The present study investigates the impact of two different consecutive learning contexts, formal instruction (FI) at home and a 3-month stay abroad (SA), on second language (L2) vocabulary acquisition in oral and written production. Data were obtained from a group of 30 Catalan/Spanish advanced learners of English before and after each learning period by means of an oral interview and a written composition. These samples were analyzed in terms of quantitative lexical proficiency measures in the domains of fluency, density, diversity, sophistication and accuracy, and through qualitative native-like selections. Baseline data from 29 native speakers of English, elicited through the same tasks, were also used for comparison purposes. Results reveal that SA is particularly beneficial for written productive vocabulary, and less so for oral, and that progress occurs especially in lexical fluency and diversity. FI, in contrast, shows a modest effect on the improvement of oral productive vocabulary and affects namely lexical sophistication. Furthermore, initial level of vocabulary knowledge is found to be a significant predictor of gains. / Aquest estudi investiga l'impacte de dos contextos d'aprenentatge consecutius diferents, el de la instrucció formal al país d'origen i l'estada de 3 mesos a l'estranger, en l'adquisició de vocabulari de la segona llengua (L2) a la producció oral i escrita. Les dades s'han obtingut d'un grup de 30 estudiants bilingües català/castellà aprenents avançats d'anglès, abans i després de cada període d'aprenentatge mitjançant una entrevista oral i una redacció escrita. Aquestes mostres s'han analitzat amb mesures quatitatives de proficiència lèxica en les àrees de fluïdesa, densitat, diversitat, sofisticació i correcció, i també a través d'una anàlisi qualitativa de la idiomaticitat en la L2. Igualment, s'han recollit dades de 29 nadius d'anglès a efectes comparatius. Els resultats revelen que l'estada a l'estranger té un efecte de millora en el desenvolupament del vocabulari productiu escrit, però no tant en el vocabulari productiu oral, i afecta sobretot la fluïdesxa i diversitat lèxiques. El període d'instrucció formal, al contrari, té un efecte moderat en la millora de vocabulari productiu oral i és més notable en la sofisticació lèxica. També es troba que el nivell inicial de competència lèxica explica en gran part els guanys obtinguts.

Esta tesis pretende establecer las bases para crear una edición crítica digital de las Soledades de Luis de Góngora. Para conseguir esto se defiende una teoría de la edición académica digital caracterizada por la interactividad, se expone el método de codificación XML/TEI para representar, preservar y procesar textos literarios y se lleva a cabo un estado de la cuestión sobre los principales problemas de la tradición textual de la poesía de Góngora. Tras el estudio de una selección de los testimonios que transmiten las Soledades, el resultado es un texto crítico de las dos versiones del poema que ha sido codificado de tal modo que el usuario pueda acceder a distintas presentaciones, explorar y navegar el texto de múltiples maneras y filtrar las variantes incluidas en el aparato por testimonio y tipo. / The aim of this dissertation is to establish the foundations upon which a digital critical edition of Luis de Góngora’s Solitudes could be created. To achieve this I argue for a theory of scholarly editing defined by interactivity and I present the XML/TEI encoding method to represent, preserve and manipulate literary texts. I also review the main textual problems in Góngora’s poetry. After studying a selection of witnesses that represent the text of the Solitudes, the result is a critical text of the two versions of the poem; the encoding of the text has been designed to enable the user to access different presentations, explore and navigate the edition in a number of ways and filter the variants according to witness and type.

