INTRODUCCIÓ: Hi ha molt poca informació a la literatura mèdica que suggereix que existeix una alta prevalença de la infecció pel virus hepatitis B (VHB) i C (VHC) en malalts amb malaltia inflamatòria intestinal (MII). El seu coneixement és important per la possibilitat de reactivació viral relacionada amb el tractament immunosupressor. HIPÒTESI: La infecció per VHB i C és més freqüent en la MII que en la població general de referència. El tractament immunosupressor pot reactivar la infecció per VHB i C. OBJECTIUS: Avaluar: 1) La prevalença d'infecció per VHB i C en pacients amb MII de diferents àrees geogràfiques d'Espanya. 2) L'efecte del tractament immunosupressor i els fàrmacs biològics sobre l'evolució de la infecció per VHB i C. METODOLOGIA: Estudi 1: inclusió de 2076 pacients amb MII, als quals s'avalua l'existència d'infecció per VHB i C mitjançant tècniques analítiques estàndard (ELISA i PCR). Es van registrar els factors relacionats amb la MII i la infecció. Estudi 2: Inclusió de 162 pacients amb MII i infecció per VHB i / o C i que van rebre tractament immunosupressor per la MII. Es van registrar variables clíniques i analítiques relacionades amb la reactivació. Tots dos són estudis multicèntrics amb registre electrònic (www.repentina.com). Per a l’anàlisi de resultats es van utilitzar tests univariants (2 i test de t Student) i multivariants (regressió logística i model de risc proporcional de Cox). RESULTATS: Estudi 1: El 9.7% de pacients amb colitis ulcerosa (CU) i malaltia de Crohn (MC) van presentar positivitat de marcadors d'infecció pel VHB i C actual o passada (CU: HBsAg 0.8 % , anti-HBc 8 % , anti-VHC 1.3 % ; MC: HBsAg 0.6 % , anti-HBc 7.1 % , anti-VHC 2.3 % ). El 12% de pacients amb MII van presentar marcadors de vacunació eficaç. En l’anàlisi multivariant, l'edat, la història familiar d'hepatitis i la MII moderada-greu, es van relacionar de manera significativa amb el VHB, mentre que les transfusions i l'ús d'antibiòtics ho van fer amb el VHC. Estudi 2: Un 36% de pacients van presentar disfunció hepàtica (DH) relacionada amb el VHB, un 66% dels quals van presentar insuficiència hepàtica. L’anàlisi multivariant va demostrar que l’únic factor relacionat amb la DH per VHB va ser l'ús simultani de 2 o més immunosupressors. En canvi només un 15.7% dels pacients amb VHC van presentar DH. CONCLUSIONS:Estudi 1: El pacients amb MII presenten una prevalença d’infecció pels VHB i VHC similar a la de la població general de referència, i aquesta és més baixa del que prèviament s’havia publicat. L’escassa relació de la infecció pel VHC i VHB amb els procediments invasius i ingressos hospitalaris suggereix que aquestes infeccions rarament s’adquireixen en l’àmbit hospitalari al nostre país. Es detecta un baix percentatge de vacunació eficaç pel VHB, el que obliga a intensificar els programes de vacunació en aquests pacients. Estudi 2: La DH en pacients amb MII tractats amb immunosupressors, és més freqüent i greu en els pacients amb infecció pel VHB que en el pacients amb infecció pel VHC. La immunosupressió combinada va ser l’únic factor predictiu independent de reactivació pel VHB. / Background: Limited information suggests the existence of a high prevalence of hepatitis B (HBV) and C virus (HCV) in inflammatory bowel disease (IBD). Hypothesis: HBV and HCV infection is more common in IBD than in the general population. Immunosuppressants can reactivate these infections.Objectives: To asses: 1) the prevalence of HBV and HCV in IBD, in a nationwide study, and to evaluate associated risk factors. 2) the influence of immunosuppressants on the course of HBV and HCV in IBD.Methods: Study 1: inclusion of 2076 IBD patients, which evaluates the existence of HBV and HCV using ELISA and PCR. Factors related to IBD and to infection were registered. Study 2: Inclusion of 162 IBD patients with HBV and HCV infection and immunosuppressants. Registration of clinical and laboratory variables related to reactivation. Both are multicentre studies with electronic data base (www.repentina.com). The results are analyzed by univariate and multivariate analysis. Results: Study 1: Present and / or past HBV and HCV infection was found in 9.7 % of IBD patients (HBsAg 0,6-0,8% / antiHBc 7-8% / anti-HCV 1.3-2.3%). Effective vaccination was present in 12 % of patients. In multivariate analysis, age, family history of hepatitis and moderate-to-severe IBD were significantly associated with HBV, whereas transfusions and antibiotics were significantly associated with HCV. Study 2: Liver dysfunction (LD) was observed in 36% HBsAg positive patients, 66% of whom developed hepatic failure. In contrast LD in HCV was observed in 15.7% of HCV-RNA positive patients. Treatment with ≥2 immunosuppressants was an independent predictor of HBV reactivation.Conclusions: Study 1: Prevalence of HBV and HCV infection in IBD is similar to that of the general population and lower than that in previously published series. This fact, in addition to the lack of association with invasive procedures, suggests the existence of adequate preventive measures in centres attending to these patients. The low percentage of effective vaccination makes it mandatory to intensify B virus vaccination in IBD. Study 2: LD in patients with IBD treated with immunosuppressants is more frequent and severe in those with HBV than in HCV carriers and is associated with combined immunosuppression.

