Thesis (Ph. D.)--City University of New York, 1992. / The manuscript is "known as the Cançoner de Barcelona"--V. 1, pt. 1. "This volume presents an edition of the unica in Barcelona M.454 as well as editions of a number of other works that are not easily accessible in modern publication"--V. 2, p. iv. Includes bibliographical references (v. 1, p. 412-442).

This thesis is a comparative analysis of nationalism in Quebec, Scotland, and Catalunya and the perspectives of nationalist parties towards questions of constitutional change within the broader Canadian, United Kingdom, and Spanish states. It is the goal of this thesis to analyse how minority national groups view themselves within the constitutional framework of multinational states and what arguments they make for greater recognition for their national communities. All of the nationalist parties under discussion argue that the distinct position of the minority national group is not sufficiently recognised within the state. How this recognition can be achieved is of primary concern to nationalists and shapes their approach towards constitutional dialogue. Nationalist parties adopt various approaches towards constitutional reform in an effort to achieve either a reform of the existing state or the secession of the minority national group's territory from the state. This thesis analyses these approaches as advocated by the parties themselves and by other political and academic participant-observers. In examining the Catalan, Quebecois, and Scottish cases this thesis compares the unique asymmetrical arrangements that each state has adopted as a means to accommodate the minority national groups. Many nationalists argue that this evolving asymmetry is insufficient to meet the goal of greater recognition, leading to their advocating various federal, con federal, and secessionist options. After considering the various constitutional options that are presented this thesis argues that promoting a higher degree of constitutional and administrative asymmetry is an effective means of bringing greater recognition to Scotland, Quebec, and Catalunya within the state. The qualitative analysis in this thesis is based upon original research and a review of available secondary source material. The original research consists largely of data obtained from personal interviews and from an analysis of party documents. The personal interviews were conducted in Scotland, Quebec, and Catalunya with political participant-observers, including members of nationalist parties and individuals involved in developing constitutional policy and with academic participant-observers who specialise in constitutional politics. The thesis is divided into four sections. The first section includes the introduction that outlines the research method and Chapter 1 that examines various theoretical approaches to nationalism. The second section lays the groundwork for the following two sections. It consists of chapters two to four, which examine the historical evolution of nationalism in Quebec, Catalunya, and Scotland from its antecedents to the late twentieth century, paying particular attention to the evolution of nationalist political thought. The third section consisting of chapters five to seven is the main analytical section. In each of these chapters the constitutional framework of each state and the nationalist response are analysed through an examination of constitutional documents and party manifestos, leaders' speeches, and other policy material. Data obtained from interviews is analysed here. The fourth and final section is made up of the conclusion and a comparative analytical chapter that draws the three cases together through an analysis of various constitutional options in the three multinational states.

Aquesta tesi ha tingut com a objectiu, l'estudi dels processos de funcionament institucional en el marc de l'actual sistema escolar i el papel que hi tenen els conflictes. S'ha fet un estudi integrat entre les estructures i les pràctiques socials. Bàsicament l'anàlisi es centra en les estructures contextuals, ja siguin generals o especifiques que tenen com a resultat una determinada acció col.lectiva.S'ha tractat de fer possible una anàlisi que integri les formes dinàmiques de l'anàlisi estructural amb la comprensió de l'acció dels subjectes socials implicats en el mon de l'educació formal. En la primera part he estudiat els modes de constitució de les principals formes que pren la vida col.lectiva, econòmica, politica, cultural, etc. i la seva manera d'influir en l'escolarització.El primer pas l'he fet repassant quatre elements que he considerat elementals per enmarcar l'acció político-social: Un estat democràtic, de benestar, subjecte a unes coordenades polítiques i econòmiques fruit de la transició, i amb una determinada manera d'entendre la planificació cara al futur.En la primera part es situa l'acció política-social en un Estat democràtic, de benestar, subjecte a una determinada visió de la planificació. En la segona part, en canvi, s'analitza l'educació com a acció político-social i sobretot el paper dels seus agents. L'interès d'aquest treball s'ha centrat en els aspectes relatius als efectes sobre l'estructura i l'organització del sistema escolar i, sobretot, en la composició de forces, el joc d'interessos i el conflicte entre diferents instàncies de poder: acadèmica-professional, local, familiar, empresarial, burocràtica-funcional, etc.En realitat, l'escola ha quedat subjecte a una imposició organitzativa que és el marc real que limita la seva lògica. Autors com H. Giroux (1), B. Bernstein(2) o M.W. Apple(3) aporten opcions enriquidores ja que tracten de recuperar l'espai de l'activitat humana sense perdre de vista les estructures on aquesta es desenvolupa. Expliquen els processos actius mitjançant els quals les persones perceben les relacions en les que estan inmersos, s'apropien dels significats que se'ls ofereixen i els reelaboren. Per això s'analitza des del punt de vista sociològic els conflictes i des d'aquesta perspectiva es destaquen les tensions que en l'escenari de l'escolarització tenen relevància i acaben configurant determinats conflictes d'interessos.