The video installation as a Liquid Crystal of the Crossed Times in Space, based on the concept of Crystal of Time, of Gilles Deleuze. Own creative proposals (2001-2017) We propose a methodological model to analyze video installation, based on the concept of Crystal of Time, of Gilles Deleuze, originally developed to enrich the analytic discourse about cinema. The idea of simultaneity and juxtaposition of distinct visual and sound narratives that is created in the work of media art outlines one part of our argument; the other is formed by the sensations and thoughts of its spectator/listener/participant, one dynamic and creative recipient of the video installation, who edits his own narratives and interpretations, wandering between video projections. There are two general objectives of our investigation: 1. To create a methodological model of the analysis of the video installation, named by us Liquid Crystal of the Crossed Times in Space, that emphasizes its time features: simultaneity of different visual and sound narratives spread out in the space and active role of its spectators/listeners/participants. 2. To show our own creations of video installations and video sculptures in relation to the known works of video art, applying in their analysis, the methodological model we propose. To reach our objectives, the analysis of the video installations and video sculptures we put in the context of activities of projections, programming and receptions of the videos in the areas and formats which are not included in the principal objectives of our investigation and where our suggested metodologicalal model do not applay. We validate a proposed methodological model by some philosophical arguments about time and space, by thoughts about temporality in the art criticism of the installations, the relation between electronic image and time and finally about the liquid as a metaphor of change and volatility in the sociological and existential discourses of today. We extrapolate different meanings of the concept of Crystal of Time, of Gilles Deleuze, to the suggested methodological model. Unlike the analysis of cinema, we demonstrate that the expression Liquid Crystal of Crossed Times in Space is not only a metaphorical image of the formation of time in the crystal, between its virtual and actual faces of one video projection, but also shows the different visual and sound narratives placed facing each other in the real space of the video installation and in the mental space of it spectator, listener and participant. After introducing our methodological model of the analysis of the works of video art we apply it to study different video installations and video sculptures, which create constellations of shared time characteristics. These discourses about the media works of art of the distinct artists are useful as a reference and context of the analysis of our own art creations. As a results of present investigation of the analysis of the works of video art and our experience in the production and exhibition of works of media art we came to conclusion that the proposed methodological model of Liquid Crystal of Crossed Times in Space emphasize in the significant manner the temporal features of the simultaneous visual and sound narratives, distributed in space of the video installations and the active role of its spectator/listener/participant who links moving images of video projections with his own flow of thoughts and sensations. KEY WORDS: video installation, video art, crystal of time, liquid crystal of crossed times in space, spectator/listener/participant. / La videoinstalación como cristal líquido de los tiempos cruzados en el espacio, a partir del concepto cristal de tiempo de Gilles Deleuze. Propuestas creativas propias (2001-2017) A partir del concepto de cristal de tiempo de Gilles Deleuze, desarrollado originalmente para enriquecer el discurso analítico sobre el cine, proponemos un modelo metodológico del análisis de la videoinstalación. Una parte de nuestro argumento se fundamenta en las ideas de simultaneidad e yuxtaposición de distintas narrativas visuales y sonoras que se crean en una obra mediática y la otra en las sensaciones y pensamientos de su espectador/escucha/partícipe, quien como un dinámico y creativo receptor de la videoinstalación, edita sus propias narrativas e interpretaciones deambulando entre las videoproyecciones. Los objetivos generales de nuestra investigación son: 1. Crear un modelo metodológico del análisis de la videoinstalación, que llamamos cristal líquido de los tiempos cruzados en el espacio. Tal denominación enfatiza los aspectos temporales y espaciales propios de la videoinstalación: simultaneidad de diferentes narrativas visuales y sonoras distribuidas en el espacio y el papel activo de su espectador/escucha/partícipe. 