Els concentrats de plasma (SDAP) i d'immunoglobulines (IC) són suplements dietètics destinats als animals de granja i que han estat proposats com alternativa a l'ús dels antibiòtics com a promotors del creixement. Un dels primers efectes descrits en els animals alimentats amb aquests suplements va ser l'increment de la taxa de creixement. Aquesta millora del creixement és deguda, en part, a que hi ha un augment del consum de pinso i a que es produeix una menor estimulació del sistema immunitari. Aquesta hipòtesi està recolzada per estudis que demostren que una activació immunitària produeix una reducció en la ingesta d'aliments, així com un increment de la utilització dels nutrients per part de les cèl·lules del sistema immunitari.En aquest treball, s'ha estudiat els efectes de la suplementació dietètica amb proteïnes plasmàtiques (concentrat de plasma i concentrat d'immunoglobulines) sobre diferents aspectes de la fisiologia intestinal en rates inflamades amb l'enterotoxina B d'Staphylococcus aureus (SEB). Els animals utilitzats han estat rates Wistar-Lewis mascles de 21 dies d'edat (deslletament). Aquests animals han estat alimentats durant 14 dies amb pinsos suplementats amb un 8% de concentrat de plasma (SDAP) o bé amb 4,7% de concentrat d'immunoglobulina (IC). Les rates han estat administrades intraperitonealment amb 50 μg de SEB els dies 30 i 33 i s'han sacrificat al cap de 48 h (35 dies).El SEB no modifica cap de les variables sistèmiques analitzades: ni immunoglobulina G (IgG) ni la IgA sèriques així com tampoc diferents variables hematològiques ni les diferents poblacions limfocitàries analitzades a la melsa. En canvi, les rates inflamades presenten un increment important en l'activació dels limfòcits T col·laboradors, tant a les plaques de Peyer (PP) com a ganglis limfàtics mesentèrics (GLM). Ambdós teixits estan implicats en la inducció de la resposta immunitària. Els animals inflamats amb SEB també mostren un increment del contingut d'aigua en femtes, infiltració de neutròfils a la mucosa intestinal i un increment de la permeabilitat capil·lar a la zona.El SEB també altera les funcions de barrera i d'absorció de nutrients. L'enterotoxina redueix l'expressió de proteïnes de la unió estreta i de la unió adherent (ZO-1 i β-catenina, respectivament), així com del transportador de la D-glucosa, afectant així tant la funció de permeabilitat com la d'absorció de nutrients.L'alimentació amb pinsos suplementats amb SDAP o IC evita l'efecte de l'enterotoxina sobre l'activació dels limfòcits T col·laboradors de les plaques de Peyer, sense prevenir l'activació dels limfòcits T dels ganglis limfàtics mesentèrics, ni la infiltració de neutròfils a la zona mucosal ni l'increment de la permeabilitat capil·lar de la zona. La suplementació dietètica amb SDAP (i en menor grau el IC) redueix el contingut d'aigua en femtes i atenua els efectes del SEB sobre l'epiteli, tant sobre l'absorció de nutrients com sobre l'expressió de proteïnes de les unions estreta i adherent.En resum, l'addició de concentrats de plasma a la dieta en l'etapa que segueix el deslletament afecta la distribució d'algunes poblacions limfocitàries durant la resposta a la inflamació induïda per una enterotoxina de S. aureus, que impedeix una activació exagerada del sistema immunitari; alhora, l'SDAP afavoreix l'absorció d'alguns nutrients energètics i la integritat de l'epiteli. Tot plegat recolza la hipòtesi que la suplementació dietètica amb SDAP millora l'aprofitament energètic dels nutrients i redueix la probabilitat que agents químics i infecciosos puguin penetrar a la circulació sanguínia a través de la barrera epitelial. / The aim of this study was to determine the potential modulatory effects of diets supplemented with spray-dried animal plasma (SDAP) or immunoglobulin concentrates (IC) on the of intestinal physiology of rats challenged with "Staphylococcus aureus enterotoxin B" (SEB). Lewis rats were fed diets containing 8% of SDAP, 4.7% of IC or milk proteins (Control diet) from postnatal day 21 (weaning) for 14 days. On days 30 and 33, rats were given SEB (50 μg; i.p.). SEB induced an intestinal inflammation characterized by effects on intestinal immune system, on barrier function and on nutrient absorption. SEB administered rats showed an increase in T lymphocytes activation (in particular T helper lymphocytes) in Peyer's Patches and in mesenteric lymph nodes, both responsible of immune response induction. Inflamed rats also showed an increase in water content in feces, neutrophil infiltration in intestinal mucosa, as well as an increase in local capillary permeability.SEB also alter barrier and nutrient absorption functions. The enterotoxin reduces the expression of proteins of the tight junction and of the adherent junction (ZO-1 and β-catenina, respectively), as well as the transporter of D-glucosa.Feeding with SDAP or IC supplementation prevents the effect of the enterotoxin on the activation of T helper lymphocytes in Peyer's patches. The dietary supplementation with SDAP (and in lower extent IC) reduces water content in feces and attenuates SEB effects on the epithelium, as well as on nutrients absorption and on the expression of proteins from tight and adherent junctions.In conclusion, the addition of plasma concentrates on feeding in the weaning period affects the distribution of some lymphocyte populations in the immune response to S. aureus, which prevents an overstimulation of intestinal immune system; at the same time, SDAP enhances the absorption of different energetic nutrients and the integrity of the epithelium. All in all supports the hypothesis that dietary supplementation with SDAP improves the nutrient intake and reduces the probability that chemic and infectious agents can enter to blood stream across the epithelial barrier. KEY WORDS: "Staphylococcus aureus", rat, intestinal inflammation, permeability, gut-associated immune tissue, SGLT-1, tight junction, spray-dried animal plasma, immunoglobulin concentrate, protein supplementation.