Campylobacter i Salmonella són els bacteris enteropatogens transmesos pels aliments
més importants a nivell mundial. Les infeccions causades per aquests bacteris
representen un greu problema econòmic i de salut pública. Ambdós bacteris tenen la
capacitat d’infectar diferents espècies d’animals domèstics i silvestres. El contacte
proper entre aquests animals i l’home és un factor de risc d’infeccions humanes. Tot i
així, hi ha poques dades sobre la incidència, susceptibilitat antimicrobiana i diversitat
genètica de Campylobacter i Salmonella en aus silvestres i aus de corral criades a l’aire
lliure al sud d’Europa. Per aquest motiu es va realitzar un ampli mostreig amb la
finalitat d’avaluar quina és la contribució de les aus domèstiques (aus de corral criades
a l’aire lliure) i silvestres (ànecs i gavines) en l’epidemiologia i resistència
antimicrobiana de Salmonella spp. i Campylobacter spp. a l’àrea del Mediterrani
occidental i Atlàntic oriental.
En aquests estudis vam trobar que les aus de cria a l’aire lliure i algunes espècies
d’ànecs i gavines (en especial la gavina corsa) són un reservori important de
Campylobacter. L’espècie de Campylobacter aïllada amb més freqüència en aus
domèstiques i gavines va ser C. jejuni, en canvi en els ànecs ho va ser C. coli. D’altra
banda, ni les aus de cria a l’aire lliure ni els ànecs són reservoris importants de
Salmonella spp., mentre que les gavines (gavina corsa i gavià argentat) són reservoris
importants d’aquest patogen. Es van aïllar una gran diversitat de serotips de
Salmonella procedents de gavines, alguns d’ells de gran importància per a la salut
pública. A la majoria de les colònies de gavines estudiades s’hi van aïllar S. Enteriditis i
S. Typhimurium, els dos serotips més importants que causen malalties transmeses per
aliments a l’home. És destacable la diferència entre les diferents espècies d’aus
portadores de Campylobacter o Salmonella. Les espècies amb hàbits copròfags i/o
carronyers van presentar una gran prevalença d’aquests bacteris.
Les aus silvestres no entren en contacte amb antimicrobians de manera natural. No és
sorprenent, doncs, que tots els aïllats de Campylobacter procedents d’ànecs fossin
susceptibles a tots els antimicrobians estudiats. En canvi, les soques de Salmonella i
Campylobacter aïllades de gavines i aus de cria a l’aire lliure van presentar resistència a
diversos antimicrobians. Les resistències principals van ser a fluoro(quinones) i a
tetraciclines, cosa que representa un problema de salut pública important ja que són
els agents més utilitzats per a tractar infeccions entèriques humanes.
Es va avaluar la diversitat genètica de Campylobacter i Salmonella mitjançant ERIC-PCR
i PFGE. La gran diversitat de soques de Campylobacter i Salmonella trobades en aus
silvestres suggereix l’existència de més d’una font d’infecció. Per altra banda, en
diverses ocasions es va detectar la mateixa soca de Salmonella en diferents colònies i
espècies de gavines. Aquest resultat suggereix un origen comú de la infecció o una
dispersió de soques de Salmonella mitjançant moviments migratoris o de dispersió de
les gavines. La detecció del mateix patró PFGE de Salmonella Kottbus tant en aus
domèstiques com en gavines suggereix l’existència d’una circulació d’aquests bacteris
entre aus de granja i aus silvestres. Tot i així, calen més estudis per a confirmar-ho.
Les dades proporcionades en aquesta tesi confirmen la importància de les aus
domèstiques i silvestres com a portadores i disseminadores de Campylobacter i
Salmonella així com de resistències antimicrobianes a l’ambient, al sud d’Europa. Cal
millorar els esforços de vigilància i desenvolupar estratègies de control adequades per
a reduir l’exposició de l’ésser humà a Campylobacter i Salmonella. / Campylobacter y Salmonella son las bacterias enteropatógenas transmitidas por los
alimentos más importantes a nivel mundial. Las infecciones causadas por dichas
bacterias representan un grave problema económico y de salud pública. Ambas
bacterias tienen la capacidad de infectar distintas especies de animales domésticos y
silvestres. El estrecho contacto entre éstos y el hombre constituye un riesgo de
infecciones humanas. Sin embargo, hay pocos datos sobre la incidencia, susceptibilidad
antimicrobiana y diversidad genética de Campylobacter y Salmonella en aves silvestres
y aves de corral criadas al aire libre en el sur de Europa. Por ello, se realizó un amplio
muestreo con el fin de evaluar cuál es la contribución de las aves domésticas (aves de
corral criadas al aire libre) y silvestres (ánades y gaviotas) en la epidemiología y
resistencia antimicrobiana de Salmonella spp. y Campylobacter spp. en el área del
Mediterráneo occidental y Atlántico oriental.
En estos estudios encontramos que las aves de cría al aire libre y algunas especies de
ánades y gaviotas (en especial las gaviotas de Audouin) son un reservorio importante
de Campylobacter. La especie de Campylobacter aislada con más frecuencia en aves
domésticas y gaviotas fue C. jejuni, mientras que en las ánades fue C. coli. Por el
contrario, ni las aves de cría al aire libre ni las ánades constituyen un reservorio
importante de Salmonella spp, mientras que las gaviotas (gaviota de Audouin y gaviota
patiamarilla) son reservorios importantes de este patógeno. Se aislaron una gran
diversidad de serotipos de Salmonella procedentes de gaviotas, algunos de ellos de
gran importancia para la salud pública. En la mayoría de las colonias de gaviotas
estudiadas se aislaron S. Enteriditis y S. Typhimurium, los dos serotipos más
importantes que causan enfermedades transmitidas por los alimentos en humanos. Es
destable la diferencia entre las distintas especies de aves portadoras de Campylobacter
o Salmonella. Las especies con hábitos coprófagos y/o carroñeros presentaron una alta
prevalencia de estas bacterias.
