La evolución de Internet, así como el desarrollo técnico de soportes digitales ha expandido el consumo audiovisual por múltiples plataformas. Ante estos cambios es preciso preguntarse acerca de la transformación organizativa y productiva de los medios de comunicación. El propósito de esta tesis es conocer cómo se desarrollan las prácticas productivas cross-media televisivas, determinar sus implicaciones organizativas y evaluar el impacto de las herramientas tecnológicas en el proceso de producción digital y multiplataforma. La producción cross-media se define como un sistema de trabajo creado para facilitar la interacción funcional entre individuos y herramientas en una organización. Esta interacción se realiza a través de recursos técnicos y cognitivos que configuran redes diversas. Esta investigación es el resultado de un estudio de caso en el período 2007-2010 sobre Televisió de Catalunya (TVC), pionera en España por su desarrollo tecnológico, y el análisis de sus programas Club Super 3, 3xl.cat, Loops! y Ritmes.clips, elegidos en razón al estudio de la oferta como casos representativos de desarrollo multiplataforma. Los resultados se presentan en dos apartados que dan cuenta del problema a nivel organizacional y productivo de acuerdo con las perspectivas teóricas de Actor Network Theory (ANT) y la cultura empresarial. Los datos fueron extraídos a partir de un estudio de la oferta multiplataforma y de un análisis etnográfico que incluye observación participante, entrevistas y análisis de documentos. El análisis global de TVC indica que la estructura organizacional de la cadena no se ha alterado profundamente para asumir las tareas que demanda la producción cross-media porque una parte importante de las tareas se han derivado a otras empresas filiales de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Con relación a la oferta multiplataforma notamos que Internet ejerce un papel central, el teletexto prácticamente no ha evolucionado, el desarrollo de aplicaciones interactivas para TDT se ha suspendido y los contenidos específicos para su consumo por teléfonos móviles está en estado embrionario. Descubrimos que la cultura organizacional en el nuevo entorno cross-media se halla en una fase inicial de transformación, en la cual los valores socialmente manifiestos todavía no se han incorporado totalmente a las presunciones de los profesionales y al ordenamiento general de la producción. El análisis de la elaboración de programas demuestra que no se encuentra un sistema de producción cross-media como tal, sino varios y siempre cambiantes, de acuerdo con las configuraciones y las circunstancias propias de cada caso. El estudio de los programas permite detectar tres maneras diferentes de llevar a cabo la producción cross-media en razón a la configuración de sus grupos, sus mecanismos de coordinación y sus flujos productivos, que denominamos como redes de producción concentrada, mixta y dispersa. En razón al grado de vinculación de los equipos que participan en la producción encontramos tres niveles de asociación: interacción, cooperación e integración. El primero, describe un flujo de información a través de tareas no coordinadas, inconscientes, e involuntarias. El segundo, alude a una asociación entre equipos coordinada, consciente y voluntaria; y el tercero, sucede a partir de la relación de complementariedad coordinada, consciente y voluntaria durante todas las fases de producto, desde la creación de la idea hasta su puesta en marcha. / The evolution of Internet and the technical development of digital media have extended audiovisual consumption to multiple platforms. Given these changes, there is a need to ask about transformations of organizations and production in broadcasters. The aim of this thesis is to find out how cross-media television production practices are developed, to determine their organizational implications and to evaluate the impact of digital technology in the multi-platform production process. Cross-media production is defined as a system of work created to facilitate functional interaction between individuals and tools in an organization. This interaction takes place through technical and cognitive resources that configure different networks. This research is the result of a case study over the 2007-2010 period of Televisió de Catalunya (TVC), a pioneer in Spain in terms of technological development, and an analysis of its programs Club Super3, 3xl.cat, Loops! and Ritmes.clips, which were selected for this study due to their being representative cases of multi-platform development. The results are presented in two sections that depict the problem at an organizational and production level in accordance with the theoretical perspectives