La importancia de una industria como la de los textiles de uso técnico y, la relevancia de Catalunya como polo de esta industria, son algunos de los motivos que han llevado a la realización de esta tesis, en la que se ha pretendido aportar una primera aproximación a un sector industrial con unas perspectivas optimistas y del que se auguran nuevos aumentos de sus porcentajes de crecimiento. Ante la incertidumbre que existe en estos momentos en el sector textil-confección, como consecuencia de la desaparición del sistema de cuotas a la importación en enero de 2005, el sector textil tradicional puede hallar en la industria de los textiles de uso técnico una vía de desarrollo de su capacidad de creación e ingenio para la creación de nuevos productos, así como también la identificación de nuevos mercados en un entorno competitivo global. El análisis del sector industrial de los textiles de uso técnico, su diagnóstico competitivo y una propuesta de actuaciones y estrategias competitivas dirigidas a aquellas empresas que formen parte de este sector industrial, o deseen introducirse en él, constituyen las tres fases principales a partir de las cuales se realiza el desarrollo de esta tesis.La primera fase se lleva a cabo a partir de la aplicación de la metodología para el análisis estructural de los sectores industriales de M.E.Porter al sector industrial de los textiles de uso técnico en Cataluña. También se aporta un estudio a nivel económico y financiero para la muestra de empresas analizadas que pertenecen a este sector industrial. Dicho estudio económico muestra una descripción clara de esta industria y da un diagnóstico sobre la misma. Posteriormente, se identifican las causas y posibles consecuencias que se desprenden de este análisis previo a través de la situación financiera de las empresas y se presenta un análisis pormenorizado del rendimiento de los activos y sus consecuencias para la rentabilidad de los accionistas.En la segunda fase, el diagnóstico competitivo, se lleva a cabo a partir del análisis de posicionamiento, donde se evalúa la posición de la industria respecto a cada una de las claves o requerimientos futuros descritos previamente. A continuación, se realiza un análisis cluster a partir del benchmarking internacional con el cluster de Pas de Calais y se expone una diagnosis cluster final a partir de la comparación a nivel económico y financiero con las empresas de textiles de uso técnico líderes de Europa. La identificación de las ventajas competitivas y el análisis DAFO completan este capítulo.En la tercera y última fase se realiza la discusión. Para ello, se comparan las estrategias competitivas genéricas con las estrategias desarrolladas por las empresas de textiles de uso técnico de Catalunya, se presenta un análisis de necesidades de esta industria y se realiza una serie de propuestas de actuaciones en la dirección de las necesidades anteriormente identificadas.La tesis finaliza con la exposición de las seis conclusiones que responden a la justificación de la validación o no de cada una de las seis hipótesis planteadas en el comienzo de la misma. De ellas se destaca que existan oportunidades para la entrada de capital de riesgo y la realización de operaciones corporativas en un grupo de empresas textiles de uso técnico, que los productos de este sector industrial posean una capacidad de maniobra superior a la de los del sector textil-confección convencional ante la apertura de mercados más competitivos en costes, y que, de la comparativa con el cluster de Pas de Calais, se desprenda que es posible la estructuración de microclusters de empresas textiles de uso técnico en Catalunya.

Quan es planteja la possibilitat d'implantació d'un mercat de futurs i opcions sobre bestiar en viu es requereix conèixer les implicacions que comporten i, a més a més, els condicionants de l'entorn per determinar la idoneïtat de la seva implantació.En aquesta investigació, en primer lloc, és realitza una anàlisi dels principals mercats de futurs i opcions sobre bestiar en viu, investigant l'origen i l'evolució que han tingut, les causes que han propiciat la situació actual i, a la vegada, identificant tots els contractes de futurs i opcions sobre bestiar en viu que s'han comercialitzat i que es comecialitzen actualment. En segon lloc, s'analitza l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu -a partir d'investigacions realitzades, sobretot, als EUA- tot i que el concepte d'eficiència, en aquest context, no ha estat sempre el mateix al llarg dels anys, ja que han variat les situacions socioculturals. Malgrat que en molts estudis s'han arribat a conclusions poc contundents i, en ocasions, contradictòries entre elles, d'acord amb la majoria de les investigacions s'ha trobat que aquests mercats són eficients, tant en l'accepció clàssica com en l'accepció global.Tanmateix, cada un dels aspectes relacionats amb l'eficiència en l'accepció global s'analitzen individualment. És a dir, s'analitza la capacitat de predicció dels preus d'aquests contractes, les implicacions de les estratègies de cobertura de bestiar en viu, la reacció dels preus d'aquests contractes a la nova informació, la integració i la relació dominant-satèl·lit entre els mercats de futurs sobre bestiar en viu i els mercats al comptat, les implicacions del comportament dels operadors d'aquests mercats i, finalment, el problema del lliurament d'aquests contractes.En tercer lloc, s'analitzen les repercussions dels mercats d'opcions sobre contractes de futurs que tenen com a producte subjacent bestiar en viu. En quart lloc, amb els resultats de l'anàlisi de l'eficiència dels mercats de futurs sobre bestiar en viu i de les repercussions de les opcions, s'analitzen els beneficis potencials que podria