2. Presentar nuestras propias videoinstalaciones y videoesculturas, contrastándolas con conocidas obras de videoarte, aplicando en sus análisis el modelo metodológico propuesto. Para alcanzar nuestros objetivos en primer lugar contextualizamos el análisis de videoesculturas y de videoinstalaciones mostrando las actividades de proyección, programación y recepción de los videos en áreas y formatos que no están dentro de los objetivos principales de nuestra investigación y donde no aplica el modelo metodológico propuesto. Después convalidamos el modelo metodológico sugerido con algunos argumentos filosóficos sobre tiempo y espacio, también con el pensamiento sobre temporalidad en la crítica artística de las instalaciones - de la relación entre imagen electrónica y el tiempo: y finalmente, lo aproximamos los discursos sociológicos y existenciales de hoy, en particular hacia aquellos que han desarrollado la metáfora de lo líquido como cambio y volatilidad. En tercera instancia extrapolamos los significados del concepto cristal de tiempo de Gilles Deleuze al modelo metodológico propuesto. A diferencia del análisis del cine, mostramos que el término cristal líquido de los tiempos cruzados en el espacio no es solamente una figura metafórica de formación del tiempo en el cristal, entre la cara virtual y real de una videoproyección, sino también presenta diferentes narrativas visuales y sonoras, contrapuestas en el espacio real de la videoinstalación y en el espacio mental de su espectador, escucha y partícipe. Después de introducir nuestro modelo metodológico del análisis de las obras de videoarte, lo aplicamos al estudio de las diferentes videoinstalaciones y videoesculturas que crean constelaciones al compartir características temporales comunes. Estos discursos sobre las obras mediáticas de los distintos artistas, nos sirven como referencia y contexto de análisis de nuestra propia creación artística. Como resultado de la presente investigación y de nuestra experiencia en la producción y exposición de obras mediáticas, concluimos que el modelo metodológico de cristal líquido de los tiempos cruzados en el espacio enfatiza de manera significativa las características temporales de narrativas visuales y sonoras simultáneas distribuidas en el espacio de la videoinstalación además de subrayar, por otra parte, el papel activo de su espectador/escucha/partícipe, que vincula las imágenes en movimiento de las videoproyecciones con sus propios flujos de pensamiento y sensaciones. PALABRAS CLAVE: videoinstalación, videoarte, cristal de tiempo, cristal líquido de los tiempos cruzados, espectador/escucha/partícipe. / La videoinstal·lació com a cristall líquid dels temps creuats en l'espai, a partir del concepte cristall de temps de Gilles Deleuze. Propostes creatives pròpies (2001-2017) A partir del concepte de cristall de temps de Gilles Deleuze, desenvolupat originalment per a enriquir el discurs analític sobre el cinema, proposem un model metodològic d'anàlisi de la videoinstal·lació. Una part del nostre argument es fonamenta en les idees de simultaneïtat i juxtaposició de diferents narratives visuals i sonores que es creen en una obra mediàtica i l'altra en les sensacions i pensaments del seu espectador/escolta/partícip, qui com a un dinàmic i creatiu receptor de la videoinstal·lació, edita les seues pròpies narratives i interpretacions passejant entre les videoprojeccions. Els objectius generals de la nostra recerca són: 1. Crear un model metodològic de l'anàlisi de la videoinstal·lació, que anomenem cristall líquid dels temps creuats en l'espai. Tal denominació emfatitza els aspectes temporals i espacials propis de la videoinstal·lació: simultaneïtat de diferents narratives visuals i sonores distribuïdes en l'espai i el paper actiu del seu espectador/escolta/partícip. 2. Presentar les nostres pròpies videoinstal·lacions i videoescultures, contrastant-les amb conegudes obres de videoart, aplicant en el seu anàlisi el model metodològic proposat. Per a aconseguir els nostres objectius en primer lloc contextualitzem l'anàlisi de videoescultures i de videoinstal·lacions mostrant les activitats de projecció, programació i recepció dels vídeos en àrees i formats que no estan dins dels objectius principals de la nostra recerca i on no s'aplica el model metodològic proposat. Després convalidem el model metodològic suggerit amb alguns arguments filosòfics sobre temps i espai, també amb el pensament sobre temporalitat en la crítica artística de les instal·lacions - de la relació entre imatge electrònica i el temps: i finalment, ho aproximem als discursos sociològics i existencials d'avui, en particular cap a aquells que han desenvolupat la metàfora d'allò líquid com a canvi i volatilitat. En tercera instància extrapolem els significats del concepte cristall de temps de Gilles Deleuze al model metodològic proposat. A diferència de l'anàlisi del cinema, vam mostrar que el terme cristall líquid dels temps creuats en l'espai no és solament una figura metafòrica de la formació del temps en el cristall, entre la cara virtual i real d'una videoprojecció, sinó que també presenta diferents narratives visuals i sonores, contraposades en l'espai real de la videoinstal·lació i en l'espai mental del seu espectador, escolta i partícip. Després d'introduir