L'objecte d'estudi d'aquest treball d'investigació són els alts càrrecs de l'Administració catalana. L'article 5.3 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organi tzació, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, considera alts càrrecs els secretaris generals i els directors generals. És, doncs, un estudi sobre elits polítiques de l'Administració i, per tant, s'insereix dins l'àmbit de la ciència política. No s'estudien, en canvi, ni les elits governamentals (els consellers) ni les elits funcionarials (els alts funcionaris).A més, no s'han estudiat tota els alts càrrecs des del 1980 fins avui, sinó aquells que ho eren durant el primer trimestre del 1992, és a dir, al final de la tercera legislatura: un total de 81. És un estudi, doncs, sobre alts càrrecs en actiu, tot i que els que han estat objecte d'estudi signifiquen gairebé el 50% del total de persones que han estat secretaris generals o directors generals des del 1980 fins al 1994. Després de gairebé dotze anys de funcionament de I'Administració catalana, es pot parlar d'una Administració consolidada; amb maduresa política, econòmica i administrativa. Estudiar una administració consolidada permet arribar a conclusions més sòlides i permet comparar els resultats obtinguts amb els d'administracions d'altres comunitats autònomes o d'altres països amb més tradició administrativa.El mètode que s'utilitza en l'estudi és l'entrevista personal amb un qüestionari tancat. El qüestionari dissenyat té 86 preguntes, estructurades en quatre grans blocs, i la mitjana de duració de les entrevistes va ser d'una hora i mitja. Un primer bloc fa referència a la formació professional dels alts càrrecs a la definició que fan dels diversos càrrecs polítics de l'administració i a les "actituds administratives". Són preguntes que ens permeten respondre quin és el perfil professional dels alts càrrecs: d'on provenen professionalment, quin perfil professional consideren que tenen i quin consideren que haurien de tenir. El segon bloc és el que fa referència a la percepció que tenen els alts càrrecs sobre el funcionament de l'Administració i s'incideix en tres aspectes fonamentals: en el procés decisional, en els conflictes i en l'agenda política dels alts càrrecs. El tercer bloc, sobre dades sòcio-demogràfiques, és el més extens. En aquest bloc trobem dades d'identitat personal, dades sobre el nivell i el tipus de formació acadèmica i sobre el lloc on s'han fet aquests estudis, sobre els antecedents familiars i sobre actituds. En el darrer bloc hi ha qüestions sobre l'opinió, la formació i la filiació polítiques dels alts càrrecs.No oblidem que són elits polítiques i que, per tant, interessa saber quina és l'opinió deIs alts càrrecs sobre alguns aspectes del funcionament del sistema polític català. A més, en aquest últim bloc es fa molt d'èmfasi en la filiación política dels alts càrrecs i en el "grau de militància".Dels 81 alts càrrecs objecte d'estudi han estat entrevistats 77, és a dir, el 95%. Aquest percentatge fa que el resultat de l'anàlísi de les respostes sigui molt fiable, ja que no es treballa sobre una mostra sinó prácticamente sobre el cens.Pel que fa a les dades sòcio-demogràfiques, cal parlar, respecte al lloc de naixement, de catalanitat (a Catalunya) i de centralitat (a Barcelona), és a dir, d'un origen català i urbà de l'elit politica de l'administració catalana. L":eda.t mitjana se situa en els 47 anys, la majoria estan casats i la mitjana de fills és de 2'3. Pel que fa a la presència de la dona en llocs de responsabilitat política dins de l'Administració catalana, es pot dir que és molt baixa (no arriba ni al 10%). Finalment, la gran majoria dels alts càrrecs residiesen en els districtes més rics de la ciutat de Barcelona (a l'Eixample i, sobretot, a Sarrià-Sant Gervasi).La majoria dels alts càrrecs procedeixen de famílies catalanes, catalanistes, religioses, polititzades, republicanes i benestants. A més. l'Administració catalana està dirigida per una primera generació de persones professionalmentvinculades a l'Administració, ja que els alts càrrecs, a diferència de les elits administratives d'altres països, no provenen de famílies vinculades professionalment a l'Administració.Quant a les principals actituds dels alts càrrecs, la majoria diuen que pertanyen a la classe social mi tjana (tot i que n'hi ha un terç que consideren que pertanyen a la classe social mitjana alta), són catòlics practicants, se senten únicament catalans (i, per tant, gens espanyols) i, en l'eix esquerra-dreta, se situen en posicions de centre.Respecte a la formació acadèmica, cal destacar un nivell força elevat: prácticamente tots tenen estudis universitaris, gairebé una quarta part han estudiat dues carreres, més del 80% han fet altres estudis d'especialització i més d'una quarta part han fet estudis complementaris a l'estranger. Com passa en