Thesis (Doctora). / "Lijst van geraadpleegde literatuur": p. [220]-228.

Proefschrift (L.)--Groningen. / Hiernaast verscheen ook een handelsuitgave. Sommaire en Francais. Lit.opg.-Samenvatting in het Frans. Met samenv. i.h. Frans.

Doctoral thesis. / "Lijst van geraadpleegde literatuur": p. [220]-228.

Thesis (doctoral)--Universität Kassel, 2000. / Includes bibliographical references (p. [286]-328) and indexes.

Aquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis. / This investigation takes care of one of the stages forgotten the contemporary history of Barcelona, Liberal Triennium 18120-1823, from social a political perspective. The reconstruction of elites political liberal has been based on the study of the multiple centers of sociability: electoral, institutional, political, educative and the revolutionary organs. The comparison of the lists of citizens who participated in these centers of sociability, has given like result the identification of four hundred citizens who grouped themselves to the surroundings of the raised liberal movement. The study of its practices and political speeches has formed the identity of this political movement. The investigation has put of relief like the partners of the "tertúlia patriòtica de Lacy", political center of the "exaltados" (radical liberalism) movement, gradually replaced elites political moderate in the Barcelonan and Catalan institutions, as of the autumn of 1822.The "exaltados" occupied the institutions mobilizing to the citizens by means of the vindication to the free exercise of the sovereignty. The liberal revolutionaries were able to move the political legitimacy of the institutions to the street, resorting to a political speech based on the necessity to save the nation of the internal and external enemies. The study of revolutionary liberalism is boarded from four different spaces: the revolutionary political practices; the birth of new forms of political sociability; the formation of a political speech that legitimizes the new customs of the policy; and a new constitutional culture based on the analysis of the reception and the interpretation that the citizens of Barcelona gave the Constitution of 1812. The comparison of the constitutional culture of the Barcelonan Triennium, with which it was forged in Cadiz, during the moment of the promulgation of the Constitution, testifies the interpretative multiplicity of the Spanish Constitution of 1812.Key words: Barcelona, Liberalism, Revolution

La doctrina que Rawls anomena "liberalisme polític" -i que trobem exposada en el llibre homònim que Rawls va publicar l'any 1993- ens diu com han de ser i com hem de veure aquelles concepcions de la justícia que pretenen donar compte de l'exercici legítim del poder polític en una societat marcada per un pluralitat insuperable de postures morals, filosòfiques i religioses. En aquest sentit, doncs, el liberalisme polític configura el marc conceptual en el qual hem d'encabir la concepció de la justícia que Rawls va proposar en el seu primer llibre, Una teoria de la justícia -i que va anomenar "justícia com a equitat". En la tesi, el que he mirat de criticar és justament aquest marc conceptual o, si es vol, la interpretació que acaba oferint Rawls de la seva pròpia concepció de la justícia com a equitat. Segons el meu parer, el liberalisme polític no reforçarà la posició de la justícia com a equitat davant de la constatació del pluralisme radical de les societats modernes, sinó que més aviat la debilitarà. I això serà així, crec, perquè el liberalisme polític és una mala resposta al fet del pluralisme en general. Efectivament, no és una bona manera d'abordar el pluralisme filosòfic -per exemple- afirmar que ens hem de quedar "a la superfície, filosòficament parlant" o que una concepció de la justícia ha de prescindir de la fonamentació filosòfica i que en fa prou de partir d'allò que en la societat es considera correcte. No és una bona manera de resoldre les disputes de la filosofia política sostenir que tan sols necessitem fixar-nos en la raonabilitat de les múltiples concepcions de la justícia existents i que podem oblidar-nos de fins a quin punt són correctes o vertaderes. Tot això és el que he mirat de demostrar en la segona part de la tesi -i en la mesura que és així, doncs, constitueix una crítica a la idea rawlsiana segons la qual una concepció de la justícia ha de ser exclusivament "política". Així mateix, la tercera part del treball està dedicada a criticar la noció de consens per superposició, que és la idea amb la qual el liberalisme polític pretén fer front al pluralisme sobretot èticopolític. Al meu parer, l'argument del liberalisme polític a favor del consens per superposició és un argument o bé irrellevant, o bé incoherent. A part d'això, és dubtós que hi hagi cap necessitat d'assolir aquesta mena de consens o que no hi hagi alternatives més realistes i adequades. D'altra banda, he defensat que la solució del consens per superposició no donaria cap resposta a un dels tipus de pluralisme més urgents d'abordar, com és el pluralisme nacional de molts Estats, entre ells el nostre.

La tesi doctoral estudia el sistema polític liberal entre 1843 i 1868 a la ciutat de Lleida i, secundàriament, a la resta de la Catalunya occidental. Repassa l'inici de l'hegemonia moderada, la disputa pel control de les institucions polítiques i els interessos socials que s'hi defensaven, els integrants dels grups dirigents, els resultats de les eleccions, l'experiència del Bienni Progressista, els límits del liberalisme renovador que governà Lleida de 1858 a 1866, i la posterior crisi de 1868.La investigació desmenteix el tòpic que identifica endarreriment i conservadorisme amb societats que depenien principalment d'activitats agràries, com la lleidatana: una anàlisi detallada hi descobreix una important presència del liberalisme progressista, un gran creixement dels demòcrates, i unes classes populars capaces de mobilitzar-se. En definitiva, l'objectiu de la tesi ha estat avançar en la construcció d'un model de funcionament de l'Estat liberal espanyol. / La tesis doctoral estudia el sistema político liberal entre 1843 y 1868 en la ciudad de Lleida y, secundariamente, en el resto de la Cataluña occidental. Repasa el inicio de la hegemonía moderada, la disputa por el control de las instituciones políticas y los intereses sociales que ahí se defendían, los integrantes de los grupos dirigentes, los resultados de las elecciones, la experiencia del Bienio Progresista, los límites del liberalismo renovador que gobernó Lleida de 1858 a 1866, y la posterior crisis de 1868.La investigación desmiente el tópico que identifica atraso y conservadurismo con sociedades que dependían principalmente de actividades agrarias, como la leridana: un análisis detallado descubre una importante presencia del liberalismo progresista, un gran crecimiento de los demócratas, y unas clases populares capaces de movilizarse. En definitiva, el objetivo de la tesis ha sido avanzar en la construcción de un modelo de funcionamiento del Estado liberal español. / This Phd Thesis studies the liberal political system in the city of Lleida during the period of 1843 to 1868 and, on a secondary basis, the political situation of the rest of Western Catalonia during the same span of time. The research deals with the beginnings of the moderado-hegemony period, the dispute for the control of the political institutions, the social interests there defended, the members of the leading parties, the results of the elections, the experience of the Bienio Progresista, the limits of the reforming liberalism which controlled Lleida from 1858 to 1866 and the final crisis of 1868.The research unravels the topic that identifies backwardness and conservationism with societies mainly dependant on agrarian activities such as the Lleidian. A detailed analysis highlights the important presence of a progressive liberalism, the substantial growth of the democrats and a working class able to mobilize itself. Specifically the aim of my thesis is to move forward towards the construction of a model that explains the functioning of the liberal Spanish State.

Akademisk avhandling--Göteborg. / At head of title: Sven Henningsen. Extra t.p., with thesis note, laid in. Includes bibliographical references.

Originally presented as the author's Thesis (doctoral)--Universität Bielefeld, 1995. / Includes bibliographical references (p. 393-417) and indexes.

Inaug.-Diss.--Leipzig. / Cover title.