La nutrición es un fenómeno peculiar y activo de los seres vivientes en su constante proceso de intercambio con el medio ambiente. Objetivo. Se evaluó el efecto histomorfológico en la mandíbula de ratas albinas sometidas a dieta deficiente en proteína con diferentes concentraciones de hierro. Metodología. La muestra fue de 24 ratas albinas Holzman machos; de 21 días de nacidas, agrupadas en 4 grupos experimentales, alimentadas “ad libitum” durante 46 días; grupo A (control) recibió proteína 10g.hierro 29 mg./100g.,grupo B recibió proteína 10g., hierro 46 mg. /100g; grupo C proteína 5g. Hierro 29 mg/100g); grupo D proteína 5g., hierro 46 mg/100mg.Se controló el peso corporal y consumo del alimento. La medición anatómica de la mandíbula (longitudinal vertical, grosor del cuerpo, longitud vertical rama) y primera molar inferior.(longitud coronal y mesiodistal), análisis y conteo celular de los elementos estructurales del complejo dentino-pulpar,del periodonto de inserción y del cóndilo. Resultados. Existen cambios histomorfológicos en el complejo dentino-pulpar, periodonto de inserción y cóndilo, traducidos en disminución de los elementos celulares, capa dentinaria disminuida, zona acelular de weil evidente; presencia de grupos isogénicos nodulares, e hipertróficos en el grupo C, y grupos isogénicos columnares alternando con zonas nodulares hipertróficas en el grupo D del cóndilo. En ratas albinas sometidas a dieta proteína 5g, hierro 26mg /100g.y 46 mg/100g) grupos C y D. Conclusiones. Las dietas deficientes en proteína y diferentes concentraciones de hierro (proteína 5g, hierro 29,46 mg /100g) producen cambios histomorfológicos de la mandíbula, disminuyendo la capa dentinaria, los odontoblastos y fibroblastos pulpares, las fibras colágenas, disminución del número de fibroblastos, cementoblastos, osteoblastos, osteocitos y osteoclastos; disminución del número de condroblastos, condrocitos. Disminución en el peso corporal, longitud y grosor de la de la mandíbula; longitud coronal y diámetro mesiodistal de la primera molar de las ratas. Palabras claves: mandíbula, proteínas, hierro, complejo dentino –pulpar, periodonto de inserción. / --- Nutrition is a phenomenon peculiar and active living beings in their ongoing process of exchange with the environment Objective. Histomorphological effect the jaw albino rats subjected to proteindeficient diet with different iron concentrations assessed. Methodology. The sample consisted of 24 male albino rats Holzman; 21 days old, grouped into 4 experimental groups fed "ad libitum" for 46 days; Group A (control) received 29 mg protein 10g.hierro. / 100 g., group B received 10g protein., 46 mg iron. / 100g; 5g protein C group. Iron 29 mg / 100g); Group D protein 5g., 46 mg iron / 100mg, The anatomical jaw (vertical longitudinal body thickness, vertical branch length) and lower first molar. (coronal and mesiodistal length) cell count analysis and structural elements of the dentin-pulp complex periodontal insertion and the condyle. Result. Existen histomorphological changes in the dentin-pulp, periodontal insertion and condyle translated in decreased cellular elements, earmark layer decreased, acellular obvious area wiel complex; periodontal membrane stage, presence of nodular isogenic groups, and hypertrophic in group C, columnar and nodular isogenic groups alternating with hypertrophic zones in group D condyle. In rats subjected to diet 5g protein, iron /100g.y 26mg 46 mg / 100g) groups C and D. Conclusions. Diets deficient in protein (5g protein, iron 29.46 mg / 100g), and different iron concentration, produces histomorphological effect the jaw rats; reducing dentin layer, pulp odontoblasts and fibroblasts, collagen fibers, reducing the number of fibroblasts, cementoblasts, osteoblasts, osteocytes and osteoclasts; fewer chondroblasts, chondrocytes. Decrease in body weight, length and thickness of the jaw; coronal mesiodistal length and diameter of the first molar of the rats. Keywords: jaw, protein, iron, -pulpar dentin complex

IntroduccióEl treball "Detecció i estudi de gens implicats en el desenvolupament prenatal de la rata" parteix de la hipòtesi de treball de què la carcinogènesi i el desenvolupament són processos que comparteixen mecanismes de funcionament com són l'elevat índex de proliferació, la capacitat de migració cel·lular o l'angiogènesi sostinguda i que, per tant, deuen compartir els gens que els regulen. Amb aquest plantejament a l'horitzó, aquest treball té com objectiu detectar gens implicats en el desenvolupament per, en un futur proper, estudiar si estan o no implicats en la carcinogènesi. Per detectar gens durant el desenvolupament es va utilitzar una tècnica de fingerprinting, RNA arbitrarily primed PCR ( RAP-PCR). La RAP-PCR és una tècnica destinada a l'estudi d'expressió gènica diferencial que utilitza, com a material, RNA de les diferents mostres que es volen comparar. En primer lloc el RNA s'ha de convertir a cDNA mitjançant la retrotranscripció (RT) amb la utilització d'un primer de disseny arbitrari. El cDNA obtingut s'amplifica per una reacció de PCR que, en la RAP-PCR, presenta tres particularitats: temperatures baixes d'hibridació en els primers cicles, augment de concentració de sals a la mescla i la utilització d'un primer arbitrari, el mateix o no de la RT. El resultat és l'amplificació d'un determinat nombre de seqüències de DNA que, mitjançant una electroforesi, es visualitzen com un patró de bandes en un gel desnaturalitzant d'acrilamida, poden així comparar-se l'expressió de cada transcrit entre les diferents mostres.Material i mètodesEl material, per a la realització de la tècnica de RAP-PCR, es va obtenir mitjançant microdissecció de fetus (E17-E20) procedents de 7 rates (Rattus norvergicus) gestants de la de la soca OFA (línia Sprague-Dawley). Els segments microdissecats corresponien a subdivisions amb criteris anatòmics i embriològics, del tub digestiu des de l'estómac fins al