Cette thèse se donne pour but l'analyse de 159 inscriptions ottomanes relevées dans la ville de Tripoli de Libye (période 1555 - 1906). Cet ensemble épigraphique de grande valeur, quasiment inédit, permet d'éclairer l'histoire de la ville et de ses principaux représentants. Chaque inscription, monumentale ou funéraire, est étudiée d'un point de vue historique mais également matériel (décors, supports, écriture et paléographie). La langue (arabe ou parfois osmanli), le contenu et la forme font aussi l'objet d'une étude approfondie. Chaque inscription est analysée, traduite et commentée dans une fiche type (volume 1) ; les analyses des données sont regroupées dans le volume 2 ; les plans, cartes, photos et fac-similés occupent le volume 3. Ce travail met en lumière la richesse patrimoniale et épigraphique de Tripoli et de sa région et ouvre la voie à de nouvelles études et réflexions sur la Régence ottomane. / This dissertation aims at analysing 159 inscriptions from the city of western Tripoli dating from the Ottoman period (1555 - 1906). This epigraphic corpus, for the main part unpublished, stands out for his value, since it sheds more light on the history of the city and on its representatives. Each inscription, be it monumental or funeral, studied from an historical, as well as a material (decoration, media, writing and palaeography) context. The language (Arabic and sometimes Osmanli), the content and the form are thoroughly analysed. Volume 1 includes the corpus of the inscriptions, each of which is analysed, translated and annotated in a standard form. Volume 2 presents the analysis of the data. Finally, volume 3 contains the plans, maps, photos and facsimiles. This study highlights the heritage and epigraphic richness of Tripoli and its region ; it opens the way to new investigations on the Ottoman Regency.

L’objectif du travail de recherche est de présenter une analyse du système d’écriture hiéroglyphique anatolien entre la moitié du IIe millénaire av. J.-C. – quand des symboles graphiques déjà connus et employés en milieu anatolien commencent à s’organiser en système – et les premiers siècles du Ier millénaire av. J.-C. Le corpus pris en considération est constitué essentiellement par les inscriptions monumentales de la période hittite. Les caractéristiques principales de ces inscriptions ont été par la suite comparées avec un certain nombre de textes de la période post-hittite. Au cours du travail de recherche, à une analyse proprement philologique et linguistique des textes qui constituent le corpus examiné, on a préféré une approche différente, capable de prendre en considération tous les aspects et les propriétés des hiéroglyphes anatoliens. Les pratiques sociales liées aux phénomènes d’écriture, le choix des supports, les pratiques de mise en page des textes, le rôle des rédacteurs, la perception des textes de la part des lecteurs et le caractère « politique » du corpus ont constitué le véritable cœur de la recherche. Un intérêt particulier a été également porté au rapport entre « code scriptural » et « code visuel », et notamment au fait que, dans le cas de l’écriture hiéroglyphique anatolienne – comme dans le cas de toute écriture hiéroglyphique – l’opposition figuratif vs textuel doit forcement être mis de côté en raison des principes mêmes du fonctionnement du système d’écriture. / The main goal of the research work is to present a survey on the Anatolian hieroglyphic script between the middle of the 2nd millennium BC – when a series of symbols already known and used in Anatolia takes the form of a proper writing system – and the first centuries of the 1st millennium BC. The text corpus chosen as case study mainly consists of the monumental inscriptions dating to the Hittite Empire Period. These inscriptions and their main characteristics have been subsequently compared with some representative texts dating to the Neo-Hittite period. Concerning the methodological aspects of the research, instead of a philological and linguistic analysis of the corpus taken into consideration, it has been preferred an approach able to take into account the social practices connected with the use of the writing system. According to this methodological choice, special attention has been paid to the text carriers, the organization of the texts’ layout, the role played by the authors and the scribes, the ‘consumption’ of the texts by the target audience, and the political and ideological character of the inscriptions. In addition, in the light of the fundamental nature of the Anatolian hieroglyphic system, the signs of which are both images and signs of writing, particular attention has also been paid to the link existing between ‘writing’ and ‘visual’ codes, and especially to the ambiguous relationship existing between the iconographic and textual elements of the inscriptions.