És per això que s'ha tractat de registrar, en la part empírica que es situa en el final de la tesi, les estrategies dels diferents actors, els mecanismes concrets mitjançant els quals lea persones estructuren les seves relacions de poder i les regularitzen.La meva idea bàsica ha estat la d'anar dibuixant una alternativa fonamentada en valors públics, democràtics i col.lectius que situi el conflicte com un element necessari per a la vida en general i per al desenvolupament de l'educació formal en particular. D'aqui que hagi optat per tractar d'analitzar el procés que es desenvolupa entorn d'un suposat conflicte o conflictes d'interessos.En concret s'ha analitzat el procés conflictiu generat a partir de l'aplicació de la Reforma Educativa desenvolupada a partir de l'aprovació de la LOGSE (1990) en una comarca de Catalunya (El Bages, 120.000 hab.) i, en concret les accions, estrategies i posicions que han prof agonitzat els diferents actors socials després de fer-se públic el Mapa Escolar de Catalunya (1994).Per tant, he analitzat aquest procés dividint-lo en cinc apartats que m'han permès entendre els elements bàsics: Primer: com es defineix el procés públicament, com es manifesten les xarxes d'oposicions?; segon: com es desenvolupa, com es construeixen les posicions?; tercer: perquè existeix la necessitat de fer public el conflicte per a alguns i per a altres, en canvi, la seva arma és el silenci?; quart: quina simbologia pren el conflicte? Són les convocatòries públiques la mesura de la força? És la mostra del consens en l'interior dels grups? És la del silenci?; cinquè: que és i com es valora el resultat per cada grup en litigi?El joc dels actors en l'escenari és prou important per definir fins a quin punt té sentit l'acció dels subjectes i els efectes que provoca, les reaccions que genera i les pràctiques que comporta.Es des d'aquesta perspectiva que té sentit per a mi assajar instruments que ajudin a valorar i ubicar les posicions de cada actor i, en certa manera, arribar a detectar intencions i sobretot les conseqüències que se'n deriven.Les coordenades de l'escenari en el panorama de la comarca del Bages es sintetitzen en sis punts que són la plasmació en la realitat del que s'ha vingut assajant fins aquí:- En primer lloc ha aflorat el malestar existent d'algunes instàncies presents en la vida escolar i que són rellevants.- En segon lloc hi ha hagut l'oportunitat de donar a conèixer les posicions de cada un dels actors presents.- En tercer lloc s'ha vist fins a quin punt el poder real estava repartit entre les parts implicades.- En quart lloc ha estat un instrument de mesura i control de tots per tots.- En cinquè lloc s'ha consolidat en aquest escenari un moviment diferent a l'existent en èpoques passades i amb un contingut ideològic i simbòlic ben diferent.- Finalment s'ha evidenciat la importància que té l'educació el lloc que es mereix en l'àmbit local i comarcal.BIBLIOGRAFIA ESMENTADA:(1) GIROUX, H.A. Educación y ciudadanía para una democracia critica: Más allá de lo trivial."Revista Aula" Núm.1, Págs. 77-80. Barcelona, 1992.(2) BERNSTEIN, B. (1990). Poder, Educación y Conciencia. Barcelona: El Roure.(3)APPLE, M. H. (1989). Maestros y textos. Madrid: Paidos / MEC. / The aim of this thesis was to study the processes of institutional functioning in the framework of the present school system and the role of contents. An integrated study has been performed of the structures and social practices. The analysis is basically centred on the contextual structures, be they general or specific, that give rise to a determinate collective action.An attempt has been made to facilitate an analysis that would integrate the dynamic forms of structural analysis with an understanding of the action of the social subjects involved in the world of formal education. In the first part, politico-social action is situated in a democratic welfare state subjected to a determinate vision of planning. In the second part, in contrast, education is analyzed as a politico-social action, with special attention to the role of its agents. To this end the conflicts are analyzed from the sociological perspective, and emphasis is laid on the tensions that appear in the context schooling and that may give rise to determinate conflicts of interest.For this reason an attempt has been made to record the strategies of the various actors and the specific mechanisms by which they structure and regulate their power relationships. This is outlined in the empirical part of the study, which appears at the end of the thesis.In particular, an analysis has been performed of the conflict generated by the application of the educational reform deriving from the LOGSE (1991) in one country (comarca) of Catalonia (El Bages, 120.000 inhabitants). Special attention is paid to the actions, strategies and positions adopted by the various social actors following the publication of the School Map of Catalonia ("Mapa Escolar de Catalunya", 1994).