L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest – posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita. L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment. Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4 mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció. En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar x per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un país de parla russa. / The main purpose of the current study is to describe written language development in the case of a group of bilingual (Spanish/Catalan) adult learners (n=83) of Russian as a foreign language, who are learning in a formal instruction context, on extensive language courses. The sample includes four groups of participants that correspond to four consecutive levels of proficiency (1-4) in a Catalan official language school. Their production is compared with that of a baseline group of speakers of Russian as an L1 (n=30). With the above objective in mind we have conducted a longitudinal study with a pre-test/post-test design and two times of data collection for each level group. We have also applied a cross-sectional design to the data and considered development throughout the four levels of proficiency examined. The study has two main specific objectives: a) to assess the progress of the four groups of non-native participants regarding the domains of complexity, accuracy and fluency in writing, during a calendar year between two testing times (February – February), and crossectionally over 4 years; b) to show the level of proficiency achieved as far as the use of cases in Russian longitudinally. Data was obtained by means of a task in which participants were asked to write a story based on a set of images provided by the researcher. They were allowed 40 minutes to complete the task. Subsequently, the results were compared with those obtained by the baseline group of native participants who performed the task only once. Statistical analyses showed that 150 hours of formal instruction have a significant impact on G1, but not on G2, G3 or G4. Specifically, the G1 showed a significant improvement in syntactic complexity, measured by total number of independent clauses and total number of dependent clauses. Additionally we detected a significant improvement in lexical richness, measured by means of the Guiraud index. Significant improvement in fluency was also revealed, in terms of number of words per minute. G1, G2, G3 and G4 showed significantly lower means than the native group in measures such as lexical complexity, accuracy and fluency, but not in syntactic xi complexity. Qualitative analyses showed that after 150 hours of formal instruction none of the groups had improved interms of the amount and quality of errors produced when using case marking in Russian. We would like to conclude by suggesting that such stagnation throughout levels 2, 3 and 4 may bedue to insufficient amounts of hours of formal instruction, ultimately insufficient input, a situation which might be improved by increasing both individual out of class work and opportunities for the students to experience stay abroad periods in Russian speaking countries.

En este trabajo nos proponemos, a través del análisis lingüístico y estadístico, analizar las actividades de comprensión lectora (CL en adelante), en los manuales de E/LE usados en el sistema educativo marroquí (SEM en adelante), titulados ¡Qué bonito es el español!, Español para dialogar y Español para progresar. Hemos prestado una especial atención a uno de los temas más importantes en la enseñanza de E/LE, con el fin de obtener una visión más profunda sobre el desarrollo de esta destreza en los libros de texto para la enseñanza de E/LE en Marruecos. Considerando que los manuales constituyen un punto de apoyo primordial y referencias esenciales para el docente, este trabajo pretende proponer una respuesta a la necesidad de contar con un instrumento actualizado que permita mejorar la CL, por lo que podría ser de gran ayuda para los profesores de mi país. La importancia del análisis, tanto estadístico como lingüístico, de las actividades de CL en dichos manuales, reside en revelar los problemas a los que se pueden enfrentar los alumnos a la hora de resolver las tareas. Para ello, analizamos las actividades de CL planteadas en los manuales de E/LE (tres manuales), así como la opinión de los profesores sobre dichas actividades (79 cuestionarios); a continuación presentamos un estudio comparativo, en el cual hacemos una presentación exhaustiva de las actividades de CL en los manuales usados por el IC de Rabat, ya que el equipo docente de este instituto ha optado por los manuales, Etapas plus A1, A2, B1. Por último, examinamos en qué se parecen y en qué se diferencian los dos tipos de manuales analizados y proponemos nuevas propuestas y alternativas. Después de analizar todos los datos hemos llegado a resultados y conclusiones que esperamos que contribuyan al desarrollo y mejoramiento de la CL en los manuales de E/LE en el SEM. / This study intends to assess, through a linguistic and statistical analysis, the reading comprehension activities (hereinafter referred to as “RC”) which are contained in the Teaching of Spanish as a Foreign Language “TSFL” manuals used in the Moroccan Education System (hereinafter referred to as “MES”). Those manuals are, thus, entitled ¡Qué bonito es el español! (“How beautiful is Spanish”), Español para dialogar (“Spanish to discuss”) and Español para progresar (“Spanish to improve”). We have particularly focused on one of the most important issues of SFL teaching methods in order to obtain a deeper insight into the development of this skill in the TSFL textbooks used in Morocco. Taking into account that textbooks are the cornerstone and essential references for teachers, this study may represent a great contribution to the teachers of our country, as it attempts to provide an answer to the necessity of relying on an updated tool that enables to improve the RC. The importance of this analysis, both statistical and linguistic, on the RC activities included in such manuals lies in revealing the problems that students may encounter when solving tasks. For this purpose, we analyze the RC activities proposed in TSFL manuals (three manuals), as well as the teachers’ opinion on these activities (79 surveys). Afterwards, we present a comparative study in which we provide a comprehensive description of the RC activities included in the manuals used by the IC (Instituto Cervantes) of Rabat. The experts of this institute have chosen the following manuals: Etapas plus A1, A2, B1. Finally, we examine which are the similarities and the differences that exist between the two types of manuals analyzed. After analyzing all the data obtained, we have reached some results and conclusions that are expected to contribute to the development and the improvement of the RC in the TSFL manuals of the MES.

