Art Spiegelman realitzà a Maus una biografia sobre les experiències del seu pare com a víctima de l’Holocaust. El que normalment hagués estat una altra narració de supervivència va constituir un abans i un després per tractar-se d’una novel·la gràfica, un suport molt poc habitual per temes de tanta gravetat. Spiegelman dibuixa a jueus i nazis mitjançant ratolins i gats, respectivament. Aquest plantejament representatiu és assumit de forma natural pel lector, però en realitat es tracta d’una inversió de caràcters entre els dos animals, que només es pot entendre si s’analitzen els precedents gràfics de l’autor. L’animalització dels jueus per part dels nazis, la propaganda bèl·lica feta des del món de l’animació de la mà de Disney i la càrrega visual dels dibuixos animats des del anys trenta convergeixen en l’imaginari de Spiegelman i en la correcta comprensió del seu text. / Art Spiegelman made in Maus a biography about his father's experiences as a victim of the Holocaust. What normally would have been another story of survival made a difference for its genre: the graphic novel, which is an unusual support for topics with such burden. Spiegelman draws the Jews and Nazis as mice and cats, respectively. This representational approach is naturally assumed by the reader, but actually it is a reversal of characters between the two animals, which can only be understood if we analyze the author's graphic background. The animalisation of Jews by Nazis, the war propaganda from Disney’s animation, and the visual influence of cartoons from the thirties, converge in Spiegelman’s imaginary and in the correct understanding of his text.

Aquesta tesi vol demostrar que Joseph Conrad i William Faulkner, en les novel·les Lord Jim i Absalom, Absalom! respectivament, reflexionen sobre la credibilitat de la veu en la ficció i del discurs racial per mitjà de l'exploració tècnica de la veu narrativa i dels estereotips racials. Nascuda de les crisis històriques que giren al voltant de les relacions racials, patides al si de l'Imperi Britànic de finals del segle XIX i al Sud dels Estats Units durant la dècada de 1930, l'articulació d'aquests dos aspectes en les novel·les permet una representació de les qüestions racials que és innovadora i ambivalent. Certament, la interrogació de la credibilitat dels discursos, tan comú en la novel·la moderna, porta a la sofisticació tant de les estratègies narratives que exploren el problema de la fiabilitat en la ficció com de l'ús dels estereotips racials a dins de la narració, entesos, doncs, com a formes narratives. És justament en l'anàlisi de les correspondències entre els aspectes històrics i els aspectes formals on la tesi troba la manera complexa en què aquestes dues novel·les expressen les tensions racials pròpies dels contextos històrics que les engendren. / This dissertation intends to demonstrate that Joseph Conrad's novel Lord Jim and William Faulkner's Absalom, Absalom! explore the narrative strategy of narrative voice, on the one hand, and racial stereotypes, on the other, in order to reflect upon the credibility of voice in fiction as well as the trustworthiness of racial discourse. Emerging from the historical ideological crisis that involved race relations in the late nineteenth-century British Empire, and in the 1930s U.S. South, the blending of these two aspects allowed an alternative and ambivalent representation of racial issues in fiction. The interrogation of credibility, very common in the Modern novel, results in these novels in a sophistication of the strategies that address the problem of narrative reliability, and of the use of racial stereotypes for narrative purposes in other words, their conception as narrative forms. By paying attention to these two aspects, this thesis claims that it is in the analysis of their intertwining where we may find the expression of the historical tension born of complex race relations.