El área estudiada comprende las regiones de Igualada, Manresa, Vic y Girona, desde la Conca de Barberà hasta la playa de Pals, en el Mediterráneo. De las subclases Paleotaxodonta y Pteriomorphia se han reconocido un total de 14 familias, 27 géneros (44 especies y 10 indeterminables específicamente). De ellas, 20 especies se citan por primera vez en esta área y 3 especies son endémicas. Frente a otros bivalvos, presentan casi siempre la concha.Las especies se hallan predominantemente en litologías detríticas finas y calcáreas. En su mayoría eran epifaúnicas y semiinfaúnicas. De las pocas infaúnicas, su modo de fijación era diverso. Predominantemente, habitaban la parte alta de la zona infralitoral, entre la marea baja y los 50 m de profundidad. Aguas con salinidad normal. Los géneros habitan actualmente en latitudes tropicales o templadas.En cuanto a la edad de las unidades que las contienen, la asociación de especies indica que es dificil discernir una edad luteciense o bartoniense, si bien las unidades inferiores contienen mayor número de especies lutecienses y las unidades superiores, especies bartonienses. La mayoría de los géneros tienen representantes actuales.La asociación de especies de dichas unidades inferiores muestra gran similitud con las del Luteciense de las cuencas del W europeo. La de las superiores con el Bartoniense de Aquitania y Biarritz. Ambas, con las del Priaboniense de Italia y Balcanes. / The area studied includes the regions of Igualada, Manresa, Vic and Girona, from the Conca de Barberà zone to the Pals beach, on the Mediterranean coast.14 families and 27 genera (44 species and 10 of undeterminable species) of the subclasses Paleotaxodonta and Pteriomorphia (bivalves) have been recognised. 20 of those species have been reported for the first time in this area and another 3 are endemic. Unlike other bivalves, the great majority of them keep the shell.The species are predominantly found in fine, calcareous detrital lithologies. Most of the species were epifaunal or semi-infaunal. The few infaunal species present in the area had diverse fixation systems. For the most part, they dwelled in the upper part of the infralittoral zone, between the low tide and 50 m deep, in waters of normal salinity. The genus dwell in tropical or temperate latitudes.As for the age of the units that contain them, the association of species shows that it is difficult to discern Lutetian or Bartonian age; although the presence of Lutetian species is higher in lower units, and the Bartonian species appear in a larger number in upper units. Most of the genuses have representation nowadays.The association of species found in the lower units shows a great similarity to those of the Lutetian of the west European basins. The one found in the upper units, bears resemblance to the Bartonian of Aquitanie and Biarritz. Both associations show similarities to those found in the Italian and Balkan Priabonian.

La tesi doctoral, que desglossa amb gran documentació i rigor un objecte d'estudi original, analitza el desenvolupament del cable a Espanya i Catalunya partint dels casos internacionals més destacats i significatius: Estats Units d'Amèrica, França, Bèlgica i el Regne Unit. L'autor reflectéis similituts i divergències entre els casos espanyol i català i els models internacionals. A més, també es demostren les particularitats del cas català en el marc espanyol. Les tres variables per guiar l'estudi de cada cas són la societat civil, l'evolució legislativa i la indústria. Espanya i Catalunya presenten en aquest sentit semblances amb els Estats Units d'Amèrica, ja que l'impuls del cable procedeix de la societat civil, en un àmbit eminentment local i en un context d'al·legalitat per la innovació del sector. La dissecció de la realitat internacional del cable i dels referents teòrics per al desenvolupament d'aquesta tecnologia (la millor actualment arran de la interactivitat, la creació de riquesa i ocupació i la dinamització del mercat i de la indústria) és fonamental per aprofundir en les aplicacions a Espanya i Catalunya. El cas català, en el context d'Espanya, presenta com a pedres angulars el consens, el reequilibri territorial i una estructura peculiar d'actors. Operadors (Menta i Telefònica Cable Catalunya), el Comissionat per a la Societat de la Informació, Localret, el CAC, el CECABLE i altres investigacions i institucions configuren un panorama procliu al cable. A més, Catalunya acull uns 60 operadors de cable històric (de cable coaxial i nascuts en època d'al·legalitat), censats en la tesi i estudiats amb detall.Tanmateix, el desenvolupament del cable a Catalunya presenta retards en l'extensió, una realitat que respon a factors com les discrepàncies entre els inversors. Per tant, certes semblances amb els referents internacionals i una estructura peculiar caracteritzen el cable català i l'espanyol. / The doctoral thesis, which is focused with a great documentation and rigour in an original study matter, analizes the development of cable in Spain and Catalonia from the international most important and significative cases: the United States of America, France, Belgium and the United Kingdom. The author establishes similarities and divergences between the Spanish and Catalan cases and the international models. Furthermore, he also shows the particularities of the Catalan case in the Spanish framework. The three variables to guide the study of each case are the civil society, the legislative evolution and the industry. Spain and Catalonia present in this sense similarities with the United States of America, because the launch of cable proceeds from civil society, in a local framework, and in a landscape of allegality caused by the innovation in the sector. The dissection of the international cable reality and the theoric references for the development of this technology (the best nowadays thanks to interactivity, the creation of richness and job and the dinamization of the market and industry) is essential to go ahead in the applications in Spain and Catalonia. The Catalan case, in the framework of Spain, presents as a essential aspects the consensus, the territorial equilibrium and a peculiar structure of actors. Operators (Menta and Telefònica Cable Catalunya), Comissionat per a la Societat de la Informació, Localret, CAC, CECABLE and other researches and institutions configurate a situation which tends to cable. Furthermore, Catalonia has 60 historia cable operators (of coaxial cable and born in allegality era), collected in the thesis and studied with detail.However, the development of cable in Catalonia presents delays in the extension, a reality which responds to factors like discrepancies among investors. Then, some similarities with the international references and a singular structure characterize the Catalan and Spanish cable.

