El present estudi pretén oferir una primera aproximació al nivell tècnic de la siderúrgia protohistòrica del nordest peninsular; amb aquest inicial objectiu, s'ha compilat un conjunt mostral heterogeni tipològica i funcionalment, provinent de diversos establiments i necròpolis de dues àrees d'evolució històrica prou diferenciada, la costa central catalana i el delta de l'Ebre. El comentari de les característiques estructurals i la relació utilitat - espai - cronologia ha de possibilitar establir unes inicials hipòtesis amb fonamentació científica, on hi puguin relacionar-se els condicionants que defineixen l'evolució de la societat ibèrica des del s. VII a.C. al s. III a.C. en el context geogràfic.Tot i la limitació d'un conjunt mostral de 107 mostres, sobre 78 objectes diferents, es generen moltes incògnites des del punt de vista metal·lúrgic. En el propòsit de superar dogmes i suposades certeses sense base prèviament comprovada, l'estudi dels materials planteja dificultats evidents: - la relativa conservació d'objectes amb més de dos mil·lenis d'antiguitat, dels quals ha desaparegut parcial o totalment el metall original; - la limitació de l'estudi sobre peces d'interès museístic, que no ha possibilitat una més acurada investigació individualitzada;- la varietat de mitjans disponibles que, tot i l'excel·lent equip utilitzat, no comprèn algunes de les possibilitats d'exploració actualment existents;- la problemàtica implícita de la correcta interpretació de rastres de tècniques i procediments no estandaritzats, producte del coneixement empíric i singular dels artesans antics dels quals, amb nivells tecnològics prou diferenciats, ignorem bona part de les seves tècniques.De l'estudi del conjunt mostral pot derivar-se que no existeix evolució lineal de la tècnica siderúrgica, essent sincrònics materials d'antagònica qualitat en el mateix període i context. Tractaments que, hipotèticament, han estat catalogats com de cronologia posterior són plenament identificats en objectes, possiblement d'importació, datats en Ibèric antic o Preibèric (us de làmines, cementació, etc.); d'altres, teòricament inaudits en un context tecnològic considerat endarrerit, com les tècniques del tremp i el tremp suau, són plenament generalitzades a partir del s. IV a.C.Tanmateix, no sembla possible que es donés una especialització en les diverses fases de la cadena siderúrgica, tal i com s'evidencia en context centreeuropeu. La manca d'organització social supratribal, evolució avortada per les tensions territorials del s. III a.C., motivà una siderúrgia d'autosuficiència, principalment a la fase final de l'Ibèric Ple, mostrant materials de pobres qualitats metal·lúrgiques evidenciats al conjunt mostra. / "Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'Ibèric antic i ple" (Technology of metallurgy of iron in the north-east of Spain -protohistoric age-) is the first global study about the technical qualities of iron and steel in Iberian civilization ( VII-III b.C ). Since VII century b.C., in the materials of river Ebro's delta and in the Catalonia central, we can see the use of sheet piling and the cementing; the quench hardening, with different microestructural forms (bainite, martensite) is photographed in objects of V century b.C.The final conclusion of metallographic study was no evolution of technology like another models, accepted in continental Europe. The presence of colonial influences bring about different situations in near areas, with a great diversity of technical qualities. Impossibilies about a supratribal social organization disable the specialization in the different phases of metallurgical process.

