Aquesta tesi estudia el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. La primera part estudia el context general en el que s'inscriu la recerca. S'hi analitzen en primer terme les evolucions de l'agronomia en els segles XVI i XVII com a antecedent més immediat i com a punt de sortida del que s'esdevindrà durant el segle de les llums. Tot seguit es descriuen els principals eixos del debat agronòmic a l'Europa i l'Espanya de la Il·lustració, marc en el que s'encaixa el cas català. La segona part aborda les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. El primer capítol està dedicat a la Direcció d'Agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona I el segon aborda la creació i els primers anys de l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona.La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar. S'hi presenten dos grans subapartats: un que aborda les propostes entorn dels conreus i l'altre que tracta les iniciatives tecnològiques. En aquesta part del treball s'estudien aspectes com la introducció de nous conreus, el perfeccionament de cultius com la vinya i les estratègies d'intensificació productiva com els adobs o la maquinàrua agrícola.El treball es clou amb una anàlisi del paper del bosc i la seva explotació en relació amb l'activitat agrícola. En aquest capítol es fa un repàs a les idees que sobre el bosc es tenien durant el període estudiat i com aquestes idees van concretar-se entre els agrònoms catalans.Pel que fa a les realitzacions concretes de les propostes dels agrònoms estudiats, el lector no trobarà massa exemples que les certifiquin. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat estudiar la literatura agronòmica generada i no tant la plasmació concreta del que s'hi proposava. D'aquí la focalització en els trets més teòrics del que va representar el moviment agronòmic i agrícola del segle XVIII a Catalunya. La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científicotècnica que es va produir paral·lelament a les tan estudiades transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment si que va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest treball. / This thesis studies the agronomic movement in Catalonia during the period of the Enlightenment. A study of the sources mentioned in the bibliography clearly shows the existence of a speech whose core ideas were the promotion and modernisation of agriculture. Starting from this observation, a working hypothesis has been built up which plans to demonstrate that the Catalan agronomic movement of the Enlightenment period, though it possessed certain specific features which gave it its own identity, followed the guidelines of its European counterpart from the institutional, human and also technical point of view.The work is divided into three parts. The first part studies the general context in which the research is set. The evolution of agronomy in the 16th and 17th century is analysed in the first place both as the most immediate antecedent and also as the starting point of what would take place during the 18th century. Then the core points of the agronomic debate in Europe and Spain during the Enlightenment are described to give a framework to the case of Catalonia.The second part approaches the central questions of the research: the institutionalisation of agronomy during the Enlightenment in Catalonia. The first chapter is dedicated to the Direcció d'Agricultura (Director of Agriculture ) of the Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona ( the Royal Academy of Natural Science and Art of barcelona). The second chapter deals with the setting up and early years of l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç (the School of Agriculture and Botany of the Chamber of Commerce of Barcelona).The third part details and analyses the technical and methodological proposals which the institutions and the studied agronomists advocated. Two major subsections are presented: one talks about the proposals concerning crops and the other deals with technological initiatives. In this part of the work, aspects such as the introduction of new crops, the perfecting of plants such as the vine and strategies for intensive production like fertilisers and agricultural machinery are studied. The study ends with an analysis of the role of the woods and their exploitation in connection with agricultural activity. This chapter includes a summary of the ideas about the woods which were held during this period and how these ideas became more specific among Catalan agronomists.The reader will not find many examples to confirm specific work / experiments carried out by the studied agronomists. The aim of this research has been the study of the literature written about agronomy and not the actual carrying out of the projects. Therefore this work focuses on the most theoretical features of the agronomic movement and agriculture in Catalonia in the 18th Century.What is new about this work is that it clearly shows the existence of a scientific and technological movement which developed parallel to the often studied transformations of the Catalan countryside in the 18th Century. Although this movement was not specific to the Catalan society of the time, it did represent a current of opinion and a desire to transform within the budgets of scientific and technical renovation. Subjects like the teaching of agriculture, the invention of new agricultural machinery, new methods of farming or the fight to prevent plant diseases are some of the things that the reader will find in the pages of this work.

