Le but de cette recherche est de mieux comprendre les fondements et enjeux sociopolitiques d’un processus d’aménagement linguistique, ainsi que de cerner le rôle que le fait linguistique peut avoir dans le processus de construction d’un système national et dans son fonctionnement et de quelle manière l’application d’une politique linguistique se révèle efficace.
Pour ce faire, nous procéderons à une étude comparative des cas concrets de la planification linguistique de la Catalogne et du Québec. Le choix des deux régions se base principalement sur le fait qu’elles représentent toutes les deux un type de nation « subétatique » au sein de laquelle la langue propre (le catalan et le français respectivement) s’est révélée être un élément clé de la représentation de l’identité collective, et qu’elle y possède à la fois un rôle symbolique et participatif. Cependant, la nature du conflit linguistique engendré par la cohabitation entre la langue propre et la langue de l’état (français-anglais/ catalan-espagnol) est visiblement perçu et traité de manière différente dans les deux régions. Donc, les environnements sociopolitiques et linguistiques québécois et catalans offrent à la fois des similitudes et des divergences qui mettent en relief certaines caractéristiques essentielles à la compréhension des mécanismes dans le développement d’une politique linguistique.
Les étapes de l’étude se divisent en trois : après une exposition de l’évolution de la théorie de la planification linguistique, seront abordés les moments et évènements historiques marquants, intimement liés au développement du sentiment nationaliste dans les deux régions, ce qui permettra par le fait même d’explorer les relations entre les entités « subétatiques » et étatiques: Québec/Canada et Catalogne/Espagne. Puis seront passés en revue les textes législatifs et juridiques et leur portée. C’est-à-dire que sera vue plus spécifiquement l’application concrète des politiques linguistiques dans les domaines de l’éducation, de l’immigration et des médias de communication. Finalement, au regard des recensements sociolinguistiques les plus récents, les relations seront établies entre les résultats statistiques de l’usage des langues dans les régions respectives et les moyens ayant été déployés dans le cadre de la planification linguistique. / The main purpose of this research is to achieve a better understanding of the basis and the socio-political issues in a language planning process, as well as define the function of the linguistic element in the development of a national system and in which way the application of a language politic is efficient.
To do so, we will make a comparative study of the concrete cases of Quebec and Catalonia. The selection of these two regions is based in the fact that they both portray “sub-state” nations in which the own language (French and Catalan respectively) is a key element to the representation of the collective identity which also plays a symbolic and participative role in it. However, the nature of the language dynamics generated by the contact between the own language and the state language (French-English/ Catalan-Spanish) is visibly perceived and treated differently in the two regions. Therefore, the socio-political and linguistic backgrounds of Quebec and Catalonia offer, simultaneously, similarities and differences that highlight essential characteristics to the understanding of the development mechanisms in a language policy.
The research work is divided into three parts: after the exposition of the evolution of the language planning theory, we will deal with the decisive historic moments and episodes, interwoven with the development of the nationalist belonging, which will lead us to explore the relationships between the “sub-state” and State entities: Quebec/Canada and Catalonia/Spain. Afterwards, we will review the legal and juridical texts and their fields of action. That is to say, we will see in particular the concrete application of the language policy in the sectors of education, immigration and the media. Lastly, in relation with the most recent socio-linguistic census, we will try to establish the connection between the statistical results of the language uses in the two regions and the means that were displayed as part of the language planning. / El objetivo principal de esta investigación es alcanzar una mejor comprensión de los fundamentos y de las cuestiones sociopolíticas de un proceso de planificación lingüística, así como intentar delimitar el papel que desempeña el hecho lingüístico en el proceso de construcción de un sistema nacional y su funcionamiento, y conocer en qué medida la aplicación de una política lingüística se revela eficaz.