recte. Dels diferents segments microdissecats es va realitzar l'extracció de RNA amb el mètode d'extracció amb tiocianat de guanidini i fenol-cloroform (Chomczynski i Sacchi, 1987). A partir del RNA es va realitzar la retrotranscripció, mitjançant l'acció de l'enzim M-MLV i amb la participació d'un primer arbitrari (D4S 2912-GT), obtenint-se, d'aquesta manera, una primera selecció de cDNAs. El cDNA obtingut es va amplificar per PCR, amb les característiques descrites prèviament, i utilitzant el mateix primer que en la retrotranscripció (D4S 2912-GT). Els productes de PCR varen ser sotmesos a electroforesi en gels de seqüenciació obtenint-se com a resultat un patró de bandes característic i reproduïble. Les diferents bandes es varen retallar dels gels, varen ser eluïdes en aigua i conservades a 4ºC. Després de l'estudi dels patrons d'expressió dels diferents seqüències en els gels d'acrilamida es varen seleccionar 10 bandes per a la seva clonació i posterior seqüenciació.Per a dur a terme la clonació, les bandes es varen lligar al plasmidi pCR2.1, per l'acció d'una lligassa durant 16 hores a 14ºC de temperatura. El producte del lligatge es va utilitzar per transformar, per xoc tèrmic, bacteris competents de l'espècie Escherichia coli (soca To F-10) que, després d'un temps curt de creixement, es sembraven a plaques de Petri que contenien LB-Agar. Després de 14-16 hores de creixement es seleccionaven les colònies de bacteris que havien incorporat el plasmidi amb l'insert i mitjançant PCR es confirmava la incorporació de l'insert de la mida (núm. de parells de bases) desitjada. Amb la informació proporcionada per la PCR s'efectuava la selecció de clons per realitzar la seqüenciació automàtica. Les seqüències obtingudes per la tècnica de la seqüenciació automàtica eren analitzades mitjançant el programa BLAST a les bases de dades de la NCBI i de la UCSC, obtenint-se un llistat d'homologies amb gens seqüenciats en diferents espècies i en el genoma humà, respectivament. A fi de confirmar els resultats i obtenir una informació precisa de la localització de l'expressió es va realitzar la tècnica de la hibridació "in situ" de la banda que, segons la seqüenciació, corresponia a un fragment d'hsp86. Per a tal fi es varen construir ribosondes sense i antisense a partir d'un dels clons bacterians que havien incorporat l'insert. Per a la construcció de les ribosondes, la banda va ésser transferida al plasmidi pBluescript SK, que posseeix promotors de T3 i T7 RNA polimerases (per a la síntesi de les sondes sense o antisense, respectivament), a diferència del pCR2.1 que només en posseeix un d'ells. La síntesi de les ribosondes es va realitzar mitjançant l'acció de les RNA polimerases T3 o T7, utilitzant nucleòtids marcats amb digoxigenina pel marcatge de la sonda i com a motlle el plasmidi linealitzat. La tècnica de la hibridació "in situ" es va efectuar sobre talls sagitals, realitzats en criòstat i adherits a portaobjectes, de fetus sencers de rata, fixats per perfusió amb Paraformaldehid al 4% en PB, procedents de 4 rates gestants de la de la soca OFA (línia Sprague-Dawley) de 17 a 20 dies de gestació.Resultats i discussióEls resultats d'aquest treball varen ésser obtinguts a tres nivells: 1. Patró de bandes en els gels d'acrilamida2. Anàlisi de les seqüències 3. Hibridació "in situ"1. Patró de bandes en els gels d'acrilamida: Els patrons de bandes en els gels d'acrilamida varen mostrar patrons d'expressió de les diferents bandes, que varen ser identificades per un codi de lletres i números. Aquests resultats varen proporcionar la informació per a decidir les bandes a seqüenciar però en cap cas varen ser considerats com a resultats definitius.2. Anàlisi de les seqüències: Donat que la metodologia de la RAP-PCR amplifica tot tipus de RNAs, en el nostre cas, hem obtingut tres seqüències de RNA ribosòmic (H3, N0 i N1.2), dues procedents del genoma mitocondrial (E3 i G1), tres RNAs missatgers (F8/hsp86, G0/CCT-5 i M2/GTP binding protein) i, finalment, dues seqüències (J2 i N1.1) han mostrat una seqüència desconeguda de nucleòtids. Respecte a les seqüències que varen mostrar màxima homologia amb RNAs missatgers l'anàlisi bioinformàtica ens va proporcionar la següent informació: La banda G0, que a la RAP-PCR s'expressa més intensament a la part més anterior del duodè, va mostrar homologia d'un 93% amb Mus Musculus Chaperonin subunit 5 (epsilon) (Cct5) i d'un 87% amb Homo Sapiens mRNA for KIAA0098 protein. KIAA0098 és homologa a nivell del seu exó 1 amb Homo Sapiens mRNA activated in tumor supression, clone TSAP9 que s'ha clonat en un estudi en el que es va considerar com un probable gen supressor de tumors, donada la seva expressió diferencial en dues línies cel·lulars, l'una tumoral i l'altre no. (Roperch JP et al. (1999). SIAH-1 promotes apoptosis and tumor supression through a network involving the regulation of protein folding, unfolding, and trafficking: Identification of common effectors with p53 and p21Waf1 . Proc. Natl. Acad. Sci. USA 96: 8070-8073).La banda M2, que a la RAP-PCR s'expressa a les diferents localitzacions sense diferencies remarcables, ha mostrat homologia d'un 92% amb Mus musculus largeG mRNA for large GTP binding protein i d'un 84% amb Homo sapiens optic atrophy 1 (autosomal dominant) (OPA1) , per la qual cosa considerem que és homòloga al gen de l'atròfia òptica tipus 1, a nivell del seu domini GTP.La banda F8, que a la RAP-PCR s'expressa a les mostres corresponents a les parts més distals del tub digestiu, va mostrar homologia d'un 98-100% amb Rattus norvegicus hsp86 gene for heat shock protein 86, homòloga a la hsp 90a humana.3. Hibridació "in situ" : La Hibridació "in situ" amb les sondes construïdes a partir de la banda F8, corresponent a un fragment del gen de la hsp86 de la rata, va mostrar els següents resultats: la sonda sense no va mostrar hibridació a cap dels talls estudiats i la sonda antisense va mostrar un patró d'expressió molt conservat