of the Actor Network Theory (ANT) and organizational culture. The data were extracted from a study of the multi-platform offer and an ethnographic study that included participant observation, interviews and the analysis of documents. The overall analysis of TVC indicates that the organizational structure of the channel has not been greatly altered by the assumption of tasks that require cross-media production because a large amount of the work has been derived from other subsidiary companies of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). In relation to the multi-platform services and contents offered, we have noted that Internet plays a central role, teletext has barely developed and the progress of interactive applications for Digital Terrestrial Television (DTT) has been suspended, and that the specific content for mobile phone consumption is still at an embryonic stage. We have discovered that organizational culture in the new cross-media environment is undergoing transformation, in which socially manifested values have yet to be totally incorporated in the assumptions of professionals or the general order of production. The analysis of the creation of programs shows that there is no cross-media production system as such, but rather various and ever-changing ones, in accordance with the inherent configurations and circumstances of each case. The study of programs has made it possible to detect three different ways of undertaking cross-media production in terms of the configuration of its groups, its coordination mechanisms and its production flows, which we have called concentrated, mixed and dispersed production networks. In terms of the level of association between the teams that participate in the production, we have found three levels of association: interaction, cooperation and integration. The first describes a flow of information through uncoordinated, unintentional and involuntary tasks. The second refers to a coordinated, intentional and voluntary association between teams and the third occurs on the basis of a coordinated, intentional and voluntary complementary relation throughout all phases of the product, from the creation of the content until it is broadcast.

L'estudi té com a objectiu l'anàlisi de les transformacions del poblament i de l'organització territorial a la Catalunya Central entre els segles VI i XI, és a dir, des de l'extinció de l'imperi d'occident fins a la consolidació de l'ordre feudal imposat a partir de la conquesta de la zona per part dels comtes d'Osona, Cerdanya i Urgell. Amb aquesta finalitat, es planteja una recerca fonamentada principalment en dades arqueològiques, obtingudes de manera directa o en base a treballs aliens, sense renunciar en cap moment a l'estudi comparat de les fonts textuals i del registre toponímic. Així, i a través d'un recorregut cronològic, s'analitzen diversos jaciments de diferents èpoques, natura i característiques, intentant definir quines són les principals pautes diacròniques d'ocupació i organització del territori. En una primera part, que abraça el període entre els segles VI i IX, l'anàlisi es focalitza inicialment en la desaparició del sistema tradicional de poblament rural provinent del món romà, representat per les grans explotacions corresponents a villae amb un fundus associat, per caracteritzar tot seguit els assentaments dels segles següents, on s’observa el predomini d’establiments definits per diversos àmbits habitualment envoltats per un recinte i associats de forma recurrent a premses, seguint una orientació econòmica que ja mostraven aquelles villae baiximperials. En paral·lel, es comprova com la presència d’esglésies en aquesta època es redueix a casos comptats que habitualment cal associar als centres territorials del moment, a la vegada que s’aporten algunes dades incipients que denoten l’ocupació d’establiments en alçada, sovint sobre restes anteriors d’època protohistòrica o ibèrica. En tot cas, destaca la identificació d’un gran nombre de necròpolis que cal associar al període i que constitueixen el reflex material més evident del poblament altmedieval, delatant un procés de dispersió que es perllonga durant tot el període. Encara dins aquesta primera part, l’anàlisi de la toponímia i de les fonts escrites, àrabs i llatines, constitueix la base per identificar la implantació d’una xarxa d’establiments de caràcter públic i fiscal associats a la conquesta musulmana, tot seguint un plantejament desenvolupat en altres àrees geogràfiques per altres autors i per nosaltres mateixos. Finalment, les mateixes fonts escrites ens serveixen per plantejar una hipòtesi en relació al marc polític que es desenvolupa en aquesta àrea durant bona part del segle IX, quan