Títol: La lectura a secundària: un cas pràctic de dinamització lectora a través de la biblioteca de centreAutor: Jordi González BatlleEl present estudi sobre la dinamització lectora a través de la biblioteca d'un centre escolar de Secundària s'estructura en dos blocs principals.En primer lloc hi ha l'estat de la qüestió, el marc teòric pròpiament dit, on es repassen les principals aportacions realitzades al voltant de l'àmbit de la dinamització lectora a Secundària, sens dubte una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu. Concretament, s'analitzen aquests temes: els hàbits i els perfils lectors de l'alumnat; la incidència de les noves tecnologies i el naixement d'un nou model lector, al qual anomenem Homo digitalis; el pes de l'entorn familiar i l'anomenat "efecte mirall"; la lectura a l'àmbit escolar, amb aspectes com el marc normatiu, la diversitat de la pràctica lectora a l'institut (selecció de títols, tutorització de les lectures i d'altres intervencions per part del docent); la biblioteca de centre (concepte i marc normatiu, objectius i pla de desenvolupament, programa PuntEdu, el PLEC, recursos i organització de l'espai, el concepte d'animació lectora), i, per últim, una mostra il·lustrativa de diverses experiències de dinamització lectora que s'estan portant a terme.Un cop presentat el marc teòric, es passa al cas pràctic al qual fa referència el títol, i que sens dubte és la part més important d'aquest estudi de caire eminentment experimental, basat en el model d'investigació-acció, i portat a terme durant tres cursos acadèmics. Una vegada definits els objectius i les preguntes d'investigació corresponents, a més de la metodologia emprada, es contextualitza el projecte des de diversos angles (el centre, la biblioteca, el programa "Biblioteques Obertes" i el perfil lector dels alumnes) i, finalment, s'analitza pas per pas el projecte de dinamització lectora pròpiament dit. Abans, però, d'entrar a comentar les diferents actuacions realitzades, es recull el PLEC (Pla lector de centre) i, a continuació, s'analitza la percepció que es té de la biblioteca donant veu als diferents actors de la comunitat educativa, la qual cosa permet abordar un aspecte tan candent (i tan important) com és la resistència lectora.Les intervencions encaminades a dinamitzar la realitat lectora del centre, i sempre tenint la biblioteca escolar com a referent, constitueixen sens duote un dels apartats més importants d'aquest segon bloc. En concret s'hi recull tot un ventall d'activitats que en cap moment pretén ser exhaustiu, des de la creació d'una biblioteca d'aula, un cicle de projeccions de pel·lícules amb lectures associades o un blog propi de la biblioteca, a la renovació del fons o la impartició de diversos tallers, a més d'altres intervencions de caire més burocràtic però no menys important, com ara la inclusió del foment de la lectura al PEC i al PAT, per citar-ne alguns exemples.Tan important com les actuacions en sí són de fet les intervencions destinades a donar a conèixer el projecte de dinamització. En aquest sentit, es dedica tot un apartat per explicar les diferents actuacions de promoció realitzades: cartells, visites guiades, escaparatisme, etc.Finalment, s'analitzen les estadístiques d'ús de la biblioteca i es responen les preguntes d'investigació plantejades a l'inici de l'estudi. S'hi inclou, a més, una bibliografía i un apartat d'annexos amb les transcripcions de les diferents entrevistes realitzades, entre d'altres documents d'interès. / Title: "Reading at secondary school: a case study of reading encouragement through the school library"Author: Jordi González BatlleTEXT:This study based on the research-action model has two main blocks. The first one includes the main researches on reading encouragement at secondary school (reading habits and profiles, impact of new technologies, influence of the family environment, reading practise at school, the school library). The second one, which is a case study that has taken place for three years, consists on the designing, introduction and analysis of a reading encouragement project through the school library in secondary studies. At the end of this study there is a further reading section, as well as copies of the interviews analysed at the case study.

La comunitat universitària del nostre país s'ha estat preparant en el decurs dels darrers anys per a la introducció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que hauria de comportar uns nous enfocaments metodològics d'ensenyament-aprenentatge basats en el constructivisme. Aquesta concepció metodològica implicaria la descentralització de l'aula com a context educatiu, la preparació de l'alumnat per un aprenentatge autònom i continuat, i la incorporació de competències en els dissenys curriculars per tal de potenciar la transferència de coneixement en un entorn professional, i hauria d'estar vinculada a una concepció avaluadora coherent (Colén, Giné & Imbernón, 2006).Com a professora titular dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB (EUHT CETT-UB) i en tant que coordinadora del Departament d'Idiomes d'aquest centre adscrit a la Universitat de Barcelona, s'havia generat la necessitat imperiosa d'endegar un projecte d'investigació-acció per tal d'afrontar aquest repte a partir del model de Strickland (1988).En iniciar-se el curs acadèmic 2006-2007 ni el professorat ni l'alumnat de l'EUHT CETT-UB estaven familiaritzats amb la carpeta d'aprenentatge o portafolis, de manera que es va creure oportú establir una primera presa de contacte amb aquesta eina. Per tant, es va realitzar una acció pilot en un grup de 18 alumnes de la Diplomatura en Turisme, i havent recollit i processat les dades qualitatives que es van obtenir, els resultats es van analitzar i en conseqüència es va revisar la planificació inicial.Així es va originar un segon cicle de recerca al curs acadèmic 2007-2008. Es va planificar una nova acció investigadora i es va posar en pràctica durant el primer semestre, aquest cop comptant amb la participació de dos grups de 18 alumnes. L'objectiu general consistia en analitzar l'ús del portafolis com a eina integral