L'activitat hortícola al litoral mediterrani peninsular es desenvolupa seguint cicles de cultiu on alternen conreus a l'aire lliure i conreus protegits, en els quals es combinen una gran diversitat d'espècies vegetals. En aquesta zona es dóna un clima de transició entre el clima temperat i el tropical sec, amb estius calorosos i hiverns suaus. Amb aquestes condicions climatològiques i contràriament al que passa al centre i nord d'Europa, a la regió mediterrània molts organismes vius no aturen la seva activitat durant l'hivern o només l'aturen durant un període molt curt o en certs moments de l'estiu. En aquesta situació de presència continua de conreus i condicions ambientals òptimes, les plagues troben la possibilitat de desenvoluparse al llarg de tot l'any i assolir poblacions molt elevades. A això hi contribueix també la gran polifàgia que caracteritza a la majoria de les plagues, perquè els hi facilita l'adaptació a aquestes condicions heterogènies i canviants al llarg de l'any.Les estratègies de control biològic depenen del tipus de conreu al qual van dirigides, segons siguin protegits o d'aire lliure. En els conreus protegits les condicions ambientals més controlables faciliten la utilització de mètodes de control de tipus inoculatiu, amb alliberacions d'enemics naturals que s'han criat prèviament en una unitat de cria massiva. Aquest seria el cas de l'afelínid Encarsia formosa Gahan, parasitoid utilitzat en hivernacles de tomaqueres pel control de la mosca blanca dels hivernacles Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Castañé et al. 1988). Això no obstant, en els conreus protegits típics del litoral mediterrani peninsular també es poden desenvolupar estratègies de tipus augmentatiu o conservatiu. En aquesta zona els hivernacles són estructures semiobertes on les plagues i els seus enemics naturals tenen la possibilitat de colonitzarlos de forma espontània. Aquest seria el cas dels dípters minadors de fulla del gènere Liriomyza i dels seus enemics naturals. En el conreu de tomaquets a, els parasitoids autòctons estalvien, en molts casos, qualsevol intervenció per controlar aquesta plaga (Albajes et al. 1994). També colonitzen els hivernacles de tomaqueres de forma espontània certs heteròpters depredadors de règim alimentari polífag, els quals ajuden a reduir els nivells de mosca blanca i d'altres plagues. En els conreus d'aire lliure, l'estratègia majoritària va dirigida a la utilització dels enemics naturals autòctons, amb estratègies de tipus augmentatiu o conservatiu (Rabb et al 1976). La fauna d'enemics naturals és molt variada i abundant. Aquest seria el cas del programa de control integrat desenvolupat per l'IRTA de Cabrils destinat al control de la mosca blanca en camps de tomaquera d'exterior (Alomar et al. 1991). Aquest programa es basa en el maneig dels heteròpters de la família Miridae, que colonitzen espontàniament els camps de tomaquera i mantenen les poblacions de mosca blanca per sota del llindar de dany econòmic. / La actividad hortícola al litoral mediterráneo peninsular se desarrolla siguiendo ciclos de cultivo dónde alternan cultivos al aire libre y cultivos protegidos, en los cuales se combinan una grande diversidad de especies vegetales. En esta zona se da uno clima de transición entre el clima templado y el tropical seco, con veranos calurosos y inviernos suaves. Con estas condiciones climatológicas y contrariamente al que pasa al centro y norte de Europa, a la región mediterránea muchos organismos vivos no paran su actividad durante el invierno o sólo el paran durante uno periodoperíodo muy corto o en ciertos momentos del verano. En esta situación de presencia continúa de cultivos y condiciones ambientales óptimas, las plagas encuentran la posibilidad de desarrollarse a lo largo de todo el año y lograr poblaciones muy elevadas. A esto contribuye también la grande polifagia que caracteriza a la mayoría de las plagas, porque se los facilita la adaptación a estas condiciones heterogéneas y cambieantes a lo largo del año.Las estrategias de control biológico dependen del tipo de cultivo al cual van dirigidas, segundos sean protegidos o de aire libre. En los cultivos protegidos las condiciones ambientales más controlables facilitan la utilización de métodos de control de tipo inoculativo, con