a les diferents edats del període fetal de la rata. Les localitzacions en les que va hibridar la sonda antisense, amb diferents intensitats de marcatge, són, amb una ordenació craniocaudal, les següents: escorça cerebral, capa ependimaria dels plexes coroïdals, epiteli de les cavitats nasal i nasofaringea, glàndules salivals, glàndules glossopalatines, epiteli de revestiment dels bronquis de gran mida, timus, greix bru, ganglis raquidians, cèl·lules hematopoètiques o hepatòcits a nivell hepàtic, epiteli i serosa del intestí prim i gros, escorça renal i suprarenal i cèl·lules germinals del testicle.Dels resultats obtinguts en la HIS amb la sonda F8 destaquem que existeix expressió del gen de la hsp86 en els epitelis nasal i bronquial, revestiment ependimari dels plexes coroïdals i en cèl·lules germinals del testicle, localitzacions en les què les cèl·lules presenten cilis o flagels. Els cilis i flagels estan formats per una estructura interna, l'axonema, constituïda, en vertebrats, per nou doblets de microtúbuls que n'envolten a dos centrals. Cada microtúbul esta format per protofilaments constituïts per heterodímers d'a i b tubulina. Es coneix bé que la hsp90a es la xaperona que col·labora en el plegament de les tubulines, pel que considerem que l'expressió de la sonda F8 en les localitzacions en les que hi ha elements mòbils, es deu a aquest fet. S'ha relacionat hsp90a amb càncer degut a què aquestes proteïnes col·laboren en el plegament de proteïnes necessàries pel creixement i la divisió cel·lular. Per altre banda, Mizuno et al (2001) recentment han descrit la interacció de hsp90a i hsp90b amb Pim-1, un protooncogén relacionat amb proliferació cel·lular en limfomes i leucèmies. Així mateix, s'ha observat sobrexpressió d'hsp90a en diferents tipus de càncer (d'endometri, de pàncrees, de mama, de nasofaringe, de glàndules salivals i en leucèmies), alguns dels quals es desenvolupen en teixits a on s'expressa la sonda F8 durant el període fetal de la rata. Tots aquests fets recolzen la relació de hsp90a amb hiperproliferació i càncer.Recapitulant, veiem que en aquest treball hem trobat dues seqüències G0 (Chaperonin subunit 5 (epsilon)) i F8 (hsp 86) que podem relacionar amb càncer, el primer com a probable gen supressor de tumors i el segon com a gen relacionat amb proliferació cel·lular. Creiem que després d'aquest treball, en el que només es pretenia identificar gens del desenvolupament, la porta que pretenem travessar en la següent fase, per relacionar genèticament càncer i desenvolupament, està una mica més oberta. / Introduction"Detection and study of gens implicated in the prenatal development of the rat" is a doctoral thesis based on the working hypothesis that carcinogenesis and development are processes that share functional mechanisms, such as high proliferation index, celular migration ability and sustained angiogenesis, and consequently it must share the gens that regulate them, too. With this idea in mind the objective of this work is the detection of development implicated gens in order to, in a future, determine its implication in carcinogenesis. In order to detect genes during development the fingerprinting technique RNA arbitrarily primed PCR (RAP-PCR) was used. RAP-PCR is a technique for the study of differential genic expression that use RNA from different samples to be compared. First, RNA is transformed in cDNA through retrotranscription (RT) using of an arbitrary primer. cDNA is then amplified by a PCR that, in RAP-PCR, displays three peculiarities: low hibridization temperatures in the first cicles, an increase in the concentration of salts in the mix and the use of an arbitrary primer, the same of the RT or not. The result is the amplification of a determined number of sequences of DNA that can be observed as a fingerprinting pattern in a denaturalising acrilamide gel, thus permitting to compare transcrit expression between two samples.Material and MethodsFor the RAP-PCR technique, the material was obtained by microdissection of fetusses (E17-E20) from 7 pregnant rats (Rattus norvergicus) of the OFA strain (Sprange-Dawley line). The microdissected segments corespond to subdivisions with anatomic and embryologic criteria, from stomach to rectum. The RNA extraction from the microdissected segments was done by the Guanidium tiocianate extraction method (Chomczynski & Sacchi, 1987). Once the RNA was obtained, the retrotranscription was done, through the action of the M-MLV enzime and the participation of an arbitrary primer (D4S 2912-GT), obtaining, in this way, a first cDNA selection. The cDNA was amplified by PCRs, with the previously described characteristics, and using the same primer than in the retrotranscription (D4S 2912-GT). PCR's products were submited to electrophoresis in sequentiation gels, obtaining a characteristic and reproducible pattern. The different bands were cuted out from the gels, eluted in water and keeped at 4ºC. After analyzing the expression patterns of the different transcrits in acrilamide gels, ten bands were selected for its clonation and posterior sequentiation.To carry out the clonation the bands were ligated to pCR®2.1 plasmidium, by the action of a ligase enzime during 16 hours at 14ºC. The ligation product was used to transform by thermic shock competent E Coli bacteriums (To F-10 strain) that, after a short growing period, were sow in Petri plaques containing LB-Agar growing media. After 14-16 hours of growing, the bacterial clones that had incorporated the plasmidium with the insert were choosed and was confirmed by PCR which of them had the insert with the expected size, in order to select them for the automatic sequentiation. The obtained sequences were analized through BLAST programe in the NCBI and UCSC data bases, obtaining, in this way, homologies with gens in different species and in human genome, respectively.In order to confirm the results and to obtain accurate information on the localization