La tesi doctoral porta a terme una descripció i una anàlisi del procés de gestació a finals dels anys setanta, el naixement els primers vuitanta i les transformacions de la televisió local a Catalunya fins a la tardor de 2005, moment en què s'implanta efectivament la Televisió Digital Terrestre (TDT) local al Principat.Es tracta d'una aproximació a un procés complex que aporta, per primera vegada, una descripció completa de l'evolució de la televisió local des del seu naixement fins la implantació d'una nova tecnologia de transmissió del senyal televisiu, la TDT. La tesi identifica i descriu quina són els canvis, quins actors els introdueixen i quins vectors guien la transformació de la televisió local catalana. Així mateix, l'estudi aporta elements interpretatius que permeten entendre com es produeixen aquests canvis, quins elements els fan possibles i, per tant, perquè es gesta, perquè neix i perquè evoluciona l'objecte d'estudi.En aquest sentit, la tesi aporta nous elements, tant descriptius com interpretatius, sobre la televisió local respecte de la investigació precedent sobre el fenomen. La dimensió temporal de la recerca feta permet (re)situar en el context de l'evolució diferents moments i aspectes de l'objecte d'estudi que ja havien estat estudiats prèviament. / The doctoral thesis provides a description and analysis of the process of gestation at the late seventies, birth at the beginning of the eighties, and transformation of local television in Catalonia until the autumn 2005, when local Digital Terrestrial Television (DTT) is implanted effectively in Catalonia.The thesis approaches to a complex process and provides, for the first time, a complete description of the evolution of the local television since its birth until the establishment of a new broadcasting technology of the television signal, the DTT.The thesis identifies and describes the changes occurred, what actors introduce them, and the vectors guiding the transformation of the local Catalan television. Likewise, the study provides interpretative elements allowing the understanding of these changes, the elements that made them possible and, therefore, why the object of study was gestated, born and evolved.In this sense, the thesis provides new elements, descriptive as well as interpretative, about local television regarding previous research on the phenomenon. The temporal dimension of the research undertaken allows to (re)locate, within the context of its evolution, the different moments and aspects of the object of study that have been previously studied.

No description available.

Aquesta tesi estudia el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. La primera part estudia el context general en el que s'inscriu la recerca. S'hi analitzen en primer terme les evolucions de l'agronomia en els segles XVI i XVII com a antecedent més immediat i com a punt de sortida del que s'esdevindrà durant el segle de les llums. Tot seguit es descriuen els principals eixos del debat agronòmic a l'Europa i l'Espanya de la Il·lustració, marc en el que s'encaixa el cas català. La segona part aborda les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. El primer capítol està dedicat a la Direcció d'Agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona I el segon aborda la creació i els primers anys de l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona.La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar. S'hi presenten dos grans subapartats: un que aborda les propostes entorn dels conreus i l'altre que tracta les iniciatives tecnològiques. En aquesta part del treball s'estudien aspectes com la introducció de nous conreus, el perfeccionament de cultius com la vinya i les estratègies d'intensificació productiva com els adobs o la maquinàrua agrícola.El treball es clou amb una anàlisi del paper del bosc i la seva explotació en relació amb l'activitat agrícola. En aquest capítol es fa un repàs a les idees que sobre el bosc es tenien durant el període estudiat i com aquestes idees van concretar-se entre els agrònoms catalans.Pel que fa a les realitzacions concretes de les propostes dels agrònoms estudiats, el lector no trobarà massa exemples que les certifiquin. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat estudiar la literatura agronòmica generada i no tant la plasmació concreta del que s'hi proposava. D'aquí la focalització en els trets més teòrics del que va representar el moviment agronòmic i agrícola del segle XVIII a Catalunya. La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científicotècnica que es va produir paral·lelament a les tan estudiades transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment si que va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest treball. / This thesis studies the agronomic movement in Catalonia during the period of the Enlightenment. A study of the sources mentioned in the bibliography clearly shows the existence of a speech whose core ideas were the promotion and modernisation of agriculture. Starting from this observation, a working hypothesis has been built up which plans to demonstrate that the Catalan agronomic movement of the Enlightenment period, though it possessed certain specific features which gave it its own identity, followed the guidelines of its European counterpart from the institutional, human and also technical point of view.The work is divided into three parts. The first part studies the general context in which the research is set. The evolution of agronomy in the 16th and 17th century is analysed in the first place both as the most