d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per tal de desenvolupar les competències orals dels alumnes de Turisme.Els participants van haver d'elaborar un portafolis que havia d'incloure diferents tipus d'evidències aprenentatge relacionades amb tasques diagnòstiques, projectes, mostres d'expressió escrita -que es van descartar com a material de recerca-, presentacions orals, activitats de pronunciació i altres tasques de producció oral. Els principals objectius didàctics es centraven en articular un enfocament d'ensenyament-aprenentatge-avaluació per competències, dissenyar i endegar una àmplia gama de tasques orals i dur a terme diferents processos d'avaluació de les habilitats orals de forma complementària.Es van utilitzar tres instruments de recollida de dades: el diari de recerca de la investigadora, qüestionaris on els aprenents expressaven les seves opinions i enregistraments de mostres dels seus discursos orals. La informació qualitativa que es va obtenir es va processar mitjançant l'estadística descriptiva, entre altres tècniques, i després es va triangular. De l'anàlisi dels resultats se'n van derivar unes conclusions finals que tindrien implicacions pedagògiques en els plans docents dels crèdits d'Anglès com a llengua estrangera en el marc del nou títol de Grau en Turisme el curs acadèmic 2009-2010. / The Spanish higher education community has been preparing in the last few years for the introduction of the European Higher Education Area, which is supposed to involve new methodological approaches to teaching and learning based on constructivism linked to a coherent assessment conception.As a professor of English as a foreign language (EFL) at EUHT CETT-UB and the coordinator of the Foreign Languages Department, the need to conduct an action-research project to face up to this challenging situation was imperative. The model provided by Strickland (1988) was used as a basis.In the academic year 2006-2007 teachers and students at EUHT CETT-UB were not familiar with the learning portfolio, so a first contact with that tool was perceived as necessary. Portfolio implementation was planned as a pilot action to be carried out among one group of 18 students of the Diploma in Tourism, and after collecting and processing qualitative data, the results were analysed and led to reviewing the initial plan. This gave birth to a second research cycle in the academic year 2007-2008. A new action was planned and put into practice with the participation of two groups of 18 students of EFL for one term. The general purpose consisted in analysing the use of the portfolio as a teaching-learning-assessment tool in order to develop the learners' oral competences. The participants were required to elaborate a portfolio including different types of evidence related to diagnostic tasks, projects, oral presentations, pronunciation activities and other oral production tasks. The main pedagogic objectives consisted in setting out a competence-oriented teaching-learning-assessment approach, designing and undertaking a wide variety of oral tasks and carrying out complementary oral assessment procedures.Data were collected through three different sources: a research diary, opinion questionnaires filled in by the students and recordings of their oral speeches. The information they provided was processed by means of descriptive statistics and other techniques and then triangulated. The analysis of the results led to the final conclusions, which would have implications on the curriculum design of EFL credits within the new Degree in Tourism and Hospitality Management in the academic year 2009-2010.

DE LA TESIS DOCTORAL:Esta investigación incluye una revisión de las causas del fracaso escolar, atendiendo a factores como la influencia familiar, la motivación del alumnado o la importancia de las agrupaciones en el aula para después centrarse en el papel de la competencia lingüística en el éxito académico.Revisa la relevancia del vocabulario como factor protector, tanto por su relación con el pensamiento como por constituir un indicador de comprensión y expresión de los estudiantes.Posteriormente analiza los hallazgos de la lingüística cognitiva y cómo influye en la adquisición del léxico, basándose especialmente en el proceso lector.Más adelante efectúa un recorrido por los libros de texto más vendidos en secundaria y por último resume la experimentación de una unidad didáctica centrada en el campo semántico de los sentimientos, como ejemplo de programación para la enseñanza del vocabulario.Las conclusiones más relevantes del trabajo han sido señalar el vacío de estudios sobre didáctica del vocabulario para adolescentes en lengua española, reunir evidencias sobre la necesidad de efectuar un plan globalizado en cada centro contra el fracaso escolar y poner de relieve el peso que reviste el léxico en el desempeño académico del alumnado.PALABRAS CLAVE: fracaso escolar, didáctica de la lengua, vocabulario, educación secundaria

Aprendre a llegir i a escriure mitjançant l'ordinador és una aplicació tecnològica, relativamente nova, que provoca una sèrie de qüestions: Quins són els avantatges i els desavantatges? En quins aspectes canvien les condicions de l'aprenentatge? Fins a quin punt les millores proposades poden compensar els seus costos? El suposat benefici que aporta l'ordinador és igual per a tots els alumnes? 1) OBJECTIUS:a) Formular els avantatges i els inconvenients que comporta aprendre a llegir i a escriure a travès de l'ordinador, en termes de: * Les habilitats perceptives, lingüístiques i cognoscitives que es desenvolupen en l'adquisició del codi escrit.* Les característíques dels alumnes que es beneficien més de l'ús d'aquest programa.* Les actlituds dels alumnes i dels mestres envers l'ús del programa.