of the expression, "in situ" hibridization technique of the band that, according to sequentiation, corresponded to a hsp86 fragment, was performed. For that purpose riboprobes sense and antisense were constructed from one of the bacterial clones that had incorporated the insert. For the construction of the riboprobes, the band must be transferred to the pBluescript SK plasmidium, that possesses promotors of the T3 and T7 RNA polimerases (for the sintesis of the sense and antisense probes, respectively), diferently of pCR2.1 that only has one of them. Riboprobes Synthesis of the was done by the action of RNA polimerases T3 and T7, using digoxigenin marked nucleotides, in order to mark the probe, and the linealizated plasmidium as mould. The "in situ" hibridization was done over sagital sections, carried out in criostate and adhered to glass slides , of whole rat fetuses, fixed by perfusion with 4% Paraphomaldehid in PB, obtained from 4 pregnant rats of the OFA strain (Sprague-Dawley line) at the 17-20 days of pregnancy.Results and discussionResults of this work were obtained in three levels: 1. Band pattern in the acrilamide gels2. Sequences analysis 3, "In situ" hybridization1. Fingerprinting pattern in the acrilamide gels: Fingerprinting patterns showed expression patterns of the diferent bands, that were identified by a number and a letter code. These results gave us the information for deciding wich which bands to be sequenciate, but in no case this was considered to be definitive.2. Sequence analysis:Due to the fact that RAP-PCR amplifies all kinds of RNA, we have obtained in our study three sequences of rRNA (H3, N0, N1.2), two from the mitochondrial genome (E3 and G1), three mRNA (F8/hsp86, G0/CCT-5 i M2/GTP binding protein). Finally, two sequences (J2 i N1.1) have shown a unknown nucleotid sequence. In respect to the sequences that showed the highest homology with mRNA, the bioinformatic analysis gave us the following information: The G0 band, that in the RAP-PCR is more intensivily expressed in the more anterior part of the duodenum, showed 93% of homology with Mus Musculus Chaperonin subunit 5 (epsilon) (Cct5) and 87% with Homo Sapiens mRNA for KIAA0098 protein. KIAA0098 is homologue in exon 1 with Homo Sapiens mRNA activated in tumor supression, clone TSAP9 that was cloned in a study where it was considered a probable tumor supressor gen, due to its differential expression in two celular lines, one tumoral and not the other (Roperch JP et al. (1999). SIAH-1 promotes apoptosis and tumor supression through a network involving the regulation of protein folding, unfolding, and trafficking: Identification of common effectors with p53 and p21Waf1 . Proc. Natl. Acad. Sci. USA 96: 8070-8073).The M2 band, that in RAP-PCR is expressed with no remarkable differences between different localizations, has shown 92% of homology with Mus musculus largeG mRNA for large GTP binding protein and 84% with Homo sapiens optic atrophy 1 (autosomal dominant) (OPA1) , two reasons to consider it homologue with optic atrophy 1 gene, in its GTP dominium.The F8 band, that in RAP-PCR, is expressed in the more distal parts of the digestive tube, showed 98-100% homology with Rattus norvegicus hsp86 gene for heat shock protein 86, homologue to hsp 90a. 3. "In situ" Hibridization: The "in situ" hibridization with probes constructed from F8 band, that corresponded to a fragment of the hsp86 gene of the rat, showed the following results: Sense riboprobe showed no hibridization in the studied sections and the anti-sense showed an expression well conserved pattern in the different ages of the fetal period of the rat. Localizations where antisense probe hibridizated, with different mark intensities, were the following, in a craniocaudal order,: Cerebral cortex, ependimary layer of the choroidal plexus, epithelia of the nasal and nasopharinx cavities, salival glands, glosopalatine glands, surface epithelium of the larges bronchii, thimus, brown fat, raquidial ganglia, hematopoyetic cells or hepatocites in the liver, epithelia and serose layer in the small and large bowel, renal and suprarenal cortex and germinal cells in the testes.From our results obtained by "in situ" hibridization with the F8 probe we emphasize that expression of the hsp86 gene exists in the nasal and brochial epithelia, ependimary layer of the choroidal plexus and germ cells of the testes, all of them locations where cells display cilia or flagelae. Ciliae and flagelae are formed by and internal structure, axonem, consisting in vertebrates, by nine protophylaments constituted by a and b tubulin heterodimers. Is well known that hsp90a is the chaperon that collaborates in the folding of tubulines, reason for which we consider that the expression of the F8 probe in the locations with mobile elements is due to this fact. Hsp90a has been related to cancer because these proteins collaborate in the folding of the proteins neededfor celular growth and division. In the other way Mizuno et al. (2001) have recently described the interaction of hsp 90a and hsp90b with pim-1, a protooncogen related to celular proliferation in leukemias and limphomas. It has similarly been observed overexpression of hsp90a in different cancers ( endometrium, pancreas, breast, nasopharinx, salival glands and leukemias ), some of them developed in tissues where F8 probe is expressed during the rat fetal period. All these facts support the relation between hsp90a with hyperproliferation and cancer.Summarizating, we have found in this work two sequences G0 ( Chaperonin subunit 5 (epsilon)) and F8 (hsp86) that can be related to cancer, the first as a probable tumor supressor gene and the second as a gen related to celular proliferation.. We belive that, after this study, that only pretended to identify development gens, the door that we pretend to cross is now a little more open, for genetically relate cancer and development in the next phase.