immediate antecedent and also as the starting point of what would take place during the 18th century. Then the core points of the agronomic debate in Europe and Spain during the Enlightenment are described to give a framework to the case of Catalonia.The second part approaches the central questions of the research: the institutionalisation of agronomy during the Enlightenment in Catalonia. The first chapter is dedicated to the Direcció d'Agricultura (Director of Agriculture ) of the Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona ( the Royal Academy of Natural Science and Art of barcelona). The second chapter deals with the setting up and early years of l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç (the School of Agriculture and Botany of the Chamber of Commerce of Barcelona).The third part details and analyses the technical and methodological proposals which the institutions and the studied agronomists advocated. Two major subsections are presented: one talks about the proposals concerning crops and the other deals with technological initiatives. In this part of the work, aspects such as the introduction of new crops, the perfecting of plants such as the vine and strategies for intensive production like fertilisers and agricultural machinery are studied. The study ends with an analysis of the role of the woods and their exploitation in connection with agricultural activity. This chapter includes a summary of the ideas about the woods which were held during this period and how these ideas became more specific among Catalan agronomists.The reader will not find many examples to confirm specific work / experiments carried out by the studied agronomists. The aim of this research has been the study of the literature written about agronomy and not the actual carrying out of the projects. Therefore this work focuses on the most theoretical features of the agronomic movement and agriculture in Catalonia in the 18th Century.What is new about this work is that it clearly shows the existence of a scientific and technological movement which developed parallel to the often studied transformations of the Catalan countryside in the 18th Century. Although this movement was not specific to the Catalan society of the time, it did represent a current of opinion and a desire to transform within the budgets of scientific and technical renovation. Subjects like the teaching of agriculture, the invention of new agricultural machinery, new methods of farming or the fight to prevent plant diseases are some of the things that the reader will find in the pages of this work.

La presente tesis tiene como objetivo general el estudio sanitario, en Cataluña, del jabalí (Sus scrofa), especie de fauna salvaje de gran importancia desde el punto de vista cinegético. La realización del seguimiento sanitario de esta especie es indispensable puesto que puede actuar como reservorio de enfermedades que comparte tanto con el cerdo doméstico, como con otras especies salvajes e incluso con el hombre (zoonosis). Para evaluar el estado de salud del jabalí es importante definir sus rangos de referencia hematológicos y bioquímicos, además de determinar las seroprevalencias de las principales enfermedades que pueden afectarle. Entre los años 2005 y 2009, se llevó a cabo, por un lado, la determinación de los rangos de referencia hematológicos y de bioquímica sanguínea de 60 jabalís capturados con jaula trampa y, por otro, el estudio serológico de 273 animales. Los parámetros hematológicos analizados fueron el recuento total de eritrocitos, la concentración de hemoglobina (Hb), el valor hematocrito (HTC), el volumen corpuscular medio (VCM), la concentración media de hemoglobina (CMH), la concentración corpuscular media de hemoglobina (CCMH), el recuento de plaquetas y el recuento total y diferencial de leucocitos. Los parámetros bioquímicos determinados fueron: glucosa, colesterol, triglicéridos, bilirrubina, lactato, creatinina, urea, fosfatasa alcalina (FA), aspartato aminotransferasa (AST), creatina cinasa (CK), lactato deshidrogenasa (LDH), alanina aminotransferasa (ALT), sodio, potasio, cloro, proteínas totales y cortisol. En los sueros de los jabalís se investigó la presencia de anticuerpos frente al virus de la Peste Porcina Clásica (VPPC), virus de la Peste Porcina Africana (VPPA), virus de la Enfermedad Vesicular Porcina (VEVP), virus del Síndrome Respiratorio y Reproductivo Porcino (VSRRP), virus de la Enfermedad de Aujeszky (VEA), virus de la Influenza Porcina (VIP), Circovirus Porcino tipo 2 (CVP2), Parvovirus Porcino (PVP), Mycoplasma hyopneumoniae, Erisypelotrix rusiopathiae, Salmonella spp, Brucella suis y Toxoplasma gondii. Los factores que se han tenido en cuenta en el estudio estadístico fueron la edad (jóvenes: 6-12 meses; adultos: >12 meses) y el sexo, y en el estudio serológico, además, la zona geográfica (Norte: Pirineo - PIR; Centro: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac - SLM; Sur: Reserva Nacional de Caza dels Ports de Tortosa i Beseit - PTB). No se observaron diferencias estadísticamente significativas entre sexos para ninguno de los parámetros hematológicos ni bioquímicos estudiados. Los valores de Hb, HTC, VCM, HCM, CCMH, linfocitos y eosinófilos del grupo de jóvenes fueron inferiores a los del grupo de adultos. Cuando se compararon los factores sexo y edad a la vez, la Hb en el grupo de machos jóvenes fue inferior a la del grupo de machos adultos, y los valores de los linfocitos del grupo de hembras jóvenes fueron superiores a los del grupo de hembras adultas. Los valores de colesterol, FA y proteínas totales mostraron diferencias significativas entre individuos jóvenes y adultos, y la FA también entre hembras jóvenes y adultas. En 28 de las 256 muestras (10.9%) se detectaron anticuerpos frente a Brucella spp. La seroprevalencia en SLM fue superior (28.6%) en comparación con PIR (7.5%) y PTB (0.9%). En SLM, no se encontraron diferencias entre machos y hembras pero la seroprevalencia fue superior en adultos (42%) en comparación con los jóvenes (12.5%) y crías (0%). De 14 jabalís seropositivos de SLM, se pudo obtener muestras de bazo para cultivo microbiológico, aislándose de un macho adulto el biovar 2 de Brucella suis. Cuatro jabalís fueron positivos frente a VPPC, pero se descartó el resultado mediante un test de neutralización vírica y se comprobó una reacción cruzada frente al Virus de la Enfermedad de la Frontera. Frente a VPPA y VEVP los resultados obtenidos fueron negativos. La detección de anticuerpos frente al resto de patógenos fue: VSRRP 3% (8/266), VEA 0.8% (2/253), VIP 6.4% (17/266), CVP2 64.6% (176/270), PVP 56.3% (146/266), M. hyopneumoniae 25.1% (71/266), E. rusiopathiae 5.3% (14/262), Salmonella sp. 11.3% (30/263), y T. gondii 43.5% (114/261). En SLM se detectó una presencia de anticuerpos significativamente superior de VIP y M. hyopneumoniae, y una menor prevalencia de E. rusiopathiae respecto a las otras dos áreas de estudio. En PTB se detectó una prevalencia superior de PVP, Salmonella sp. y CVP2. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre sexos. En los jabalís adultos se detectó una presencia de anticuerpos estadísticamente superior a la de los jóvenes y las crías frente a PVP, VIP y M. hyopneumoniae, y en los jóvenes frente a Salmonella sp. respecto a los adultos y las crías. En el caso concreto de M. hyopneumoniae se detectó su presencia mediante PCR junto con el aislamiento de Streptococcus suis, en una cría de jabalí encontrada muerta en SLM. Los datos obtenidos en el estudio de los parámetros hematológicos y de bioquímica sanguínea son similares a los ya publicados en la especie y en el cerdo doméstico; sin embargo, se aportan valores para los diferentes grupos de edad. Por otro lado, dentro del estudio sanitario, el aislamiento de Brucella suis biovar 2 en un jabalí confirma la presencia de la infección en el noreste de España. La caracterización de una cepa similar a las del centro y este de Europa puede indicar la introducción ilegal de jabalís de esos países. La seroprevalencia elevada frente a determinados agentes patógenos en el jabalí en Cataluña, hace necesaria la continuidad del estudio sanitario. / The general goal of the present thesis is the study of the health status of the wild boar (Sus scrofa) in Catalonia, species of wild fauna of great importance from the cynegetic point of view. The realization of a disease surveillance of this species is indispensable since it can act as reservoir of diseases that shares with the domestic pig, as well as with other wild species and even with the man (zoonoses). To evaluate the health status of the wild boar it is important to define the reference range for the different haematological and biochemical parameters in addition to determine the seroprevalence of the major diseases that can affect this specie. Between years 2005 and 2009, it was determine the reference range for the haematological and biochemical parameters using 60 wild boars captured with a box-trap. At the same time, it was carried out the serological study of 273 animals. The analyzed haematological parameters were the total red blood cell count, the haemoglobin concentration (Hb), the haematocrit value (HTC), the mean corpuscular volume (MCV), the mean haemoglobin concentration (MHC), the mean corpuscular haemoglobin concentration (MCHC), the total platelet count, and the total and differential count of leucocytes. The biochemical parameters determined were: glucose, cholesterol, triglycerides, bilirubin, lactate, creatinine, urea, alkaline phosphatase (AP), aspartate aminotransferase (AST), creatine kinase (CK), lactate dehydrogenase (LDH), alanine aminotransferase (ALT), sodium, potassium, chloride, total proteins and cortisol. In the serums of the wild boars was investigated the presence of antibodies against Classical Swine Fever virus (CSFV), African Swine Fever virus (ASFV), Swine Vesicular Disease virus (SVDV), Porcine Reproductive and Respiratory Syndrome virus (PRRSV), Aujeszky’s Disease virus (ADV), Swine Influenza virus (SIV), Porcine Circovirus type II (PCV2), Porcine Parvovirus (PPV), Mycoplasma hyopneumoniae, Erisypelotrix rhusiopathiae, Salmonella spp, Brucella suis and Toxoplasma gondii. The factors taken into account in the statistical study were the age (young: 6-12 months; adult: >12 months) and the sex, and in the serological study it was also considered the geographical zone (North: Pyrenees - PYR; Centre: Natural Park of Sant Llorenç del Munt i l’Obac - SLM; South: National Hunting Reserve of Ports of Tortosa and Beseit - PTB). Statistically significant differences between sexes were not observed for any of the haematological or biochemical parameters studied. The values of Hb, HTC, MCV, MHC, MCHC, lymphocytes and eosinophils of the young group were inferior to those of the adult group. When the factors sex and age were compared at the same time, the Hb in the group of young males was inferior to that of the group of adult males, and the values of the lymphocytes of the group of young females were superior to those of the group of adult females. The values of cholesterol, AP, and total proteins showed significant