* Les dificultats funclonals d'aplicació a l'aula. * El procés d'adquisIció dels aprenentatges.El programa elegit per aquesta anàlisi és "Writing to Read", dissenyat per John Henry Martin i IBM. b) Estructurar i verificar un programa per a ordinador que permeti l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en català als nens de parvulari, classe de 5 anys. Aquest programa, que s'ha anomenat "Teclejar per Comprendre" és l'objectiu fInal de la tesi, el qual es fonamenta en les conclusions de l'objectiu a) per tal de no partir inútilment de zero i estalvíar -i sobretot estalviar als alumnes- errors evitables.2) DISSENY DE LA INVESTlGACIÓ:a) La primera part d'aquest estudi es duu a terme a travès de la comparació de dos grups de 34 alumnes de parvulari (de l'edat de 5 anys) que assisteixen a l'escola pública del Districte de Colúmbia (EUA). Un grup aprèn a llegIr i a escriure a travès del programa "Writing to Read" i l'altre a travès d'un mètode regular.Per a aquesta comparació s'utilitzen de manera complementària dues metodologies:I.- Quantitativa, amb un disseny d'abans i després amb grup control. El test escollit per aquest expert és el "Metropolitan Readiness".II.- Qualitativa: se segueixen els mètodes etnogràfics d'observació participant.b) La segona part d'aquest estudi es duu a terme mitjançant el disseny i la realització d'un nou programa (Teclejar per Comprendre) que té en compte els resultats obtinguts en el desenvolupament de l'objectiu "a)"; i mitjançant la comprovació del funcionament d'aquest programa en una classe de 30 alumnes de parvulari (de l'edat de 5 anys) que assisteixen a l'escola pública "Nostra Llar" de Sabadell (Barcelona).La metodologia elegida per aquesta part és qualitativa; se segueixen els mètodes etnogràfics d'observació partIcipant.3) CONCLUSIONS:La principal aportació d'aquesta tesi és el fet que proporciona els alumnes de 5 i 6 anys que aprenen a llegir i a escriure en llengua catalana un "software", "Teclejar per comprendre", el qual s'ha comprovat que estimula i complementa, amb tècniques d'avui en dia, el desenvolupament de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura,Més enllà d'aquest material dldàctic aplicable directament i immediatament a l'aula, aquesta investigació aporta també les següents conclusions generals respecte a l'ús de l'ordinador en els programes analitzats:* L'ordlnador és avui per avui un element motivador que estimula fortament l'interès dels alumnes per fer-lo servir,* L'ús de l'ordinador en els programes utilizats permet un treball autònom i a la vegada de cooperació entre els alumnes. És a dir, per una banda els alumnes desenvolupen la lliçó a l'ordinador sense cap intervenció de l'adult, cosa que representa per una banda un creixement personal positiu, amb l'enfortiment de l'imatge personal d'un mateix; per l'altra banda, el professor resta alliberat d'aquesta tasca en particular i pot dedicar-se a tasques més específiques d'atenció als alumnes. A més, el fet de treballar en parelles facilita la cooperació entre companys, afavoreix l'aprenentatge entre iguals i evita el bloqueig davant dels dubtes que es puguin presentar. * La relació alumne-ordinador és interactiva i individualitzada. L'activitat de l'alumne és imprescindible per poder activar l'ordinador. Qualsevol error es pot corregir per tempteig, gràcies al "feed-back" immediat que facilita l'ordinador de manera individualitzada. Aquesta individualització es manifesta també per l'efecte tutorial del programa que facilita més pràctica sobre una mateixa paraula quan l'alumne ho necessíta i per tant, el respecte als ritmes personals d'aprenentatge.* L'ús de l'ordinador presenta un ajut per als aprenentatges: afavoreix el desenvolupament de la percepció visual i de les habilitats lectores en general. Facilita aquests aprenentatges al grup d'alumnes de l'aula que presenten més dificultats. * L'ús de l'ordinador presenta una nova aproximació a la llengua escrita: En primer lloc permet d'establir una relació immediata entre significant í significat, la qual cosa atribueix als noms el seu valor simbòlic i possibilita la seva conceptualització. A més a més, en el programa "Teclejar per comprendre" dóna a l'infant la possibilitat de l'anticipació del significat, la qual cosa potencia les estratègles de la comprensió de la lectura.* L'ordinador facilita la conceptualització d'algunes característiques importants del text escrit:- La lletra com a entitat pròpia: per aconseguir activar el programa l'infant necessita teclejar les lletres que composen el nom proposat una a una. Per a teclejar-les, l'infant produeix un gest motòric significatiu fins al punt que el programa avança o espera pacientment segons si la lletra és la convinguda o no. Si s'encerta la lletra, aquesta queda fixa a la pantalla. En aquest procés, l'alumne adquireix fàcilment l'alfabet i l'ús de les dllerents grafies de les lletres esdevé quelcom natural. En el programa es posen en relació tres modalitats de grafies (majúscules d'impremta, minúscules d'impremta i lletra cursiva) sense que això hagi suposat cap dificultat en cap dels casos. - L'ordre de les grafies determina el significat: Les lletres teclejades es fixen a la pantalla d'esquerra a dreta i només si es teclegen d'acord amb l'ordre establert de l'escriptura alfabètica convencional. Qualsevol altra possibilitat o tempteig per part de l'alumne queda automàticament contrastada (sense l'intervenció de l'adult) per la resposta pacient de l'ordinador, que no presenta el dibuix pertinent a la pantalla fins que no es tecleja correctament el nom esperat.- El nom com a entitat pròpia: Només al final de teclejar cada paraula apereíx el dibuix del seu signIficat a la pantalla, L'infant pren consciència que el conjunt de lletres que formen cada nom és diferent i únic. AI mateix temps aquest nom pren consistència i es diferèncla dels altres pel que significa.Finalment, dins una perspectiva d'aprenentatge de la llengua escrita que es defineix per un model interactiu, l'ordinador no pot ser altra cosa que una de les múltiples activitats que es poden generar en el desenvolupament d'aquest aprenentatge.L'ordinador pot facilitar els aspectes que hem enunciat aquí i possiblement molts d'altres. Ara bé, atesa la necessitat de comunicació de les estratègies utilitzades en el procés d'aprenentatge, el caracter social de l'escrit que implica poder-lo compartir i la necessitat del seguiment efectiu dels aprenentatges per part de l'adult que manifesta el nen de 5 ó 6 anys, crec que cal posar especialment en relleu la funció del mestre.

