Igual que al Japó o a Corea, també en el nostre context hi ha un debat públic constant sobre les raons per les quals sembla que mai no acabem aprenent anglès, tot i que aquesta llengua se’ns ensenya almenys durant 8 anys d'escolaritat obligatòria. Dins d'aquest context, la tesi té com a objectiu oferir un panorama del que significa aprendre i utilitzar l'anglès a la Plana de Castelló. Són els titulats de la Universitat Jaume I els qui es van seleccionar com a població de referència en la qual aquest procés es podria estudiar amb la màxima rellevància.
La tesi comença presentant el marc teòric que donarà suport a l'anàlisi de les dades empíriques. Els conceptes bàsics de Pierre Bourdieu de ‘mercat lingüístic’, ‘capital’, ‘camp’ i ‘habitus’ es tracten en detall, i s’entrellacen amb els de globalització, inserció laboral, funcions socials del llenguatge o l’enfocament per competències. Saber anglès implica tenir un determinat tipus de capital cultural, és a dir, el capital lingüístic. El segon capítol de la tesi presenta el mercat lingüístic global per tal de posicionar correctament la llengua anglesa a la zona de Castelló. Es donen exemples que mostren les característiques del mercat lingüístic en cada un dels grups o cercles de països, d’acord amb la definició de Braj Kachru (1985). Quan s’arriba a Europa i al sud d'Europa en concret, s'argumenta que aquests països constitueixen un grup amb característiques molt específiques.
L'estructura social de la zona de Castelló es descriu després com el context social en què cal entendre i situar l'ús de l'anglès, des dels grups socials fins a les empreses que hi operen, el mercat laboral i el sistema educatiu, amb especial atenció als diferents entorns on s'ensenya i s'aprèn l’anglès (capítol 4). El capítol 5 explica l'enfocament metodològic adoptat, de les tècniques utilitzades a una presentació detallada i socialment situada del grup de titulats que són els subjectes de l'estudi.
L'anàlisi dels resultats específics de les entrevistes es presenta en els capítols 6 a 9. D'acord amb les hipòtesis establertes, les conclusions mostren que les famílies amb més capital cultural ja eren conscients durant la dècada dels anys 1980 del valor de l'anglès com a capital. L’anglès s'aprèn millor si es prové d'una família amb alt capital cultural, alt capital lingüístic –en concret, en llengües estrangeres- i un alt capital simbòlic d'anglès. Els titulats universitaris que parlen bé l’anglès han gaudit de la criança dirigida descrita per Annette Lareau, tenen un capital social de qualitat i un hàbitus globals, multilingües i potser emprenedors. Ells i les seues famílies han tingut estratègies d’aprenentatge d’anglès primerenques, independents del context, orientades i preferiblement comunicatives.
Pel que fa a la seua carrera professional, l'ús d'anglès depèn en gran mesura del camp professional en què treballen: les carreres acadèmiques requereixen l'anglès com a component bàsic, mentre que les persones que treballen en el sector quinari (tal com va ser definit per Foote i Hatt el 1953) i més específicament en les professions d'atenció a persones gairebé no necessiten mai l'anglès en la seua vida professional. / Like in Japan or Korea, in Spain there is an ongoing public debate about the reasons why Spaniards never seem to end up learning English, even though they spend at least 8 years of compulsory schooling in English. Within this context, this thesis is aimed at offering a panorama of what it means to learn and use English in Castellón de la Plana and its surrounding area. University graduates from Universitat Jaume I were chosen as a relevant population in which this process could be best studied.
The thesis starts by presenting the theoretical framework that will back up the analysis of the empirical data. Pierre Bourdieu’s main concepts of linguistic market, capital, field and habitus are dealt with in detail, and intertwined with those of globalisation, insertion in the workplace, the social functions of language and competences. Knowing English involves having a specific type of cultural capital, i.e., linguistic capital. The second chapter of the thesis presents the global linguistic market in order to correctly position the English language in the area of Castellón. Examples are given to show the characteristics of the linguistic market in each of the groups or circles of countries, as defined by Braj Kachru (1985). When dealing with Europe and Southern Europe specifically, it is argued that these countries make up a group with very specific features.
The social structure of the Castellón area is then described as the social background where the use of English must be understood, from the existing social groups to the companies active in it to the labour market and the education system, with special attention paid to the various environments where English is taught and learnt (Chapter 4). Chapter 5 explains the methodological approach taken, from the techniques used to a detailed presentation of the group of graduates that are the subjects of the study. The analysis of the specific results of the interviews is then presented in chapters 6 to 9.
According to the hypotheses set out, the conclusions show that families with more cultural capital were already aware during the 1980s of the value of English as capital. English is best learnt by someone coming from a family with high cultural capital, high linguistic capital –in foreign languages, specifically–, and a high symbolic capital of English. University graduates who speak good English have enjoyed Annette Lareau’s concerted cultivation, have quality social capital and have a global, multilingual and maybe entrepreneurial habitus. They and their families have had early, context independent, oriented and preferably communicative English learning strategies.
In what concerns their professional careers, the use of English depends greatly on the professional field they work in: academic careers require English as a basic component whereas people working in the quinary sector (as defined by Foote and Hatt 1953), and more specifically in the helping professions hardly need any English in their professional lives.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/130898 |
| Date | 26 October 2012 |
| Creators | Torras Oliveras, Eulàlia |
| Contributors | Bonal, Xavier, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 424 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds