Les apicomplexes sont des organismes intracellulaires intervenant dans de nombreuses pathologies humaines. Parmi celles-ci le fléau du paludisme continue de tuer plus de 600000 personnes chaque année. Malgré tous les efforts déployés par les autorités de santé, le parasite du paludisme a développé de nombreuses résistances à tous les antipaludiques. Les alternatives aux traitements actuels sont donc très attendues. Le développement efficace de nouvelles molécules doit passer par la compréhension complète des mécanismes d’action des molécules actuelles et par la connaissance des mécanismes de résistance développés par le parasite. Dans ce travail de thèse, nous nous sommes intéressés à la compréhension du mécanisme d’action de la Ferroquine, un candidat médicament en développement par la Sanofi. Nous avons étudié l’impact de sa structure originale et de ses propriétés physico-chimiques sur son activité antipaludique. D’autre part, des études d’imagerie ont permis d’étudier l’accumulation et la localisation de cette molécule. Dans une seconde partie, nous nous sommes intéressés au développement d’analogues de la ciprofloxacine. Dans des études antérieures de pharmacomodulation ont montré que la transformation de la ciprofloxacine en prodrogue et l’insertion d’un ferrocène dans sa structure permettent une augmentation de l’activité. Ces travaux de thèse ont permis d’étudier l’influence du ferrocène sur l’activité de ces molécules. Des études d’imagerie ont également été mises en oeuvre sur cette famille de composés. / Apicomplexa parasites are intracellular organisms involved in many human diseases. Among them the scourge of malaria continues to kill over 600,000 people each year. Despite all efforts of health authorities, the malaria parasite has developed resistance to all antimalarial drugs and alternatives to current treatments are eagerly awaited. The development of effective new drugs must go through a complete understanding of molecular mechanisms of action of current drug and knowledge of resistance mechanisms developed by the parasite. In this thesis, we were interested in understanding the mechanism of action of Ferroquine, a drug candidate in development by Sanofi. We studied the impact of its original structure and its physico-chemical properties on its antimalarial activity. On the other hand, imaging studies have investigated the accumulation and localization of this molecule. In the second part, we were interested in developing analogues of ciprofloxacin. Previous pharmacomodulation studies showed that the transformation of ciprofloxacin into a prodrug and the insertion of a ferrocene into its structure allow an increase in activity. This thesis has investigated the influence of ferrocene on the activity of these molecules. Imaging studies were also carried out on this family of compounds.

Thèse d'exercice : Pharmacie : Université de Nantes : 2003. / Bibliogr. f. 113-118.

Thesis (doctoral)--Universität Bern, 1950. / "Anhang: Protocole établi ... lors des Conversation Ministérielles tenues à Luxembourg les 13, 14 et 15 octobre 1940." Includes bibliographical references (p. 83-84).

Thèse (M.Sc.)--Université Laval, 2009. / Bibliogr.: f. 63-66. Publié aussi en version électronique dans la Collection Mémoires et thèses électroniques.

Thèse (M.Sc.)--Université Laval, 2009. / Bibliogr.: f. 116-120. Publié aussi en version électronique dans la Collection Mémoires et thèses électroniques.

Una de les classes de gens més interessants d'estudiar des del punt de vista de la biologia del desenvolupament són els gens Hox. Durant el desenvolupament embrionari dels Metazous els gens Hox són els encarregats d'establir les posicions dels territoris del cos al llarg de l'eix antero-posterior. Així, els gens Hox són els que determinen on és el cap, on la cua, i on els apèndix en els diferents animals. Tots els animals tenen aquesta mena de gens, essent una sinapomorfia dels Metazous. Aquests gens codifiquen per uns factors de transcripció amb un domini d'unió al DNA, l'Homeodomini, que els dóna la seva funcionalitat. En aquells fílums on s'han trobat gens Hox, aquests s'han vist organitzats en el genoma formant un cluster o agrupació de gens, posicionant-se de forma linial i consecutiva.El regne animal està format per dos grups ben diferenciats d'organismes. Aquells denominats triblàstics són els que tenen simetria bilateral, on el seu cos es pot dividir en un pla sagital quedant dues meitats especulars. En aquest grup es situen els Lofotrocozous (anèl.lids, moluscs, platihelmints, .), els Ecdisozous (nemàtodes i artròpodes majoritàriament) i els deuteròstoms (ammb equinoderms i cordats). L'altre grup, amb molts menys representants, són els Radials, amb cnidaris, ctenofors i esponges.S'ha vist que la història evolutiva dels gens Hox va lligada a l'aparició dels diferents tipus d'animals a la terra, i que la seqüència, nombre i ordenació d'aquests gens en cada fílum poden donar una bona visió d'aquesta evolució. Fins l'actualitat s'han trobat gens Hox a tots els animals triblàstics en els que s'han buscat. A partir de l'homologia de seqüències entre diferents representants dels diferents grups s'ha pogut inferir quin ha estat el camí fins a formar el cluster Hox actual. Es postula que a partir d'un gen Hox ancestral (UrProtoHox) que hauria patit una sèrie de duplicacions es va formar un cluster ancestral de 4 gens (cluster ProtoHox). Aquest va patir una duplicació formant dos clusters germans, el Hox primitiu, de 4 gens, i el ParaHox, de tres gens. El cluster Hox primitiu va patir, a mesura que apareixien els diferents grups en l'arbre filogenètic, una expansió en la seva dotació gènica, augmentant el nombre de gens Hox en els grups més nous.Un grup de cucs plans classificats clàssicament com a platihelmints, els Acelomorfs, han estat postulats com a no formant part d'aquest fílum sinó com éssent a la base dels bilaterals. Basant-nos en aquesta possible posició basal dels Acelomorfs, vam plantejar-nos trobar la dotació Hox i ParaHox d'aquests animals. Si els gens que poseeixen actualment aquests organismes són aquells que posseien ancestralment, trobar-los correspondria a trobar els clusters ancestrals. De l'estudi dels gens Hox i ParaHox hem trobat que els Acelomorfs poseeiexen una dotació Hox reduida en nombre, però amb totes les classes esperades. Així, poseeixen una dotació Hox amb un gen anterior, un central i un posterior, i una dotació ParaHox amb un gen Xlox i un Caudal. No s'han trobat representants Hox PG3 ni ParaHox Gsh, bé per problemes tècnics o perquè secundàriament s'hagin perdut en aquest grup. Tot i això, concluim que els Acelomorfs tenen una dotació Hox i ParaHox ancestral, essent coherent amb la proposada posició basal del grup i amb les teories postulades d'evolució dels gens Hox i ParaHox.

Thèses (Ph.D.)--Université de Sherbrooke (Canada), 2002. / Titre de l'écran-titre (visionné le 15 août 2006). Publié aussi en version papier.

Thèses (M.A.)--Université de Sherbrooke (Canada), 2003. / Titre de l'écran-titre (visionné le 20 juin 2006). Publié aussi en version papier.

Thèse (LL.M.)--Université Laval, 2004. / Bibliogr.: f. 119-135. "Documents électroniques": f. 135-136. Publié aussi en version électronique.

Thèse (Ph. D.)--Université Laval, 2001. / Bibliogr.: f. 193-234. Publié aussi en version électronique.