El desenvolupament de la cirurgia moderna va venir determinada per un increment en la demanda de personal sanitari per tal d'atendre els soldats dispersos en els diferents fronts oberts arreu d'Europa. Els Reials Col·legis de Cirurgia són les institucions sanitàries de la Il·lustració més importants que va impulsar la monarquia borbònica espanyola.El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, fundat el 1760, va ser el segon col·legi creat a Espanya en una àrea geogràfica peninsular fronterera amb França. Des que la monarquia borbònica va clausurar les universitats catalanes el 1714 i va fundar la Universitat de Cervera, l'única institució capaç d'atorgar graus acadèmics universitaris en disciplines relacionades amb la salut a Catalunya era el Col·legi barceloní. Fins i tot els estudiants de medicina de la Universitat de Cervera havien de cursar l'anatomia al col·legi de Barcelona.El programa acadèmic que es va instaurar en els nous col·legis de cirurgia era diferent de la formació tradicional de caire gremial establerta per als cirurgians i barbers. Els nous físics-cirurgians no només volien conèixer sobre terapèutica sinó que estaven igualment atrets per l'anatomia, la fisiologia, i la patologia; en general, els interessava tot allò que fes referència a allò que anomenaven economia corporal. A finals del segle XVIII i principis del XIX, cirurgians, metges i farmacèutics es van reunir en la "Facultat Reunida", i a mitjan del segle XIX, la Facultat de Medicina de la restablerta Universitat de Barcelona va poder atorgar títols de llicenciat en medicina i cirurgia. Per tant, s'ha de considerar de cabdal importància la condició de cirurgià-metge dels programes docents dels nous col·legis de cirurgia espanyols, entre els quals es trobava el barceloní.En aquest context, les regulacions del col·legis de cirurgia van proposar una nova forma de transmissió del coneixement -alhora que un nou mètode pedagògic-. Les ordenances van establir la celebració de "juntes literàries", sessions periòdiques en què els catedràtics del col·legi presentaven dissertacions davant del claustre de professors i els alumnes. Els manuscrits corresponents a les dissertacions del col·legi de Barcelona s'han preservat fins a l'actualitat i han constituït la font primària d'aquesta recerca, la qual ha examinat el rol i la recepció de les noves ciències aplicades a l'art de curar en el període comprés entre els anys 1760 i 1808.L'anàlisi de la documentació ha posat de manifest que la química i la física experimental estaven força presents a les dissertacions del col·legi barceloní. Aleshores, la química començava a ser considerada una professió, una activitat útil que disposava dels seus propis canals de difusió -articles, llibres de text, etc.- En aquest sentit, la memòria de la tesi doctoral dona testimoni de la presència de la química en els actes acadèmics del col·legi de cirurgia, així com també de la crucial capacitat explicativa que aquest saber aportava per elucidar els processos que tenien lloc en l'economia corporal, en la salut i en la malaltia, en un context mèdico-quirúrgic. Cal destacar, a títol d'exemple, que la memòria deixa ben palès com l'estudi dels aires, la química pneumàtica, travessa les fronteres de la química, la física i la medicina.La memòria es fa ressò dels pros i els contres, les controvèrsies suscitades de molts dels tòpics presentats a les sessions (introducció de la vacuna a Espanya, els tumors, el galvanisme, la sífilis, etc.), debats que es troben en aquesta important sèrie documental. Les juntes literàries s'han de contemplar com a pràctiques de comunicació i transmissió del coneixement científic adreçades als alumnes i també a audiències més generals. Aquesta activitat de divulgació del coneixement, cal entendre-la igualment com a fòrum de legitimació professional, d'actualització i d'intercanvi de sabers davant d'experts professionals de la cirurgia i la medicina a la Catalunya de la Il·lustració.Paraules clau: Il·lustració, Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, ciències mèdiques. / The development of modern surgery was driven by the increasing demand for well-trained medical personnel able to attend the soldiers in the several fronts opened in Europe. The Royal Colleges of Surgery are seen as the more important enlightened medical institutions created by the Spanish Borbonic monarchy.The Royal College of Surgery of Barcelona was the second such college created in Spain, founded in 1760. Its Catalan location placed it near French and among Spanish military forces. It is relevant to take into account that from 1714, the Borbonic monarchy had closed all the universities in Catalonia - the University of Barcelona included - for political reasons, and built a new university in the more remote town of Cervera. The only institution in the principality where an academic degree related to health could be obtained was the Royal College of Surgery of Barcelona. Indeed, the students of medicine from the University of Cervera had to practise anatomy in the College. The academic programme developed in the new colleges of surgery was different from the traditional formal education for surgeons. The new physician-surgeons trained there not only were interested in therapeutics but also wanted to know as much as possible about the body's anatomy and physiology, being as they were in competition with its pathology. As a result of this, at the end of the 18th century and the early 19th century, surgeons, physicians and pharmacists were gathered together in the so-called 'Facultad Reunida', which experienced several organisational problems during the following years. Eventually, in the middle of the 19th century, surgeons and physicians were rejoined in the University of Barcelona's Faculty of Medicine when this university had its rights and funding reinstated. But it is important to take into account the dual condition of the physician-surgeons trained in the College of Barcelona.In this setting, a new form of transmission of knowledge - and indeed a new method of teaching - was proposed in the regulations of the new colleges of surgeons in Spain. These regulations established the 'junta literaria': a dissertation would be read and then criticised in a public session with both the students and the board of professors of the college. It is important to stress that these manuscripts are available in the archives and constitute the most important primary source of my research, which examines the role and the reception of the new sciences applied to healing arts.This documentation makes it clear that chemistry and experimental physics came to be especially prominent in the dissertations expounded at the Royal College of Surgery of Barcelona. Chemistry should be considered as a professional, liberal, useful activity, with a continuum from research papers, reviews and textbooks to its proper diffusion. In this sense, my work aims to show how chemistry was included in the academic programmes of the Spanish Royal Colleges of Surgery, and how chemistry in this medical-surgical context could have been a crucial tool to understand the unexplained processes that happened in the human body, in sickness and in health. The development of the study of airs crossed the boundaries between chemistry, physics and medicine.The pros and cons, the controversies aroused by several topics given at the sessions (vaccine, tumours, galvanism, syphilis, etc.), are already present in this important set of documents. The juntas literarias (literary meetings) have provided an extremely rich set of sources, which should be considered as scientific communication practices - as well as a means of exchanging experiences - addressed to the students and other interested audiences. This activity of diffusion of knowledge therefore could be contemplated as a forum from which professional legitimation could be obtained by a peer-reviewing process in front of all the components of a college board.Key words: Enlightenment, medical sciences, Royal College of Surgery of Barcelona.