la liberación de enemigos naturales que se han criado previamente en una unidad de cría masiva. Este sería el caso del afelínid Encarsia formosa Gahan, parasitoide utilizado en invernaderos de tomateras por el control de la mosca blanca de los invernadero Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Castañé et al. 1988). Esto no obstante, en los cultivos protegidos típicos del litoral mediterráneo peninsular también se pueden desarrollar estrategias de tipo aumentativo o conservativo. En esta zona los invernadero son estructuras semiabiertas dónde las plagas y sus enemigos naturales tienen la posibilidad de colonizarlos de forma espontánea. Este sería el caso de los dípteros minadores de hoja el género Liriomyza y de sus enemigos naturales. En el cultivo de tomates a, los parasitoides autóctonos ahorran, en muchos casos, cualquiera intervención por controlar esta plaga (Albajes et al. 1994). También colonizan los invernaderos de tomateras de forma espontánea ciertos heterópteros depredadores de régimen alimentario polífago, los cuales ayudan a reducir los niveles de mosca blanca y de otros plagas. En los cultivos de aire libre, la estrategia mayoritaria va dirigida a la utilización de los enemigos naturales autóctonos, con estrategias de tipo aumentativo o conservativo (Rabb et al 1976). La fauna de enemigos naturales es muy variada y abundante. Este sería el caso del programa de control integrado desarrollado por el IRTA de Cabrils destinado al control de la mosca blanca en campos de tomaquera de exterior (Alomar te al. 1991). Este programa se basa en el manejo de los heterópteros de la familia Miridae, que colonizan espontáneamente los campos de tomatera y mantienen las poblaciones de mosca blanca por debajo del umbral de daño económico.

En aquesta tesi es tracten diversos aspectes referents a les feromones sexuals dels barrinadors del blat de moro Ostrinia nubilalis i Sesamia nonagrioides. El treball s'ha dividit en quatre capítols.1) Estudi de la feromona sexual d'O. nubilalis. Aquest piràlid es caracteritza per l'existència de diferents races feromonals que difereixen en la composició relativa dels acetats de (Z)- i (E)-tetradecenil en la seva feromona. Donat que la distribució geogràfica d'aquestes races no és uniforme, s'han estudiat les poblacions existents en el nordest de la península Ibèrica. Mitjançant estudis d'anàlisi d'extractes de glàndules de femelles, de bioassajos en electroantenografia (EAG) i de proves de captures de mascles en trampes en camp, s'ha trobat que la raça predominant en la zona estudiada és la que es coneix com a raça Z, que es caracteritza per posseir una proporció majoritària d'isòmer Z en la seva feromona sexual.2) Estudi de la feromona sexual de S. nonagrioides. Aquesta feromona havia estat descrita per una barreja d'acetat de (Z)-11-hexadecenil, (Z)-11-hexadecen-1-ol, (Z)-11-hexadecenal i acetat de dodecil, en relació 69:8:8:15. No obstant, en experiències preliminars s'havia trobat que la barreja descrita era molt poc específica, de manera que atreïa un gran nombre d'individus d'altres espècies de noctúids. Mitjançant el seu estudi per EAG s'ha aconseguit una barreja dels quatre components anteriors (en relació 77:8:10:5) més activa sobre els mascles que la prèviament descrita. Aquesta major activitat també ha estat demostrada per estudis en túnel de vent i de captures en camp. L'efecte de cada component de la feromona s'ha avaluat en túnel de vent, trobant que els quatre actuen com a una unitat, tant a llarga com a curta distància, de manera que la manca de qualsevol component dóna una disminució notable de l'activitat. El component majoritari, l'acetat de (Z)-11-hexadecenil, és el més important alhora de mostrar activitat sobre els mascles. L'especificitat de la feromona s'ha millorat respecte a algunes espècies de noctúids, però no sobre Mythimna unipuncta, amb el que es fa difícil l'explicar l'aïllament reproductor entre ambdues espècies.3) Assajos de confusió sexual per al control de S. nonagrioides. S'ha avaluat la tècnica de confusió sexual com a mètode de control de S. nonagrioides. Mitjançant diferents experiències efectuades en diferents anys i en diferents parcel·les, no s'ha pogut concloure de moment que aquest sigui un mètode de control eficaç. Per una banda