aquesta es manté segons sembla relativament al marge dels comtats carolingis i dels districtes andalusins. En la segona part, centrada en els segles X-XI, s’analitza el procés de conquesta i expansió comtal sobre aquests territoris, tot destriant els diversos tipus d’establiments que es desenvolupen a partir d’aquest moment. Així, en un primer apartat s’estudien, tant des d’una vessant arqueològica com textual, els enclavaments vinculats al poder, principalment esglésies i fortificacions, i el seu paper en la construcció del nou ordre social que representa la gestació del feudalisme. Per altra banda, es dedica especial atenció a la caracterització arqueològica dels assentaments rurals del moment i a les instal·lacions productives que s’hi troben. / This study has its main goal in analyzing the transformations on the settlement pattern and the territorial organization in the area of central Catalonia between the 6th and the 11th centuries; this is, from the end of the Western Roman Empire to the arrival of the feudalism to the area after the conquest by the counts of Osona, Cerdanya and Urgell. Accordingly, an archaeological-based research has been completed through both own and alien data, although written sources and toponymic register have been utilized as well. Thus, throughout a chronological journey, several archaeological sites from different phases, nature and character are analyzed in order to define which are the principal diachronic guidelines of occupation and organization of the territory. In the opening section, which covers the period from the 6th to the 9th centuries, we first stress out the issue of the end of the traditional system of roman rural settlement, exemplified by the villae and fundus pair, and then we characterize the settlements from the next centuries, when it is observed the presence of several-room-establishments which are often surrounded by perimeter walls and are recurrently associated to presses, following the economic path of the late roman villae. At the same time, the existence of churches in this historic context is reduced to a few examples, surely related to the territorial centres, and some new data is given about the reoccupation of protohistoric settlements placed in altitude. Anyway, it is remarkable the high number of necropolis found in this region, one of the most reliable evidences of the early medieval settlement. Still in this first section, toponymic and written sources are used in order to identify public and fiscal establishments related to the islamic conquest, following some other authors’ lead as we have also done somewhere else. Finally, we utilize written sources to present an hypothesis on the political frame developed in this area during the 9th century, when the region maintains its independence from the Carolingian counties and the Andalusian districts. In the second section, focused on the 10th-11th centuries, we deal with the process of conquest and expansion by the counts in this area. On one hand, we try to identify the new type of settlements related to that time frame. In order to achieve so, establishments related to power, such as churches and fortifications, are studied both through archaeological and written evidences, as well as their new role in the construction of a new social order represented by the formation of feudalism. On the other hand, we pay special attention to the archaeological description of the rural settlements of this moment and their productive facilities.

No description available.

No description available.

Entre el mes de desembre de 1938 i el de febrer de 1939 es va desenvolupar la darrera gran batalla entre les forces lleials i les rebels, de la guerra civil espanyola. Al novembre de 1938 les tropes republicanes tornen a passar l’Ebre, a les posicions que ocupaven al mes de juliol, finalitzant la batalla iniciada per les forces del GERO, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental. En aquests moments Catalunya és el més feble dels territoris de la República. Amb les seves unitats militars força gastades pels recents combats al Segre, al Noguera Pallaresa i a l’Ebre. I amb poques possibilitats de rebre reforç de la zona de Madrid o València: impossible per terra i molt difícil per via marítima. Un important objectiu, feble i aïllat de forces amigues. Al Cuartel General del Generalísimo hi ha el propòsit d’iniciar noves operacions en aquest escenari amb un plantejament estratègic organitzat en tres fases. Primer pretenen destruir la capacitat operativa de l’exèrcit enemic. Avançant amb rapidesa cap a l’est superant les dues línies fortificades, entre els Pirineus i la Mediterrània: la L-1 i L-2. Tot seguit caldrà tallar les comunicacions amb