moltes altres administracions, hi ha predomini dels juristes i dels economistes. Tot i que la majoria han rebut la seva formació universitària a la Universitat de Barcelona i, més concretament, a la Facultat de Dret, l'aspecte que més distingeix els alts càrrecs des del punt de vista del lloc on han rebut la seva formació acadèmica, potser no el trobem tant en la seva formació universitària com en un nivell inferior: en el fet d'haver estudiat el batxillerat als jesuïtes o als escolapis. Són, doncs, "jesulapis".Pel que fa al perfil professional, l'Administració catalana està dirigida per generalistes que legitimen tècnicament el seu càrrec. A més, els secretaris generals tenen un perfil político-generalista i els directors generals un de tècnico-especialista. La meitat dels alts càrrecs abans d'entrar a l'.Administraciótreballaven en el sector privat i un de cada cinc ha tingut o té un càrrec públic electiu. Quant a la funcionarització dels alts càrrecs, es pot dir que la majoria no són funcionaris i que, tot i que la majoria han fet carrera dins de l'Administració, pràcticament tots han fet una carrera meteòrica.Els partits que governen Catalunya tenen un paper molt important com a font de proveiment d'alts càrrecs. De cada tres alts càrrecs, n'hi ha dos que estan afiliats (a Convergència o a Unió) i un que no ho està (que és "independent"). A més, pràcticament tots els que estan afiliats, primer van entrar al partit i després a l'Adminiótració, i la majoria van entrar al partit més de cinc anys abans d'entrar a l'Administració. És a dir, primer es fa carrera dins del partit i després s'entra a l'Administració. Però, a més de militants històrics, els alts càrrecs afiliats es poden considerar persones influents en els seus respectius partits, ja que una gran majoria han assistit a tots els congressos des que són militants i n'hi ha molts que han ocupat un càrrec en el partit. Hi ha, doncs, un transvasament clar de les elits del partit a les elits de l'Administració. Pel que fa als alts càrrecs que estan afiliats, quasi el 75% pertanyen a Convergència i poc més del 25%, a Unió Democràtica. Per tant, el grup més nombrós d'alts càrrecs és el dels convergents, seguit dels "independents" i, finalment, dels democratacristians.Allò que més defineix ideològicament als alts càrrecs és el nacionalisme. Així, la principal reivindicació política que fan és de més poder polític i ecònòmic per Catalunya, ja que la meitat consideren que els principals problemes de Catalunya són, precisament, el del finançament autonòmic i el d'una millor interpretació de la Constitució i de l'Estatut en benefici dels interessos de Catalunya. A més, pràcticament tots consideren que el Govern central influeix massa a Catalunya i assenyalen com un dels principals objectius el d'assolir una quota més alta d'autogovern. / The focus of this study are those who hold "high posts" in the Catalan Administration, that is to say, the posts of secretary general and director-general (Law 13/1989, of December 14th, concerning the organization, the procedure and the juridical regime of the Administration of the Generalitat de Catalunya). Secretaries general and director general are designated by the Executive Council, or by the Government, according to the advice or the minister. Therefore, we are speaking or posts or political confidence and of which the status of civil servant is not a requisite (so we can qualify them as political elites). I have studied all the high officials that finished the third Iegislation and began the fourth, that is to say, those that were high officials during the first quarter of 1992. At that time, there were a total of sixty-six directors-general and fifteen secretaries-general which constituted the field of study, that is to say, eigthy-one posts.For the study of the high officials or the Catalan Administration l had chosen one or the basic and most common instruments used everywhere in in-depth studies of the political elites: personal interviews based on a questionnaire. l designed a questionnaire with 66 questions gathered in some main blocks: educational training, professional training, political training, sociological data, family antecedents, main attitudes, relations between politics and administration, and their perception of the Administration's functioning and the functioning or the Catalan political system. From these eighty-one high officials, seventy-seven were interviewed: that is to say, 95%. This percentage, which l qualify as an absolute success, makes the analysis or the answers more reliable, since we are not working with a sample, but with almost all the census. The average time of interviews was approximately 90 minutes. By stand their answers l have been able to draw some conclusions about the high officials cursus honorum and about the main characteristics of the Catalan Administration.