In recent years, the academic literature on the well-being of immigrants has expanded far from the study of economic factors by including psychological elements. Subjective well-being and life satisfaction have been constituted as new categories of analysis within the studies of immigration. This study attempts to better understand the adaptative processes of migrants by means of the analysis of their subjective well-being and life satisfaction, and to observe migrants’ explanations about how they evaluate psychological elements acquired in origin which have favoured their integration in the hosting society. The scope of analysis is particularized on Brazilian women who immigrated to Barcelona. Counterfactuals have been used to validate the initial hypothesis. This procedure is seen as an innovative approach to the study of the connections between subjective well-being and immigration experiences. The analysis through counterfactual thinking has proved to be a fruitful method to evaluate immigrants’ explanations about their subjective well-being and life satisfaction. / En els anys precedents, la literatura acadèmica sobre el benestar dels immigrants s’ha eixamplat més enllà de l’estudi dels factors econòmics tot incloent-hi elements psicològics. El benestar subjectiu i la satisfacció vital s’han constituït com noves categories d’anàlisi dins dels estudis sobre immigració. Aquest treball pretén entendre millor els processos d’adaptació dels immigrants mitjançant l’anàlisi del seu benestar subjectiu i la seva satisfacció vital, alhora que s’estudien les explicacions dels immigrants sobre com ells mateixos avaluen els elements psicològics adquirits en el seu lloc d’origen els quals han afavorit la seva integració en la societat d’acollida. L’abast del treball s’ha focalitzat en l’estudi de dones brasileres que van emigrar a Barcelona. Hem fet servir els contrafàctics per validar la hipòtesi inicial. Aquest procediment és vist com una aproximació innovadora a l’estudi de les relacions entre el benestar subjectiu i les experiències dels immigrants. L’anàlisi a través del pensament contrafàctic s’ha demostrat com un mètode profitós per avaluar les respostes dels immigrants quan se’ls ha preguntat sobre el seu benestar subjectiu i la seva satisfacció vital.

Syftet med studien var att undersöka hur skolpersonal upplever sitt arbete med ensamkommande flyktingbarn mellan 12 och 19 år, i både högstadieskola och gymnasieskola vid två orter i norra Sverige. Frågeställningarna för studien berörde ämnen som attityder, integrering samt skolpersonalens upplevelser av sitt arbete och de ensamkommandes situation. Detta är en kvalitativ studie som bygger på sju semistrukturerade intervjuer som genomförts med personal från två skolor. Meningskoncentrering har varit inspirationen för att bearbeta de insamlade data vi haft. Resultatet visar att skolpersonalen upplevde sitt arbete med de ensamkommande flyktingbarnen som något viktigt och att en majoritet visade ett stort engagemang när det kom till arbetet med målgruppen. Ett ytterligare resultat visade att skolpersonalen bar på en stor arbetsbelastning, både i det praktiska arbetet i klassrummet men också en emotionell belastning. De upplevde att de ensamkommande barnen som motiverade och ambitiösa i skolan men också att många led av psykisk ohälsa. Personalen upplevde också att rätt resurser inte fanns att tillgå för att ge barnen rätt stöd i sin skolgång, något som visar sig gå emot både skolans värdegrund och lagrum. Integration var något alla intervjuade ansåg som viktigt men något som de upplevde svårt att få till i praktiken. I resultatet framgår också att skolan inte hade något specifikt arbete med attityder. Den intervjuade personalen tycktes även associera begreppet attityder till något negativt vilket gjorde att det främst framgick vilka negativa attityder eleverna vid vardera skola hade. En del av slutsatserna är att skolpersonalen kände att de saknade utbildning och kunskap för att arbeta med de ensamkommande barnen. Mängden utbildning som personalen fick hängde på deras egna engagemang. Arbetet med integration fungerade inte och något återkommande arbete med skolelevernas attityder fanns inte heller utformat. En ytterligare slutsats är att både skolpersonalen och de ensamkommande barnen för en orättvis kamp i det svenska skolväsendet på grund av att de rätta resurserna inte tillsats och detta har i sin tur lett till att barnen och personalen inte uppnått skolans mål.