Amb aquesta tesi vull fer una aportació a la història de Berga, des del vessant dels aspectes sanitaris, i posar aquesta informació a l'abast de la comunitat. Actualment Berga és una ciutat situada al peu del Prepirineu, a uns 700 m. sobre el nivell del mar, prop del curs mitjà del riu Llobregat. La situació estratègica de la ciutat n'ha fet un lloc destacat en la història del país, en la qual hi ha tingut molt a veure la seva proximitat al riu, lloc de pas i de referència per a qualsevol viatge o activitat. En el concert de les localitats importants del Prepirineu la podem comparar amb Tremp, la Seu d'Urgell i Ripoll, totes elles capitals d'un vast territori de muntanya amb un paper transcendent.En aquesta tesi estudio els aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Berga entre els anys 1569 i 1760. Cap a l'any 1569 Berga, aleshores vila, tenia uns 800 habitants, xifra que aniria augmentant fins arribar a més de 3.000 al voltant de 1760. Entre els objectius d'aquesta tesi, n'hi ha alguns de prioritaris i altres de secundaris. Entre els primers cal esmentar l'estudi del personal sanitari, a fi i efecte de conèixer quants n'hi havia en un moment determinat, les seves biografies i genealogies, i, fins i tot, les seves relacions entre nissagues. Una altra prioritat d'aquest estudi és l'anàlisi de la mort violenta, sovint documentada i tractada amb major detall que la resta de defuncions. Igualment hi té una importància bàsica l'anàlisi de la gestió dels cadàvers des de diversos punts de vista com ara el temps que tarden a sepultar-los, els trasllats dels cossos, i les opcions d'enterrament en cementiris o en vasos sepulcrals dins dels edificis religiososEls objectius secundaris de la tesi són diversos, entre ells: conèixer les dades de natalitat dels 191 anys que abasta l'estudi, els parts múltiples que es produeixen en aquest període de temps, els baptismes de necessitat, els fills il·legítims, i la possible aparició de fenòmens teratològics o hermafrodites. També formen part dels objectius secundaris l'estudi detallat de la nupcialitat, l'estat civil dels contraents, la ratio de fills per matrimoni, i la freqüència de la consanguinitat. Com a objectiu secundari, també m'he interessat per la mortalitat per èpoques, en especial en les diferents categories de mort sobtada, dubtosa, natural, per malaltia, relacionada amb el part, a l'hospital, morts de soldats, en pobresa, la mort familiar epidèmica i les edats de defunció. Entre els objectius hi he inclòs tot un seguit de temes que apareixen escrits en els llibres parroquials, o que hi estan relacionats; aquests objectius complementen l'estudi en general i ajuden a contextualitzar-lo. Aquests temes els he incorporat en un capítol d'annexos, en el qual, a més a més, tracto de l'estructura de poder social, de les ocupacions dels berguedans, de la possible relació entre els manescals i els ferrers, dels renoms o malnoms, dels dipositaris de testaments, dels testadors, de l'estat civil a partir dels llibres d'òbits, de l'exemple dels vasos sepulcrals de Santpedor, de l'epidèmia de febres malignes de 1735, de l'impacte de les idees de la Revolució Francesa a Berga, de la petició de creació del Col·legi de cirurgians, adroguers i cerers de la vila de Berga, de la immigració occitana i de la iconografia. Totes aquestes qüestions les poso al servei dels investigadors de la història i de la societat de l'Edat Moderna.

Donada l'extensió de la present tesi doctoral, i per tal de conferir-li una estructura lògica i raonada més entenedora, està dividida en quatre parts:Definició i arquitectura de l'hospital medieval. La manca d'una bibliografia especialitzada sobre la institució hospitalària en el panorama català, feia indispensable precedir la investigació amb una anàlisi del concepte medieval d'hospital. A la dècada de 1970 i 1980, els principals estudis sobre el tema van estar supeditats, en part, a treballs de major envergadura sobre la pobresa a l'edat mitjana. En aquest sentit, cal destacar les jornades celebrades a Lisboa el 1972, i les publicacions aparegudes posteriorment a l'entorn de figures com Michel Mollat i del doctor Manuel Riu. Aquestes iniciatives editorials van permetre acotar de manera molt aproximada, la realitat de la pobresa, la indigència i la marginació al llarg de l'època medieval, però en canvi, les referències als hospitals de l'època es limitaren a referències puntuals d'uns pocs exemples i breus síntesis documentals. Per contra, la literatura anglosaxona més recent, ha incidit de manera més efectiva en aquestes qüestions, allunyant-se, en part, de l'excessiva insistència en qualificar-los de mers llocs d'acollida i hospitalitat. L'arquitectura dels hospitals catalans. Dissortadament, el nombre d'hospitals d'origen medieval conservats a Catalunya és força reduït. Dels establiments petits quasi no en sabem res, ja que en la seva majoria han desaparegut sense deixar cap rastre. Dels de major entitat, per la seva banda, hem de destacar fonamentalment els de l'Hospitalet de l'Infant, Barcelona, Lleida i Montblanc, als quals s'han dedicat sengles monografies individualitzades.El de l'Hospitalet de l'Infant, és la mostra més evident d'un edifici d'aquestes característiques emplaçat en un zona despoblada i exposada a l'atac de sarraïns i bandolers. Per aquest motiu, la seva estructura arquitectònica segueix l'esquema d'una fortalesa, per tal de complir una triple funció: acollir i atendre pobres, pelegrins i malalts; lloc estratègic militar de defensa de la regió; punt de partença per a la repoblació de la zona. El de la Santa Creu de Barcelona, no sols constitueix la empresa edilícia civil més important del s. xv, sinó que, a més a més, fou un dels primers hospitals urbans de l'Europa occidental, projectat d'acord amb uns criteris perfectament raonats. Erigit en el raval barceloní, esdevingué un element clau en el desenvolupament urbà de la zona, al marge que, les seves grans dimensions, el convertien en una mena de ciutat hospitalària, en constant creixement amb el pas dels segles. Quant al de Santa Maria de Lleida, respon a una tipologia ben diferent i original. Em refereixo a un esquema més propi dels palaus urbans que no pas dels hospitals, mitjançant el qual es pretenia crear espais més recollits i de menors dimensions, que no pas les grans naus longitudinals resoltes a base de sucessions d'arcs diafragma.En última instància, el de Santa Magdalena de Montblanc, esdevé una mena de simbiosi dels dos anteriors. Es tracta d'un interessant edifici, concebut de forma semblant a un palau urbà, però erigit als afores de la vila, assolint així un protagonisme especial en l'ordenació urbanística de la zona. Està estructurat al voltant d'un pati de petites dimensions, on conflueixen un discurs propi període medieval, amb altres elements definidors d'un llenguatge més modern.Catàleg-inventari dels hospitals catalans. La tercera part de la tesi consisteix en una sèrie de fitxes catalogràfiques, que pretenen constituir un primer catàleg-inventari dels hospitals catalans medievals, amb independència de si s'han conservat restes o no. Bibliografia i apèndixs. El quart i últim bloc està constituït pels apèndixs documental i gràfic, i pel llistat de referències bibliogràfiques.

L'objectiu fonamental d'aquesta Tesi és el d'oferir una aproximació de la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d'un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Per una altra banda, aquesta recerca també complementa la visió històrica del Maresme Baix Medieval, endegat per d'altres estudiosos, que han basat la major part dels seus treballs en l'anàlisi de fonts documentals de caire senyorial.Les fonts documentals que han estat la base pràctica de la nostra investigació superen els 2000 documents. A aquesta documentació se n'hi ha d'afegir una altra de satèl.lit, que complementa les informacions de la principal. Les escriptures provenen de diferents arxius, situats a les localitats d'Argentona, de Premià, de Vilassar, així com d'arxius de la ciutat comtal. Entre aquests darrers, podem esmentar, el de la Catedral de Barcelona, el de la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Els eixos fonamentals de la nostra recerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. Per tant, hem elaborat una visió de la població rural de la zona estudiada des de tres òptiques diferents, que com és lògic, estan interrelacionades en la vida quotidiana dels subjectes del nostre estudi. A l'apartat de la terra, estudiem els contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l'alienació de l'agrer i el diner. La segona part de la nostra recerca l'hem dedicat a l'anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d'esposalles, que regulen l'origen de les noves parelles. A la tercera part, ens endinsem en l'estudi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenòmen de la mort. La temàtica desenvolupada en la nostra investigació ens ha comportat el desenvolupament de tota una sèrie de qüestions de caire jurídic i antropòlogic, que han complementat, els aspectes econòmics, socials i polítics, que caracteritzen les investigacions històriques. La presentació formal dels tres apartats desenvolupats presenta una estructura similar. Es contempla l'exposició d'anàlisis diplomàtiques i jurídiques de les diferents tipologies documentals bàsiques estudiades. També es relaciona les dades obtingudes dels nostres anàlisis amb l'exposició dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions, també s'utilitza els resultats i interpretacions, realitzades amb anterioritat en d'altres investigacions. De la mateixa manera, cada apartat aporta unes conclusions específiques dels temes més importants, que ha desenvolupat. L'estructura de la nostra Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final. En aquest darrer apartat, s'ofereix unes conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball. / The main objective of this thesis is to offer an approach to the peasantry in south Maresme from 1348 to 1486, so as to contribute to the knowledge of the Low-Medieval Old Catalonia. On the other hand, this research also supplements the historical point of view of the Low-Medieval Maresme region started by other experts from a more seigniorial perspective.We have used more than 2000 documents and other supplementary material as the practical basis of our research. The deeds come from several historical archives located in Argentona, Premià, Vilassar or also in Barcelona, like the "Biblioteca de Catalunya", "Arxiu històric de protocols de Barcelona" or the one at the Barcelona Cathedral.The main axes of our research have been the land, the marriage and the family as well as the death. Therefore, we have build up a view of the rural population in a specific area from three different perspectives which are naturally connected to the everyday life of the subjects in our work. Apart from the land, we study the contracts, the subjects and the objects which develop around the possession and alienation of land and money. We have devoted the second part of our research to the analysis of the institutions of marriage, the low-medieval family, as well as the agreements or marital contracts which regulate the origin of the new couples. In the third part, we go into the study of deeds and death ceremonies. The main topic in our research has involved the development of a series of legal and anthropological issues supplementing economical, social and political aspects of several historical investigations. The formal presentation of the three sections, has a similar structure. We explain diplomatic and legal analysis of the studied documents. We also relate the information form our analysis to the explanation of the contents where we also use the results and interpretations from previous investigations. Each section also provides specific conclusions for the most relevant topics.There is also a preliminary section with comments on the sources of information and methodology. The last section includes general conclusions, indexes to locate graphics and tables and a bibliography.

La present tesi doctoral representa l'estudi de la significació de les monografies d'història local dins del context cultural i historiogràfic de la Catalunya contemporània. A partir d'una tasca de recerca als principals centres bibliotecaris i arxivístics de les ciutats del Principat (Barcelona, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú, entre altres) s'ha referenciat una recopilació d'obres de les històries de poblacions catalanes, impreses entre els anys 1837 i 1936.A la introducció, el treball mostra com la història local era de les temàtiques poc estudiades a la Universitat de la postguerra, ja que estava lluny de les preocupacions científiques imperants. En aquells anys (1940-1960) la tasca d'institucions locals de caire cultural va resultar, en molts casos, exemplar vers la conservació i difusió del patrimoni històric de moltes poblacions, com resulta visualitzat per mitjà d'un mapa dels principals Centres d'Estudis Culturals de Catalunya entre 1844 i 1956.També les Assemblees Intercornarcals d'Estudiosos jugaren un paper de primer ordre en aquesta dinamització dels estudis d'història local al fomentar la recerca històrica, a més d'altres temàtiques. En especial, les Assemblees impulsaren les relacions entre especialistes de diverses contrades dels país. Instituïdes pel geògraf, demògraf i historiador Josep Iglésies i Fort, s'anaren celebrant amb caràcter anual, des de la primera l'any 1950, a Martorell, fins la del 1993, a Encamp. Aquesta distribució itinerant arreu de Catalunya s'ha mostrat en un mapa de les Assemblees eelebrades entre 1950 i 1993.En el decurs dels anys vuitanta els estudis d'història local adquiriren creixent importància a causa de quatre factors principals: de les noves promocions de llicenciats, de la revaloració del passat històric dels pobles per la pròpia població i pels nous ajuntaments, de l'organització de xarxa d'arxius locals i comarcals pels propis ajuntaments i pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. i de l'extensió de nous mètodes didàctics pels professors de Ciències Socials als centres d'ensenyament primari i secundari.Tot això propicià una sèrie de col.loquis i debats entre diferents valoracions de la història local per part de diversos especialistes, com Albert Balcells, Josep Fontana, Miquel Izard, Ferran Mascarell, Joaquim Nadal, Borja de Riquer, Jaume Sobrequés, Ignasi Terradas, Enric Ucelay da Cal, etc. Molts d'ells partiren de la metodologia emprada, des ja feia anys per línies de recerca a Gran Bretanya, Itàlia, França, Estats Units o Mêxic.També el treball de recopilació parteix d'obres de referencia bibliogràfica com les de M. Aguiló, R. Alberch i J. Nadal, J. Andreu, Á. del Arco, B. J. Gallardo, "Indice Histórico Español", Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, A. Palau y Dulcet, B. Sánchez Alonsa o H. C. Simón Palmer.La temàtica queda raonadament centrada en la significación de les històries locals en el seu temps, especialment a nivell cultural i historiogràfic; enteses les històries locals commonografies de caràcter històric sobre alguna localitat o població del Principat de Catalunya, publicades en el centenar d'anys corresponents entre 1837 i 1936.D'aquesta forma, la recerca es desenvolupa en situar les monografies històriques locals dins de l'evolució històrica de Catalunya al llarg d'una sèrie d'etapes: la monarquia d'Isabel II (1833-68), el Sexenni Revolucionari (1868-74), la Restauració alfonsina (1875-1914), la Mancomunitat de Catalunya (1914-25), la Dictadura de Primo de Rivera (1923-31), la Generalitat republicana (1931-36).També s'assenyalen les influències d'ordre ideològic (catalanisme, anarquisme, socialisme o marxisme) i, en especial, els moviments culturals que les propiciaren com el Romanticisme, la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme o els avantguardismes.La tesi analitza la significació de les històries locals. Així, estudia els seus antecedents als segles anteriors d'Edat Moderna i, en particular, amb el moviment de la Il.lustració, al segle XVIII. Repassa com podia ser la importància de centres culturals de la ciutat de Barcelona, la Universitat de Cervera, el Monastir de Bellpuig de les Avellanes o de personalitats intellectuals, com ara Taverner, Finestres, Caresmar o Capmany.Tanmateix, en una sèrie de capítols es relaciona les històries locals amb l'àmbit historiogràfic de l'època (1837-1936) i, en especial, amb les històries generals de Catalunya que es publicaven: "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón" (l860-63) de V. Balaguer, "Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-78) d'a. Bofarull, "Història de Catalunya" (1887-89) d'A. Aulèstia, "Geografia General de Catalunya" (1913-18) de F. Carreras i Candi, "Història de Catalunya" (1922-23) de F. Valls i Taberner i F. Soldevila, "Història Nacional de Catalunya" (1922-34) d'A. Rovira i Virgili, i "Història de Catalunya" (1933-35) de F. Soldevila.A partir i en base a aquesta recerca, s'especifiquen algunes conclusions o aportacions: - El nivell cultural, social i professional dels seus autors,- La sistematització de les principals característiques o tipus d'històries de caràcter local.- Les influències en la concepció i aparició de les històries locals, com el paper de l'Església, la Universitat, l'excursionisme (amb un mapa dels Centres Excursionistes, 1876-1936) i el catalanisme.- El creixement de les edicions de les monografies de carácter local des de finals del s. XIX i, en particular, durant la Restauració alfonsina i la Mancomunitat de Catalunya.- La major presència d'històries locals, i en especial de centres impressors, a les àrees més urbanitzades i poblades del país com a reflex de les coordenades de creixement prbpies d'aquella època (fenomen cartografiat en una sèrie de mapes).- La tesi finalitza en tres seccions bibliogràfiques (ordenades alfabèticament, per topònims -les dues primeres seccions-, per autors -la tercera), que corresponen, respectivament, a les històries locals de l'època estudiada (1837-1936), a les actuals històries locals consultades, i a les obres de caràcter general. / This Thesis is based on the study of the Monographic works of the local History under the cultural and historic vision of Catalonia nowadays.The present work was done throughout a careful research of the bibliographic archives material using as a reference all the historic works about Catalonian villages, printed from 1837 to 1936.As introduction, the problem of Local History in the estimation it depends the various interpretations by the contemporary historians. This thematic is state reasonably at triple versant limited: conceptual (the reach of the local monographic historic), territorial (Catalonia) and cronological (a hundred years: 1837-1936).This work attempts to place the local monographic historic works under the perspective of their own time. In this different monographs according to the historic changes in Catalonia: the monarchy of Isabella II (1833-1868), the period of the Revolution of 1868 (1868-1874), the Alphonsine Restoration (1875-1914), the "Mancomunitat" of Catalonia (1914-1925), the Dictatorship of General Primo de Rivera (1923-1931), and the Republican "Generalitat" (1931-1936).Influences are also placed on the different cultural and ideological factors that favour its presence: Romanticism, "Renaixença", Art Nouveau ("Modernisme"), "Noucentisme", "Avantguardismes", and Socialist ideologies.This study is mainly focused on assessing the significance of these local histories and uses as a referral the significance of other movement in the previous centuries and specially the incidence of the Enlightenment at the 18th century. So, to connect with the historiography of the epoch, specially with the General Histories of Catalonia, by Víctor Balaguer (1860-1863), Antoni Bofarull (1876-1878), Antoni Aulèstia (1887-1889), Francesc Carreras i Candi (1913-1918), Ferran Valls i Taberner and Ferran Soldevila (1922-1923), Antoni Rovira i Virgili (1922-1934), and Ferran Soldevila (1934-1935).In addition to the conclusions and the relation of the research centres and bibliography used, the study finishes wit the analysis of the local histories in different aspects 1ike typology, influences and characteristics of the several authors.

Aquest treball intenta definir els patrons d'assentament de les poblacions que van ocupar el curs inferior del riu Ebre entre la fi de l'edat del bronze fins a inicis d'època imperial romana.La documentació prové, en gran part, de les prospeccions i excavacions realitzades per l'autor i per l'equip de recerca del qual forma part, però també dels treballs desenvolupats per altres investigadors o equips, analitzada posteriorment mitjançant l'arqueologia del territori.La primera part de l'obra està dedicada a les característiques orogràfiques de la zona d'estudi, la història de la investigació, els fonaments teòrics i la metodologia de treball. Tot seguit es presenta una anàlisi dels diferents períodes: bronze final, primer ferro, ibèric antic, ibèric ple, ibèric final i inicis de l'alt imperi. Cada un d'aquests moments és interpretat a partir del coneixement arqueològic dels jaciments i dels materials mobles recuperats.Així, entre els segles X i VIII sembla que estem davant de petits grups de població amb una tecnologia poc desenvolupada i una producció limitada al consum propi i a un intercanvi d'abast limitat.La situació canvia entorn del segle VII, moment en què s'identifica un augment demogràfic, la concentració del poblament i un increment de la jerarquització social, paral·lelament a l'arribada d'importacions fenícies. Durant el segle VI s'inicia un període d'inestabilitat i crisi, caracteritzat per la redefinició de l'estatus de les elits i una nova dinàmica comercial.A partir del segle V es documenta una nova estructura de poblament basada en un seguit de petits poblats fortificats, des d'on les elits aristocràtiques exerceixen llur domini. Poc després s'inicia un procés de jerarquització del territori a escala local, definit per l'aparició de grans nuclis de poblament concentrat, probablement la gènesi d'un protoestat.Amb l'arribada dels romans desapareixen aquests grans centres, de manera que l'estructura sociopolítica ibèrica queda decapitada, però es conserven les estructures autòctones de les quals es podia treure profit. Tot i les importants reformes a partir de finals de segle II, no serà fins la segona meitat del segle I aC que el territori s'estructura definitivament seguint els patrons d'explotació agrícoles romans, amb la desaparició definitiva de les formes d'ocupació de l'espai típicament ibèriques. / The aim of this work is to define the settlement patterns of those populations lying on the Lower course of the Ebre River from the end of the Bronze Age to the beginning of the Roman Empire.Documentation is mainly based on field survey and excavations carried out by the author and the research team he belongs to, but also on the studies undertaken by other researches or research teams. The acquired documentation has been analyzed according to current Landscape Archaeology theory. First part of this study is devoted to point out the orographic characteristics of the area, the state-of-the-art of the conducted research and, the theoretical and methodological approach applied in the present work. Furthermore, a deep analysis of the different periods is also taken into account. Thus, Late Bronze, Early Iron, Early Iberian, Middle Iberian, Late Iberian and Beginning of the Roman Empire are examined. For the sake of consistency, every period has been interpreted through the current archaeological knowledge acquired from the site remains and artifacts.As a result, it seems that small groups of population, with a low technological development and a very limited production, focused essentially on self consumption, and a subsequent restricted exchange, were settled down on the Lower course of the Ebre River from the 10th Century BC to the 8th Century BC. This situation would change around the 7th century BC when a demographical risen, along with a gathering of population and an increasing of social hierarchy were identified, in agreement with the arrival of the Phoenician imports. Afterwards, during the 6th century BC, a period of instability and crisis, characterized by the redefinition of the status of the elites and a new dynamic in trade, took place amongst Lower course of Ebre's populations.Since 5th century BC onwards a new structure of population is documented, which is now based on many small fortified settlements where the aristocratic elites exerted their influence. Shortly, an organized hierarchization process of the territory began in a local scale but characterized by large centers of population. Probably, we might be facing the genesis of a proto-state.When Romans arrived, these large centers disappeared and, although the still useful indigenous structures were preserved, the Iberian sociopolitical structure became beheaded. In spite of the great changes that took place from the end of the 2nd Century BC, it was not before the second half of the 1st Century BC when the territory became definitively structured by the Roman agriculture exploitations. Subsequently, the complete disappearance of the Iberian landscape occupation models finally occurred.

L'objectiu de la tesi és l'estudi, des d'una perspectiva històrica, de la formació mitjançant sufixos dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. En una primera part s'exposen les premisses teòriques en que es basa la recerca la metodologia emprada. Es presta una especial atenció als problemes relacionats amb l'expressió de la col.lectivitat i també a la creació de fitotopònims, al pas de l'apel·latiu al topònim i del topònim a l'antropònim.La tesi està en gran part basada en la toponímia d'arrel més antiga; és a dir, s'han considerat amb particular atenció els topònims que ja apareixen en la documentació latinomedieval de Catalunya dels segles IX al XII i aquells altres que, per motius lingüístics, s'han de considerar de creació antiga. Això és així perquè l'observació de les formes i grafies antigues del topònim objecte d'estudi sovint és decisiva per a l'establiment del seu origen i permet treure altres conclusions sobre la cronologia i l'extensió en temps passats de determinades formacions.En el cos del treball, que s'estructura en diversos capítols dedicats cadascun a un sufix, es treuen conclusions sobre diversos aspectes d'aquests elements: la seva cronologia, la seva vitalitat, la seva productivitat toponímica i també la seva pervivència. El resum de les conclusions més significatives podria ser el següent: El sufix adjectival -EA ha arribat a formar una petita sèrie toponímica de col·lectius botànics però no ha estat mai un sufix plenament productiu en aquesta funció. Només un representat d'aquest origen, "rovira", s' ha mantingut durant molt de temps com a apel·latiu i com a tal apel·latiu (ja isolat dins del sistema lingüístic) ha donat un cert nombre de topònims. El sufix -ETUM / -ETA és l'únic sufix nominal en llatí, mentre que els altres (-ARIUS, -OSUS, -ARE, -ALE) són originàriament adjectivals. Això té una gran repercussió en la toponímia d'arrel més antiga on -ETUM és el sufix més ben representat, cosa que contrasta amb l'estat actual de la llengua on la productivitat d'-ETUM és nul·la i la del seva parella femenina "-eda" molt reduïda. Inversament, el que són avui en dia els sufixos per excel·lència per a formar col, lectius, "-ar"(-ARE) i "-al" (-ALE), estan comparativament mal representats en la toponímia més antiga, cosa que demostra que la seva expansió en la llengua és recent.En el capítol corresponent es discuteix l'origen etimològic del sufix "-ell" que ha creat en el domini català una sèrie de fitotopònims de significat aparentment col·lectiu; s'analitza teòricament i en base a cadascun dels topònims la explicació del professor Coromines sobre l'origen d'aquest sufix.La complexitat semàntica del sufix -ARIUS, particularment en el camp de la fitonímia, ha fet que hagi perdut en gran part la seva productivitat per a formar col·lectius; tanmateix ha deixat una sèrie de topònims que s'han d'interpretar com a col·lectius.En el capítol corresponent s'estudia la productivitat toponímica del sufix -OSUS i s'analitza el fet que, si bé és un sufix productiu per a formar col·lectius botànics en certes zones dialectals del català, en la toponímia es presenta molt freqüentment com a adjectiu acompanyant un substantiu en topònims compostos.La tesi es clou amb un capítol on s'analitza el comportament dels sufixos que formen col·lectivitats vegetals en la llengua catalana actual; per aquest estudi s'han utilitzat dos tipus de fonts: les dades que proporciona l'obra lexicogràfica normativa per al català (el DGLC) i les que proporciona l'Atlas Lingüístic del Domini Català (ALOC). Aquest capítol està destinat a servir de punt de referència per a fer comparacions entre la llengua antiga, representada en la toponímia i la llengua actual. / "The formation of collective phytotoponyms in Catalan"TEXT:This thesis studies the suffixal formation of botanic collective toponyms in the Catalan-speaking area. The first chapter deals with the methodological and theoretical problems involved in the research. In each of the following chapters a suffix is studied; in each case the suffix's vitality and toponymical productivity (as well as other related aspects such as its semantic development) are analyzed and the toponyms which contain it are discussed.The thesis is greatly baaed on a corpus of toponyms attested in mediaeval documents from Catalonia from the 9th to the 12th centuries. Last chapter includes a survey of the formation with suffixes of collective botanic words in modern Catalan through the analyses of two kinds of sources: lexicographic sources and linguistic atlases; this survey is meant to be a basis to compare this aspect of word-building in proto-Catalan (reflected in the toponymy) and in modern Catalan.The following suffixes are studied: -EA, -ETUM, -ELL, -ABIUS, -OSUS, -ARE, -ALS. Only -ETUM was a nominal suffix in Latin while the others were adjectival suffixes; consequently -ETUM is far more spread in the Catalan toponymy than the others but it has not survived in the modern language. -EA has never been a fully productive suffix; it has though created a small series of phytotoponyma. The controverted etymological origin of the toponymic suffix "-ell" is also discussed and Coromines' theories on it are analyzed. -ABIUS, -OSUS, -ARE -ALE has been productive for some time, but nowadays -ARE and -ALE, which are the less represented in the oldest toponymy, are the main productive suffixes in modern Catalan.