l'avaluació del mètode mitjançant la inhibició de captures en trampes de feromona ha estat molt bona, de manera que s'han inhibit pràcticament totes les captures de S. nonagrioides i altres noctúids en les parcel·les tractades amb confusió sexual. Però malgrat això, la reducció de l'atac per part de la plaga avaluada per mostrejos de larves no ha estat sempre clara. Sembla ser que en l'atac en un camp hi intervenen tota una sèrie de factors com podrien ser la varietat, data de sembra, situació del camp, etc... Un fet curiós trobat en aquests assajos és que en els camps tractats amb confusió s'ha observat una reducció de l'atac de l'altre barrinador, O. nubilalis.4) Estudi d'anàlegs estructurals. S'ha estudiat l'activitat de diversos anàlegs estructurals de les feromones d'ambdós barrinadors sobre la inhibició de la percepció de la feromona per part dels mascles. Des d'aquest punt de vista, un inhibidor és un producte d'estructura similar a la feromona, que és capaç d'interaccionar amb els receptors olfactius de l'insecte, però aquest no disposa de mecanismes específics de degradació, amb el que els receptors queden bloquejats, i per tant no pot percebre la feromona. Aquests estudis s'han realitzat (1) per inhibició de la resposta EAG a la feromona per part de mascles que havien estat exposats al possible inhibidor, (2) per avaluació de la inhibició de les captures de mascles en trampes esquerades amb barreges d'anàleg i feromona, i (3) per estudi de la resposta en túnel de vent de mascles a barreges d'anàleg i feromona. Mitjançant estudis de tipus (1) i tipus (2) amb O. nubilalis s'ha trobat que dels anàlegs estudiats en aquesta espècie els més interessants com a inh ibidors de la feromona són el monofluoro-, difluoro- i trifluoroacetats de (Z)-11-tetradecenil, l'acetat d'11-dodecenil i l'acetat de (Z)-9-tetradecenil. Per a S. nonagrioides, mitjançant els tres tipus de proves els millors inhibidors han resultat ser el monofluoro- i trifluoroacetats de (Z)-11-hexadecenil. S'ha de destacar l'efecte sinèrgic en camp mostrat per la trifluorometil cetona anàloga de la feromona en les captures de S. nonagrioides, al mateix temps d'inhibir les captures d'altres espècies de noctúids. Igualment, el monofluoroacetat ha resultat ser un bon additiu de la feromona per capturar selectivament mascles de Discestra trifolii, i el trifluoroacetat un bon additiu per capturar selectivament mascles de M. unipuncta. / En esta tesis se tratan varios aspectos referentes a las feromonas sexuales de los barrenadores del maíz Ostrinia nubilalis y Sesamia nonagrioides. El trabajo se ha dividido en cuatro capítulos.1) Estudio de la feromona sexual de O. nubilalis. Este piralido se caracteriza por la existencia de diferentes razas feromonales que difieren en la composición relativa de los acetatos de (Z)- y (E)-tetradecenil en su feromona. Dado que la distribución geográfica de estas razas no es uniforme, se han estudiado las poblaciones existentes en el nordeste de la península Ibérica. Mediante estudios de análisis de extractos de glándulas de hembras, de bioensayos en electroantenografia (EAG) y de pruebas de capturas de machos en trampas en campo, se ha encontrado que la raza predominante en la zona rebuscada es la que se conoce como raza Z, que se caracteriza por poseer una proporción mayoritaria de isómero Z en su feromona sexual.2) Estudio de la feromona sexual de S. nonagrioides. Esta feromona había sido descrita por una mezcla de acetato de (Z)-11-hexadecenil, (Z)-11-hexadecen-1-ol, (Z)-11-hexadecenal y acetato de dodecil, en relación 69:8:8:15. No obstante, en experiencias preliminares se había encontrado que la mezcla descrita era muy poco específica, de forma que atraía un grande número de individuos de otros especies de noctuidos. Mediante su estudio por EAG se ha conseguido una mezcla de los cuatro componentes anteriores (en relación 77:8:10:5) más activa sobre los machos que la previamente descrita. Esta mayor actividad también ha sido demostrada por estudios en túnel de viento y de capturas en campo. El efecto de cada componente de la feromona se ha evaluado en túnel de viento, encontrando que los cuatro actúan como una unidad, tanto a larga como corta distancia, de suerte que la carece de cualquiera componente da una disminución notable