França, ocupant la franja territorial de la frontera des del Pallars fins l’Empordà. Barcelona restarà isolada. No podrà resistir massa temps el setge i s’haurà de rendir. El general Franco encomana aquesta missió a les unitats de maniobra de l’Exèrcit del Nord sota comandament del ministre i general Fidel Dávila. Una gran força armada, la més gran de tota la guerra reunida per avançar fins l’ocupació de tota Catalunya. Sis cossos d’exèrcit i més d’un miler de peces d’artilleria. Morters, antitancs, armes automàtiques, blindats... Gairebé tota l’aviació centrada en recolzar l’atac i l’armada amb la missió d’exercir el bloqueig marítim. L’objectiu més feble alhora que força important contra el més fort dels exèrcits. Ben armat i amb una bona proporció de forces de xoc entre les seves files i unitats de veterans que ja saben com fer la guerra. El discurs de la tesi es recolza en la documentació militar escrita per l’exèrcit atacant. Com van pensar, preparar i executar la maniobra. L’alt estat major central escollirà l’escenari de les operacions i prepararà la campanya. I encarregarà a l’Exèrcit del Nord la realització de la maniobra. Aquest organitzarà els seus sis cossos d’exèrcit per complir les ordres de l’alt comandament. Les unitats d’infanteria que els componen informaran de les notícies, dels fets de la jornada. Del que han fet per complir les ordres. Aquestes informacions fan el camí de tornada fins arribar al lloc de comandament central. Segons les novetats rebudes hi haurà noves instruccions, correccions, enhorabones o esbroncades depenent del l’èxit en la batalla. Podem recrear el dia a dia de la campanya militar al llarg de tot el front de guerra a Catalunya en forma de diari. Les notícies dels combats, els moviments de les tropes pel territori, les baixes, presoners i botí de guerra. / Between December 1938 and February 1939 was developed the last big battle between the loyal forces and revels in the framework of the Spanish civil war. In November 1938 the republican troops crossed Ebro River again, recovering to the same positions occupied in July, and ending the battle begun by ORAG’s forces, The Oriental Region’s Armies Group. At those moments Catalonia is the weakest territory under the control of the Republic. Catalonia military units are spoiled because of the recent battles in Segre, Noguera Pallaresa and Ebre areas, and they have few possibilities of receiving reinforcements from Madrid or Valencia areas: impossible by foot and with large difficulties by maritime lines. Spoiled and isolated from their friend forces, these military units were an important war objective. At the Generalísimo Headquarters, the intention is to initiate new operations in this area with a strategic approach, organized in three phases. First, they are going to try to destroy the operative capacity of the enemy. Moving their troops fast to the East and overcoming both strengthened lines between the Pyrenees and the Mediterranean: L-1 and L-2. Afterwards, the communications with France must be cut, occupying the entire border from the Pallars to Empordà area. Due to these operations Barcelona will stay isolated, and won’t be able to resist the siege for a long time. Barcelona will have to come to terms (subdue, give up). General Franco entrusts this mission to North Army units under control of General-minister Fidel Dávila. Those units were the biggest forces assembled during the war, and its aim was to advance up to the total occupation of Catalonia. The force was composed by six army corps and more than one thousand of pieces of artillery. Mortars, antitank and automatic armament, armoured cars…, in addition the whole aviation was focussed in this assault and the navy centred on the maritime blockade. The weakest and most important objective versus the strongest army with many elite corps, volunteers and mercenaries, all of them well trained and experienced. The argument of the thesis is supported by military documentation written by the attacking army. Those documents allow us to know how they thought, prepared and executed the operation. The High Central Commandant will choose the operations scenery and will prepare the military campaign, entrusting it to the North’s Army. The North Army will organise its six army corps to fulfil the orders. Infantry units will inform about the news and daily events of the war. All this information will go back to the Central Commandant, which will take news decisions and orders depending of the evolution of the events. We are able to recreate daily events about Catalonia war phase in the shape of a diary. News of the battles, troop’s movements, soldiers fallen in combat, prisoners and the war earnings captured to the enemy.

Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són "Asteraceae" (73) i "Poaceae" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són "Amaranthus" (18), seguit de "Coryza", "Oenothera" i "Solanum" (8).En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europai del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular. / This doctoral thesis is about the allochthonous flora of Catalonia (NE Spain) over a 40.000 square kilometre area. A chapter with a general approach on allochthonous species, main introduction types (deliberately -as ornamental or food plants-, or accidentally -as contaminants of crops, wool, etc.-), criteria to decide the status (alien or native) of a species, and a compendium of the different kind of classifications and of the several terms existing in this flora is given.The biggest part of this thesis is the catalogue which includes 461 alien vascular taxa (2 Pteridophyta and 459 Spermatophyta). Families, genera and species are in alphabetical order. For each taxon the synonymy, chromosome number, original distribution, time of introduction to Europe, Catalonia..., is given.The composition and distribution of Catalan exotic flora have been subjected to considerable change at different ages, mainly in consequence of commercial exchanges. New agricultural technologies such as the use of herbicides and the cleaning of seeds have resulted in the retreat of a large number of Arqueophyta and the increase of a series of recently introduced plants which are capable of succeeding in a wide range of environmental conditions. The majority of Arqueophyta are natives of the Middle-East and Central and Western Asia, whereas at present the more recently introduced species come mostly from the American continent.

La tesi que es presenta té un doble objectiu: descriure la composició i la dinàmica pigmentària de les poblacions bentòniques, i així mateix descriure les poblacions d'algues que es troben en el riu, analitzant la seva dinàmica i relacions ecològiques amb els factors medio-ambientals.Han estat determinats un total de 357 tàxons a la flora d'algues del riu Ter. La major part d'ells són diatomees (60.5%), mentre que clorofícies, cianofícies, rodofícies, xantofícies, euglenals i crisofícies són, en ordre decreixent, menys abundants. La major part de les espècies observades són bentòniques, i alguna d'elles planctònica. De manera circumstancial també s'han trobat organismes pertanyents a altres grups d'organismes (bacteris, fongs) que sovintegen en els mateixos ambients.La clorofil.la dominant en les comunitats del bentos és la clorofil.la A. Les formes de degradació de la clorofil.la observades en les poblacions del Ter són clorofil.les i feofòrbids, mentre que les feofitines són quasi inexistents. Els continguts de clorofil.la a activa són màxims a la primavera i a l'estiu, i mínims a l'hivern. En el riu, aquests valors són més elevats sota dels embassaments i a la desembocadura, i tenen el seu valor més baix en les estacions de capçalera del Ter i del Freser. Sembla existir una estreta relació entre els valors de clorofil.la que s'observen en el riu i la mineralització de les aigües i el cabal.Els valors de la biomassa en el riu i la seva evolució longitudinal han estat estudiats durant dos moments de màxima concentració de clorofil.la a, a la primavera i a l'estiu. La biomassa (g C/m2) és més important a la primavera que a l'estiu. Mentre que a la primavera la biomassa i la quantitat de clorofil.la a estan afavorides per la temperatura i l'augment del fotoperíode, a l'estiu es dóna un estancament de les poblacions i, a més, els nutrients poden actuar com a limitants.A les capçaleres del Ter i del Freser, així com en molts dels afluents, es troben poblacions incrustants ben constituïdes, formades principalment per cianofícies i clorofícies, d'aspecte i composició diferent segons les variacions en la mineralització de l'aigua, la disponibilitat de nutrients, la intensitat del corrent i de la llum. Aquestes incrustacions desapareixen quan el grau d'eutròfia de les aigües és important. La composició química elemental de les incrustacions sembla dependent de la composició mineralògica i química dels indrets sobre els quals es disposen. Molt sovint sobre d'aquestes incrustacions creixen poblacions de diatomees i clorofícies, allí on el corrent no ho impedeix.