differences between young and adults, and the AP also among young and adult females. In 28 of the 256 samples (10.9%) were detected antibodies in front of Brucella spp. The seroprevalence in SLM was superior (28.6%) in comparison with PYR (7.5%) and PTB (0.9%). In SLM, differences between males and females were not found but the seroprevalence was superior in adults (42%) in comparison with the young group (12.5%) and piglets (0%). Samples from spleen were obtained for microbiological cultures from 14 seropositive wild boars of SLM. Brucella suis biovar 2 was isolated from an adult male. Four wild boars were positive in front of CSFV, but the result was discarded after a viral neutralization test showed that it was a cross reaction with a Border Disease Virus. No antibodies against ASFV and SVDV were detected. The detection of antibodies against the rest of the pathogens was: PRRSV 3 % (8/266), ADV 0.8% (2/253), SIV 6.4% (17/266), PCV2 64.6% (176/270), PPV 56.3% (146/266), M. hyopneumoniae 25.1% (71/266), E. rhusiopathiae 5.3% (14/262), Salmonella sp. 11.3% (30/263), and T. gondii 43.5% (114/261). In SLM it was detected a significantly superior presence of antibodies against SIV and M. hyopneumoniae, and a minor prevalence of E. rhusiopathiae with respect to the other two areas of study. In PTB a superior prevalence of PPV, Salmonella sp. and PCV2 was detected. Statistically significant differences between sexes were not found. The presence of antibodies in front of PPV, SIV and M. hyopneumoniae was statistically superior in the adult wild boars that of the young and piglet groups. On the contrary, in the young group the presence of antibodies in front of Salmonella sp. was superior to the adult and the piglet groups. In a young wild boar found dead in SLM, it was detected the presence of M. hyopneumoniae through a PCR test together with the isolation of Streptococcus suis. The data obtained in the study of the haematological and biochemical parameters are similar to the data already published for the species and for the domestic pig; however, values are brought for the different age groups. On the other hand, in the sanitary study, the isolation of Brucella suis biovar 2 in a wild boar confirms the presence of the infection in the northeast of Spain. The characterization of a strain similar to those of the Centre and East of Europe can indicate the illegal introduction of wild boars from these countries. The elevated seroprevalence of some pathogenic agents in the wild boar in Catalonia makes the continuity of the sanitary study necessary.

La tesi presenta les conseqüències de l' intervencionisme de l'administració del general Franco en la indústria i el comerç català durant la segona guerra mundial. La guerra civil espanyola no va suposar per a Catalunya danys considerables per als equipaments industrials existents. En canvi, aquelles maquinàries o matèries primeres que les noves autoritats van considerar que s'havien utilitzat per a finalitats bèl·liques van ser confiscades i traslladades a d'altres zones d'Espanya, especialment al nord. Per això el punt de partida de, per exemple, la indústria metal·lúrgica catalana va resultar ser pitjor que en altres sectors.Les implicacions de la política exterior del Nou Estat així com els mecanismes del mercat negre i de l' intervencionisme van afectar el territori espanyol amb caràcter general . Però no van afectar l'estructura econòmica catalana. El sector tèxtil i el metal·lúrgic varen continuar dominant les activitats industrials. De tota manera la distribució del poder econòmic ,a l'interior dels esmentats sectors, es possible que patís alteracions importants. De 1939 a 1942 els empresaris catalans -una altra vegada amos dels mitjans de producció- es van llançar a satisfer la demanda continguda durant la guerra civil. Jugant amb aquesta demanda , amb el règim de preus taxats i amb les oportunes ocultacions de gèneres van aconseguir mantenir una constant pujada de preus. En el cas del tèxtil -conseqüents amb el comportament de la demanda- els fabricants desplaçaren els majoristes en la distribució de mercaderies.Les transaccions comercials es realitzaven rigorosament en metàl·lic i al comptat, atès que la majoria de les vegades es realitzaven de forma fraudulenta.El mercat negre també va donar ales al camp català. La mà d'obra emprada abans en la construcció es va desplaçar en bona mesura a la recerca de feines agrícoles, més remunerades i amb majors possibilitats d'aconseguir aliments, en uns moments en què per a una gran part de la població el que importava era sobreviure. A partir de 1943 quan el curs de la guerra mundial semblava ja decidit es va començar a parlar d'"indústries de guerra" i d'"indústries de pau". Per "indústries de guerra" s'entenien aquelles que havien nascut a Espanya i a Catalunya a l' abric de la contesa mundial i que constituïen un pèssim exemple de substitució d'importacions per la mala qualitat dels productes i els deficients mètodes de producció emprats. Davant d'aquest fenomen existien les indústries més tradicionals afectades greument per la falta de matèries primeres i menys proclius a explotar una situació que es considerava passatgera. Però la conjunció d'aquestes forces econòmiques tradicionals amb aquelles que detenien els ressorts polítics del Nou Estat va ser gairebé total. La Guerra Civil era encara massa present ' i l'actitud dels Aliats durant i en acabar la Segona Guerra mundial no va fer més que reforçar aquesta situació econòmica i social. / La tesis presenta las consecuencias del intervencionismo de la