En l'estudi de l'ansietat, models animals com ara les soques de rates Roman High i Low-Avoidance (RHA-I i RLA-I respectivament), seleccionades per llur alta o baixa adquisició de l'evitació activa en dos sentits, han demostrat tenir una gran validesa. A la primera part d'aquest treball es presenta l'avaluació d'aquestes soques a la prova de resposta de sobresalt potenciada per por i a la de condicionament de por clàssic. Tal com seria predictible, en base a la seva conducta en altres proves d'ansietat, les rates RLA-I van mostrar més potenciació per por de la resposta de sobresalt i més condicionament de por, mesurat com a resposta de petrificació. En la segona part es presenta, per primera vegada, l'avaluació conductual d'una gran mostra de rates genèticament heterogènies N/Nih-HS en una bateria de sis proves d'ansietat incondicionada i condicionada. Les soques genèticament heterogènies són una eina molt valuosa pels estudis de mapeig genètic d'alta resolució de "QTLs" (Quantitative Trait Loci), que poden permetre la identificació de gens. L'anàlisi factorial de les dades mostra una estructura multidimensional de les conductes relacionades amb la por i l'ansietat. En tots dos sexes, s'obté ha un primer factor anomenat de "Timidesa" que agrupa totes les variables relacionades amb la por de les proves incondicionades, i un segon factor en el que pesen les mesures de resposta de sobresalt ("Fugida defensiva"). Així, el present treball proporciona evidència de que existeixen relacions entre conductes d'ansietat incondicionades i d'altres condicionades. Els diferents tipus d'anàlisis estadístiques mostren resultats coherents, proporcionant per tant un cert índex de consistència interna. Els resultats d'aquest treball representen un bon punt de partida per al posterior estudi de marcadors genètics ("QTLs") de la conducta ansiosa en rates. De fet, es presenten dades preliminars que indiquen l'existència d'un QTL per a la conducta ansiosa, obtingut amb mètodes d'alta resolució, a la posició 100 Mb del cromosoma 5 de les rates N/Nih-HS. En la regió cromosòmica definida per aquest QTL es troben menys d'una desena de gens coneguts. Actualment, s'estan portant a terme estudis per avaluar la possible expressió diferencial d'aquests gens en àrees cerebrals vinculades a l'ansietat i la por en les rates RHA-I (poc ansioses) i RLA-I (molt ansioses).

Se realizó evaluaciones de los micromamíferos no voladores en la Quebrada Tacahuay, distrito de Ite, Región Tacna, con la finalidad de determinar su diversidad, hábitat y dieta. Para lo cual se hicieron 9 muestreos durante el período enero a setiembre del 2010 con un esfuerzo de 900 trampas/noche. Se determinaron tres especies de micromamíferos, un múrido introducido (Mus musculus), un múrido nativo (Phyllotis limatus) y un marsupial (Thylamys pallidior). El índice de diversidad Shanon fue mayor en febrero con 0,5004 nats/ind y junio con 0,4851 nats/ind en el año 2010, y el índice de Simpson con mayores valores fueron en febrero con 0,32 y junio con 0,24, la riqueza de especies se incrementó en los meses de mayo y junio y se observó la presencia de Mus musculus durante esos meses. La especie M. musculus mostró tener una relación con la actividad humana. En cambio, Phyllotis limatus, que fue abundante en las áreas silvestres, mostró preferencias en microhábitat de arbustos, T. pallidior tendría preferencias de microhábitat arbóreo. Las variables ambientales en algunos casos han demostrado una correlación con la abundancia lo cual no infiere en la diversidad de micromamíferos no voladores en la Quebrada Tacahuay, asimismo la dieta fue determinada en Frugívoros y herbívoros para roedores y frugívoros e insectívoros para el marsupial Thylamys pallidior, para el caso del múrido no se pudo afirmar su dieta por falta de mas colectas de individuos.

Thesis (Ph. D.) -- Lincoln University, 2008. / Also available via the World Wide Web.