De todos es sabido el auge que ha experimentado la actividad turística en las últimas décadas. La época de la industria ha dado paso a la edad de los servicios, las tecnologías, la información. El hombre tiene cada vez más deseos, y a la vez más medios, de saber. El turismo, actividad con mucho siglos de historia, vive su época de oro. Los cambios del siglo que ahora acaba han transformado al hombre, y con él al turismo, pues no hay que olvidar que la actividad turística no es más que la expresión del individuo fuera de su entorno de vida cotidiano.La presente Tesis emprende la labor y el objetivo de intentar comprender un poco mejor algunos de los aspectos que perfilan el turismo en este cambio de milenio, los cuales probablemente marcarán las pautas para el próximo siglo, centrándose en el análisis de una de las tipologías más importantes y a la vez más olvidadas por parte de la literatura turística: el turismo en las ciudades, o turismo urbano. En todo este entramado van a destacar dos cuestiones básicas: la definición amplia de turismo y la segmentación de la demanda turística bajo dicha definición en las ciudades. Para ello, el objetivo de análisis de esta Tesis lo va a constituir el comportamiento de la demanda, bajo dos manifestaciones concretas: la repetición de las visitas y el gasto en destino.La presente Tesis se divide en cuatro grandes partes: · Una primera parte, de introducción al estudio, contiene dos epígrafes: una introducción general al tema, y el siguiente, de introducción al turismo urbano, en el que se analizan sus características y especificidades, para facilitar el estudio posterior de la demanda en dicho entorno.· La segunda parte, de contenido eminentemente teórico, incluye siete epígrafes: el primero simplemente introduce y limita el tema; el segundo realiza un breve repaso a cuestiones previas fundamentales para los desarrollos posteriores; el tercero versa sobre el análisis macroeconómico de la demanda, poniéndose de nuevo de manifiesto la relevancia de dicha segmentación; el cuarto epígrafe, centrado en el análisis microeconómico de la demanda de turismo, aplicado al caso de las ciudades,; en el quinto epígrafe se recoge la ampliación del esquema teórico microeconómico para el análisis de la repetición de las visitas; el epígrafe seis incluye un resumen acerca del estado de la econometría aplicada al turismo; y en el epígrafe séptimo se recogen las principales conclusiones y aportaciones de esta parte.· La tercera parte incluye el análisis empírico de las cuestiones previas, repartido en cincoepígrafes: el primero, introduce el análisis del turismo en la ciudad de Barcelona, para evidenciar de este modo la especificidad del turismo urbano señalada de modo teórico, y servir de contexto en el que situar los apartados siguientes; el segundo epígrafe recoge la modelización de la repetición de las visitas en Barcelona, durante 1996; el tercero y el cuarto incorporan el análisis estadístico y econométrico del gasto en destino, de nuevo en la Barcelona de 1996; por último, el quinto epígrafe recoge las principales conclusiones y aportaciones de dicha parte.· la cuarta parte, como colofón de la Tesis, presenta a modo de resumen las principales conclusiones obtenidas, las aportaciones realizadas, así como las líneas de futuro en que se propone proseguir el trabajo.

No description available.

El objetivo global de esta investigación es examinar como el sector catalán del aceite de oliva podría mejorar sus resultados empleando las herramientas de la planificadas estratégica y de la dirección estratégica. Se analizan los factores del entorno externo e interno que afectan a las empresas. El análisis del entorno exterior incluye factores políticos, demográficos, culturales y económicos.Se han estudiado las tendencias en los principales países productores y consumidores de aceite de oliva. El estudio empírico ha incluido las curvas de concentración (de Lorenz), las curvas de experiencia en molinos de tecnología tradicional y el estudio de grupos estratégicos, con la opinión de expertos entrevistados y con un dendograma (análisis estadístico multivariante).Se ha estudiado el sector oleícola según el modelo del diamante. Para Porter, la concentración geográfica juega un papel crucial en la ventaja competitiva de las naciones y lo representa con el término cluster; empresas similares y relacionadas se concentran geográficamente y se vuelven interdependientes, unidos por recursos o procesos comunes o complementarios.Esto también es una ventaja competitiva porqué las empresas encuentran ventajas en estar cerca de sus proveedores, clientes, empresas de servicio y competidores porqué la proximidad les permite realizar operaciones más fácilmente y solucionar problemas de modo rápido.El sector de aceite en Cataluña se puede considerar un microcluster.En esta Tesis, se incluye la anatomía y el mapa del microcluster del aceite. El modelo de Porter ignora la dimensión cultural, como la historia y la tradición, pero estos factores también han sido estudiados en la Tesis. A propósito del entorno interior, se ha realizado un análisis de balances mediante ratios, incluyendo el método EVA (Economic Value Addeb), que puede ser de gran ayuda en las empresas cooperativas donde los propietarios se comportan como proveedores.Se ha realizado un análisis de la función frontera de producción en almazaras que ha permitido clasificar las empresas según la productividad de sus recursos.Se ha estudiado también la función marketing, incluyendo el uso de estrategias basadas en Internet. Después de lo anterior, se presenta un análisis DAFO (Debilidades, Amenazas, Fortalezas y Oportunidades) como instrumento para la planificación estratégica. Es una aproximación en cuatro partes a la estrategia global de la empresa que debe ser tenido en cuenta para implantar planes de largo alcance. Las fortalezas incluyen las áreas en que la empresa sobresale (calidad); las debilidades evalúan sus faltas (marketing). Las oportunnidades analizan lo atractivo del mercado (crecimiento de la demanda en nuevos mercados debido a las acciones de marketing del Consejo Oleícola Internacional) y las amenazas miden los obstáculos a los que las empresas se deberán enfrentar (por ejemplo, la política comunitaria respecto al aceite de oliva o los inferiores precios de los aceites de semillas). Las empresas se clasifican mediante una matriz de cartera.Se presentan recomendaciones estratégicas: se debe mejorar en marketing por medio de la concentración de empresas, la estabilidad de precios y acciones de información y promoción.

No description available.

L'objectiu d'aquesta tesi és fer visible el naixement, i intents de consolidació, del somni televisiu d'una societat i d'un periodisme a Catalunya durant la Segona República (1931-1936). Aquests anhels i experiments televisius es poden veure a través de les informacions, referents a la televisió, trobades a la premsa catalana publicada a Barcelona. I propiciades per una societat i un periodisme il·lusionat amb conèixer noves realitats i que té un contacte amb la realitat molt més proper i directe. Per tant, aquella societat i aquell periodisme són indestriables del somni televisiu que, amb la Guerra Civil (1936), s'acabarà convertint en metàfora de Catalunya. / The objective of this thesis is to describe and reveal the birth of the television that was dreamt of by society and journalism in Catalonia during the Second Republic (1931-1936), as well as the attempts made to consolidate it. These wishes and television experiments can be seen through the information and news, related to television, found in the Catalan press published in Barcelona. Information provided by a society and a style of journalism that was excited about discovering new realities and that had a much closer and more direct contact with reality. Therefore, that society and that journalism are inseparable from the television dream that, with the Spanish Civil war (1936), would end up turning into a metaphor of Catalonia.

La tesi presenta els resultats de coneixement de català i castellà de 515 alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya al finalitzar sisè de primària durant el curs 2006/07. En concret, analitza la incidència d'algunes variables en el seu coneixement lingüístic (el temps d'estada, la llengua inicial, l'escolaritat prèvia, el nivell educatiu familiar, el context sociolingüístic del centre, la concentració d'alumnat estranger per aula, els usos de les diferents llengües a l'entorn social, escolar i familiar, entre altres) i també estudia les relacions d'interdependència lingüística (Cummins, 1979) que es produeixen entre les llengües que aquest alumnat aprèn des de l'escola. Les proves utilitzades avaluen diferents habilitats relacionades amb el coneixement de llengua oral i escrita de català i castellà. El tractament que es fa de les dades és estadístic. Les conclusions apunten alguns dels elements que cal considerar pel tractament educatiu i lingüístic de la infància i l'adolescència estrangera escolaritzada a Catalunya. / This study presents the proficiency levels in Catalan and Spanish attained by 6th grade immigrant students in Catalonia during the year 2006-07. In particular, analyzes the effects of some variables in their linguistic knowledge (length of residence, first language, previous schooling, parents' educational level, sociolinguistic context, number of immigrant students per classroom, uses of different languages in home, school and the social context, among others). It also investigates the linguistic interdependence relations (Cummins, 1979) between Catalan and Spanish, the languages that immigrant pupils have to learn at school. Linguistic proficiency is measured by specific tests and evaluates a great range of oral and written skills in both languages. Statistic treatment of data have been used. Conclusions point out the complex interaction between factors in the process of learning new languages from school and outline some implications for the educational and linguistic policies related to immigrant students in Catalonia.

Estudi de diferents aprofitament antròpics de la fauna del Plistocè del Nord-Est de Catalunya des d’una perspectiva tafonòmica, de determinació faunística, de processos de formació dels dipòsits òssis (ja sigui per acció d’un carnívor, processos de desarticulació natural o per acció de l’home). L’acumulació antròpica s’estudia des de l’òptica de l’anàlisi de les modificacions òssies i es determinen els següents processos: esquarterament, desarticulació, descarnació, obtenció de medul•la i grasses i fabricació d’eines (indústria òssia). La metodologia de treball s’ha elaborat a partir de l’experimentació, la comparació bibliogràfica, tant de jaciments arqueològics com etnològics. La fitxa resultant de la metodologia aplicada és analítica i estructural. L’estudi es limita als jaciments de L’Arbreda, Mollet i Cova 120 que donen una completa visió evolutiva de les tècniques de carnisseria i fabricació d’eines òssies que van des del Paleolític mitjà a finals del superior. Com a contrapunt s’han estudiat també les modificacions òssies del jaciment vil•lafranquià. D’un antiguitat de 900.000 anys d’Incarcal V. D’aquesta manera es poden contrastar els resultats dels jaciments arqueològics. Evidentment aquest jaciment paleontològic no conserva cap vestigi d’acció humana. Tot això ha portat a poder determinar els diferents processos que han contribuït a la formació dels dipòsits òssis esmentats, els diferents mètodes de carnisseria aplicats i els processos de fabricació d’eines òssies. A partir d’aquesta informació s’han pogut establir diferents tècniques i de mètode que han pogut comparar-se amb diferents períodes culturals, establint-se una clar correlació entre canvi tècnic i canvi cultural. / Estudio de los distintos aprovechamientos antrópicos de la fauna pleistocénica de la Ccatalunya N.O., desde una perspectiva tafonómica, de determinación faunística, de procesos de formación de los depósitos óseos (ya sea por acción de carnívoro, procesos de desarticulación natural o por acción del hombre). La acumulación antrópica se estudia desde la óptica del análisis de las modificaciones óseas, determinándose los siguientes procesos: despellejamiento, descuatización primaria y secundaria, desarticulación, descarnación, obtención de médula y grasas y fabricación de útiles (industria ósea). La metodología de trabajo se ha elaborado a partir de la experimentación, la comparación bibliográfica, tanto de yacimientos arqueológicos, como etnológicos. El tipo de ficha resultante de la metodología aplicada es una exhaustiva ficha analítica y estructural. El estudio se limita a los yacimientos de L’Arbreda, Mollet i i Cova 120, que nos dan una completa visión evolutiva de las técnicas de carniceria y fabricación de utillaje óseo que abarcan desde el Paleolítico Medio a finales del Superior. Como contrapunto se han estudiado tambien las modificaciones óseas del yacimiento vilafranquiense, de una antiguedad de 900.000 años de Incarcal V. De esta manera se pueden contrastar los resultados de los yacimientos arqueológicos. Evidentemente este yacimiento paleontológico no conserva, ni por asomo, ningun vestigio de acción humana. Todo ello nos ha llevado a poder determinar los distintos procesos que han contribuido a la formación de los depósitos óseos mencionados, los distintos métodos de carnicería aplicados y los procesos de fabricación de utillaje óseo. A partir de esta información hemos podido establecer diferencias técnicas y de método que han podido ser comparadas con los distintos períodos culturales, estableciéndose una clara correlación entre cambio técnico y cambio cultural.

