Aquesta tesi esta composada per tres assaigs. Cadascún dels assaigs presenta investigació empírica original i independent analitzant els impactes de les connexions politiques sobre l’economia. Els articles fan una contribució significativa a aquesta literatura empírica, al mateix temps que subratllen les limitacions i desafiaments amb els que actualment s’enfronten els investigadors d’aquest camp. La recerca que aquí es presenta aplica desenvolupaments als metodes de recerca empirica que milloren la fiabilitat dels resultats.
En el segon capitol s’estima l’impacte d’un aconteixement sorpresa a nivell polític sobre els retorns financers del mercat espanyol. Això inclou els impactes específics en determinats sectors i empreses que estan connectades políticament. En els últims dies de la campanya electoral per les eleccions generals espanyoles de l’any 2004, atacs terroristes van causar la mort de 191 persones que viatjaven en tren a la capital del país, Madrid. Quatre dies mes tard, el partit a l’oposició va guanyar les eleccions generals, en contra de totes les prediccions i enquestes que s’havien fet anteriorment a l’acció terrorista. Aquest canvi d’expectatives presenta una oportunitat única per aplicar tècniques d’event study per contrastar hipòtesis de política econòmica. L’anàlisi mostra que les hipòtesis de captura de polítics per empreses, junt amb problemes d’agència en empreses privatitzades i amb dispersió accionarial, no són rebutjades per les dades.
En el tercer capítol, intento superar algunes de les limitacions de la recerca empírica en aquest camp, i exploro l’impacte de les connexions polítiques a les empreses en el rendiment empresarial. Ho faig fent servint les dos principals tècniques empíriques que es fan servir més comunment a la literatura economica: anàlisi centrat en establir les reaccions dels mercats financers a esdeveniments d’índole política; i anàlisi economètric de l’impacte de les connexions polítiques en el rendiment contable de les empreses. Els resultats de l’anàlisi indiquen que en els primers anys dels segle XXI, les connexions polítiques podrien haver tingut un impact negatiu sobre el rendiment de les empreses espanyoles. Tot i que els resultats basats en les reaccions dels mercats financers no són concloents, l’anàlisi economètric sobre mesures contables mostra una relació negativa i estadísticament significativa entre connexions polítiques i beneficis empresarials. Els resultats son consistents quan s’utilitzen diferents variables per mesurar el nivell de connexions polítiques, i també sota diverses especificacions economètriques que incloen regressions amb mètodes de variables instrumentals.
Finalment, el capítol 4 considera l’influencia del sector privat en les decisions preses des de l’administració pública. Això contrasta amb l’anàlisi presentat en els dos capítols anteriors i a la majoria de recerca empírica en aquest camp, on el que es considera es generalment l’impacte de les connexions polítiques sobre els resultats econòmics empresarials. L’anàlisi està basat en dades del Regne Unit sobre la concessió de subsidis a empreses per dur a terme recerca i desenvolupament. L’agència responsable de la concessió de subsidis al Regne Unit, la Technology Strategy Board, s’encarrega en primer lloc d’identificar àrees de prioritat tecnològica. Un cop aquestes arees són aprovades i dotades de recursos pel Govern, l’agència s’encarrega de convocar concursos i seleccionar les propostes guanyadores. Els resultats de l’anàlisi suggereixen que el programa de subsidis, tot i ser efectiu en corretgir alguns errors de mercat, està esbiaixat en la distribució dels subsidis cap a aquelles empreses que estan directament connectades amb l’agència. / This thesis is composed by three essays, each presenting independent and original empirical research on the impacts of political connections on the economy. This research makes a significant contribution to such empirical literature. It also highlights the limitations and challenges that are currently faced by researchers in this field and applies developments to the empirical methods which improve the reliability of results.
In Chapter 2 I estimate the impact of a surprise political event on the financial returns of the Spanish markets, including the specific impacts on selected sectors and politically connected companies. In the last days of the electoral campaign for the 2004 general election in Spain, on Thursday March 11th 2004, a series of simultaneous terror attacks caused the death of 191 persons in commuting trains in the capital Madrid. Four days later, the opposition party won the election, against all predictions that were made prior to the terror attacks. This change in expectations presents us with a unique opportunity to take advantage of event study techniques to test some politico-economic hypotheses. The analysis shows that such hypothesis of capture of politicians by firms, in itself and combined with agency problems in privatized firms with dispersed shareholdings, is not rejected by the data.
In Chapter 3, I undertake to overcome some of the constraints in the empirical literature by exploring the impact of political connections on firm performance by employing the two main empirical approaches that have been applied to ascertain the impact of connections on the performance of firms: analysis of financial markets reactions to political events; and econometric analysis of the impact of political connections on accounting-type measures of firm performance. The results of the analysis indicate that in Spain, in the first years of the 21st century, political connections may have had a negative impact on firms’ profits. Even though results from the financial markets-based analysis are inconclusive, the econometric analysis of accounting-based measures of performance shows a negative and highly statistically significant negative impact of political connections on firm’s performance. The results hold regardless of the particular variable or measure that is used to proxy for political connectedness, and under different considerations of the degree of connections that is considered. The results also hold when controlling for the potential endogeneity that may exist - whereas connections to politicians might result in better (worse) business performance, also changes in business performance might lead to higher (lower) connections.
Finally, Chapter 4 considers the influence of the private sector on decisions taken by the public sector. This is in contrast with chapters 2 and 3, and most of the empirical literature on political connections, which consider the impacts of politicians on the economic outcomes of the private sector. The analysis is based on UK data where as in most countries R&D grants are conceded in a beauty contest process. The Technology Strategy Board (TSB), the UK agency responsible for offering such grants, jointly with its funding Government Department, identifies technology and research priority areas, after which specific competitions are run and winning projects selected. The results suggest that whilst the R&D cooperative programme is to an extent effective in targeting the market failures it aims to address, its allocation of grants across the private sector is biased towards connected businesses, after controlling for company and sector specific factors.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/98340 |
| Date | 05 October 2012 |
| Creators | Castells, Pau |
| Contributors | Trillas, Francesc, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia Aplicada |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 174 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds