El present estudi pretén oferir una primera aproximació al nivell tècnic de la siderúrgia protohistòrica del nordest peninsular; amb aquest inicial objectiu, s'ha compilat un conjunt mostral heterogeni tipològica i funcionalment, provinent de diversos establiments i necròpolis de dues àrees d'evolució històrica prou diferenciada, la costa central catalana i el delta de l'Ebre. El comentari de les característiques estructurals i la relació utilitat - espai - cronologia ha de possibilitar establir unes inicials hipòtesis amb fonamentació científica, on hi puguin relacionar-se els condicionants que defineixen l'evolució de la societat ibèrica des del s. VII a.C. al s. III a.C. en el context geogràfic.Tot i la limitació d'un conjunt mostral de 107 mostres, sobre 78 objectes diferents, es generen moltes incògnites des del punt de vista metal·lúrgic. En el propòsit de superar dogmes i suposades certeses sense base prèviament comprovada, l'estudi dels materials planteja dificultats evidents: - la relativa conservació d'objectes amb més de dos mil·lenis d'antiguitat, dels quals ha desaparegut parcial o totalment el metall original; - la limitació de l'estudi sobre peces d'interès museístic, que no ha possibilitat una més acurada investigació individualitzada;- la varietat de mitjans disponibles que, tot i l'excel·lent equip utilitzat, no comprèn algunes de les possibilitats d'exploració actualment existents;- la problemàtica implícita de la correcta interpretació de rastres de tècniques i procediments no estandaritzats, producte del coneixement empíric i singular dels artesans antics dels quals, amb nivells tecnològics prou diferenciats, ignorem bona part de les seves tècniques.De l'estudi del conjunt mostral pot derivar-se que no existeix evolució lineal de la tècnica siderúrgica, essent sincrònics materials d'antagònica qualitat en el mateix període i context. Tractaments que, hipotèticament, han estat catalogats com de cronologia posterior són plenament identificats en objectes, possiblement d'importació, datats en Ibèric antic o Preibèric (us de làmines, cementació, etc.); d'altres, teòricament inaudits en un context tecnològic considerat endarrerit, com les tècniques del tremp i el tremp suau, són plenament generalitzades a partir del s. IV a.C.Tanmateix, no sembla possible que es donés una especialització en les diverses fases de la cadena siderúrgica, tal i com s'evidencia en context centreeuropeu. La manca d'organització social supratribal, evolució avortada per les tensions territorials del s. III a.C., motivà una siderúrgia d'autosuficiència, principalment a la fase final de l'Ibèric Ple, mostrant materials de pobres qualitats metal·lúrgiques evidenciats al conjunt mostra. / "Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'Ibèric antic i ple" (Technology of metallurgy of iron in the north-east of Spain -protohistoric age-) is the first global study about the technical qualities of iron and steel in Iberian civilization ( VII-III b.C ). Since VII century b.C., in the materials of river Ebro's delta and in the Catalonia central, we can see the use of sheet piling and the cementing; the quench hardening, with different microestructural forms (bainite, martensite) is photographed in objects of V century b.C.The final conclusion of metallographic study was no evolution of technology like another models, accepted in continental Europe. The presence of colonial influences bring about different situations in near areas, with a great diversity of technical qualities. Impossibilies about a supratribal social organization disable the specialization in the different phases of metallurgical process.