És posible distingir diversos tipus de poblacions en el fitobentos del riu Ter: les que ocupen ambients subaeris (fonts, regalims), les de les capçaleres del Ter i del Freser (principalment incrustants i Hydrurus), les de capçaleres silíciques de muntanya mitjana (amb poblacions incrustants poc desenvolupades i abundància de diatomees), les de capaçalera en aigües netes i carbonatades (amb formacions incrustants molt desenvolupades), les que es troben en estacions de muntanya baixa i aigües alcalines (principalment Cladophora i diatomees), les que habiten en les aigües poc ràpides i poc mineralitzades de l'eix del riu (diatomees dels gèneres Navícula, Nitzschia i Gomphonema), i les que poden resistir condicions d'elevada mineralització i fins i tot de poI.lució (variación simplificada de la població anterior).A la desembocadura del riu Ter, i en algun altre tram del riu, es forma una comunitat fitoplanctònica força pobra, que registra una forta influència del bentos i una certa escassedat d'elements genuïnament planctònics.L'estudi de la dinàmica de les poblacions de diatomees en nou punts de l'eix del riu, durant un cicle anual, ha posat de manifest que la mineralització de les aigües i la poI.lució són els factors més determinants en la distribució de les espècies. Les poblacions de la part superior del riu són de baixa diversitat, i a mesura que incrementa la mineralització de les aigües van guanyant en complicació. L'aparent linealitat que generaria l'increment de la mineralització aigües avall es trenca a causa de l'aparició de focus de poI.!ució, que actuen simplificant les poblacions i afavorint unes poques espècies resistents. Els embassaments actuen millorant la qualitat de les aigües i afavoreixen una altra comunitat diferent a la d'aigües amunt.Així mateix, s'han comparat les poblacions de diatomees de l'eix del riu Ter amb les que es troben en l'eix del Llobregat. La flora dels dos rius és molt semblant, però les poblacions difereixen en la seva composició específica. Mentre que a les capçaleres dels rius són anàlogues, les del tram mig i baix són força diferents, principalment a causa de l'efecte depurador i renovador dels embassaments en el Ter i de l'aparició de sals en el Llobregat.També s'ha estudiat la dinàmica en un punt de la conca del Ter, el riu Gurri, en un tram d'aigües netes i molt mineralitzades. En aquest indret s'ha detectat una flora extraordinàriament diversa (125 tàxons), formada principalment per diatomees. Durant el període d'estudi s'ha observat una successió en les poblacions a mesura que el cabal és menys important (a conseqüència de l'estiatge) i augmenten les quantitats de clorurs en solució, i que s'ha traduït en una substitució progressiva (des de l'hivern a l'estiu) d'espècies d'aigües mineralitzades per altres d'aigües salabroses.La mesura de les distàncies paramètriques, referides a la distància geogràfica real entre les estacions, pot ser utilitzada per a descriure les discontinuïtats que es produeixen en el riu. La distància entre les estacions i l'alteració de la seva seqüència natural són manifestacions dels canvis que s'hi han produït. Hem aplicat aquesta mesura a les poblacions de diatomees de l'eix del riu. S'observa que experimenten un canvi molt important entre les estacions de capçalera i les del tram mig, I en aquestes la discontinuïtat és molt més suau; a partir de la ciutat de Girona, les diferències tornen a ser molt importants.Les imatges del riu són molt diferents en cada època de l'any. Aquesta diferència pot ser avaluada utilitzant la derivada de la distància paramètrica respecte de l'espai. Mentre que a l'hivern i a l'estiu el riu té discontinuïtats molt marcades, a la primavera i a la tardor tendeix a ser més lineal. Aquesta diferència estacional en l'estructura de les poblacions pot relacionar-se amb les variacions corresponents de cabal (molt lligat en el Ter amb la velocitat del corrent) al llarg de l'any, excepte a l'estiu en què, precisament a causa del descens de cabal, predomina la influència de les condicions locals.Els canvis i discontinuïtats són a la vegada processos temporals I espacials estretament relacionats. La dinàmica de les poblacions de diatomees en una unitat de temps és equivalent als canvis locals de les poblacions menys els canvis que es donin a causa de l'arrossegament. En alguns casos, es pot trobar que existeix una estreta relació entre els canvis espacials de les poblacions i els d'algun paràmetre conservatiu, com la conductivitat, que pot ser utilitzat per les diatomees com a traçador, pernletent aleshores efectuar una aproximació al funcionament de les poblacions en aquell tram del riu. / ChlorophylI composition and dynamics has been described during a nine-month period, and