Aquesta tesi, dividida en tres parts, té com a objectiu principal a ampliar el camp vocal dels estudiants de la Diplomatura de Mestre en Educació Musical, que estudien a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’establir una correspondència entre el camp vocal d’aquests estudiants i les tesituras vocals dels nens i nenes d’Educació Primària. A la primera part (Marc teòric) presentem alguns dels aspectes més rellevants, com a resultat de la recerca bibliogràfica i documental que s’ha realitzat en els camps mèdic i pedagògic. En primer lloc s’exposen els aspectes relacionats amb la veu, el seu funcionament i les seves caracaterístiques principals. En segon lloc es descriuen quins seran els continguts bàsics de la tesi en matèria de formación vocal, adreçats als mestres de música, i per a acabar aquesta secció es recullen un seguit de consideracions didàctiques, tant pel que fa a l’exemple de veu cantada dels mestres a l’aula, com a les ocasiones més adients per a presentar les cançons al seu alumnat. A la segona part es fa una proposta d’intervenció en formación vocal adreçada als estudiants de la Diplomatura, els futurs mestres de música. La part pràctica està formada per quatre blocs de continguts: exercicis posturals, exercicis respiratoris (inspiratoris i espiratoris), exercicis tècnics vocals i vocalitzacions, i per acabar un repertori progressiu de cançons escolars. A la tercera part (Fase Experimentals) s’aplica la proposta de formació vocal entre una mostra de vora d’un centenar d’estudiants de la diplomatura. / El objetivo principal de la tesis, dividir en tres partes, consiste en ampliar el campo vocal de los estudiantes de la Diplomatura de Maestro en Educación Musical, que cursan sus estudios en la Facultad de Formación del Profesorado de la Universitat de Barcelona, con la finalidad de establecer una correspondencia entre, por un lado, el campo vocal de dichos estudiantes, y por otro, las tesituras vocales de los niños y niñas que cursan los estudios de Educación Primaria. En la primera parte, el marco teórico, se presentan algunos de los aspectos más relevantes, como resultado de la investigación bibliográfica y documental realizada entre los campos médico y pedagógico. En primer lugar se exponen los aspectos relativos a la voz, a su funcionamiento y a sus principales características. En segundo lugar se realiza una descripción de los principales contenidos básicos, en materia de formación vocal, dirigidos a los maestros de música y, por último, se recogen diversas consideraciones de carácter didáctico referidas tanto al ejemplo de voz cantada de los maestros en el aula, como a las tesituras más indicadas para presentar las canciones a su alumnado. En la segunda parte se presenta una propuesta de intervención en formación vocal dirigida a los estudiantes en cuestión, los futuros maestros de música, cuya parte práctica está integrada por cuatro bloques de contenidos: ejercicios posturales, ejercicios de respiración (inspiratorios y espiratorios), ejercicios técnicos vocales y vocalizaciones y, finalmente, por un repertorio progresivo de canciones escolares. En la tercera parte, la fase experimental, se implementa la propuesta en formación vocal entre una muestra de cerca de un centenar de estudiantes de la diplomatura de Maestro en Educación Musical, alumnos todos ellos de la Facultad de Formación del Profesorado de la Universitat de Barcelona.

La educación de personas adultas precisa del desarrollo de un modelo teórico capaz de fundamentar su dimensión transformadora. La visión de la persona adulta que no ha participado en procesos de escolarización como alguien que no ha desarrollado suficientemente sus capacidades produce, un tipo de educación basado en las relaciones de poder y en la jerarquía del conocimiento. La falta de confianza en las capacidades cognitivas de las personas se extiende, en muchas ocasiones, a la falta de consideración de sus cualidades para la participación social y democrática. Este hecho reduce las posibilidades de organizar democráticamente muchas prácticas sociales, entre ellas, la educativa.Una perspectiva emancipadora de la educación de personas adultas ha de apoyarse necesariamente en las capacidades cognitivas y sociales del sujeto que aprende y actúa. Esta es una de las razones por las que la orientación comunicativa del proyecto de Habermas y la concepción dialógica del aprendizaje de Freire son los pilares fundamentales de esta tesis. Desde diferentes áreas de conocimiento, ambos comparten su confianza en la persona para dirigir el curso de los acontecimientos sociales y su proyecto de vida personal.En la primera parte de esta tesis, vemos cómo la "Teoría de la Acción Comunicativa" de Habermas nos ayuda a superar todos aquellos planteamientos que han limitado su visión de la sociedad a la función y al poder de las instituciones o las estructuras sociales (funcionalismo, estructuralismo, postestructuralismo, etc.) Con el concepto de "situación ideal de habla" Habermas sitúa, por un lado, la comunicación en el centro de las relaciones sociales, institucionales y personales y, por otro, plantea qué requisitos básicos ha de cumplir una situación comunicativa para que se dé en condiciones democráticas y asegure, así, la intercambiabilidad universal de roles dialógicos. Todas las personas han de contar con las mismas oportunidades para participar en aquellos procesos discursivos y de toma de decisiones que de alguna manera afectan a sus vidas y, han de poder desempeñar indistintamente y, en las mismas condiciones, los roles de emisor y receptor. De este modo, Habermas responde a los ataques que las tendencias postmodernas han lanzado a los ideales ilustrados y a las perspectivas utópicas de la modernidad, sin necesidad de abandonar el proyecto moderno en torno a la radicalización de la democracia y a principios como los de igualdad, justicia o solidaridad.En la segunda parte de este trabajo analizamos como la perspectiva liberadora de la educación de Freire nos ofrece la posibilidad de profundizar en algunos aspectos clave para el desarrollo de este modelo. Al haber situado la comunicación en el centro mismo del proceso educativo, el aprendizaje a través del dialogo se considera el eje vertebrador de aquellas prácticas educativas que aspiran a promover procesos de emancipación social y personal. Las condiciones en las que ha de producirse el aprendizaje dialógico en Freire coinciden en unas ocasiones y se complementan en otras con las que Habermas plantea para una "situación ideal de habla". Freire concibe la educación como un diálogo entre iguales en el que la persona descubre sus potencialidades y asume su papel en la sociedad como sujeto activo.El aprendizaje dialógico no ha de entenderse de forma antagónica a otro tipo de aprendizajes. En ocasiones se ha presentado de forma dicotómica el aprendizaje dialógico y el instrumental, como si el primero aglutinara aquellos aspectos relacionados con el desarrollo de las habilidades sociales (participación, sentido crítico, etc.) y/o personales (autonomía, autoestima, relaciones interpersonales, etc.) y, el segundo, hiciera referencia básicamente a los aprendizajes de carácter académico o técnico (lecto-escritura, compresión matemática, conocimiento de las ciencias, etc.). Sin embargo, tanto desde la perspectiva comunicativa de Habermas como desde la dialógica de Freire, esta dicotomía no se sostiene. La racionalidad o el aprendizaje instrumental no deben desvincularse de la racionalidad o el aprendizaje comunicativo, si pretendemos promover prácticas sociales y educativas basadas en el conocimiento de la realidad, en el entendimiento mutuo y en la transformación social.En la tercera parte de esta tesis hemos analizado las características de la sociedad actual. Un planteamiento educativo emancipatorio, comprometido con el momento sociohistórico en el que se desenvuelve, se ha de hacer eco de aquellas aportaciones teóricas que nos