Aquest treball s'emmarca en la labor del Grup de Recerca Samuel GiliGaya de la Universitat de Lleida. L'objectiu d'aquest grup i, en particular, eld'aquesta tesi doctoral es el d'omplir un buit en la historiografia de la lingüísticaespanyola: l'estudi de l'ampla aportació filològica de Samuel Gili Gaya. Amb lapresentació d'aquest treball pretenem reconèixer l'important paper que la laborgramatical d'aquest autor té encara avui en l'evolució de l'estudi de la gramàticade la llengua castellana.Amb la finalitat de dur a terme aquesta tasca, hem dividit la nostra recercaen dues parts. La primera consisteix en l'estudi de les teories gramaticales del'autor a partir, principalment, de la seva obra més important en aquest àmbit, elCurso superior de sintaxis española. Per tant, després d'una introducció en quèexposem els nostres objectius, metodologia, estructura del treball i delimitació iselecció del corpus d'obres estudiades, analitzem, en la primera part, les fonts ibases epistemològiques de l'obra de Gili Gaya. A continuació, en la segona part,investiguem, en divuit obres representatives dels diferents corrents lingüístics dela segona meitat del segle XX, la recepció que han tingut les idees gramaticals delnostre autor. De tot plegat, en la part final, s'han extret unes valoracions finals enquè refletim els aspectes de l'aportació de Gili Gaya que major influència hantingut en publicacions posteriors tant per ser contribucions acceptades comoautoritat com per haver generat polèmica amb major o menor grau d'acceptació.Tota aquesta labor ens ha conduit a comprovar la hipòtesi de la qualpartiem: l'aportació de Gili Gaya és un enllaç clau entre la gramàtica tradicional iels avenços fructífers dels nous moviments lingüístics. La tasca científica delnostre autor, deslligada de limitacions doctrinals, presenta ja en els anys depublicació de la primera edició del Curso superior de sintaxis española (1943)una visió panlingüística de la llengua sense encadernar-se a doctrines gramaticals.Això explica que la seva obra doni una visió el més real possible de la llenguaespanyola, per a la qual ha de valer-se de contribucions de diferent índole(històriques, psicolingüístiques, etc.) i per la qual s'explica que les seves ideesestan presents en diferents corrents gramaticals (tradicional, estructuralista,generativista, pragmàtic i estilístic). / Este trabajo se enmarca en la labor del Grupo de Investigación SamuelGili Gaya de la Universitat de Lleida. El objetivo de este grupo y, en particular, elde esta tesis doctoral es el de llenar un vacío en la historiografía de la lingüísticaespañola: el estudio de la amplia aportación filológica de Samuel Gili Gaya. Conla presentación de este trabajo pretendemos reconocer el importante papel que lalabor gramatical de este autor tiene todavía hoy en la evolución del estudio de lagramática de la lengua castellana.Con el fin de llevar a cabo esta tarea, hemos dividido nuestra investigaciónen dos partes. La primera consiste en el estudio de las teorías gramaticales delautor a partir, principalmente, de su obra más importante en este ámbito, el Cursosuperior de sintaxis española. Por tanto, después de una introducción en la queexponemos nuestros objetivos, metodología, estructura del trabajo y delimitacióny selección del corpus de obras estudiadas, analizamos, en la primera parte, lasfuentes y bases epistemológicas de la obra de Gili Gaya. A continuación, en lasegunda parte, investigamos, en dieciocho obras representativas de las distintascorrientes lingüísticas de la segunda mitad del siglo XX, la recepción que hantenido las ideas gramaticales de nuestro autor. De todo ello, en la parte final, sehan extraído unas valoraciones finales en las que reflejamos los aspectos de laaportación de Gili Gaya que mayor influencia han tenido en publicacionesposteriores tanto por ser contribuciones aceptadas como auctoritas como porhaber generado polémica con mayor o menor grado de aceptación.Toda esta labor nos ha conducido a comprobar la hipótesis de la quepartíamos: la aportación de Gili Gaya es un enlace clave entre la gramáticatradicional y los avances fructíferos de los nuevos enfoques lingüísticos. La tareacientífica de nuestro autor, desligada de limitaciones doctrinales, presenta ya enlos años de publicación de la primera edición del Curso superior de sintaxisespañola (1943) una visión panlingüística de la lengua sin encorsetarse endoctrinas gramaticales. Ello explica que su obra dé una visión lo más real posiblede la lengua española, para la que tiene que valerse de contribuciones de distintaíndole (históricas, psicolingüísticas, etc.) y por la que se explica que sus ideasestén presentes en distintos enfoques gramaticales (tradicional, estructuralista,generativista, pragmático y estilístico). / This essay is within the Research Group Samuel Gili Gaya from theUniversity of Lleida. The main goal of the group and, particularly, the goal of thisdoctoral thesis is to fill a gap in the historiography of Spanish linguistics: thestudy of the broad philological contribution made by Samuel Gili Gaya. With thepresentation of this work we wish to acknowledge the importance of the roleplayed by the grammatical work carried out by this author in the current evolutionof the study of the grammar of the Spanish language.In order to carry out this work, our research is divided into two parts. Thefirst part consists of a study of the grammatical theories of the author based,principally, on his most significant work in this field, the Graduate level course ofSpanish syntax. Therefore, after an introduction where the objectives,methodology, work structure, delimitation and the corpus selection of worksstudied are revealed, in the first part, the sources and epistemological bases of GiliGaya's work will be analysed. Hereafter, in the second part, the reception of thegrammatical ideas of our author will be investigated in eighteen works consideredto be representative of the different linguistic trends from the second half of the20th century. From this study, in the final part of the essay, some final evaluationshave been extracted which reflect the aspects of utmost influence, made by GiliGaya's contribution, on later publications. This being both in terms ofcontributions which are accepted as being auctoritas and in terms of their capacityfor generating a grade of more or less accepted controversy.All this work has led us to check the initial hypothesis: Gili Gaya'scontribution is a key link between the traditional grammar and the fruitfulprogress of the new linguistic approach. The scientific task of our author,disconnected from doctrinal delimitations, presents, in the year of the firstpublication of the first edition of the Curso superior de sintaxis española(Graduate level course in Spanish syntax) (1943), a pan-linguistic view of thelanguage outside of grammatical doctrines. This explains why his work gives themost realistic vision possible of the Spanish language, which has been madepossible by contributions in a range of facets (historical, psycholinguistic, etc.).This is why his ideas are present in different grammatical approaches(traditionalism, structuralism, generativists, pragmatics and stylistics).