de la actividad. El componente mayoritario, el acetato de (Z)-11-hexadecenil, es el más importante a la vez de mostrar actividad sobre los machos. La especificidad de la feromona se ha mejorado respeto a algunas especies de noctuidos, pero no sobre Mythimna unipuncta, con el que se hace difícil el explicar el aislamientoaslamiento reproductor entre ambas especies.3) Ensayos de confusión sexual para el control de S. nonagrioides. Se ha evaluado la técnica de confusión sexual como método de control de S. nonagrioides. Mediante diferentes experiencias efectuadas en diferentes años y en diferentes parcel·las, no se ha podido concluir por el momento que este sea uno método de control eficaz. De una parte la evaluación del método mediante la inhibición de capturas en trampas de feromona ha sido muy buena, de suerte que se han inhibido prácticamente todas las capturas de S. nonagrioides y otros noctuidos en las parcelas tratadas con confusión sexual. Pero pese a esto, la reducción del ataque por parte de la plaga evaluada por muestreos de larvas no ha sido siempre clara. Parece ser que en el ataque en un campo intervienen toda una serie de factores como podrían ser la variedad, data de siembra, situación del campo, etc... Un hecho curioso encontrado en estos ensayos es que en los campos tratados con confusión se ha observado una reducción del ataque del otro barrinador, O. nubilalis.4) Estudio de análogos estructurales. Se ha estudiado la actividad de varios análogos estructurales de las feromonas de ambos barrenadores sobre la inhibición de la percepción de la feromona por parte de los machos. Desde este punto de vista, un inhibidor es uno producto de estructura similar a la feromona, que es capaz de interaccionar con los receptores olfativos del insecto, pero este no dispone de mecanismos específicos de degradación, con el que los receptores quedan bloqueados, y por lo tanto no puede percibir la feromona. Estos estudios se han realizado (1) por inhibición de la respuesta EAG a la feromona por parte de machos que habían sido expuestos al posible inhibidor, (2) por evaluación de la inhibición de las capturas de machos en trampas con mezclas de análogo y feromona como cebo, y (3) por estudio de la respuesta en túnel de viento de machos a mezclas de análogo y feromona. Mediante estudios de tipo (1) y tipo (2) con O. nubilalis se ha encontrado que de los análogos estudiados en esta especie los más interesantes como inhibidores de la feromona son el monofluoro-,difluoro- y trifluoroacetatos de (Z)-11-tetradecenil, el acetato de 11-dodecenil y el acetato de (Z)-9-tetradecenil. Para S. nonagrioides, mediante los tres tipo de pruebas los mejores inhibidores han resultado ser el monofluoro- y trifluoroacetats de (Z)-11-hexadecenil. Se tiene que destacar el efecto sinérgico en campo mostrado por la trifluorometil cetona análoga de la feromona en las capturas de S. nonagrioides, al mismo tiempo de inhibir las capturas de otros especies de noctuidos. Igualmente, el monofluoroacetato ha resultado ser uno buen aditivo de la feromona por capturar selectivamente machos de Discestra trifolii, y lo trifluoroacetato uno buen aditivo por capturar selectivamente machos de M. unipuncta.

Utilització de feromones en la predicció fenològica de Helicoverpa armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) Helicoverpa (=Heliothis) armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) és un insecte plaga clau en conreus de tomàquet i clavell a l'aire lliure al Delta del Llobregat i Maresme. La millora dels sistemes de control d'aquest lepidòpter plaga passa per l'obtenció de mètodes senzills per a definir les densitats presents a fi de racionalitzar la presa de decisions d'intervenció. Els mostreigs d'estats inmadurs -ous i larves- sobre planta són una possible via, però el seu cost econòmic és molt elevat. Les trampes de feromones podrien ser una eina útil per aquest propòsit. Per això és necessari conèixer el comportament de posta de H. armigera a la zona, la seva relació amb les captures en trampes de feromones i la fiabilitat d'aquest sistema de seguiment. La resposta a aquestes qüestions permetrà determinar el paper que puguin jugar les trampes de feromones en els futurs sistemes de control integrat de H. armigera.Al llarg de les campanyes 1990-92 es van efectuar el seguiment de 26 camps de tomàquet a l'aire lliure destinat al consum en fresc. Aproximadament, els camps es localitzaren un 50% a la zona del Delta del Llobregat, i l'altre 50% al Maresme. En aquesta darrera comarca també es va dur a terme el seguiment de 3 camps de clavell. En els camps es van realitzar recomptes setmanals d'ous sobre el conreu. A cada zona es van disposar trampes de feromones per a capturar adults de H. armigera. Paral.lelament, es van realitzar experiències per caracteritzar diferents aspectes de les trampes de feromones comercials de H. armigera que poden condicionar les captures. Durant les primaveres de 1991-93 es va estudiar l'emergència d'adults provinents de pupes en diapausa i es va comparar amb l'evolució de les captures en trampes de feromones a la zona.Es va constatar la presència d'ous d'H. armigera ininterrompidament des de la segona quinzena de maig fins a inicis d'octubre sobre cultius de tomàquet. En clavell, la seva presència pot perllongar-se fins a inicis de novembre. Només es detectava posta si alhora es capturaven adults en les trampes de feromones. Al llarg de les campanyes, la magnitud de les captures va seguir una evolució creixent de forma discontinua fins assolir els màxims absoluts a finals de setembre o a inicis d'octubre. Aquesta evolució es va relacionar més amb la dinàmica de la posta en clavell que amb la de tomàquet, conreu en el que les densitats màximes d'ous es van detectar al juliol.L'estat fenològic de la planta hoste té una gran importància en el procés de selecció del substracte de posta per part de H. armigera. A les tomaqueres joves, s'enregistren densitats d'ous significativament superiors a les que presentaven cultius coetanis en plena producció. Al llarg de la temporada es va observar una evolució dels hostes preferencials de posta de H. armigera. Aquests resultats indiquen que si es desitgen utilitzar els valors de captura en trampes de feromones com a indicadors de risc d'atac sobre un conreu concret caldrà interpretar-los en funció de la situació fenològica d'aquest i de l'entorn agrícola existent.En els cultius de tomàquet es van obtenir coeficients de correlació altament significatius entre densitats d'ous i captures en trampes de feromones quan es va fraccionar el període de conreu en plantacions primerenques i tardanes, i en grups fenològics. Es van generar models de regressió que van permetre una predicció de les densitats d'ous a partir de les variables de captura i gru p fenològic del cultiu. Es discuteix la seva utilització com eina predictiva. En el cultiu de clavell els valors del coeficient de correlació (r = 0.70-0.75) van ser significativament més alts que els observats en tomàquet. L'homogeneitat fenològica del cultiu i l'estabilitat de la unitat mostral van afavorir la manifestació més estreta de la relació posta/captura.Les captures de mascles de H. armigera en trampes de feromones estan molt lligades a les seves característiques constitutives. Es va observar que la procedència i la antiguitat de la càpsula, així com el disseny de la trampa són factors crucials pel que fa al seu potencial de captura. Les variacions en els elements constitutius de les trampes o en el seu maneig poden condicionar la utilitat de les relacions quantitatives entre densitat d'ous i captures.L'emergència dels adults en els assaigs de diapausa es va produir en el període comprés entre la segona quinzena de maig i el mes de juny. Les captures en trampes de feromones van ser prèvies a les emergències, observant-se un desplaçament de 2-3 setmanes entre l'inici de les captures i les mitjanes d'emergències de mascles.Paraules clau: Helicoverpa armigera, feromones, posta, predicció, fenologia, tomàquet, clavell, Catalunya. / Helicoverpa (=Heliothis) armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) es un insecto plaga clave en cultivos de tomate y de clavel al aire libre en el Delta del Llobregat y en el Maresme. La mejora de los sistemas de control de este lepidóptero plaga pasa por la obtención de métodos sencillos para definir su densidades presentes a fin de racionalizar la toma de decisiones de intervención. Los muestreos de estados inmaduros -huevos y larvas- sobre planta son una posible vía, pero su coste económico es muy