ayudan a comprender y a analizar la realidad social con el mayor número de elementos. Nos encontramos ante una situación de profunda transformación, en la que asistimos a una nueva fase de la modernidad o modernidad tardía (Giddens, Beck, Habermas) y al desplazamiento de la sociedad industrial por la sociedad informacional (Castells). Estos cambios introducen nuevas necesidades y aportan posibilidades inéditas de incidencia en el terreno de la acción social y, por ende, de la acción educativa.En la última parte de este trabajo, el análisis y la reflexión en torno a los aspectos anteriores nos ayudan a plantear un modelo de educación de personas adultas que se inscribe en una perspectiva crítica de la educación, y pretende contribuir al proceso de radicalización de la democracia. Al situar la comunicación y el aprendizaje dialógico en el centro de este modelo, hemos acordado en denominarlo "modelo comunicativo de educación de personas adultas". Este modelo se basa en la confianza en las personas como sujetos capaces de aprendizaje y de acción, superando los planteamientos de las teorías del déficit en relación a la evolución de los procesos cognitivos de la adultez y las concepciones elitistas de la democracia, que han obstaculizado la participación de determinados sectores sociales al considerarlos carentes de la preparación necesaria.Por último, apuntamos algunas de las características más significativas del modelo comunicativo de la educación de personas adultas, que desarrollamos en el curso de este apartado: la naturaleza del aprendizaje dialógico, las bases de un nuevo concepto de inteligencia cultural y de habilidades comunicativas, el análisis de las interacciones que motivan o inhiben procesos de aprendizaje y participación, un planteamiento de organización y gestión democrática que gira alrededor de la realización de una comunidad comunicativa de aprendizaje, el papel de los educadores y educadoras críticas o, la función social de un movimiento de educación de personas adultas en torno al concepto de poder comunicativo.

En esta investigación se proponen como objetivos generales definir y desarrollar el método de análisis multisistémico que permita examinar las relaciones que se establecen entre diferentes sistemas del código oral, y examinar cómo se establecen estas correlaciones durante la emisión en habla espontánea de partículas modales del alemán o combinaciones de partículas modales. Este trabajo se ha estructurado en cuatro bloques. El primer bloque está dedicado a la exposición del marco teórico; el segundo se centra en la metodología que se va a seguir; en el tercero, se explica la forma en que se realiza el análisis de los datos y se presentan y se discuten los resultados obtenidos; en el cuarto y último bloque se exponen las conclusiones y se proponen futuras investigaciones. En el marco teórico se tratan de forma general algunas cuestiones sobre la comunicación humana (capítulo 2) y, teniendo en cuenta las características de esta investigación, se centrará la atención, en primer lugar, en examinar el fenómeno de las partículas modales del alemán (capítulo 3), ya que en ellas se focaliza la realización de esta investigación; en segundo lugar, se presenta el estado de la cuestión sobre comunicación no verbal (capítulo 4) y específicamente los estudios que tienen que ver con este trabajo; y, por último, en el capítulo 5 se describe el método de análisis melódico del habla (Cantero, 2002) porque es el método analítico del componente verbal que por su rigor y objetividad se ha considerado óptimo para la realización de los análisis melódicos. En el segundo bloque temático se exponen, en primer lugar, los objetivos (capítulo 6) que se han propuesto en esta investigación, centrados en la evaluación del método de análisis multisistémico y su aplicación para examinar la coestructuración que se establece entre los sistemas analizados durante la emisión de partículas modales del alemán. En el capítulo 7 se justifica la opción metodológica propuesta y se describen las fases analíticas de que consta. El siguiente capítulo (capítulo 8) está dedicado al establecimiento y descripción del corpus constituido por 406 enunciados obtenidos a partir de emisiones de habla espontánea. El capítulo continúa con la explicación del procedimiento utilizado para la digitalización de los enunciados seleccionados, así como también de las características de los informantes. Por último, se presentan los archivos de audio y de vídeo utilizados para realizar los análisis correspondientes. En el tercer bloque temático se explican los procedimientos analíticos realizados con el corpus de datos, así como la exposición de los resultados obtenidos y su discusión. En los capítulos 9 y 10 se presentan los procedimientos e instrumentos utilizados para efectuar el análisis intrasistémico del componente melódico y del kinésico; se determinan tanto las marcas melódicas como las marcas kinésicas que posibilitan el examen de las correlaciones melódicokinésicas y las partículas modales del alemán. Por último, se exponen los resultados obtenidos y la discusión a partir del análisis intersistémico de los datos audiovisuales seleccionados. En el último bloque se exponen las conclusiones a las que se ha llegado en base a los objetivos planteados, así como también diferentes propuestas para futuras investigaciones. Los resultados de la investigación constatan que, mediante la aplicación del método de análisis multisistémico propuesto, ha sido posible establecer correlaciones a nivel intersistémico entre marcas melódicas, kinésicas y partículas modales del alemán a partir de la estructura jerárquica de los componentes de cada sistema analizado. / The general aims proposed in this research are, on the one hand, to develop the Multi-system Analysis method and to examine the relationships between different systems of the oral code. On the other hand, I consider how these relationships are set when German modal particles are uttered in spontaneous spoken speech. In the first section is presented the theoretical framework and some issues about human communication are discussed (chapter 2). German modal particles are firstly considered in chapter 3 because this research focuses on them; then, the state of the art of Nonverbal Communication is presented (chapter 4) and specially those works concerning the topic of this research; finally, in chapter 5 the Melodic Analysis of Speech method (Cantero, 2002) is described. In the second section, the objectives of the research are formulated (chapter 6). They focus on to evaluate the Multi-system Analysis method and its application to study the co-structuring between the analysed systems and German modal particles. In chapter 7, the proposed analysis method is justified and its analytical stages are described. Chapter 8 has to do with the corpus description, which consists of 406 spontaneous speech utterances. It continues with showing how the selected utterances are recorded as well as how the subjects are selected. Finally, audio and video files are presented. The third section deals with pitch and kinesic procedures followed, technical tools used as well as the discussion of the results. Chapter 9 and 10 present procedures and technical tools used to do intra-system analysis of pitch and kinesic data; then, pitch and kinesic marks have been set to correlate pitch-kinesic marks and German modal particles. The section ends discussing the results obtained considering the inter-system point of view of the audiovisual data analysis. The last section presents the concluding remarks as well as several suggestions for future research. The results of this investigation state that it has been possible to achieve inter-system correlations between pitch marks, kinesic marks and German modal particles using the Multisystem Analysis method proposed, taking into account the hierarchical structure of the components in each analysed system.