La experiencia perceptual es una de las herramientas más importantes con que cuentan los organismos para adaptarse a su siempre cambiante entorno. Dentro de los sentidos desarrollados a lo largo de la evolución el sistema olfatorio es de los más antiguos y conservados a través de una gran diversidad de especies. Debido a recientes descubrimientos el sistema olfatorio ha tomado un rol importantísimo en el estudio de los mecanismos que dan cuenta no sólo de la olfacción, sino que de la percepción en general. Especial mención merecen, dentro de estos nuevos paradigmas, las llamadas dinámicas temporales. Bajo este concepto se agrupan una serie de ideas que sostienen que el tiempo es un elemento clave en la codificación de estímulos sensoriales. En el Bulbo Olfatorio (BO) las neuronas Mitrales/Penacho (MT) son un modelo muy interesante debido a que en ellas confluyen la actividad eléctrica del epitelio nasal, la modulación que de esta hace el propio BO y la influencia proveniente de estructuras del encéfalo superior. Las oscilaciones del Potencial de Campo Local (PCL) también son elementos que contribuyen a la percepción olfatoria. Esta señal, generada por poblaciones de neuronas, también posee patrones dinámicos y está estrechamente asociada a la descarga de las MT actuando como coordinador de múltiples elementos individuales. Ambos fenómenos, descargas MT y oscilaciones del PCL, se asocian con un tercer elemento también variable en el tiempo: el ciclo respiratorio. Mucha de la evidencia obtenida como respaldo para la existencia de dinámicas temporales en el sistema olfatorio proviene de estudios en invertebrados y peces, contándose con relativamente pocas experiencias en mamíferos. Esto es relevante puesto que el sistema olfatorio de mamíferos es más complejo. Tampoco existen muchos experimentos que contextualicen las descargas MT y las oscilaciones del PCL con el ciclo respiratorio, siendo que este determina de manera importante la temporalidad de la percepción olfatoria en mamíferos. Esta tesis se abocó al estudio de los patrones de respuesta de células MT y PCL frente a la estimulación con odorantes en ratas anestesiadas. La hipótesis propone que las características temporales de la actividad neuronal son parte de la representación de los estímulos en el BO. Su objetivo principal fue estudiar y caracterizar las propiedades temporales de la actividad individual (single-units) y colectiva (PCL) de ensambles neuronales en el bulbo olfatorio de ratas anestesiadas. No obstante lo planteado en la hipótesis, los registros obtenidos se analizaron en un contexto amplio, teniendo en cuenta parámetros clásicos de la respuesta neuronal, como tasa de descarga, en conjunto con algunas de las dinámicas temporales que presentan mayor evidencia de constituir elementos codificantes de la percepción. Los principales métodos utilizados fueron el registro electrofisiológico mediante tétrodos y los análisis a los que fueron obtenidos dichos registros. En una primera etapa se analizó la respuesta de las MT a la estimulación con especial énfasis en sus propiedades temporales y en el nivel de similitud de la respuesta de neuronas vecinas. En una fase posterior se examinó las descargas MT y oscilaciones del PCL a lo largo del ciclo respiratorio. Al analizar la temporalidad de la descarga se observó que las MT poseen un largo período refractario que permanece incluso durante la respuesta a odorantes. La oscilación individual de las MT es prácticamente nula. Lo mismo ocurre con la sincronía neuronal entre neuronas vecinas, la cual en valores muy pequeños. Interesantemente, al comparar la respuesta de pares de MT vecinas se demostró que cada una de las células posee un espectro de preferencia por odorantes individual que difiere del de neuronas vecinas a pesar de tener una inervación aferente idéntica. En una segunda etapa se evaluó de manera más completa la modulación que ejerce el ciclo respiratorio sobre la descarga MT y las oscilaciones del PCL. La descarga durante el ciclo fue sometida a una transformación vectorial para su análisis. Para cada MT se obtuvo el ángulo y la magnitud de la descarga durante el ciclo. Las MT descargan preferentemente durante la transición espiración/inspiración. La población MT como un todo no mostró variaciones significativas con la estimulación ni entre distintos odorantes. Tampoco hubo diferencias en la distribución de magnitudes significativas ni preferencia de fase. Individualmente las MT mostraron cambios en fase y/o magnitud dependientes de la identidad del estímulo. El PCL fue analizado diferencialmente para sus componentes Beta () y Gamma (). La actividad Gamma es significativamente mayor al inicio de la espiración. Beta es más frecuente en la mitad de la inspiración. Se observaron distintos patrones de respuestas a la estimulación. Estas consistieron principalmente en aumento de y disminución de . Al igual que para la descarga MT no se pudo observar cambio en el patrón oscilatorio en la respuesta del PCL como un todo, sino más bien variaciones individuales dependientes de la identidad del estímulo. No hubo dos sitios que se comportaran del mismo modo para todos los estímulos. Este trabajo muestra, en primera instancia, que la descarga MT es mucho más diversa y compleja de lo supuesto únicamente por sus aferencias glomerulares. Neuronas vecinas tienen una preferencia por odorantes muy disímil. La actividad oscilatoria y sincrónica es muy baja a este nivel lo que sugiere que no son mecanismos utilizados por el BO o por lo menos no a nivel de vecindad neuronal. Al analizar la modulación que ejerce la respiración sobre la actividad del BO se encontró que la población total se comporta relativamente indiferente a la estimulación. Sin embargo, al hacer un análisis individual se verifican cambios a nivel individual tanto para MT como para las oscilaciones del PCL. En su conjunto este trabajo muestra que la actividad neuronal a nivel de MT y PCL es más compleja que lo mostrado para otras regiones del BO y para otros organismos como invertebrados. Es posible que esa complejidad se utilice para codificar una percepción más diversa y robusta.

Made available in DSpace on 2016-06-02T19:22:02Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DoutLCPM.pdf: 584106 bytes, checksum: b355f1fcb37c7c5f0e92501d271f22e2 (MD5) Previous issue date: 2003-11-05 / Universidade Federal de Minas Gerais / Ovariectomized (ovx) rat bones were used to evaluate the effects of sodium fluoride treatment on bone physical, chemical and biomechanical parameters. Wistar rats, with four months of age, were randomly divided in: basal, intact and ovx treated with sodium fluoride (0, 20, 40, 60, 80 and 100 ppm) groups. The basal group was sacrificed in the beginning of the experiment and the other groups after 2, 4, 6 and 8 months of treatment. Bone demineralization of femur due to osteopenia (induced by sexual steroids deficiency) resulted in lower values of bone density that resulted in lower values of biomechanical parameters when compared to intact group. Higher values of maximum force, failure force, resilience and stiffness of femur from ovx group treated with sodium fluoride, when compared to ovx group, were observed. The use of sodium fluoride as a therapeutic agent inhibited the osteopenia induced by castration and enhanced the bone quality, mainly when low dose was used (40 ppm)during short periods of treatment (2 and 4 months). / Características ósseas de ratas ovariectomizadas tratadas com fluoreto de sódio Ossos de ratas ovariectomizadas foram utilizados para avaliar os efeitos do tratamento com fluoreto de sódio sobre as características físicas,químicas e biomecânicas. Ratas Wistar, com 4 meses de idade foram divididas em vários grupos (Grupo basal, intactas, e ovariectomizadas tratadas com várias dosagens de fluoreto de sódio (0, 20, 40, 60, 80 e 100ppm). O grupo basal foi sacrificado no início do experimento e os outros grupos após 2 ,4, 6 e 8 meses de tratamento. A desmineralização óssea ocorrida nos fêmures provocada pela osteopenia propiciou resultados menores de densidade óssea e valores biomecânicos dos ossos quando comparados com o grupo intacto. Resultados maiores para carga máxima, carga de ruptura, resiliência e rigidez foram observados neste estudo para os grupos castrados e tratados com fluoreto de sódio quando comparados com os grupos ovariectomizados. A utilização do fluoreto de sódio como agente terapêutico inibiu a perda óssea induzida em ratas ovariectomizadas e propiciou melhorias das qualidades ósseas, principalmente quando utilizou-se dosagem baixa (40 ppm) e períodos curtos de ingestão ( 2 e 4 meses).