elevado. Las trampas de feromonas podrían ser una herramienta útil para este propósito. Para ello es necesario conocer el comportamiento de puesta de H. armigera en la zona, determinar su relación con las capturas en trampa de feromonas y establecer la fiabilidad de este sistema de seguimiento. La respuesta a estas cuestiones permitirá determinar el papel que pueden desempeñar las trampas de feromonas en los futuros sistemas de control integrado de H. armigera.Se siguieron 26 campos de tomate al aire libre destinado al consumo en fresco a lo largo de las campañas 1990-92. Los campos se localizaron aproximadamente en un 50% en la zona del Delta del Llobregat y en un 50% en el Maresme. En esta última comarca también se llevó a cabo el seguimiento de 3 campos de clavel. En los campos se realizaron recuentos semanales de huevos sobre el cultivo. En cada zona se dispusieron de trampas de feromonas para la captura de adultos de H. armigera. Paralelamente, se realizaron 10 experiencias para valorar distintos aspectos de las trampas de feromonas comerciales de H. armigera que pueden condicionar las capturas. Durante las primaveras de 1991-93 se estudió la emergencia de adultos provenientes de pupas en diapausa y se comparó con la evolución de las capturas en trampas de feromonas en la zona.Se observaron huevos de H. armigera sobre cultivos de tomate ininterrumpidamente desde la segunda quincena de mayo hasta inicios de octubre. En el cultivo de clavel, su presencia puede prolongarse hasta inicios de noviembre. Sólo se detectaba puesta si paralelamente se capturaban adultos en las trampas de feromonas. A lo largo de las campañas, la magnitud de las capturas siguió una evolución creciente de forma discontinua hasta alcanzar los máximos absolutos a finales de septiembre o a inicios de octubre. Esta evolución se relacionó más con la dinámica de la puesta en clavel que con la puesta en tomate, donde las densidades máximas de huevos se detectaron en julio.El estado fenológico de la planta huésped tuvo una gran importancia en la selección del sustrato de puesta por parte de H. armigera. En tomateras juveniles se registraron densidades de huevos significativamente superiores a las observadas en cultivos coetáneos en plena producción. A lo largo de la temporada se detectó una evolución de los huéspedes preferenciales de puesta de H. armigera. Estos resultados indican que si se desean utilizar los valores de captura en trampas de feromonas como indicadores de riesgo de ataque sobre un cultivo concreto, éstos tendrán que interpretarse en función de su situación fenológica y del entorno agrícola existente.En los cultivos de tomate, cuando se fraccionó el período de cultivo según plantación y según grupo fenológico, se obtuvieron coeficientes de correlación altamente significativos entre densidades de huevos y capturas en trampas de feromonas. Se generaron modelos de regresión que permiten predecir las densidades de huevos a partir de las variables de captura y grupo fenológico del cultivo. En el presente estudio se discute su utilización como herramienta predictiva.En el cultivo de clavel los valores de coeficiente de correlación (r = 0.70-0.75) fueron significativamente más altos que los observados en tomate. La homogeneidad fenológica de este cultivo y la estabilidad de la unidad muestral favorecieron una relación puesta/captura más estrecha.El número de machos de H. armigera capturados en trampas de feromonas está estrechamente vinculado a sus características constitutivas. Se observó que la procedencia y la antigüedad de la cápsula, así como el diseño de la trampa son factores cruciales que influyeron en su potencial de captura. Variaciones en los elementos constitutivos de las trampas o en su manejo pueden condicionar la utilidad de las relaciones cuantitativas entre densidad de huevos y capturas.La emergencia de los adultos en los ensayos de diapausa tuvo lugar entre la segunda quincena de mayo y junio. Las capturas en trampas de feromonas se produjeron previamente a la emergencia, transcurriendo de 2 a 3 semanas entre el inicio de las capturas y la emergencia de machos.Palabras clave: Helicoverpa armigera, feromonas, puesta, fenología, tomate, clavel, Cataluña. / Pheromone use in the phenologic prediction of Helicoverpa armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae). Helicoverpa (=Heliothis) armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) is a key pest in outdoor tomato and carnation crops in the Llobregat Delta and Maresme (Spain). Improvements of control systems for this lepidopter pest implies the achievement of simple methods to define its present densities for the purpose of rationalizing decision-taking for intervention. Samplings of immature stages - eggs and larvas - on plant are a possible way, but their economic costs are very high. Pheromone traps could be a useful tool for this purpose. For this several requirements are necessary: knowlege of H. armigera ovoposition behaviour in the zone, determination of its relationship to the catches in pheromone traps and the reliability of this monitoring system. Answers to these questions will allow to determine the role that pheromone traps may play in future integrated control systems for H. armigera.From 1990 to 1992, 26 outdoor fields with tomatoes for fresh market were studied. About 50% of the fields were located in the Llobregat Delta and another 50% in Maresme. In this last region the monitoring of 3 carnation fields was also carried out. In the fields weekly samplings of eggs on the crop were accomplished. In each zone pheromone traps were placed to catch adults of H. armigera. At the same time, 10 experiments were carried out to value different aspects of commercial pheromone traps for H. armigera which may condition the catches. During the springs of 1991-93 adult eclosion from diapaused pupes was studied and it was compared with the evolution of catches in pheromone traps in the zone.Eggs from H. armigera were continuously observed on tomato crop from the second half of May to the beginning of October. On carnation crop, their presence may be extended until the beginning of November. Ovoposition was only detected if adults were captured in the pheromone traps. Throughout the campaigns, the number of the catches kept a growing behaviour in a discontinuous way until reaching the absolute maxima at the end of September or the beginning of October. This evolution was more closely related to ovoposition on carnation than to ovoposition on tomato, where the maximum egg densities were detected in July. The phenologic stage of the host plant had a great importance in ovoposition preference of H. armigera. In young tomato plants significantly superior desities were observed in full- production crops. Throughout the season an evolution of the preferential ovoposition hosts for H. armigera was detected. These results indicate that if you wish to use the figures of catches in pheromone traps as indicators of risk of attack on a specific crop, these will have to be interpreted according to their phenologic situation and to the existing agricultural environment.In tomato crops, when cultivation period was fractioned according to planting periode and to phenologic group, highly meaningful correlation coefficients between egg densities and catches in pheromone traps were obtained. Regression models were generated which permit to predict the egg densities from catch variables and phenologic crop group. In the present study its use as a predictive tool is discussed. In carnation crop correlation coefficient values (r = 0.70-0.75) were significantly higher than those observed in tomato. Phenologic homogeneity of this crop and the stability of the sampling unit favored a closer relationship between ovoposition and catch.The number of male H. armigera caught in pheromone traps is closely related to their constitutive characteristics. The origin of the lure, its age and the design of the trap were observed to be crucial factors which influenced the potential catches in the pheromone traps. Alterations in the constitutive elements of the traps or in their handling may condition the usefulness of the quantitative relationships between egg densities and catches. Adult eclosion in diapause experiments took place in the second half of May and June. Catches in pheromone traps were produced previously to the eclosion, elapsing of 2 to 3 weeks between the beginning of catches and male eclosion.Key words: Helicoverpa armigera, pheromones, ovoposition, phenology, prediction, tomato, carnation, Catalonia.