Las personas de colectivos normalmente excluidos de la virtualidad deben enfrentarse y superar importantes barreras en la incorporación de las TIC en su vida cotidiana. Incluida su formación. Políticas europeas y actuaciones impulsadas tanto desde la academia como desde movimientos sociales han ido abriendo el camino para la generación de un e-learning más inclusivo. Ámbito en el que se sitúa esta tesis doctoral. La investigación realizada ha validado y ofrece un modelo dialógico de formación semipresencial potenciada por la tecnología para colectivos normalmente excluidos de la virtualidad. El modelo Blended Learning Dialógico, basado en las aportaciones del Aprendizaje Dialógico, amplía las posibilidades de participación de toda la comunidad educativa en todas las fases de la formación, incluida la selección y el desarrollo de las tecnologías utilizadas. Sus principales aportaciones son: o No establece ningún tipo de requisito previo para participar en la formación semipresencial potenciada por la tecnología. o Pasa del concepto de estudiante al de participante de la educación. Ampliando la posibilidad de participación de éstos a la toma de decisiones, a la evaluación y al propio proceso educativo. o Se desarrolla e implica a toda la comunidad entendiéndola no sólo como destino de la enseñanza, sino como fuente de los aprendizajes y de la inclusión. Esta tesis doctoral sigue la siguiente estructura: En un primer capítulo se define el objeto de estudio y se aportan datos estadísticos sobre los CNEV y su presencia dentro de la Educación de Personas Adultas. El segundo capítulo recoge el diseño metodológico así como la perspectiva metodológica seguida. El tercer y cuarto capítulo presentan el marco teórico para el estudio de la inclusión y participación dentro del e-learning en la Educación de Personas Adultas y recogen datos sobre la apertura del e-learning a otros colectivos no tradicionales. El capítulo quinto se centra en la validación y presentación del Modelo de BLD que incluye la voz de colectivos normalmente excluidos de la virtualidad a lo largo de todo el proceso formativo. Incluyendo la toma de decisiones de la misma. Finalmente, en el capítulo dedicado a las conclusiones se corroboran la hipótesis principal y las subhipótesis planteadas. / People belonging to collectives normally excluded from the virtuality (CNEV) have to face and overcome important barriers in the incorporation of ICT to their daily lives. It also includes their learning as well. European policies and actuations promoted by academic and social movements have paved the way to generate a more inclusive e-Iearning; field in which this dissertation is placed. The research carried out has validated and offers a dialogic model of blended learning for collectives normally excluded from virtuality. The Dialogic Blended Learning (DBL), based on the contribution of Dialogic Learning, increases the possibilities of participation to the educative community in all phases of training, including the selection and development of the used technologies. Their main contributions are: • It does not establish any previous requirement to participate in blended learning. • Overcame the traditional concept of learner to participant in education. It enlarges the possibility of participation to all the spheres of the educative process, including the decision-making and evaluation processes. • It develops and involves the whole educative community, understood not only as the destiny but as the origin of learning and of inclusion. This dissertation has the following structure: The first chapter defines the subject of study and presents the statistics about CNEV and their presence in Adult Education. The second chapter collects the methodological design as well as the methodological approach. Third and fourth chapters present the theoretical framework to study the inclusion and participation of e-Iearning inside adult education and collect data about opening e-Iearning to non-traditional collectives. The fifth chapter is focused on the validation and presentation of the DBL Model, which includes the voice of CNEV along the complete learning process, including the decision-making process. Finally, in the chapter of conclusions, the main hypothesis and sub-hypothesis stated are corroborated.

Aquesta recerca busca comprendre la pràctica pedagògica del professor universitari d'infermeria exemple de bones pràctiques, concretament l'elaboració i manifestació del Coneixement Didàctic del Contingut (CDC). El CDC és un potent constructe, sistèmic multidimensional, que integra els sabers disciplinaris, pedagògics i experiencials del docent. Aquest concepte, que va ser elaborat inicialment per Shulman i els seus col·laboradors de la Universitat d'Stanford, es defineix com la capacitat del professor per transformar el coneixement de la matèria en estructures comprensibles per l'estudiant. La majoria d'estudis en aquest camp s'enfoquen a explorar únicament la dimensió cognitiva, obviant la dimensió emocional com un aspecte que influencia en el CDC. Conseqüentment, s'ha identificat la necessitat d'expandir la tradicional concepció del CDC a la comprensió emocional de com els estudiants aprenen, així com explorar i abordar les emocions del docent en relació a ell mateix, als companys i al context social i polític en que les accions d'ensenyament tenen lloc. Objectius: Descriure les manifestacions i el procés d'elaboració del coneixement didàctic del contingut del professor universitari d'infermeria considerat exemple de bones pràctiques docents per part dels seus alumnes i col·legues. Explorar la dimensió emocional i actitudinal del coneixement didàctic del contingut a través de l'experiència docent del professor universitari d'infermeria. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas qualitatiu amb un enfocament fenomenològic-hermenèutic, ja que es pretén explorar el fenomen des de la perspectiva dels seus protagonistes i interpretar-los dins de l'escenari natural del seu desenvolupament. Els participants que s'han escollit de manera intencional, són dos professors de l'àrea d'infermeria de dues universitats catalanes, considerats bons docents per part dels seus alumnes i companys. Les dades s'han obtingut mitjançant l'observació no participant a les aules, entrevistes als docents (biogràfiques i d'anàlisi de la pràctica), entrevistes grupals als estudiants, converses informals i anàlisi de documents pedagògics-didàctics. Per a l'anàlisi s'ha utilitzat el mètode de comparacions constants, com un procés fortament inductiu de construcció de categories i metacategories. Resultats: Els principals resultats giren entorn a dos dominis qualitatius: el CDC i la dimensió actitudinal i emocional que integra el CDC. Les dades obtingudes evidencien que: A) La manifestació i elaboració del CDC per part dels docents experts es manifesta a través de variades estratègies a l'aula com són: la confrontació del saber i l'adaptació de sabers. B) La dimensió dialògica-reflexiva és un tret que