el nostre model metodològic de l'anàlisi de les obres de videoart, ho apliquem a l'estudi de les diferents videoinstal·lacions i videoescultures que creen constel·lacions que comparteixen característiques temporals comunes. Aquests discursos sobre les obres mediàtiques dels diferents artistes, ens serveixen com a referència i context d'anàlisi de la nostra pròpia creació artística. Com a resultat de la present recerca i de la nostra experiència en la producció i exposició d'obres mediàtiques, concloem que el model metodològic de cristall líquid dels temps creuats en l'espai emfatitza de manera significativa en les característiques temporals de les narratives visuals i sonores simultànies distribuïdes en l'espai de la videoinstal·lació a més de subratllar, d'altra banda, el paper actiu del seu espectador/escolta/partícip, que vincula les imatges en moviment de les videoprojeccions amb els seus propis fluxos de pensament i sensacions. PARAULES CLAU: videoinstal·lació, videoart, cristall de temps, cristall líquid dels temps creuats, espectador/escolta/partícip. / Anaszkiewicz, PF. (2017). La videoinstalación como cristal líquido de los tiempos cruzados en el espacio, a partir del concepto cristal de tiempo de Gilles Deleuze. Propuestas creativas propias (2001-2017) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86168 / TESIS

[EN] Studio Azzurro is, probably, the main exponent in the field of research, experimentation and artistic hybridization with regard to the audio-visual language and the new technologies, inside the current Italian scene. Founded in Milan in 1982 by three artists, Paolo Rosa, Fabio Cirifino and Leonardo Sangiorgi, from the beginning they have opted for the collaborative team work, distancing themselves from the opinions of the critique and from the art market. Characterized by a militant past of social activism through artistic practices of counter information, their international recognition is owed to, above all, their capacity to involve the viewer into the environment of their works, generating a sensitive and participative experience with narratives of poetical cut. Their extensive work includes languages such as film, photography, video-instalation, performing arts and interactive audio-visual projection. The trajectory of Studio Azzurro, their artistic legacy as well as their theoretical contribution, reveal the group as an exemplary case for analysing the artistic evolution of the new media in Italy from the 1970's to the present day. / [ES] Studio Azzurro es, probablemente, el mayor exponente en el ámbito de la investigación, experimentación e hibridación artística en lo referente al lenguaje audiovisual y las nuevas tecnologías, dentro del panorama actual italiano. Fundado en Milán en 1982 por tres artistas: Paolo Rosa, Fabio Cirifino y Leonardo Sangiorgi, han apostado desde el principio por el trabajo en grupo de carácter colaborativo, alejándose de los dictámenes de la crítica y del mercado del arte. Caracterizados por un pasado militante de activismo social a través de prácticas artísticas de contrainformación, su reconocimiento internacional se debe, sobre todo, a su capacidad de involucrar al espectador en el ambiente de sus obras, generando una experiencia sensorial y participativa con narrativas de corte poético. Su extensa obra abarca lenguajes como el cine, la fotografía, la videoinstalación, las artes escénicas y la proyección audiovisual interactiva. La trayectoria de Studio Azzurro, su legado artístico así como su testamento teórico, revelan al grupo como un caso de estudio ejemplar para analizar la evolución artística de los new media en Italia desde los años 70 hasta nuestros días. / [CAT] Studio Azzurro és, probablement, el major exponent en l'àmbit de la investigació, experimentació i hibridació artística pel que fa al llenguatge audiovisual i les noves tecnologies, dins del panorama actual italià. Fundat a Milà el 1982 per tres artistes: Paolo Rosa, Fabio Cirifino i Leonardo Sangiorgi, aquests han apostat des del principi pel treball en grup de caràcter col·laboratiu, allunyant-se dels dictàmens de la crítica i del mercat de l'art. Caracteritzats per un passat militant d'activisme social a través de pràctiques artístiques de contrainformació, el seu reconeixement internacional es deu, sobretot, a la capacitat d'involucrar l'espectador en l'ambient de les seues obres, generant una experiència sensorial i participativa amb narratives de tall poètic. La seua extensa obra comprèn llenguatges com el cine, la fotografia, la videoinstal·lació, les arts escèniques i la projecció audiovisual interactiva. La trajectòria de Studio Azzurro, el seu llegat artístic com també el seu testament teòric, revelen el grup com un cas d'estudi exemplar per a analitzar l'evolució artística dels new media a Itàlia des dels anys 1970 fins als nostres dies. / Valdaliso Casanova, T. (2016). STUDIO AZZURRO: TRES DÉCADAS DE EXPERIMENTACIÓN EN LA CREACIÓN AUDIOVISUAL Y LOS ESPACIOS SENSORIALES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62217 / TESIS