their relationships with the physicochemical parameters have been analyzed. Later, the biomass of benthic algal assemblages has also been recorded during two particularly productive periods in the river, that is, spring and summer. At the same time, the benthic algal assemblages have been studied with detail. Three hundred and fifty-seven algal taxa have been recorded in the whole basin, in which mainly are diatoms. Fifty five of them are new floristic records for the Catalonian regions. All the possible habitats for algal development have been studied, but emphasis has been made in the benthic ones. Encrusting algal assemblages have been observed to develop in the springs and upper stretches of all the no polluted tributaries. Some different algal assemblages, linked to their respective environments are easily distinguishable: the siliceous-headwater assemblage, the species belonging to hard, middle mountains streams, the species inhabiting sub-aerial environments, those preferring moderately high salinity conditions in the middle stretch of the river, and those tolerant to high salinity conditions and pollution conditions. Phytoplankton is poorly developed in the river, and it is restricted to the mouth zone and some other impounded areas. In one hard-water stream site a particular, high diverse algal assemblage has been observed, and its dynamics described. The diatom assemblages in the main stretch of the river Ter is also compared with some others developed in the river Llobregat: reservoirs in the Ter strikingly determinant in the assemblage distribution, while salt mines and pollution are correspondently very important in the Llobregat. At last, discontinuities in the diatom assemblages have been measured using the parametric distances of the scores of a PCA. From the spatial and temporal components that determine the diatom assemblages distribution, it is possible to know, in some stretches of the river, their population dynamics.

La tesis analitza l'expansió cap el sector públic de les formes de gestió de sector privat d'organització d'empreses i té com a hipòtesi central que l'expansió del model gerencial -introduït al món local per la Llei d'organització Comarcal de Catalunya a l'any 1987- en una zona especialment favorable de la gestió pública com els consorcis públics locals, és molt més limitada del que cabia esperar a partir del discurs predominant. És plantegen com a subhipòtesis demostrar una més gran acceptació en aquells consorci els quals, primerament, tenen per objecte la realització de serveis susceptibles de prestació per part d'empreses privades, en segona lloc, aquells en que participa la Generalitat de Catalunya i finalment, aquells de més recent creació. La tesis esta estructurada en tres parts. La primera part realitza una conceptualització de l'objecte d'estudi, analitzant el corpus teòric que anima l'expansió del nou model gerencial, les funcions de la direcció i les funcions executives locals a Catalunya.La segona part esta dedicada a l'estudi i coneixement de la realitat dels 173 consorcis locals actius a Catalunya, estatutària i empíricament, necessari per la demostració de la hipòtesi. La tercera part recull impacte del model sobre els ens analitzats i conclou que tot i que el discurs dominant de la Nova Gestió Pública impregna (90%) la organització dels ens locals, la realitat demostra també de facto que el model gerencial real i efectiu és minoritari (23%) i per tant aquestes figures modernitzadores no han tingut l'èxit esperat, demostrant una desintonia entre l'acceptació ideològica del model i la seva presencia real. S'adjunta finalment un apèndix documental amb les taules d'estructuració de la informació obtinguda, persones entrevistades, models, etc..., i la bibliografia de referència utilitzada.

Les investigacions realitzades a Catalunya sobre les opcions institucionals han estat fins ara força escasses. Amb l'objecte de conèixer els factors d'elecció, s'ha realitzat una investigació quantitativa centrada en estudiants de segon curs de batxillerat a Catalunya, on es recullen les seves opinions, expectatives i preferències sobre l'elecció d'universitat, així com les motivacions i actituds manifestes. L'estudi posa de relleu que en una decisió d'alta implicació com hauria de ser l'elecció d'universitat, la presa de decisions obeeix a criteris sovint irracionals, basats en percepcions, essent la demanda poc permeable als instruments de marketing i comunicació que utilitza l'oferta per influir en la seva decisió.

No description available.