sobresurt com a consubstancial del CDC. C) La comprensió emocional sobre la pràctica docent està integrada en el CDC. Conclusions: El CDC es manifesta a l'aula a través de variades accions, procediments i modalitats, de les quals destaquem la dimensió actitudinal i emocional que permet explicar i comprendre la seva eficàcia pedagògica. La manifestació del CDC en professors experts ens aporta un coneixement molt vàlid que cal considerar a l'hora de planificar i dissenyar programes de formació docent, i millorar la qualitat de la docència universitària. / Esta investigación busca comprender la práctica pedagógica del profesor universitario de enfermería ejemplo de buenas prácticas, concretamente la elaboración i manifestación del Conocimiento didáctico del Contenido (CDC). El CDC es un potente constructo, sistémico y multidimensional, que integra los saberes disciplinares, pedagógicos y experienciales del docente. Este concepto fue elaborado inicialmente por Shulman y sus colaboradores de la Universidad de Stanford, se define como la capacidad del profesor para transformar el conocimiento de la materia en estructuras comprensibles para el estudiante. La mayoría de estudios se enfocan a explorar la dimensión cognitiva y se ha obviado la dimensión emocional como un aspecto que influye en el CDC. Consecuentemente se ha identificado la necesidad de expandir la tradicional concepción del CDC a la comprensión emocional de cómo los estudiantes aprenden, así como explorar y abordar las emociones del docente en relación a sí mismo, a los compañeros y al contexto social y político en que los acciones de enseñanza tienen lugar. Objetivos: Describir las manifestaciones del conocimiento didáctico del contenido y su proceso de elaboración del profesor universitario de enfermería considerado ejemplo de buenas prácticas por parte de sus estudiantes y colegas. Explorar la dimensión emocional y actitudinal del conocimiento didáctico del contenido a través de la experiencia docente del profesor universitario de enfermería. Metodología: Esta tesis es un estudio de caso cualitativo con un enfoque fenomenológico-hermenéutico, ya que se pretende explorar el fenómeno desde la perspectiva de sus protagonistas e interpretarlos dentro del escenario natural de su desarrollo. Los participantes que se han elegido de manera intencional, son dos profesores del área de enfermería de dos universidades catalanas, considerados buenos docentes por parte de sus alumnos y compañeros. Los datos se han obtenido mediante la observación no participante en las aulas, entrevistas a los docentes: biográficas y de análisis de la práctica, entrevistas grupales a los estudiantes, conversaciones informales y análisis de documentos pedagógicos-didácticos. Para el análisis se ha utilizado el método de comparaciones constantes, como un proceso fuertemente inductivo de construcción de categorías y metacategorias. Resultados: Los principales resultados giran en torno a dos dominios cualitativos: El CDC y la dimensión actitudinal y emocional que integra el CDC. Los datos obtenidos evidencian que: A) La manifestación y elaboración del CDC por parte de los docentes expertos se manifiesta a través de variadas estrategias en el aula como son: la confrontación del saber y la adaptación de saberes. B) La dimensión dialógica-reflexiva es un rasgo que sobresale como consustancial del CDC. C) La comprensión emocional sobre la práctica docente está integrada en el CDC. Conclusiones: El CDC se manifiesta en el aula a través de variadas acciones, procedimientos y modalidades, en las que destacamos la dimensión actitudinal y emocional que permite explicar y comprender su eficacia pedagógica. La manifestación del CDC en profesores expertos nos aporta un conocimiento muy válido a considerar para planificar y diseñar programas de formación docente y mejorar la calidad de la docencia universitaria. / This research aims to understand the teaching practice of university professors in the area of Nursing studies who are considered a model of good practice, particularly with regard to the development and demonstration of Pedagogical Content Knowledge (PCK). PCK is a powerful construct, systemic and multidimensional, which integrates disciplinary, pedagogical and experiential knowledge of the teacher. This concept was originally developed by Shulman and his collaborators at Stanford University, and it is defined as the teacher’s ability to transform the knowledge of the matter into comprehensible structures for the student. Most studies focus on exploring the cognitive dimension, while the influence of the emotional dimension on the PCK has been greatly overlooked. This research aims to address the need to expand the traditional concept of the PCK to include an emotional understanding of how students learn, as well as to explore and assess the emotions of the teacher about himself, his colleagues and the social and political context where teaching activities take place. Objectives: To describe the manifestations of PCK in university professors within Nursing studies who are considered a model of good teaching practices; and to explore the emotional and attitudinal dimension of PCK through the educational experience of university professors in Nursing studies. Methodology: This thesis is a qualitative review based on an instrumental case study with a hermeneutic phenomenological approach, as it aims to explore the phenomenon from the standpoint of its protagonists and to interpret it within the natural setting of their development. The participants, which were intentionally chosen, are two nursing professors in two Catalan universities, considered to be good teachers both by their students and peers. Data was obtained via non-participant observation in classrooms; extensive interviews with teachers: biographical and practice analysis; student group interviews; informal conversations; and analysis of pedagogical-didactic documents. For the analysis we used the method of constant comparison as an inductive process of categories and metacategories construction. Results: Main results revolve around two qualitative domains: the PCK and the attitudinal and emotional dimension embedded in the PCK. Data obtained shows that: A) The development and demonstration of the PCK by educational experts is shown through various strategies in the classroom such as: confrontation and adaptation of knowledge; B) The dialogic-reflexive dimension is a trait that stands out as inseparable from the PCK; C) Emotional awareness concerning educational practice is integrated in the PCK. Conclusions: The PCK manifests itself in the classroom through various actions, procedures and modalities, of which we highlight the attitudinal and emotional dimension that allows us to explain and understand its pedagogical effectiveness. The manifestation of PCK in expert teachers provides us with a very valid knowledge to be considered when planning and designing teaching training programs in order to improve the quality of university teaching.