Early Monumental Architecture in the Middle Fortaleza ValleySurface surveys in 1993 led to the location of some 30 monumental sites of the Formative Period in the Middle Fortaleza Valley. The authors present a typology of the architecture, a chronological and corological scheme based on comparisons with other sites to the north and south, distribution patterns, settlement patterns and the relationship of agricultural potential of surrounding lands as well as functional and social relevance of the buildings through formative times. / Prospecciones llevadas a cabo en 1993 permitieron la ubicación de unos 30 sitios monumentales del Periodo Formativo en la parte media del valle de Fortaleza. Los autores proponen una tipología de la arquitectura, una cronología y corología basadas en comparaciones con sitios al norte y al sur, un patrón de distribución y su relación con la tierra cultivable así como las posibles funciones y la importancia social de estos sitios en el curso del Periodo Formativo.

Casma Valley Dynamics during the Initial PeriodSome of the major and most spectacular architectural complexes built in the New World are located in the Casma Valley during the Initial Period (2500-1000 B.C.). In this paper the authors present preliminary results of this excavations providing information about the relationships between the two principal sites, Pampa de las Llamas-Moxeke and the Sechin Alto Complex. Evidence on architecture, ceramics and other artifacts also show connections with other coastal sites of the area. The early development in the Casma valley apparently was autonomous with limited connections with other contemporaneous sites. / Algunos de los complejos arquitectónicos más grandes en el Nuevo Mundo se construyeron en el valle de Casma durante el Periodo Inicial (2500-1000 a.C.), y se contaron entre los más espectaculares de su época. En este artículo se presentan resultados preliminares de excavaciones realizadas por los autores en esa zona, las cuales proveen de información sobre las interrelaciones entre los dos sitios principales, Pampa de las Llamas-Moxeke y el Complejo de Sechín Alto. Las evidencias de arquitectura, cerámica y otros artefactos reflejan también relaciones con otros sitios costeños de la región. Al parecer, el desarrollo temprano casmeño fue autónomo y las conexiones con otros sitios contemporáneos fuera del valle fueron limitados.

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball:1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les sevesestructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars.2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentmentcontradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual.3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació...L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferentsentre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories.Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits". / Mirades Turístiques a la ciutat is a study of the behaviour of tourism in towns having important monuments, based on the real-life experience of visitors to the historic centre of Girona. This is a piece of research which has tried to find out the exact way in which visitors come into contact with the heritage sites of the medieval town. This has been done through identifying which factors have an influence (and which do not) on the behaviour of the tourist during their visit, both dose of a general nature (weather, crowding, information...) and those factors which are particular to each visitor. In order to achieve this aims, I put forward a number of working hypotheses:1. There is a particular tourist approach to site which has its own rules, specific structures and as aconsequence the need for specific management tools.2. The way the tourist approaches the site is the result of two seemingly contradiction forces. On the one hand, the tourist tends to repeat socially contructed behaviours which take the form of a ritual. On the other hand, and beyond this common pattern, each visitor has a singular experience. Therefore, the relationship with the site is the result of a subtle balance between experience and ritual.3. The touristic use of a heritage site depends on the relationship between four factors. The first, the image of the place, a metaphor of the town. The second, the code of touristic interpretation, acts as a kind of ritual, a non-written script for being a tourist. The third, the material substratum which are the artistic, historical or cultural components; the geometry of the area, the visual parts, the weight of history or the aesthetic value of the items, obviously, condition the way tourist look at the town. Finally, the experience is conditioned by the management of tourism: the information, the flow of tourists, interpretation.This study uses an original methodology based on direct observation of following visitors during their visit. We observed the visitors and we collected basic information about their visit: the itinerary, the monuments visited, the attitudes shown, the time spent. This methodology has already been used in order studies of the public in different museums. Three kinds of data was collected: data relating to blocks (the segments of a street between two roads), data relating to nodes (the items of interest) and data relating to the visitors. The three sources are connected by a common identifier, that of the touristic code. This has allowed us to connect the data of the visitors with the route taken and the visit of the monuments in the town.The results of the study have allowed us to identify the factors with make the approach of the visitor to the monument a singular one and which differenciate it from the other forms of relationship or of use. That is to say, that the factors which have an effect on the behaviour of the visitors to Girona.Thus, we have been able to define models of itineraries with a very compact internal structure but which are very different between each one, which shows that, despite the regularities which were found in the visits of tourists to the town, differenciated elements in their behaviour were also observed. We detected four models of urban routes: the basic, the commercial, the complex and the town walls, which can each be subdivides into several categories. Finally, the multivariant statistics have allowed us to demonstrate that the relationship between tourist and heritage site responds to at least four forms of differentiated use which we have named "non-touristic", "ritual","interedted" and "erudite".