La tesi analitza el procés d'emancipació dels joves des d'una triple vessant: social, econòmica i del mercat immobiliari. Analitza els diferents factors que intervenen en l’emancipació, tant per facilitar-la com per dificultar-la, per després complementar-los amb un apartat de propostes per a la gestió social de l’habitatge i la (re)habilitació de zones i espais susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles. L'anàlisi consta de tres parts: una primera anàlisi bibliogràfica constitueix el marc teòric, que fonamenta les posteriors anàlisi quantitatives, la primera a partir de dades secundàries i la següent a partir de dades primàries. Finalment, un tercer apartat de propostes de gestió social de l’habitatge tanca la tesi amb unes conclusions que engloben tota l’anàlisi. El gruix de l’anàlisi recau en aquesta segona part quantitativa que primerament es basa en dades secundàries i després en dades primàries obtingudes a partir d’una enquesta. L’anàlisi quantitativa a partir de dades secundàries es basa en dades del cens, del padró i de la EPA (Encuesta de Población Activa) i analitza les característiques de les persones i les llars joves, tot comparant llurs comportaments en funció de l’edat i en contrast amb les llars adultes. Establint així una caracterització de les persones i les llars joves per a la posterior anàlisi de regressió logística que permet obtenir els elements determinants de l’emancipació. L’anàlisi quantitativa a partir de dades primàries es realitza mitjançant una enquesta a una mostra de la població jove emancipada i una petita mostra de la població jove que encara no s’ha emancipat però pretén fer-ho en els propers dos anys que possibilita l'anàlisi dels factors limitadors. L’enquesta es realitza al Maresme el 2007 i aporta una informació rellevant pel que fa a les dades subjectives del procés d'emancipació. Analitza l'emancipació en dos moments: primari (<25 anys) i consolidat (25-34 anys), incloent valoracions i aspectes de caràcter subjectiu. Es determinen així els factors que afavoreixen l'emancipació, així com els que la dificulten mitjançant una anàlisi de regressió logística que complementa la mateixa anàlisi feta a partir de dades secundàries i es complementa amb una caracterització de l’emancipació en funció dels valors més determinants. Finalment es proposen formes de gestió social de l'habitatge basades en la (re)habilitació i (re)utilització d’espais i zones en (des)ús que tant la Llei pel dret a l’habitatge com la Llei d’urbanisme permeten per facilitar l’accés a l’habitatge i diversificar l’oferta immobiliària existent, tant tipològicament com per la relació amb l’ús i el preu. S’utilitzen en aquest apartat mesures aplicables al conjunt de Catalunya però amb exemples concrets del Maresme.

El problema que aborda esta investigación es la política de protección pública a la vivienda, desde la Ley de Casas Barata, de 1991 hasta nuestros días.Aunque a lo largo de la historia, ciertamente la humanidad en su conjunto no ha podido nunca suministrarse un cobijo satisfactorio, en estos momentos, tal permanente frustración resulta singularmente insoportable para la conciencia de hombre moderno que se siente orgulloso dominador de la fuerzas naturales y capaz progresivamente de ponerlas al servicio de sus propias necesidades vitales. El problema de la vivienda es uno de los retos que arrastra nuestra sociedad desde hace demasiados años. La diversidad y la complejidad de variantes y aspectos del problema coadyuva, si cabe, a acrecentar su gravedad (fenómenos legislativos, económicos, políticos y sociales).En el estado en que se ha venido desarrollando la política de una parte, y el subsector de la vivienda por otro, en las últimas décadas, consideramos que no tiene cabida un mercado de viviendas impoluto de la mano pública.Esta constatación implica una revisión crítica de la política en viviendas en general, así como de los instrumentos y Entes implicados en su desarrollo.En definitiva, el intervencionismo de la Administración Pública en la satisfacción de las necesidades ciudadanas de vivienda es hoy irreversible. Esta intervención debe volcarse en la consecución de unos resultados y desarrollarse a través de la utilización, previamente planificada, de todos los instrumentos disponibles. / The problem which this investigation approaches is the policy of public protection to the housing since the Law of Cheap Houses dated 1911 till nowadays.Even if during the whole history the humanity altogether has never really been able to provide itself a satisfactory shelter, at present such a permanent frustration results specially unbearable for the conscience of the modern man who feels himself proud of dominating the natural forces and able little by little to put them at the service of his own vital needs.The housing problem is one of the challenges which our society suffers since too many years. The diversity and complexity of the problem variations and aspects contribute to increase still more its seriousness (legislative, economical, political a social phenomenon).In view of the way in which the policy has been developed from one side and the housing economical subsector from another in the last decades, we consider that a completely clean housing market by the public hand is quite impossible. This observation means a critical checking of the housing policy in general as well as of the instruments and Bodies involved in its development.In short the intervention of the Public Administration in the satisfaction of the citizen needs for housing is nowadays irreversible. This intervention must insist to obtain some results and develop itself through the previously planned use of all available instruments.