Las aves silvestres no entran en contacto con antimicrobianos de manera natural. No
es pues sorprendente que todos los aislados de Campylobacter procedentes de ànades
fuesen susceptibles a todos los antimicrobianos estudiados. Sin embargo, las cepas de
Salmonella y Campylobacter aisladas de gaviotas y aves de cría al aire libre
presentaron resistencia a varios antimicrobianos. Las principales resistencias fueron a
fluoro(quinolonas) y a tetraciclinas, lo que representa un problema de salud pública
importante puesto que éstos son los agentes más usados para tratar infecciones
entéricas humanas.
Se evaluó la diversidad genética de Campylobacter y Salmonella mediante ERIC-PCR y
PFGE. La gran diversidad de cepas de Campylobacter y Salmonella encontradas en aves
silvestres sugiere la existencia de más de una fuente de infección. Por otro lado, en
diversas ocasiones se detectó la misma cepa de Salmonella en diferentes colonias y
especies de gaviotas. Este resultado sugiere un origen común de la infección o una
dispersión de cepas de Salmonella mediante movimientos migratorios o de dispersión
de las gaviotas. La detección del mismo patrón PFGE de Salmonella Kottbus tanto en
aves domésticas como en gaviotas sugiere que existe una circulación de estas bacterias
entre aves de granja y aves silvestres. Sin embargo, se necesitan más estudios para
confirmarlo.
Los datos proporcionados en esta tesis confirman la importancia de las aves
domésticas y silvestres como portadoras y diseminadoras de Campylobacter y
Salmonella así como de resistencias antimicrobianas al ambiente, en el sur de Europa.
Es necesario mejorar los esfuerzos de vigilancia y desarrollar estrategias de control
adecuadas para reducir la exposición del ser humano a Campylobacter y Salmonella. / Campylobacter and Salmonella are the most important foodborne enteropathogenic
bacteria worldwide. Infections caused by these bacteria are of significant economic
and public health concern. Both bacteria have the ability to infect a variety of domestic
and wild animal species. The close contact between humans, domestic and wild
animals is an important factor contributing to human infections with these bacteria.
However, limited data exists on the occurrence, antimicrobial susceptibility and
genetic diversity of Campylobacter and Salmonella in wild birds and poultry reared
outdoors in southern Europe. Therefore, a wide sampling was performed in order to
assess the contribution of domestic (poultry reared outdoors) and wild birds
(waterfowl and seagulls) in the epidemiology and antimicrobial resistance of
Salmonella spp. and Campylobacter spp. in the western Mediterranean and eastern
Atlantic Ocean.
In these studies, we found that poultry reared outdoors, as well as certain waterfowl
species and seagulls (particularly Audouin’s gulls) are an important reservoir for
Campylobacter. The most common Campylobacter species isolated from poultry
reared outdoors and seagulls was C. jejuni, while from waterfowl was C. coli. On the
contrary, poultry reared outdoors and waterfowl seems not to be an important
reservoir of Salmonella spp, while seagulls (yellow-legged gulls and Audouin’s gulls) are
important carriers of this pathogen. A great diversity of Salmonella serotypes was
isolated from seagulls, some of them of important public health concern. The two
most important serotypes causing human food-borne disease, S. Enteriditis and S.
Typhimurium, were isolated in most of the studied seagull colonies. It is noteworthy
the differences of Campylobacter or Salmonella carriage among different birds species.
Those with coprophagic and/or scavenging habits showed a high occurrence of these
bacteria.
Wild birds do not naturally come into contact with antimicrobials. Thus, it was not
surprising the susceptibility to all of the antimicrobials tested of all Campylobacter
isolates from waterfowl. However, Salmonella and Campylobacter strains isolated from
seagulls and poultry reared outdoors showed resistance to several antimicrobial
agents. The main resistances found were to fluoro(quinolones) and tetracycline, which
is of public health concern, since these agents are the ones of choice to treat enteric
infections in humans.
Genetic diversity of Campylobacter and Salmonella was assessed by ERIC-PCR and
PFGE. The high diversity of Campylobacter and Salmonella strains found in wild birds
suggests bird infections by multiple sources. On the other hand, several common
Salmonella strains were detected in different seagull colonies and different seagull
species (yellow-legged gull and Audouin’s gull). This finding suggests a common origin
of infection or the contribution of seagulls to the spread of Salmonella strains by
dispersal or migrating movements. The detection of the same PFGE pattern of
Salmonella Kottbus in poultry reared outdoors and seagulls suggests a circulation of
the bacteria between farm and wild birds. However, more studies are needed in order
to confirm this.
The data provided in this thesis highlights the importance of domestic and wild birds as
carriers and dispersal agents of Campylobacter and Salmonella and antibiotic
resistance traits to the environment, in southern Europe. An improvement of
surveillance efforts and development of appropriate control strategies are needed in
order to reduce Campylobacter and Salmonella exposure to humans.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/133227 |
| Date | 11 April 2014 |
| Creators | Antillés Silva, Noelia |
| Contributors | Cerdà Cuéllar, Marta, Majó i Masferrer, Natàlia, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 205 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.004 seconds