Made available in DSpace on 2016-06-02T19:22:52Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DissLDV.pdf: 1273249 bytes, checksum: 69784fdf4acfdff9236a50f84441810a (MD5) Previous issue date: 2004-06-16 / Universidade Federal de Minas Gerais / Osteoporosis is characterised by a reduced bone mass, followed by microstructural changes in the bone tissue, which increase the susceptibility to bone fractures. This pathology is most commonly found in women after menopause, being responsible for severe social and economic consequences. The use of fluoride has demonstrated the possibility to increase bone mass, especially of the axial skeleton. However, its effects on the bone quality are still controversial. The aim of this work was to investigate the effects of fluoride, as sodium fluoride (NaF), on bone tissue of ovariectomized rats (Ovx), which were used as an experimental model for osteoporosis, through the analysis of biomechanical, physical and biochemical parameters of the lumbar vertebrae. Wistar female rats of four-month age were divided in the following experimental groups: Baseline (sacrificed at the beginning of the experiment); Intact; Ovx; Ovx + 20, 40, 60, 80 and 100 ppm of NaF, delivered in drinking water. These groups were sacrificed after different periods of time (4, 6, and 8 months). Biometrical, biomechanical, physical and biochemical parameters of the vertebral body (L5) of the animals were measured, together with the fluoride content of the right tibia. Fluoride content present in the right tibia showed a good numerical correlation with the administered dosage for the three different periods of treatment. The ovariectomy promoted a higher body weight gain, and also, a decrease in the values of the biomechanical, physical and biochemical parameters of the vertebral body of the animals for all the periods analysed. Treatment using fluoride at high dosage levels (60, 80, and 100 ppm of NaF) resulted in an increase of bone mass, for the periods of 4 and 8 month of treatment. However, this increase did not induce a higher mechanical resistance of the bones, although at low dosages, 20 and 40 ppm, administered during a 6-month period, a protective effect on the bone tissue was observed, thus preventing a decrease in the biomechanical parameters induced by ovariectomy. As a conclusion, this study showed that low dosages of fluoride can act as a promising therapeutic agent for the prevention of human postmenopausal osteoporosis. / A osteoporose é caracterizada por perda de massa óssea, seguida de alteração microestrutural do tecido ósseo, de forma a aumentar a propensão do indivíduo a fraturas. Esta patologia atinge principalmente mulheres após a menopausa, com graves conseqüências sociais e econômicas. A utilização de flúor tem demonstrado aumentar a massa óssea, principalmente do esqueleto axial. Contudo, seus efeitos sobre a qualidade óssea ainda são controversos. O objetivo deste trabalho foi estudar os efeitos do flúor, administrado na forma de fluoreto de sódio (NaF), sobre o tecido ósseo de ratas ovariectomizadas (Ovx), utilizadas como modelo de osteoporose experimental, por meio da análise dos parâmetros biomecânicos, físicos e bioquímicos das vértebras lombares. Ratas Wistar, com 4 meses de idade, foram divididas nos seguintes grupos experimentais: Basal (sacrificado no início do experimento); Intacto; Ovx; Ovx + 20, 40, 60, 80 e 100 ppm de NaF, dissolvidos na água de beber dos animais. Os grupos foram sacrificados após diferentes períodos de tratamento (4, 6 e 8 meses). Foram medidos os parâmetros biométricos, biomecânicos, físicos e bioquímicos do corpo vertebral (L5) dos animais, bem como o conteúdo de flúor da tíbia direita. A quantidade de flúor encontrada na tíbia direita dos animais mostrou boa correlação numérica com a dosagem administrada, para os três períodos de tratamento. A ovariectomia promoveu um maior ganho de peso corpóreo dos animais; além de provocar uma diminuição dos valores dos parâmetros biomecânicos, físicos e bioquímicos do corpo vertebral, para todos os períodos analisados. O tratamento com flúor em altas dosagens, 60, 80 e 100 ppm de NaF, em períodos de 4 e 8 meses de tratamento promoveu um aumento da massa óssea. Apesar disto, esse aumento não se traduziu em maior resistência mecânica dos ossos, ao passo que para baixas dosagens, 20 e 40 ppm de NaF, administradas por um período de 6 meses, foi verificado um efeito protetor sobre o tecido ósseo, evitando-se, assim, a diminuição dos valores dos parâmetros biomecânicos induzida pela ovariectomia. Em conclusão, este estudo mostrou que o flúor em baixas dosagens pode ser um agente terapêutico promissor na prevenção da osteoporose pós-menopausal humana.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:23:42Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2007-08-03Bitstream added on 2014-06-13T19:07:16Z : No. of bitstreams: 1 macedo_mf_me_jabo.pdf: 610247 bytes, checksum: e83787380516ff046b849f0759fc1d31 (MD5) / Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq) / Objetivou-se desenvolver uma técnica de cultivo de folículos préantrais pelo auto-enxerto de tecido ovariano, avaliando a viabilidade cirúrgica e histopatológica desta técnica em função do tempo. Sessenta ratas Wistar foram submetidas à ovariosalpingectomia bilateral e enxerto de fragmento ovariano inserido sob a cápsula renal do rim direito. Os animais foram subdivididos em seis grupos experimentais baseados no tempo de pós-cirúrgico. Transcorridas 24 h (grupo 24H), 72 h (grupo 72H), 1 semana (grupo 1 S), 2 