reportar la implantació d'un mercat d'aquestes característiques en territori català.Tanmateix, els beneficis d'un mercat de futurs i opcions només es poden produir si el mercat té una bona acceptació i els contractes tenen èxit. En cinquè lloc, doncs, s'analitzen les causes dels èxits i fracassos d'aquest tipus de contractes i el procés d'innovació que segueixen aquests mercats. En sisè lloc, s'analitzen els condicionants que es tenen en el territori català per la implantació d'un mercat de futurs sobre bestiar en viu aprofundint, sobretot, els condicionats que fan referència a l'entorn productiu del bestiar: l'emmagatzemabilitat o el procés de formació de preus; la homogeneïtat; la variabilitat de preus; la importància econòmica i la competitivitat del mercat; l'existència de contractes a termini; el risc de Base d'altres contractes; els costos de liquiditat; l'estructura i l'activitat del mercat.Finalment, es fan propostes sobre les característiques que haurien de tenir els contractes de futurs i els contractes d'opcions sobre bestiar en viu, així com sobre les característiques del mercat, en base a totes les anàlisis realitzades, per garantir un bon funcionament i l'èxit dels contractes. / When it is planning the possibility of implantation of one livestock futures and options market, it is necessary to know the implications that they have and, over-more, the condicionants of the territory in order to determine if that implantation is adequate.In this investigation, in the first place, an analysis of the main livestock futures and options markets has been realised, determining the origin and the evolution that they have been, the factors that have contributed to the nowadays situation and also identifying all the futures and options contracts they have been traded.Secondly, it has been analysed the livestock futures markets efficiency, according to investigations realised mostly in the USA. Nevertheless, the efficiency concept, in this context, has changed over the time.Every aspect related to the efficiency has also been analysed. That is to say, the forecasting capacity of these contracts prices, the implications of the hedges strategies, the prices reaction to new information, the integration and the dominant-satellite relationship between the futures and the cash markets, the implications of the operator's behaviour of these markets and, finally, the problem of the delivery of these contracts.In the third place, the repercussions of the options markets over the futures contracts who have as underlying product the livestock have been analysed.Fourthly, based in the results of the efficiency analysis of the futures markets and the repercussions of the options contracts, it has been analysed the potential benefits that could offer the implantation of one of these markets in the catalan territory.Nevertheless, the benefits of one futures and options market only can be obtained if the market has a good acceptance and the contracts have success. So, In the fifth place, it has been analysed the factors that can contribute to the success or failure of these contracts and the innovation process these markets follow.In the sixth place, the condicionants or the catalan territory have been analysed in order to implant a futures and options market, putting an especial interest in the livestock production environment: the storage capacity or the price discovery process, the homogeneity, the price's variability, the importance and the competitiveness of the market, the existence of forward contracts, the Basis risk of other contracts, the liquidity costs, the structure and the activity of the market. Finally, proposals about the appropriate characteristics of the futures and options contracts and also about the market have been presented, based in all the previous analysis, in order to guarantee a good performance and the success of the contracts.

La tesis toma como objeto de estudio los procesos de surgimiento, configuración y desarrollo de los sistemas autonómicos de función pública, a partir de la aparente paradoja sobre su tendencia a converger más allá de las voluntad de diferenciación expresada por sus máximos responsables. En el plano teórico, la tesis desarrolla un modelo analítico a partir de la integración de la perspectiva neoinstitucionalista y la del análisis de políticas públicas, como instrumento para facilitar un nuevo enfoque desde la Ciencia Política y de la Administración. Para su desarrollo se plantea un marco teórico en el que se destacan aquellos conceptos clave para la construcción del modelo analítico. A continuación se plantea una aproximación al objeto de estudio a partir del anàlisis los elementos del sistema estatal de función pública que constituyeron los antecedentes de los sistemas autonómicos, y a partir de una revisión de conjunto de diversos indicadores sobre el surgimiento y evolución de dichos sistemas. En un segundo nivel se abordan con más detalle dos estudios de caso, el de la Comunidad de Madrid y el de la Generalitat de Catalunya, para facilitar el tipo de aproximación que requiere el modelo analítico. La tesis plantea una estratégica metodológica que combina técnicas cuantitativas y cualitativas a través de un protocolo de investigación que permite elaborar "narraciones analíticas" de los estudios de caso seleccionados. A partir de los datos obtenidos, la aplicación del modelo analítico permite caracterizar el objeto de estudio como una institución, esto es, como un conjunto de normas, reglas, valores, estructuras y procesos que a través de su mutuo refuerzo generan una suerte de "reglas del juego" que condicionan las interacciones y el comportamiento de los agentes vinculados a la configuración de la función pública autonómica.

El present estudi pretén oferir una primera aproximació al nivell tècnic de la siderúrgia protohistòrica del nordest peninsular; amb aquest inicial objectiu, s'ha compilat un conjunt mostral heterogeni tipològica i funcionalment, provinent de diversos establiments i necròpolis de dues àrees d'evolució històrica prou diferenciada, la costa central catalana i el delta de l'Ebre. El comentari de les característiques estructurals i la relació utilitat - espai - cronologia ha de possibilitar establir unes inicials hipòtesis amb fonamentació científica, on hi puguin relacionar-se els condicionants que defineixen l'evolució de la societat ibèrica des del s. VII a.C. al s. III a.C. en el context geogràfic.Tot i la limitació d'un conjunt mostral de 107 mostres, sobre 78 objectes diferents, es generen moltes incògnites des del punt de vista metal·lúrgic. En el propòsit de superar dogmes i suposades certeses sense base prèviament comprovada, l'estudi dels materials planteja dificultats evidents: - la relativa conservació d'objectes amb més de dos mil·lenis d'antiguitat, dels quals ha desaparegut parcial o totalment el metall original; - la limitació de l'estudi sobre peces d'interès museístic, que no ha possibilitat una més acurada investigació individualitzada;- la varietat de mitjans disponibles que, tot i l'excel·lent equip utilitzat, no comprèn algunes de les possibilitats d'exploració actualment existents;- la problemàtica implícita de la correcta interpretació de rastres de tècniques i procediments no estandaritzats, producte del coneixement empíric i singular dels artesans antics dels quals, amb nivells tecnològics prou diferenciats, ignorem bona part de les seves tècniques.De l'estudi del conjunt mostral pot derivar-se que no existeix evolució lineal de la tècnica siderúrgica, essent sincrònics materials d'antagònica qualitat en el mateix període i context. Tractaments que, hipotèticament, han estat catalogats com de cronologia posterior són plenament identificats en objectes, possiblement d'importació, datats en Ibèric antic o Preibèric (us de làmines, cementació, etc.); d'altres, teòricament inaudits en un context tecnològic considerat endarrerit, com les tècniques del tremp i el tremp suau, són plenament generalitzades a partir del s. IV a.C.Tanmateix, no sembla possible que es donés una especialització en les diverses fases de la cadena siderúrgica, tal i com s'evidencia en context centreeuropeu. La manca d'organització social supratribal, evolució avortada per les tensions territorials del s. III a.C., motivà una siderúrgia d'autosuficiència, principalment a la fase final de l'Ibèric Ple, mostrant materials de pobres qualitats metal·lúrgiques evidenciats al conjunt mostra. / "Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'Ibèric antic i ple" (Technology of metallurgy of iron in the north-east of Spain -protohistoric age-) is the first global study about the technical qualities of iron and steel in Iberian civilization ( VII-III b.C ). Since VII century b.C., in the materials of river Ebro's delta and in the Catalonia central, we can see the use of sheet piling and the cementing; the quench hardening, with different microestructural forms (bainite, martensite) is photographed in objects of V century b.C.The final conclusion of metallographic study was no evolution of technology like another models, accepted in continental Europe. The presence of colonial influences bring about different situations in near areas, with a great diversity of technical qualities. Impossibilies about a supratribal social organization disable the specialization in the different phases of metallurgical process.

Els processos de mòlta i triturat de productes vegetals es troben ben documentats arqueològicament en els jaciments protohistòrics de la costa catalana per la presència d'un utillatge lític certament diversificat, representat bàsicament per molins manuals de diferents tipus (de vaivé i rotatius) i morters.Aquest treball de Tesi Doctoral parteix de l'anàlisi d'un instrumental especialitzat en la transformació de productes alimentaris per al consum humà, que presenta usos concrets i diversos que poden ser identificats a partir d'estudis tipològics i d'altres tipus. L'estudi de caracterització de microrestes vegetals a través de l'anàlisi de fitòlits de silici realitzat en el marc d'aquest treball, ens evidencia el que ens indicaven tant els treballs etnogràfics com els experimentals: una multifuncionalitat d'aquest tipus d'utillatge.En definitiva, els resultats obtinguts a partir de l'estudi tipològic, funcional i espacial revelen una considerable diversitat formal d'un utillatge que mostra usos que també poden ser diversos en un període en el que la mòlta probablement era una activitat especialitzada que podia ser practicada en instal·lacions comunals. / This PhD research project deals on "Grinding and pounding during the Iron Age on the Catalan Coast (NE Spain)". The Thesis consists on the study of the typology and chronology of the grinding stones of Iron Age settlements on the Catalan Coast of the Iberian Peninsula. The aim of this study is establishing a general typology for the description of the lithic instruments for pounding and grinding vegetal foods. This typology allows a clear identification and datation of these instruments taking into account the regional diversity.In order to get a deeper knowledge on the possible uses of these grindstones we have carried out phytolith analyses taking into account the morphological types and the raw material from which they are made. The results obtained indicated that grinding stones were used both for processing different vegetal products, such as grasses and other dicotyledonous plants. Therefore grinding stones were used for similar purposes independently of their morphology and lithology.During this period, grinding processes were probably performed in communal buildings by specialists.These results are complemented with other paleobotanical analyses carried out in the same area during the Iron Age period.

Des d'un punt de biogeogràfic, el sector d'estudi, el Pla de Barcelona, es caracteritza per ser l'àrea de contacte entre les províncies austromediterània, al sud del riu Llobregat, i boreomediterrània, al nord del mateix. Aquestes zones de contacte presenten un gran interés per als paleobiogeogràfics i paleoclimatològics, ja que són molt sensibles i qualsevol petita variació mediambiental es tradueix en una oscil.lació del citat límit.Amb la finalitat d'estudiar els canvis i variacions d'aquesta zona de frontera, s'han realitzat sis diagrames pol.línics al llarg del litoral situats en un transecte latitudinal.La correlació entre les zones pol.líniques locals dels diversos diagrames ens ha permés establir sis grans fases de vegetació entre els 9000 i 600 anys B.P.Durant la primera fase (A), entre 8700 i 7000 B.P., existeix al Pla de Barcelona una certa homogeneïtat vegetal, basada en la dominància de les rouredes i pinedes, si bé es pot observar ja l'existència d'un cert gradient latiludinal de vegetació. Les condicions climàtiques existents durant aquest període poden qualificar-se de submediterrànies.La Fase B, entre 7200/7000 i 6500 B.P., és crucial en la configuració vegetal del sector, ja que s'instal.la ara un marcat gradient latiludinal de la vegetació: al centre i nord de la plana barcelonina les rouredes són dominants. mentre al sector sud, les comunitats perennifòlies passen a ser preponderants. El riu Llobregat es configura ara com un important límit biogeogràfic, zona de contacte de les rouredes i alzinars.El segon moment d'importants canvis biogeogràfics cal situar-los vers els 4000/3000 anys B.P. Al sector nord de la plana barcelonina, l'alzina penetra progressivament en el si de la roureda, donant lloc a un alzinar mixt. Aquestes noves formacions correspondrien probablement a la vegetació potencial actual del sector. Al sud del Massís del Garraf té lloc la definitiva instal.lació de l'associació Querco-Lentiscetumum. En base als paral.lelismes existents amb d'altres diagrames de la conca mediterrània, creiem que aquestes variacions vegetals foren el resultat d'un canvi climàtic que propicià una reducció de la disponibilitat hídrica. Tanmateix, les actuacions bumanes, ara ben documentades, degueren amplificar i accelerar el citat procés de substitució vegetal.Durant la Fase E (1500/1300 a 900/800 anys D.P.) es produeix una suavització del gradient vegetal, com a conseqüència de la degradació antròpica, que propicià l'extensió de brolles, pinedes i prats secs. Durant aquesta fase hem de considerar l'home com el principal factor de transformació del medi vegetal, si bé s'ha pogut documentar també l'existència d'una variació climàtica que tendeix a una intensificació de la sequera.La darrera fase documentada, Fase F, entre 900/800 i 600 D.P., es caracteritza per una nova accentuació del gradient vegetal i per l'extensió del conreu d'olivera.Un segon apartat del present treball ha estat dedicat a l'estudi de la dinàmica de les masses forestals i del paper històric en la configuració dels boscos mediterranis. Amb aquesta finalilat, es dugué a terme una quamificació de les micro i macropanícules carbonoses.L'anàlisi en detall de totes de les fases de pertorbació i regeneració del bosc ens ha permès establir un model general, dividit en cinc moments.A partir de la plasmació d'aquest model general en els diagrames pol.línics, es pot diferenciar entre dos tipus de fases de pertorbació, segons hagi estat el règim de pertorbacions. Les fases d'interferència es caracteritzen per presentar un únic cicle de pertorbació-regeneració, on la regeneració és completa. D'altra banda, en les fases d'obertura se succeixen dos o més cicles de pertorbació-regeneració. En aquestes darreres fases, la durada temporal de cada tipus de fase, sensiblement diferent, essent de 350/550 anys per a les fases d'interferència i de 700/1000 anys, per a les d'obertura.Les restes carbonoses ens han permès reconstriuir la història dels incendis forestals a la costa central catalana. Dels sis períodes individualitzats, destaquen principalment el primer (7800 a 5500 anys B.P.) i el cinquè (1500 i 1200 anys B.P.) per presentar aquests les freqüències d'incendis més altes. Aquest cinquè període presenta, a més, la característica detenir un caràcter regional ja que els nivells de cendres han estat documentats en tots els sondeigs. Creiem que en aquest cas el factor climàtic (accentuació de la sequera) degué jugar també un paper important.De la comparació entre els espectres pol.línics i de cendres, podem assenyalar, en primer lloc, que el pi és el taxó que, a la llarga, es veu més afavorit pels incendis; que no existeix una relació directa entre esclerofíl.lia i incendis; i, per últim, que règim de pertorbadons i canvi climàtic sovint es combinen com a causa de l'extensió de determinats taxons.Les primeres actuacions antròpiques documentades poden situar-se vers 7500/5500 B.P. Durant aquest període es dugueren a terme desforestacions puntuals mitjançant el foc, del tipus landnamt. Durant el Neolític Mitjà i Final (5500/4000 B.P.), l'ús del foc s'abandona, si bé la desforestació és més intensa. Aquests canvis foren deguts a una més gran estabilitat dels grups humans a la plana.Durant l'Edat de Bronze (4000/3800 a 2700 B.P.), la pressió humana s'intensifica mentre que les activitats agrícoles es diversifiquen. Durant el període anterior, però sobretot en aquest moment, es fan molt notables les diferències en l'explotació dels diferents sectors del Pla de Barcelona, El sector de Montjuïc-Llobregat el configura com l'àrea central d'ocupació.Durant el període ibèric (2700-2200 B.P.), l'acció antròpica segueix el procés de progressiva intensificació, mantenint-se les diferències regionals. Aquesta heterogeneïtat s'accentuarà encara més en època romana (2200-1700 B.P.), convenint-se l'àrea del Llobregat en un centre important d'explotació agrícola.La fase de màxima pressió antròpica s'inicià vers els 1350/1200 anys B.P., moment en queè es produïren extenses desforestacions com a conseqüència dels incendis i que provocaren un intens procés erosiu. Aquests procesos foren el resultat d'una activitat pecuària extensiva.Durant els segles XII i XIII es produeix un canvi de les bases econòmiques, amb l'extensió del conreu de l'olivera i dels cereals, principalment, comú a tot el Mediterrani occidental. / The central sector of the Catalan coast, where the Barcelona plain it located, it the contact area between two belts of Mediterranean vegetation: the Austro-Mediterranean and the Boreo-Mediierranean. The border between these areas has a great interest because it is highly sensitive to environmental variations.The conclusions that will be explained below have been obtained from the pollen analyses of several drillings, distributed along a latitudinal gradient on the Barcelona plain.The pollen data show that the plant latitudinal gradient has been installed at least for the last 9,000 years. This gradient became more pronounced between 7200/7000 and 6500 B.P., as a consequence of a brief climatic fluctuation. After that, the northern area became occupied by deciduous woods, while in the southern sector evergreen and pine woods prevailed.The second deep change occurred between 4000-3000 B.P., due to an increase in drought. The new communities installed can be considered as the potential present-day vegetation of the Barcelona plain, characterized by a mixed oak forest (deciduous and evergreen oaks) in the northern sector, and by evergreen oak, pine and maquis (Querco-Lentiscetum) communities, in the southern area.Nevertheless, plant uniformity along the plain was induced by a new change occurring between 1500-1200 B.P. This process was due to the vegetation degradation, a consequence of the frequent occurrence of forest fires.Later than 900/800 B.P., farming activities developed, mainly olive crops.Charcoal analyses have also been performed, allowing us to identify ancient forest fires.Firstly, these data allow us to establish a general model for the forestry phases of disturbance-regeneration. This model considers the presence of two successive sequences: a regressive stage and a regenerative one. Most of the disturbance phases documented were caused by the fires.Secondly, our charcoal analyses allow us to reconstruct the history of the forest fires along the Catalan coast. High frequencies of fires mainly occurred during two periods: 7800-5500 B.P. and 1500-1200 B.P. These fires were probably caused by new human activities. However, the frequent fires could also be favoured by an increase in climatic drought.

Este trabajo se centra en la descripción de un proceso que, sin duda a lugar, puede considerarse de influencia minoritaria: el de los grupos de mujeres que trabajan por un cambio político y social en defensa del colectivo femenino. Hemos seleccionado cinco grupos de acuerdo con su relevancia para el feminismo o para la política de mujeres en general: dos de ellos definidos como parte del movimiento feminista independiente y otros tres insertos en partidos políticos decisivos para la vida política de nuestro país. Se trataba de realizar un estudio empírico y retrospectivo a partir de la observación, durante una época larga -de 1975 a 1996¬, de la evolución ocurrida en cada uno de los grupos respecto a la defensa de temas asociados tradicionalmente al feminismo militante, las relaciones entre ellos y las posibles influencias mutuas.Y lo hemos hecho a través de la observación del discurso. Para ello hemos utilizado un programa informático de análisis de contenido utilizado por primera vez y desarrollado por el Dr. José Manuel Cornejo que nos ha permitido un análisis exhaustivo de todos los textos desde el primer año analizado hasta el último (veintiún años en total).Nuestro planteamiento de entrada consistió en considerar a los grupos feministas independientes como agentes de cambio social. Según nuestra hipótesis, estos grupos a pesar de su aparente rechazo social debido a la radicalidad de sus posiciones, tendrían una influencia significativa sobre los grupos de mujeres dependientes de partidos políticos, y éstos últimos actuarían probablemente de difusores a la sociedad sobre las ideas asumidas. Los resultados de nuestro estudio muestran una razonable evidencia de que, efectivamente, ése es el proceso seguido a lo largo de estos años por los grupos analizados, a pesar de las diferencias en la evolución específica de cada uno de ellos.Cabe suponer, por tanto, que los cambios producidos en los grupos dependientes se deben a la influencia de los grupos feministas independientes ya que son la única fuente posible de influencia en estas cuestiones. Y todo parece indicar que la influencia se ha producido a pesar e incluso en contra de la voluntad consciente de los grupos influenciados. Nos referimos a que los grupos dependientes de partidos políticos (siempre sujetos a las expectativas electorales) suelen mantener una distancia prudente respecto a los independientes, cuando no una actitud clara de rechazo, por considerarlos excesivamente radicales y discrepar en sus estrategias de actuación. Además de hacerse eco del rechazo social, las mujeres de grupos dependientes raramente se consideran feministas como grupo, precisamente para huir de las connotaciones negativas que ese término conlleva socialmente. Nos hallamos por tanto ante la circunstancia de que, en un momento en que se habla del fin del movimiento feminista independiente que hemos conocido hasta ahora, los grupos dependientes de partidos políticos han recogido el testigo que llevaban sus compañeras y defienden las clásicas ideas feministas. Pensamos que el mecanismo que explica este proceso en gran medida es el de la conversación o influencia inconsciente, por lo menos hasta el momento en que la influencia se hace pública y manifiesta. Si consideramos que los grupos feministas independientes analizados se han comportado como grupos minoritarios que se han esforzado en tener visibilidad y reconocimiento social, factores imprescindibles para lograr influencia, y si aceptamos también que el estilo cognitivo y de comportamiento ha sido consistente aunque radical, podemos aceptar que reunían las características necesarias para ejercer influencia de tipo interindividual (respecto a otros grupos de mujeres) y en relación a la posición de la mayoría social. Hay que sumar a esto otra condición que considera importante, y es que su actuación se ha movido de acuerdo "con el espíritu de la época", o lo que es lo mismo, inserta en las líneas de evolución social ya que, de lo contrario, su influencia hubiera sido mucho mejor e incluso nula. A lo largo de este trabajo se puede observar cómo los grupos minoritarios fracasan en la influencia manifiesta y sin embargo provocan cambios de reestructuración cognitiva en el blanco de influencia que llevan a sumir sus posiciones aunque de forma latente e inconsciente. En este caso, por parte de los grupos de mujeres dependientes de partidos políticos, adherirse públicamente a las posiciones de los grupos feministas radicales, sobre todo en las dos primeras épocas analizadas, podría implicar atribuirse rasgos negativos de desviación social, aquellos con los que está estereotípicamente connotada la minoría feminista. Sin embargo, los grupos de mujeres dependientes de partidos políticos, aunque diferentes de los minoritarios, están más cercanos a sus posiciones que la mayoría social de las mujeres ya que comparten sus intereses fundamentales: la defensa de las mujeres. Este será otro factor que propicie la influencia, ya que se ha demostrado mayor influencia en los grupos cercanos en posicionamiento a la minoría que en los que parten de posiciones iniciales distantes. ¿Qué es en este caso lo que permite la exteriorización de la conversión? Pensamos que no se da en el feminismo español el proceso de otros países, como por ejemplo Italia, en los que la existencia de una meta supraordenada unifica a los diversos grupos feministas y les da visibilidad y aceptación social. No es ésa al menos la evolución detectada en este estudio. Más bien como si se produjera uno de los efectos de la conversión: el llamado efecto retardado (sleeper effect) del cambio de actitudes. Se trata el proceso mediante el cual, con el paso del tiempo, se produce una "criptomnesia" social por la que las personas o los grupos sometidos a una influencia, olvidarían el origen y la identidad de la influencia pero asumirían en cambio su contenido. En nuestro estudio, a juzgar por los discursos de la última época, los grupos dependientes de partidos políticos han asumido en gran parte las ideas feministas radicales, modificando el tono de sus discursos e incrementando la experiencia subjetiva, pero no por ello asumen públicamente el feminismo, es decir, siguen sin reconocer la influencia de la minoría radical. Pensamos que éste es un ejemplo de que, efectivamente, se habían subestimado las posibilidades de influencia de las minorías exogrupo y va en la línea de los estudios que muestran que las minorías exogrupo tienden a influir tanto, o incluso más, que las minorías intragrupo (considerando en este caso a los grupos independientes como minorías exogrupo respecto a los dependientes debido a su carácter antinormativo) probablemente debido al mayor proceso de validación de sus argumentos que implícitamente exigen. / This work describes an intergroup process of influence base don the minority influence theory, and presents some corrections to usual predictions of this theory. It describes the influence of radical groups of women belonging to the feminist movement on other groups of women included in majoritary political parties in Catalonia (Spain). We observed the evolution of five of these groups through the analysis of their written documents during twenty-one years (since Franco's death and first democratic movements in 1975 to recent 1996). Then we tried to establish the flow of influences using their texts. According to the minority influence theory and social influence studies, in-group influence should have more relevant effects in group production than out-group influence. On the contrary, our hypothesis stated that independent feminist groups should be considered the agents of social change. These groups have significant influence on the women majoritary groups in spite of their initial apparent social rejection. These groups act as active minorities showing a cognitive and consistent style and achieving social visibility and recognition. The method used was content analysis of written documents. We used a PC DOS BASIC program developed by J.M. Cornejo, professor of the University of Barcelona. The program allows select words, cluster them and categoryze then in relevant items according the feminist political lines of action. The results were analyzed through multivariate correspondence analysis and cluster analysis programs. The results confirm the hypothesis showing clear influences from out-groups to in-groups. This is a latent unconscious influence according to the "conversion theory" described by Moscovici, Mugny and Pérez (1987). The conclusions show that previous studies had underestimated the possibilities of influence of out-group minorities. Out-group minorities have at least the same or more influence that in-group minorities, probably due to the strongest validation process of the arguments that they implicity demand.

El propósito del presente trabajo es el análisis de la evolución de las reclamaciones presentadas ante la Generalitat de Catalunya tras una asistencia sanitaria que se presume defectuosa en cualquiera de sus vicisitudes evolutivas por parte del propio paciente, de sus representantes legales ó de sus herederos.Una vez analizados los expedientes, se pretende mediante el método que posteriormente se describe, establecer la idoneidad de las reclamaciones efectuadas y establecer las causas reales de reclamación en base a poder establecer unas premisas de actuación tanto desde la Administración como desde los profesionales de la sanidad para elevar el nivel de atención al ciudadano y disminuir el número de reclamaciones presentadas.Existe un desconocimiento de las expectativas y necesidades que los pacientes desarrollan respecto de la asistencia sanitaria a la que se confían. El desconocimiento por parte de los pacientes sobre el estado actual de la ciencia médica, sus posibilidades diagnósticas y terapéuticas y sus limitaciones impide evaluar adecuadamente los grados de adecuación que puedan existir realmente entre la percepción que los mismos tienen del alcance y posibilidades de la medicina y la realidad de la asistencia sanitaria pública, a menudo sobrevalorada públicamente por razones de oportunidad política. De este modo, la conflictividad entre la demanda social sanitaria de "todas las posibilidades" que pueda ofrecer el avance científico médico y las limitaciones de la sanidad en cuanto a sus prestaciones por diferentes motivos, frecuentemente ajenos a la medicina en sí misma, suele desencadenar conflictos que se traducen en reclamaciones prejudiciales y judiciales.En la medida que no se generen medios, espacios y actitudes para resolver los conflictos entre la comunidad necesitada de asistencia sanitaria y la comunidad médica, basados en el reconocimiento y respeto por los derechos, necesidades, expectativas, procesos y roles que viven o representan los distintos sectores de ambas, incluidos los que ostentan el poder político, el nivel de conflictos tenderá a aumentar consolidándose una lógica centrada en el uso de los derechos retroalimentando negativamente la convivencia en el interior de la sociedad ante unas exigencias difíciles de asumir y una sanidad impotente para la demanda a la que se ve sometida.Existe una relación directamente proporcional entre el aumento del nivel cultural de la sociedad, consciente del costo que representa la sanidad pública, y su demanda de una sanidad de calidad. La sociedad que demanda asistencia sanitaria, puede entender el error justificado, pero no la demora asistencial ni el error injustificado (diagnóstico ó terapéutico), por el estado de la ciencia médica. De la misma forma, dicha sociedad no está dispuesta a asumir complicaciones cuya correlación inherente a su patología no esté clara o permita dudar de la adecuación del tratamiento dispensado. Los métodos alternativos de resolución de conflictos, como podría ser el arbitraje, representan una opción viable y pertinente ya que se basan en una lógica de colaboración frente a la lógica confrontacional judicial entre los distintos sectores que va en aumento exponencial sin que, por el momento, se pueda adivinar la más mínima tendencia estacionaria ni decreciente. Dentro de éstos métodos alternativos, que permitirían mayor objetividad y rapidez en la resolución de conflictos, debería establecerse como algunas de sus principales características las de promover la cooperación, el compromiso, la creatividad y la participación activa de los actores en conflicto basado en el respeto, valoración y, lo que resulta particularmente importante en este caso, considerando efectivamente las distintas perspectivas de los actores involucrados, evitando la innecesaria criminalización del profesional sanitario, frecuentemente condicionado por las circunstancias sociales ó administrativas en las que desarrolla su trabajo.El médico es tributario también de un deber especial de garantía, fundamentalmente del mayor bien jurídico protegido que es la vida. En consecuencia, cuando por acción u omisión, no se pone a disposición del paciente todos los recursos disponibles en tiempo y forma, se produce un daño por estas razones.Se puede comenzar a litigar contra un médico por muchos motivos como es por venganza, desesperación, por motivos justos, o por lo que fuere, pero casi siempre se termina con una petición de dinero.

Amb aquesta tesi vull fer una aportació a la història de Berga, des del vessant dels aspectes sanitaris, i posar aquesta informació a l'abast de la comunitat. Actualment Berga és una ciutat situada al peu del Prepirineu, a uns 700 m. sobre el nivell del mar, prop del curs mitjà del riu Llobregat. La situació estratègica de la ciutat n'ha fet un lloc destacat en la història del país, en la qual hi ha tingut molt a veure la seva proximitat al riu, lloc de pas i de referència per a qualsevol viatge o activitat. En el concert de les localitats importants del Prepirineu la podem comparar amb Tremp, la Seu d'Urgell i Ripoll, totes elles capitals d'un vast territori de muntanya amb un paper transcendent.En aquesta tesi estudio els aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Berga entre els anys 1569 i 1760. Cap a l'any 1569 Berga, aleshores vila, tenia uns 800 habitants, xifra que aniria augmentant fins arribar a més de 3.000 al voltant de 1760. Entre els objectius d'aquesta tesi, n'hi ha alguns de prioritaris i altres de secundaris. Entre els primers cal esmentar l'estudi del personal sanitari, a fi i efecte de conèixer quants n'hi havia en un moment determinat, les seves biografies i genealogies, i, fins i tot, les seves relacions entre nissagues. Una altra prioritat d'aquest estudi és l'anàlisi de la mort violenta, sovint documentada i tractada amb major detall que la resta de defuncions. Igualment hi té una importància bàsica l'anàlisi de la gestió dels cadàvers des de diversos punts de vista com ara el temps que tarden a sepultar-los, els trasllats dels cossos, i les opcions d'enterrament en cementiris o en vasos sepulcrals dins dels edificis religiososEls objectius secundaris de la tesi són diversos, entre ells: conèixer les dades de natalitat dels 191 anys que abasta l'estudi, els parts múltiples que es produeixen en aquest període de temps, els baptismes de necessitat, els fills il·legítims, i la possible aparició de fenòmens teratològics o hermafrodites. També formen part dels objectius secundaris l'estudi detallat de la nupcialitat, l'estat civil dels contraents, la ratio de fills per matrimoni, i la freqüència de la consanguinitat. Com a objectiu secundari, també m'he interessat per la mortalitat per èpoques, en especial en les diferents categories de mort sobtada, dubtosa, natural, per malaltia, relacionada amb el part, a l'hospital, morts de soldats, en pobresa, la mort familiar epidèmica i les edats de defunció. Entre els objectius hi he inclòs tot un seguit de temes que apareixen escrits en els llibres parroquials, o que hi estan relacionats; aquests objectius complementen l'estudi en general i ajuden a contextualitzar-lo. Aquests temes els he incorporat en un capítol d'annexos, en el qual, a més a més, tracto de l'estructura de poder social, de les ocupacions dels berguedans, de la possible relació entre els manescals i els ferrers, dels renoms o malnoms, dels dipositaris de testaments, dels testadors, de l'estat civil a partir dels llibres d'òbits, de l'exemple dels vasos sepulcrals de Santpedor, de l'epidèmia de febres malignes de 1735, de l'impacte de les idees de la Revolució Francesa a Berga, de la petició de creació del Col·legi de cirurgians, adroguers i cerers de la vila de Berga, de la immigració occitana i de la iconografia. Totes aquestes qüestions les poso al servei dels investigadors de la història i de la societat de l'Edat Moderna.

Aquesta tesi doctoral té com a orígen la confluència de dos temes: l'educació en valors i el paper de l'Associació de Mestres "Rosa Sensat" en la renovació pedagògica en la Catalunya dels anys seixanta i setenta. Amb aquest doble objectiu, ens van proposar fer una anàlisi dels valors presents en els diaris de l'Escola d'Estiu de l'Assocació "Rosa Sensat", en el període comprés entre el 1969 i el 1979. Vam escollir aquesta dècada perquè a banda que l'informació continguda en els diaris d'aquesta època era molt enriquidora, el context en què es van escriure era ple d'esdeveniments que anunciaven un canvi decisiviu en molts àmbits de la realitat cuotidiana, amb el pas del franquisme a la democràcia.Per tal de dur aquest treball de recerca, la metodologia ha combinat la consulta de material escrit (articles, llibres, programes, diaris de l'escola) amb alguns testimonis personals tan importants per al món de la Pedagogia com ara Marta Mata i Mercè Fluvià, la primera com a veritable ànima de l'Associació i la segona com a alumna dels cursos d'estiu als anys setanta. La tesi es divideix en tres grans apartats: En el primer, anomenat "Rosa Sensat i contextualització", fa un esforç per a situar el personatge que donà nom a l'associació en el context polític, social, ideològic i educatiu de l'època. També es descriu com es va crear l'institució, quins eren els seus òrgans de gestió i quines van ser les seves etapes de funcionament més importants. Es fa un esment especial a la creació de les Escoles d'Estiu i el seu valor pedagògic per a la renovació del pensament pedagògic català. El segon gran bloc del treball ("Recull d'articles dels diaris de les Escoles d'Estiu") fa una anàlisi de l'ideari pedagògic que guiava les activitats de l'institució (el paper atorgat a la llengua, a la lectura o la lectura) i dels tipus d'educació que apareixen esmentats als diaris: l'educació permanent, l'educació integral, l'educació intel·lectual i educació dels sentits. També s'estudia quin era el rol assignat al mestre i quin era l'acolliment als professionals vinguts de fora de Catalunya. Per últim, el tercer apartat ("Valors") està format per una introducció al concepte de valors, la seva jerarquització i de quina manera es troben presents en els diaris de l'Escola d'Estiu. Una selecció de referències bibliogràfiques emprades per a l'elaboració del treball tanca aquest aparat. La tesi conté, a més, un seguit d'annexos, on es presenten un seguit de dades quantitatives del període analitzat, el guió de les entrevistes realitzades a Marta Mata i Mercè Fluvià i una reproducció de documents relacionats amb l'Escola d'Estiu.