Material addicional: http://hdl.handle.net/10230/24667 / El objetivo de esta Tesis doctoral es identificar las unidades de conocimiento especializado del derecho de extranjería con el fin de representar la relación de la equivalencia en un diccionario bilingüe español-rumano para la traducción jurídica. Partimos de la premisa que el perfil del usuario y la situación de traducción determinan el tipo de unidades léxicas y la forma de representación de la equivalencia. Para ello, hemos sistematizado las necesidades lexicográficas del traductor jurídico rumano que nos ha permitido establecer las unidades de conocimiento especializado (UCE), como unidades útiles en una situación de traducción jurídica, debido a su condición cognitiva y pragmática. La identificación y extracción de las unidades de conocimiento especializado del corpus de referencia se basa en el concepto de palabra clave establecido según tres parámetros: frecuencia, posición destacable y representatividad conceptual. Un análisis contrastivo de una muestra de UCE a partir de sus características esenciales y complementarias revela una relación de equivalencia parcial que representamos lexicográficamente a través de diversos elementos informativos seleccionados en función del usuario y su situación de comunicación. / The aim of this dissertation is to identify the specialized knowledge units of Immigration law and to represent the relationship of equivalence in Spanish-Romanian bilingual dictionary for legal translation. I start from the premise that the user´s profile and the situations of translation process determine the type of lexical units and the form adopted by equivalence. As such, I have conducted a survey and systematized the lexicographical needs of the Romanian legal translator. The analysis established that the specialized knowledge units can be used as units for legal translation, due to their cognitive and pragmatic condition. The identification and extraction of specialized knowledge units from a reference corpus is based on the concept of keyword set according to three parameters: frequency, remarkable position and conceptual representation. I analyzed and compared the essential and complementary characteristics of a sample of specialized units that reveals a partial equivalence relation between them. Finally, I focus on the relationship of equivalence in the Spanish-Romanian bilingual dictionary for legal translation by looking at the user and the particular communication situation.

No description available.

No description available.

This doctoral thesis studies the recreation of spoken language in Robert Frost’s poetry and the translation of Frost’s poetry that has been carried out by Agustí Bartra and Miquel Declot into Catalan, and by Giovanni Giudici into Italian. The study starts by describing the meaning of the term mimesis of orality and its main features. It stresses the complexity of the phenomenon, which can be explained better only if a more eclectic theoretical and methodological approach is adopted that focuses on both the linguistic features of mimesis of orality and their potential effect on readers. Frost’s poetic language is well-known for its spoken quality. In this research I define the main traits of the poet’s language and then study how his evocation of orality has been interpreted by the poet-translators Bartra, Desclot and Giudici and how it has been interwoven with their own poetic style. The translations share common traits that can be traced back to the stylistic patterns of Frost’s original poetry. However, they also present divergent stylistic solutions that can be ascribed to each translator. By contextualizing these personal translation choices a better understanding is achieved of the causes that have motivated them, which ultimately brings the research to explore issues related to the translators’ ideology and cultural commitment. / Aquesta tesi doctoral estudia la recreació de la llengua parlada en la poesia de Robert Frost i la traducció de la poesia de Frost duta a terme per Agustí Bartra i Miquel Desclot al català, i per Giovanni Giudici a l’italià. L’estudi descriu el significat del terme mimesi de l’oralitat i les seves principals característiques. Posa l’accent en la complexitat del fenomen, que es pot explicar millor si s’adopta un enfocament teòric i metodològic més eclèctic, que se centra tant en els aspectes lingüístics de la mimesi de l’oralitat com en els possibles efectes en els lectors. El llenguatge poètic de Frost és ben conegut per la seva qualitat parlada. En aquesta recerca defineixo en primer lloc els trets principals de la llengua del poeta i estudio de quina forma la seva evocació de l'oralitat ha estat interpretada pels poetes i traductors Bartra, Desclot i Giudici i de quina manera s'ha entrellaçat amb l’estil poètic propi dels traductors. Les traduccions comparteixen trets comuns que es remunten als patrons estilístics de la poesia original de Frost. No obstant això, també presenten solucions estilístiques divergents que poden ser atribuïdes a cada traductor. Mitjançant la contextualització d’aquestes opcions personals de traducció és possible aconseguir una millor comprensió de les causes que les han motivades. Això porta la investigació a examinar qüestions relacionades amb la ideologia dels traductors i el seu compromís cultural.