La memoria pone en evidencia el extraordinario número de plantas y de conocimientos sobre plantas que procedentes de los diversos territorios coloniales españoles, como México, Cuba y Filipinas, confluyeron en Valencia a finales del siglo XVIII y principios del XIX. La botánica valenciana no quedó al margen de la botánica colonial: contribuyó a la introducción de nuevas plantas exóticas en Europa y a la apropiación de nuevos conocimientos para la botánica europea. Las diferentes instituciones de gobierno y el conjunto de la sociedad civil valenciana se esforzaron en averiguar las posibles aplicaciones económicas de las nuevas especies vegetales exóticas que llegaban de las colonias. La Universidad de Valencia instituyó dos cátedras de botánica en las que se estudiaban todas las plantas, no sólo las medicinales, y estableció un nuevo jardín botánico que albergó plantas de diversos lugares del mundo. También los arzobispos de la diócesis valenciana crearon un jardín botánico en Puçol, en el que crecieron numerosas especies vegetales que llegaban principalmente de América. Finalmente, la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia fomentó ensayos de aclimatación con las nuevas plantas exóticas y estudios sobre la conveniencia de su introducción como nuevos cultivos. La memoria confirma la gran importancia que tuvo el interés generalizado por las nuevas plantas exóticas en la consolidación de la botánica como disciplina científica en la sociedad valenciana y, en general, en aquellas sociedades europeas con posesiones coloniales durante la época moderna.La biografía del médico valenciano Vicente Alfonso Lorente y Asensi (1758-1813) ha constituido el eje principal de la investigación. Lorente fue catedrático de botánica de la Universidad de Valencia, director del nuevo jardín botánico universitario, colaborador en la creación y conservación del jardín botánico de Puçol, miembro de la Real Sociedad Económica valenciana y, a excepción de Antonio José Cavanilles y Simón de Rojas Clemente, el autor valenciano con mayor producción impresa sobre plantas de su época. / The dissertation evidence the extraordinary number of plants and knowledge about plants coming from Spanish colonial territories, as México, Cuba and Filipinas, met in Valencia at the end of the 18th century and the beginning of the 19th century. The Valencia botany does not keep out of the colonial botany: it contribute to the introduction of new exotic plants to Europe and to the appropriation of new knowledge to the European botany. Government institutions and the whole civil Valencia society made an effort to find out the possible economical applications of the new exotics plants coming from colonies. The University of Valencia established two chairs of botany involving the all knowledge about vegetable species, not only about medicinal plants. Also, it built a new Botanical Garden containing plant around the world. Archbishops of Valencia established other Botanical Garden in Puçol, which contains numerously American plants. Finally, the Valencia Real Economical Society of Friends of Country promoted the acclimatized experiments of new exotic vegetable species and the inquiry about its introduction as a new crop. The dissertation corroborates the significance of the new exotic plants general concern in the botany consolidation as scientific discipline at Valencia society and, generally, at Europeans societies with colonial possessions during the late modern age.The biography of Valencia doctor Vicente Alfonso Lorente y Asensi (1758-1813) constitutes the main line research. Lorente was professor of botany at University of Valencia, director of the university Botanical Garden, one of the keepers of Puçol Botanical Garden, fellow of Valencia Real Economical Society and, after Antonio José Cavanilles and Simón de Rojas Clemente, the Valencia author with more botanical printed production at that time.