semanas (grupo 28), 3 semanas (grupo 3S), e 4 semanas (grupo 4S), os animais foram sacrificados. As peças cirúrgicas, compostas por enxerto ovariano e parênquima renal subjacente, foram imersas em solução de Bouin durante 24 horas, sendo processadas histologicamente, e coradas por hematoxilina-eosina e tricrômico de Masson. Aspectos técnicos cirúrgicos, morfológicos e histopatológicos foram avaliados. Os procedimentos cirúrgicos foram de fácil execução e a avaliação morfológica revelou facilidade de localização, poucos casos de migração e neovascularização do enxerto após 1 semana. Não houve sinais de rejeição do enxerto, e o aspecto macroscópico do útero foi normal na maioria dos animais. A histopatologia mostrou diferentes proporções entre as categorias foliculares em função do tempo de enxerto sem alterações no parênquima renal. Concluiu-se que a técnica de enxerto do tecido ovariano sob a cápsula renal é exeqüível e viável tanto cirúrgica quanto histopatologicamente permitindo o desenvolvimento de folículos a estágios antrais num curto espaço de tempo / This study aims to develop a technique to culture preantral follicles using ovarian autograft, and to evaluate surgically and histopathologically the viability of this technique regarding the time. 8ixty Wistar rats were submitted to bilateral ovariosalpingectomy and her ovarian tissue grafted under renal capsule of the right kidney. The animals were divided into six groups based on the post surgical time. After 24 h (group 24H), 72 h (group 72H), 1 week (group 18), 2 weeks (group 28), 3 weeks (group 38), e 4 weeks (group 48), the animals were sacrificed. The surgical samples, composed by ovarian graft and the near renal parenchyma, were fixed in Bouin solution for 24 hours, submitted to semi-serially sections, and stained with hematoxiline-eosine and Masson tricromic. Surgical, morphological and histopathological aspects were evaluated. The surgical procedures were performed easily and the morphological evaluation resulted easily located, few cases of migration with neovascularization of the graft after one week. No signals of graft rejection and the uterine macroscopy was normal in the majority of the animals. The histology showed different proportions between follicular categories during the graft period and no alterations in the renal parenchyma. In conclusion, grafting of ovarian tissue under renal capsule is easy to execute, viable of the surgical and histopathological points of view, allowing follicular development in a short time

Jungtinių Amerikos Valstijų banko Lehman Brothers žlugimu prasidėjusios tarptautinės finansų krizės metu išryškėjusi efektyvaus banko paskolų portfelio rizikos valdymo svarba lėmė griežtėjantį bankų sektoriaus reguliavimą, todėl manytina, kad esant tokioms bankų rinkos sąlygoms Lietuvoje ir toliau dažnės kreditavimas sindikuotos kreditavimo sutarties forma. Nors Lietuvos bankininkystės praktikoje ši kreditavimo sutartis nėra naujas reiškinys, Lietuvos teisės doktrinoje sindikuotas kreditavimas ir su juo susijusios teorinės ir praktinės problemos yra praktiškai nenagrinėtos, o teisminių ginčų šioje srityje kol kas nėra. Todėl šio darbo tyrimo tikslas buvo išanalizuoti tarptautinėje praktikoje daugiausiai teisinių diskusijų keliančius sindikuoto kreditavimo procese kylančius teorinius ir praktinius klausimus bei juos įvertinti Lietuvos teisės kontekste. Darbe nagrinėjama sindikuotos kreditavimo sutarties samprata tarptautinėje ir Lietuvos teisėje, sindikuoto kreditavimo organizavimo procedūra, Organizatoriaus ir būsimo kredito gavėjo bei kitų sindikato dalyvių tarpusavio santykiai, Organizatoriaus atsakomybės klausimai, Mandato rašto teisinė reikšmė, sindikato bankų tarpusavio santykiai, jų teisių ir pareigų įgyvendinimas pagal sindikuoto kreditavimo sutartį, banko Agento vaidmuo sindikuoto kreditavimo procese bei atskleidžiamas pastarųjų klausimų vertinimas Lietuvos teisės normų kontekste. Darbe daugiausiai naudotas lyginamasis tyrimo metodas, lyginant iš esmės dviejų šalių... [toliau žr. visą tekstą] / World economic turmoil, which has started after a collapse of Lehman Brothers, a bank of United States of America, had emphasized the importance of effective bank’s credit portfolio risk management and this in turn determined a stricter regulation of banking sector. Therefore, it is supposed that in Lithuania, due to the latter conditions, a frequency of lending by using the form of a syndicate lending agreement will increase. Though in Lithuanian banking practice the syndicate lending is not a phenomenon, in Lithuanian law doctrine there were almost no analysis regarding syndicated lending and theoretical and practical issues related thereto, moreover, there are no precedent cases in this field. Therefore, the objective of these master theses is to analyze practical and theoretical issues of syndicate lending process, which raise most disputes in international practice, also to assess these questions in the context of Lithuanian law system. In these theses the various issues were examined focusing on: the concept of syndicate credit agreement in international practice and Lithuanian law, arranging process of syndicate lending, relationships between an Arranger and a Borrower and relationships between the Arranger and other syndicate members, the issues of the Arranger’s liabilities, the purpose of Mandate Letter, the relationships among syndicate members themselves, the implementation of syndicate members’ rights and liabilities under syndicate credit agreement, the role of... [to full text]