Para ello, efectuaremos un estudio comparativo de la planificación lingüística en Quebec y en Cataluña, dos regiones que ejemplifican un tipo de nación “subestatal” en la cual la lengua propia (el francés y el catalán, respectivamente) constituye un elemento clave de la representación de la identidad colectiva y posee un papel a la vez simbólico y participativo. Sin embargo, la naturaleza de la dinámica lingüística engendrada por la cohabitación entre la lengua propia y la lengua del estado (francés-inglés/ catalán-castellano) es percibida y tratada de diferente modo en las dos regiones. Los ámbitos sociopolíticos y lingüísticos quebequense y catalán, por tanto, ofrecen a la vez similitudes y divergencias que ponen de relieve las características esenciales de la comprensión de los mecanismos en el desarrollo de una política lingüística.
El estudio se divide en tres etapas: después de la exposición de la evolución de la teoría de la planificación lingüística, recorremos los acontecimientos históricos determinantes, estrechamente vinculados con el desarrollo del sentimiento nacionalista en las dos regiones, lo que permitirá ver las relaciones entre las entidades “subestatales” y estatales: Quebec/Canadá y Cataluña/España. Después se revisan los textos legislativos y jurídicos, y su alcance, haciendo hincapié en la aplicación concreta de las políticas lingüísticas en los campos de la educación, de la inmigración y de los medios de comunicación. Finalmente, y de acuerdo con los censos sociolingüísticos más recientes, se establecen los vínculos que se trazan entre los resultados estadísticos del uso de las lenguas en las dos regiones y las medidas desplegadas en el marco de la planificación lingüística. / L’objectiu d’aquesta investigació és de comprendre millor els fonaments i apostes sociopolítiques d’un procés de planificació lingüística, així com de delimitar el paper que el fet lingüístic pot tenir en el procés de construcció d’un sistema nacional i en el seu funcionament, i de quina manera l’aplicació d’una política lingüística es revela eficaç.
Per fer’ho, procedirem a un estudi comparatiu dels casos concrets de la planificació lingüística de Catalunya i del Quebec. La tria de les dues regions es basa principalment en el fet que representen totes dues un tipus de nació «subestatal» en la qual la llengua pròpia (el català i el francès respectivament) s’ha revelat ser un element clau de la representació de la identitat col•lectiva i suposa a la vegada un paper simbòlic i participatiu. Tanmateix, la naturalesa de la dinàmica lingüística engendrada per la cohabitació entre la llengua pròpia i la llengua de l’estat (francès-anglès/ català-espanyol) és visiblement percebut i tractat de manera diferent a les dues regions. Per tant, els entorns sociopolític i lingüístic quebequès i català ofereixen a la vegada similituds i divergències que posen de relleu certes característiques essencials a la comprensió dels mecanismes en el desenvolupament d’una política lingüística.
Les etapes de l’estudi es divideixen en tres : després d’una exposició de l’evolució de la teoria de la planificació lingüística, s’hauran abordat els moments i esdeveniments històrics notables, íntimament vinculats al desenvolupament del sentiment nacionalista a les dues regions, el que permetrà explorar les relacions entre les entitats «subestatals» i estatals: Quebec/Canadà i Catalunya/Espanya. Després s’hauri passat revista als texts legislatius i jurídics i el seu abast. És a dir que, es veurà més específicament l’aplicació concreta de les polítiques lingüístiques en els àmbits de l’educació, de la immigració i dels mitjans de comunicació. Finalment, pel que fa als padrons sociolingüístics més recents, s’establiran les relacions seran establertes entre els resultats estadístics de l’ús de les llengües a les regions respectives i els mitjans que han estat desplegats en el marc de la planificació lingüística.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:LACETR/oai:collectionscanada.gc.ca:QMU.1866/3783 |
| Date | 01 1900 |
| Creators | Streicher-Arseneault, Valérie |
| Contributors | Pato, Enrique |
| Source Sets | Library and Archives Canada ETDs Repository / Centre d'archives des thèses électroniques de Bibliothèque et Archives Canada |
| Language | Spanish |
| Detected Language | French |
| Type | Thèse ou Mémoire numérique / Electronic Thesis or Dissertation |
Page generated in 0.0032 seconds