In the Southeastern Iberian Margin, the compression between the African and Eurasian Plates is characterized by a moderate seismicity and a slow NW-SE convergence (4.5-5.6 mm/yr). In southeastern Spain, this shortening is mainly absorbed by a left-lateral strike-slip fault system known as the Eastern Betics Shear Zone (EBSZ) characterized by a long recurrence activity. Preparedness in the face of future earthquakes entails the detection and the characterization of all the possible seismogenic sources in the region, including those that may not have ruptured in the historical period. This work seeks to characterize the most recent tectonic activity of the seismically silent but morphologically expressive Carboneras Fault Zone (CFZ), the longest and southernmost fault of the EBSZ, embracing both onshore and offshore portions of the fault. To this end, a multidisciplinary and multiscale study is carried out resulting in a valuable insight into the seismic potential of the CFZ. The results presented demonstrate that the CFZ has been active at least since the Late Miocene and has been continuously active during the Pliocene and Quaternary. The most recent paleo-earthquake detected is younger than AD 775, and thus, correlates in time with the historical AD 1522 Almería earthquake and tsunami. The CFZ is usually vertical despite showing a variety of structures in the first kilometres below the surface, represented by flower structures, pressure ridges and narrow vertical fault zones. The deformation at the southern end of the CFZ decreases towards the south and is gradually transferred to the Adra Ridge Fault and eventually to the Yussuf Fault, first through a fault shear zone, and then through the pervasive faulting zone at the Yussuf Fault horsetail splay. To the north, the CFZ ends abruptly in a triple fault junction with the Corredor de las Alpujarras Fault Zone and the Palomares Fault, and the deformation seems to be transferred to these structures. Fault segmentation is proposed in line with geomorphological and structural observations. Two first order segments are defined: the N047º/050º trending North Carboneras Fault (NCF) segment and the N059º/050º trending South Carboneras Fault (SCF) segment. This change in the fault trace orientation is thought to be caused by the interaction of the fault zone with an oblique shear zone in the SE part of the SCF. Seven second order sub-segments are differentiated along the NCF segment and 3 along the SCF segment. Maximum magnitudes of each of these segments and sub-segments are estimated on the basis of their length. First order segments yielded maximum magnitudes of Mw 7.4 +/-0.3 for the NCF segment, and Mw 7.0 +/-0.3 for the SCF segment. The worst case scenario would be the complete rupture of the CFZ, which would produce a maximum magnitude of Mw 7.6 +/-0.3. A minimum strike-slip rate of 1.3 mm/yr was estimated for the Northern Carboneras Fault segment along the Quaternary. Dip-slip results strongly suggest that the dip-slip component of the fault is one to two orders of magnitude lower than the strike slip component. The recurrence period is proposed to be about 1.1 ka, according to the slip-rate (>1.3 mm/yr) and the slip per event (≤1.5 m), which is one order of magnitude lower than the recurrence period calculated from the events observed in trenches. The CFZ, which is characterized by a lack of historical and instrumental seismicity, was demonstrated to be a seismogenic structure capable of generating large magnitude earthquakes. Therefore, its seismic potential should be taken into account in the seismic hazard assessment of the Iberian Peninsula. / El SE de la Península Ibérica está caracterizado por la convergencia entre las placas Africana y Euroasiática, con un acercamiento lento de dirección NO-SE (4.5-5.6 mm/a) y una sismicidad moderada. En el SE de la Península Ibérica, esta convergencia es absorbida por un sistema de fallas de salto en dirección sinistrorsas llamado el Sistema de Cizalla de las Béticas Orientales (SCBO). Con tal de estar preparados para futuros terremotos, es imprescindible detectar y caracterizar todas las posibles fuentes sísmicas de la región, incluyendo aquellas que no hayan roto durante el periodo histórico y que por lo tanto no se tengan en cuenta en los catálogos sísmicos.En el presente trabajo se presenta un estudio sobre la actividad tectónica más reciente de la Zona de Falla de Carboneras (ZFC), una estructura sismogénicamente silenciosa pero morfológicamente expresiva, y una de las más largas del SCBO. Para ello, se ha desarrollado un estudio multidisciplinar a diversas escalas, integrando el análisis de la parte emergida y la parte sumergida de la falla. Además de caracterizar la estructura de la falla en los primeros kilómetros y la interacción con otras estructuras de la zona, en este estudio se demuestra que la ZFC, que en un principio no se tenía en cuenta en los catálogos sísmicos por carecer de sismicidad instrumental e histórica, es una estructura sismogenética. Su actividad ha sido continuada durante el Plioceno y el Cuaternario y es capaz de producir terremotos de gran magnitud (w 7.0-7.6 +/-0.3) y por lo tanto, su potencial sísmico debe ser tenido en cuenta en los análisis de peligrosidad sísmica de la región. El estudio integrado tierra-mar llevado a cabo ha permitido obtener un conocimiento más realista del potencial sísmico de la ZFC y calcular sus parámetros sísmicos (1,3 mm/a de tasa de desplazamiento lateral mínima, 1,1 ka de periodo de recuerrencia y paleoterremoto más reciente detectado posterior a AD 775), los cuales contribuirán a las base de datos de estructuras activas permitiendo un análisis de la peligrosidad sísmica más realista para la Península Ibérica.

El reconeixement de les falles actives i l'obtenció dels paràmetres que descriuen el seu cicle sísmic és un dels punts que poden ajudar a millorar els estudis de perillositat sísmica en zones amb una baixa activitat sísmica. Les falles localitzades en aquestes regions es caracteritzen per tenir taxes de lliscament baixes (< 0.01 mm/any) i cicles sísmics llargs (entre 10^3 i 10^5 anys), fet que dificulta la distinció entre falles actives i falles inactives. Amb la finalitat de localitzar les falles actives en una zona de deformació lenta, el marge nord-occidental del solc de València, s'han seguit diferents aproximacions. En primer lloc, s'ha realitzat un estudi sismotectònic per veure quines són les estructures neotectòniques de la zona, tenint en consideració tant informació geològica com geofísica, i s'ha vist que aquestes es corresponen amb les falles normals originades durant l'extensió neògena. A continuació, s'ha mirat si hi ha coincidència espacial entre els terratrèmols, tant instrumentals com històrics, i aquestes falles. D'aquesta forma s'han pogut distingir les falles que podrien ser responsables de part de l'activitat sísmica actual i/o les falles que han estat responsables d'algun dels grans terratrèmols històrics. S'ha realitzat un estudi de paleosismologia que ha permès reconèixer el caràcter sismogènic de la falla del Camp (Tarragona) i caracteritzar el seu cicle sísmic. També s'ha realitzat un estudi geomorfològic dels fronts de muntanya per identificar aquells associats a falles que encara serien actives. Finalment, l'anàlisi de perfils de sísmica de reflexió realitzats a les zones marines del solc ha permès observar que algunes falles extensives neògenes estaven desplaçant reflectors corresponents als nivells sedimentaris plio-quaternaris, fet que fa suposar que aquestes falles encara serien actives. A partir de les diferents aproximacions s'han classificat les falles extensives del solc de València en 5 grups: a) falles sismogèniques; b) falles amb registre d'activitat actual i acumulada; c) falles amb registre d'activitat acumulada; d) falles amb registre d'activitat actual; i e) falles sense registre d'activitat. A partir de la longitud de les falles considerades actives i de les taxes de lliscament s'han obtingut els paràmetres sísmics que descriuen el cicle sísmic de les falles, la magnitud màxima del terratrèmol característic y el seu període de retorn. De totes formes, a causa de les limitacions de les aproximacions utilitzades aquesta informació només s'ha pogut obtenir per les falles sismogèniques, per les falles amb registre d'activitat actual i acumulada i per les falles amb registre d'activitat acumulada. El tercer paràmetre que caracteritza el cicle sísmic de les falles, el temps transcorregut des de l'últim gran terratrèmol, només es pot obtenir a partir d'estudis de paleosismologia i a la zona només s'ha pogut obtenir per la falla del Camp. Amb aquesta informació s'han inclòs les falles com a fonts sismogèniques en un estudi de perillositat sísmica que ha permès veure quines són les variacions que es produeixen i poder determinar quin dels tres paràmetres que descriuen el cicle sísmic de les falles és el que té més influència en el resultat final. S'ha observat que la inclusió de les falles produïa augments significatius de la perillositat (acceleració pic) en zones on sense tenir en compte les falles aquesta era baixa i que el paràmetre que més fa variar els resultats finals de perillositat és el període de recurrència. / The recognition of active faults and the determination of the characteristic earthquake parameters for each fault is a difficult key point in the seismic hazard analysis of zones with low seismic activity. The faults located in these regions are characterized by low slip-rates (seismic cycles between 103 and 105) thing that defaults the distinction between active and inactive faults. Different approaches are proposed to help in this distinction. The first one consists on the coincidence in space of historical and instrumental earthquakes with the main neotectonic faults. Using this approach it is possible to recognize faults that produced destructive earthquakes in the past and the faults that are responsible for the moderate present seismic activity and might generate destructive earthquakes in the future. The next approach is based on the idea that under the same climatic and geological conditions the active faults should have similar geomorphological expression. Therefore, the geomorphological and morphometrical comparison between faults that produced destructive earthquakes and long faults having an appropriate orientation with respect to the current stress field to be activated will allow us to detect faults that are probably active and could potentially produce destructive earthquakes. The last approach is based on the recognition of deformed plio-quaternary sedimentary layers through the analysis of seismic reflection profiles made in the offshore zones. Using these approaches, the faults located in eastern Iberia have been classified as: 1) seismogenic faults, those which have generated destructive earthquakes in the past; 2) faults with present and accumulated activity registry, , those that show geomorphological features revealing long term activity and also showing moderate to low current activity; 3) faults with accumulated activity registry, those that show geomorphological features revealing long term activity;, 4) faults with present activity registry, those that are the responsible of part of the present moderate earthquake activity; and 5) non active faults. Using the length of the seismogenic and high potential faults enabled me to estimate their maximum earthquake and, from the dated geomorphological features, brackets for long-term slip-rates have been obtained. Other seismic parameters (recurrence period for example) have been estimated from the slip-rates according to empirical relationships among different seismic parameters. Finally, hazard maps of eastern Iberia concerning long return periods have been proposed.