The thesis “The coexistence in primary schools” aims to analyse the difficulties encountered by primary schools in Catalonia in terms of coexistence. It also focuses on the various proposals for improvement that school centres carry out and the difficulties of implementing them. The current study concludes that although the conflicte in primary schools is low, we must work thoroughly to prevent possible conflicts and resolve the already existing ones both in the classroom and the school centre itself. It also presents a wide range of actions undertaken by the school centres, both in prevention and resolution, putting into evidence the high priority that schools give to improving relationships. It also highlights the need to ensure the involvement of the whole educational community in the various actions undertaken, as well as the fact of tracking the process. / La tesi La convivència escolar a primària pretén analitzar les dificultats de convivència que trobem a les escoles de primària de Catalunya, així com les diferents propostes de millora que els centres duen a terme i les dificultats de posar en marxa aquestes accions. El present estudi conclou que malgrat la conflictivitat a les escoles de primària és minsa, cal treballar a fons per tal de prevenir possibles conflictes i resoldre els existents tant a l’aula com en el propi centre. Així mateix presenta un gran ventall d’accions que realitzen els centres, tant a nivell de prevenció com de resolució, tot posant en evidència l’elevada prioritat que els centres atorguen a la millora de la convivència. També destaca la necessitat de vetllar per la implicació de tota la comunitat educativa en les diferents accions endegades, així com el fet de fer-ne un seguiment durant tot el procés.

Since 2002 over a hundred public schools have been built in Catalonia using prefabricated systems. Most of them serve as examples of a well-constructed prefabricated architecture and they have drawn the author's interest.The author chose these schools as his thesis topic, and during his research the author has found 138 sample prefabricated schools. Half of these samples were built between 2002 and 2006, as a specific project by the Catalan Education Department. But the other half had been built between 1970 and 1983, together with hundreds of other schools that had been built all over Spain according to govern deals called "Pactos de la Moncloa".Mainly, this thesis studies kindergarten and elementary centers built almost entirely out of prefabricated pieces between the years 1970 and 2006. More concretely, the author limited his study to schools built in Catalonia, which permitted a more in-depth study of the sample buildings and their systems by means of the resources at hand. Moreover, the schools built from 2006 to 2008 were discarded because they didn't improve the sample, and this was the way to get an historical view of the centers selected.This investigation started with three hypotheses: the schools included in the sample are a kind of building well-suited to prefabrication, prefabricated technology will prove to be the only one capable of producing these schools within time frame and budgetary constraints, and this prefabricated architecture has had a positive but irregular evolution.These hypotheses have been corroborated in this project, which has been developed in three main parts. First, samples are catalogued; second, samples are analyzed, and finally, the author draws his conclusions.In the process to catalogue the educational centers selected, the author carried out field research. This research allowed the author to catalogue this documentation, what has been done into three types of files: a general study of the 138 schools; a detailed catalogue of the 12 construction systems used to build these centers; and an in-depth study of the most representative school built with each construction system.Following this catalogue, the author presents his analysis, which starts with a historical review of prefabricated Spanish schools, with emphasis on the details developed in Catalan schools. In continuation, the author analyzes the samples from the same three points of view used previously while cataloging the sample schools. This methodology has been successfully applied and is considered appropriate for use in other studies of prefabricated buildings.The third section of this thesis presents the conclusions based on the analyses undertaken; from these, the author draws some recommendations for the construction of prefabricated schools in the future. Both proposals presented are based on rationality and they avoid subjective approaches to the prefabricated world. Furthermore, the author considers that the majority of his recommendations and conclusions can be applied to constructing prefabricated schools throughout the country. This research project proves that prefabricated construction systems are well-suited for schools, and their evolution has been positive but irregular. As well, the author recommends a revision be undertaken on the currently available systems in order to maximize their outcome. This redesign should consider the previous experiences and adapt these systems according to future necessities, based on teamwork by all the professionals who have worked in constructing schools with prefabricated materials.Finally, this thesis shows the qualities of a new technology for today's architecture, one closer to the values of our society: security, temporality, environmental awareness.The current crisis in construction could be an ideal moment to reflect on the need to design and build employing a more up-to-date, innovative construction technology.