administración del General Franco sobre la industria y el comercio catalán durante la segunda guerra mundial.La guerra civil española no comportó para Cataluña daños considerables en los equipamientos industriales existentes. En cambio, aquellas maquinarias omaterias primas que las nuevas autoridades consideraron que se habían utilizado para fines bélicos fueron incautadas y trasladadas a otros puntos de España, especialmente el Norte, con lo que el punto de partida de, por ejemplo, de la industria metalúrgica catalana resultó ser peor, en términos relativos, que en otros sectores.Las implicaciones de la política exterior del Nuevo Estado así como los mecanismos del mercado negro y del intervencionismo afectaron el territorio español con carácter de generalidad. Pero no afectaron la estructura económica catalana. El sector textil y el metalúrgico continuaron dominando las actividades industriales. De todas maneras la distribución del poder económico ,en el interior de los sectores citados, pudo haber sufrido alteraciones importantes.De 1939 a 1942 los empresarios catalanes -otra vez dueños de los medios de producción- se lanzaron a colmar la demanda contenida durante la guerra civil. Jugando con dicha demanda , con el régimen de precios tasados y con las oportunas ocultaciones de géneros lograron mantener una constante subida de precios.En el caso del textil , consecuentes con el comportamiento de la demanda- los fabricantes desplazaron a los mayoristas en la , distribuci6n de mercancías.Las transacciones comerciales se realizaban rigurosamente en metálico y al contado, tanto más cuanto que la mayoría de las veces se realizaban de forma fraudulenta.El mercado negro alentó también el campo catalán. La mano de obra empleada . normalmente en la construcción se desplazó sensiblemente en busca de faenas agrícolas, más remuneradas y mayores de posibilidades de conseguir alimentos, en unos momentos en los que para una gran parte de la población lo que importaba era sobrevivir.A partir de 1943 cuando el curso de la guerra mundial parecía ya decidido se empezó a hablar de "industrias de guerra" y de "industrias de paz". Por "industrias de guerra" se entendía aquellas que habían nacido en España y en Cataluña al calor de la contienda mundial y que constituían un pésimo ejemplo de substitución de importaciones por la mala calidad de los productos y los deficientes métodos de producción empleados. Frente a este fenómeno existían las industrias más tradicionales afectadas gravemente por la falta de materias primas y menos proclives a explotar una situación que se consideraba pasajera. Pero la conjunción de estas fuerzas económicas tradicionales con aquellas que detentaban los resortes políticos del Nuevo Estado fue casi total. La Guerra Civil estaba aún demasiado presente ' y la actitud de los Aliados durante y al acabar la Segunda Guerra mundial no hizo más que reforzar el fenómeno. / This work deals with the consequences of General Franco's interventionism over the Catalan trade and industry during the second World War.The Spanish civil war did not represent considerable damages to the existing industrial equipment in Catalonia. However, those machineries or raw materials considered by the new authorities as having been used during the civil war were confiscated and moved to other parts of Spain, especially to the North. As a consequence the starting and development of the Catalan metallurgical industry was, in relative terms, way behind of other sectors. The implications of the new state foreign policy, the mechanisms of the black market and the interventionism severally affected Spain as a whole. But they hardly had an impact over the Catalan economic structure. The textile sector and the metallurgic sector continued dominating the industrial activities. However the distribution of the economic power , inside the quoted sectors, may have suffered important alterations. From 1939 to 1942 the Catalan employers -once again owners of the means of production- tried actively to fulfill the demand contained during the civil war.Dealing with the aforementioned demand, with the price controls and with the black market, all these factors allowed to sustain and control a constant rise in prices. In the textile manufacturing sector, consistent with the behavior of the demand, manufacturers moved to become wholesalers as well .The commercial transactions were carried out rigorously in cash, as most of them were fraudulent deals. The black market encouraged also the Catalan agriculture. A lot of people moved from building activities to the agricultural jobs, better remunerated and with better possibilities to get direct nourishment, at a time when an important part of the population were struggling with starvation. From 1943 on, when the fate of the II W W seemed already decided, people spoke about "industries of war" and "industries of peace". The first ones were Spanish or Catalan shops created during the II World War. They became an abominable example of import substitution industries due to the bad quality of the products and the scare use of production methods. Next to this phenomenon, some traditional industries became severely affected by the lack of raw materials and less proned to exploiting a situation condemned to come to an early end. The collusion of these traditional economic forces with those born inside the New State was almost unavoidable. The Civil War was still too much present and the attitude of the Allies during and after of the Second World War contributed to reinforce this social and economic situation.