Tesi realitzada al Dept. Didàctica i Organització Educativa / Aquesta tesi planteja un estudi on s’analitza de quina forma s’ha construït la trajectòria acadèmica i el Jo acadèmic de nois i noies d’un centre d’educació secundària, que implementa actuacions educatives d’èxit fonamentades en el diàleg igualitari amb tota la comunitat. L’estudi se centra en la comprensió del fracàs escolar des d’una dimensió comunitària. En aquest context recollim les evidències que mostren com el diàleg igualitari amb tota la comunitat genera un context transformador que incideix en les trajectòries educatives i el Jo de l’alumnat d’educació secundària i en la transformació del seu cos de creences quant a les seves competències acadèmiques i possibilitats de futur. L’estudi s’ha desenvolupat des de la Metodologia Comunicativa, a través d’una revisió de la literatura científica i un treball empíric de naturalesa qualitativa i comunicativa. En la realització del treball empíric s’ha pres com a context un institut d’educació secundària que és Comunitat d’Aprenentatge des del curs 2008/2009. L’institut desenvolupa actuacions educatives d’èxit fonamentades en la teoria de l’Aprenentatge Dialògic. L’institut es troba situat en un barri amb un nivell socioeconòmic baix, i acull alumnat gitano i d’origen immigrant. L’absentisme, l’abandonament prematur i la manca de graduats eren problemàtiques a les quals s’enfrontaven dia a dia al centre. Davant d’això un grup de professorat decideix impulsar el procés de transformació en Comunitats d’Aprenentatge. Actualment els resultats mostren una reducció de l’absentisme, l’augment de graduats i alumnes que accedeixen a l’educació post obligatòria, fins i tot al batxillerat. D’acord amb aquest context, hem recollit dades al camp mitjançant relats comunicatius de vida a alumnat, entrevistes en profunditat a professorat, grup de discussió amb mares i observacions comunicatives. El procés d’anàlisi ha incorporat totes les veus, tot i que ens hem centrat en les aportacions de l’alumnat de segon cicle de l’ESO per aprofundir en les seves trajectòries acadèmiques. D’alguns dels resultats obtinguts destaquem com les actuacions educatives promouen un context d’ajuda mútua, on l’alumnat que més ho necessita empra la demanda d’ajuda com a mecanisme per afrontar les dificultats i se sent més capaç acadèmicament. L’alumnat que ajuda incrementa la seva valoració i la seva autoeficàcia percebuda, ja que sent que els seus altres significatius els perceben com a bons estudiants. Un dels sistemes de suport que més ajuda a l’aprenentatge és el discurs on les persones es posicionen des del diàleg igualitari. Hem identificat tres formes en les quals el discurs actua com ajuda: el feedback en el procés d’aprenentatge, l’explicitació d’expectatives positives i la transmissió de sentit. Aquestes augmenten l’autoeficàcia percebuda de l’alumnat en relació a una tasca i incideixen en el sistema de creences sobre les seves possibilitats de futur. Les tertúlies literàries dialògiques i els grups interactius generen un espai solidari cap als seus iguals, incideixen en la seva confiança i en relació al grup. Aquestes actuacions construeixen un entorn segur per poder ser i reafirmar-se davant dels altres. El voluntariat té impacte en l’increment del seu rendiment acadèmic i promou que l’alumnat s’esforci més per tal de demostrar la seva millor versió i ser considerat pel voluntari com alumne llest i capaç. Els resultats suggereixen la necessitat d’equilibrar la dimensió disciplinar i la pedagògica a secundària. El context escolar és un espai on l’alumnat elabora qui és avui, però també qui pot arribar a ser demà en interacció amb els altres significatius. Els resultats de l’estudi ens mostren com les actuacions educatives, mitjançant el diàleg igualitari amb tota la comunitat, transformen el context educatiu, incidint en aquells suports que es donen en aquestes interaccions que influencien i condicionen les trajectòries dels nois i les noies. / This doctoral dissertation presents a study which examines how teenagers have evolved in academic terms and built their academic self in the context of a secondary education school where successful educational actions, based on an egalitarian dialogue with the community, are implemented. The study has been developed through Communicative Methodology introducing a literature review and empirical work. I have focused on a secondary school which is a Learning Community since 2008/2009. It is situated in a low SES neighbourhood and it takes in Roma and migrant students. Absenteeism, drop out and lack of graduates were some of difficulties of the school. Faced with these problems, the teachers decided to transform the school into a Learning Community. Thanks to this change, nowadays results show less absenteeism, the increase of graduates and the fact that more students access postsecondary education. In this context, I have collected data from communicative daily life stories by students of 4th grade of compulsory secondary education, from in-depth interviews with teachers, as well as from a discussion group with mothers and communicative observations. The analysis process has taken into account all voices, but I have focused on contributions by students on the last years of compulsory secondary education to examine their academic evolution in detail. Results show how successful educational actions promote a context of mutual help where students, who have learning problems, ask for help as an empowering mechanism to face difficulties to improve in their academic performance. On the other hand, those students who help others increase their own self-efficacy perception, because they feel that significant others see them as good students. Speech is one of the keys to support this learning environment in three different ways: as feedback on the learning process, as clarification of positive expectations and as logical rationalization of the whole process. As a result, students’ self-efficacy perception in relation to their tasks and the beliefs of future possibilities increase. Dialogical Literacy Gatherings and Interactive groups promote a caring meeting place between peers, which influences confidence in the self and in the group. In addition, the involvement of volunteers in the classroom raises academic achievement and it enables students to do their best in order to show that they are smart and competent in academic issues. Finally, results evidence how educational actions through an egalitarian dialogue with the community transform the educative context, particularly the support given in these interactions which influence and condition teenagers’ schooling evolution.