i b) l'accentuació de les formes verbals. Treballs anteriors han afrontat l'estudi de parts d'aquests fenòmens, però cap d'ells els ha examinat de manera conjunta, malgrat el reconeixement general de la dependència del sistema accentual verbal de l'estructura morfològica de les formes verbals. Es tracta, per tant, d'estudiar cada un d'aquests dos aspectes de manera independent i de veure, a continuació, com els resultats obtinguts en una part poden ajudar a entendre millor l'altra. A més, es pretén contribuir a valorar l'adequació de diverses propostes formals pel que fa a l'anàlisi de l'estructura morfològica del verb, i de l'accent, en català. Finalment, l'anàlisi proposada es presenta com un marc vàlid per donar compte de la naturalesa i distribució dels segments velar i palatal en totes les varietats o sistemes estudiats alhora; per tant, afavoreix tant l'anàlisi intradialectal com interdialectal i s'intenta justificar tant les generalitats que caracteritzen la distribució d'aquests segments en el dialecte nord-occidental, que és el que s'estudia, com les especificitats que presenten les varietats internes d'aquest dialecte.Les dades escollides formen part del Corpus Oral Dialectal del català contemporani de la Universitat de Barcelona (el COD) i es presenten comparades amb les de dues altres llengües romàniques, l'italià i l'occità, per veure l'abast de l'anàlisi en un marc interlingüístic, i amb dades del català de principis del segle XX provinents del corpus d'Alcover i Moll. Aquesta darrera comparació permet observar l'evolució en la distribució d'aquests dos elements. En relació amb el marc teòric seguit i pel que fa al component morfològic, en termes generals, se segueix l'enfocament morfèmic clàssic, però també es tenen en compte alguns aspectes de la morfologia paradigmàtica per poder explicar l'organització de les formes verbals en patrons paradigmàtics que afecten la distribució de determinats morfs com els que s'estudien en aquesta tesi en termes de relacions implicatives. En aquest context, els estudis que es desenvolupen en el marc teòric de la morfologia natural tenen un paper cabdal. Pel que fa al component fonològic, en general, la distribució de l'accent es justifica com un sistema màximament predictible i no com un element prosòdic que forma part de les representacions lèxiques dels morfemes. El model teòric escollit per dur a terme aquesta tasca és el de la Teoria de l'Optimitat.Una de les novetats d'aquesta tesi és el fet que no només s'analitzen com a plenament regulars els verbs que presenten els segments velar i palatal sinó que també s'analitza com a regular la distribució d'aquests segments. L'estudi presentat també afavoreix una anàlisi segons la qual aquests dos segments són elements de la mateixa naturalesa morfològica, exponents de subclasses verbals, que són pertinents en l'estructura de les formes verbals com a morfs independents de l'arrel i de la flexió. L'anàlisi proposada en relació amb la distribució de l'accent verbal també permet donar compte d'aquells casos que s'havien analitzat anteriorment com a irregulars i aporta noves dades que confirmen l'anàlisi proposada per als segments velar i palatal. / This thesis contributes to the description and analysis of two aspects of the Catalan verbal morphology that show morphological and phonological overlapping: a) the distribution and the grammatical value of the velar and palatal segments that certain verbal forms display between the root and the inflectional suffixes and b) the stress pattern of verbal forms. Previous works have studied parts of these phenomena, but none has addressed both aspects together in depth, despite the fact that many authors mention that the position of stress in Catalan verbs depends to a degree on the morphological structure of the verbal forms. The study is based on data from the north-western dialect of Catalan from the Corpus Oral Dialectal del Català Contemporani (late twentieth century) of the University of Barcelona. These data are compared with those from Alcover and Moll's corpus (early twentieth century) and with data from Italian and Occitan. The analysis presented is a valid framework to account for the nature and the distribution of the velar and palatal segments in each variety and their relation with the position of stress (the intradialectal approach), as well as enables the comparison among all varieties (the interdialectal approach).The morphological aspects of the analysis fit the classical morphemic Item and Arrangement view and hence the segments studied are presented as independent morphs, with the function of being exponents of verbal subclasses. Yet, the analysis takes elements of the paradigmatic view (Word and Paradigm) to explain the distribution of the velar and palatal segments though the whole inflectional paradigm, which is studied in terms of sub-paradigms or morphological patterns that are common to all varieties under study. The variation detected between verbs and between informants with respect to the distribution of these elements is derived from a hierarchy of implicational relations that the sub-paradigms display. The analysis of the phonological component and therefore the distribution of stress in verbs fall within the framework of Optimality Theory. The analysis put forth treats as wholly predictable the position of stress in verbs on the basis of the morphological structure proposed in the first part of the thesis, limiting the irregularity to few cases.