Aquesta tesis es proposa analitzar i explicar les característiques i evolució de la incidència del consell municipal en l'aprovisionament cerealer barceloní, en una contribució més a l'estudi de l'aprovisionament a les ciutats mediterrànies durant els darrers segles medievals. Un estudi que esdevé essencial per indagar sobre els processos de penúria i de crisi de subsistència als quals les ciutats es van veure abocats en aquesta època.L'interès d'aquesta temàtica deriva dels nous cicles demogràfics i econòmics que s'obren a Occident a partir del segle XII s'expressen tant en les zones rurals com en les urbanes i propicien un creixement sostingut de la població de les ciutats. Creix així la necessitat de proveir de forma permanent a les ciutats de tot un conjunt de productes, tant d'aliments com matèries primeres artesanals i d'altres, i les ciutats han d'adaptar-s'hi progressivament. Aquest procés d'adaptació, insuficient en alguns anys per salvar les ciutats d'algunes penúries viscudes ja durant el segle XIII, es veurà fortament qüestionat durant el segle XIV, on diferents episodis de crisi de subsistència i d'epidèmies faran inútils els sistemes disposats per a l'abastament de cereals. I de les conseqüències d'aquestes crisis, entre les quals es barreja una reducció de la població, un nou cicle demogràfic i noves formes d'adaptació al risc de penúries, s'obriran pas durant el segle XV noves pautes per a la gestió i el control de l'aprovisionament urbà i un escenari ben diferent pel que fa a l'impacte de les crisis de subsistència. La nostra aproximació es concentra en un municipi concret Barcelona i en un període cronològic determinat 1301-1430 . Feia anys que s'ha vingut reclamant la necessitat de desenvolupar estudis monogràfics en profunditat que ens permetin conèixer amb detall les circumstàncies que van propiciar les grans crisis cerealeres que afectaren la Corona catalanoaragonesa, com el sorgiment de la crisi de "lo mal any primer" i el seu abast, i la resta de períodes crítics per a la subsistència dels catalans; les motivacions dels mercaders que participaren en el comerç del gra a les ciutats; la intervenció dels poders senyorials i la Corona sobre el mercat del gra, o les motivacions del consell municipal en l'ordenació del mercat intraurbà del gra i la intervenció sobre el proveïment urbà. La investigació gira al voltant d'un objetiu principal: analitzar l'actuació del municipi barceloní en relació amb els sistemes de abastament cerealer, i es concreta en el desenvolupamen de tres aspectes claus:1) L'examen del ressò que la documentació municipal barcelonina es feia de l'existència de caresties i crisis frumentàries en aquest període històric, ja que encara que formés part d'aquest objectiu l'anàlisi del comportament del consistori municipal en períodes de penúries, també existia un interès especial en establir en quins d'aquests cent-trenta anys es detectaven períodes de carestia, en quins d'abundància i en quins la documentació no aportava cap informació significativa. Això ha permés generar una seqüència cronològica continuada de les dificultats frumentàries que travessava la ciutat en aquest període.2) Examinar el paper del municipi com a ordenador de la provisió cerealera de la ciutat. Això suposa centrar-se en determinar quines eren les disposicions preses pel consistorio per a establir regulacions sobre el funcionament del mercat urbà del gra, tot analitzant el paper del municipi com a agent institucional responsable de la gestión i l'ordenació dels assumptes econòmics.3) Identificar les funcions del municipi com a agent que intervè directament i indirecta en el mercat del gra, es a dir, que pren decisiones econòmiques sobre la compra del gra. / "The participation of the town council on the grain supply of Barcelona (1301-1430)", by Juanjo Càceres Nevot. TEXT:This thesis propose an analysis and some explanations about the evolution and typical features of the intervention developed by the town council of Barcelona over the system of cereal supply in the XIVth and the XVTh centuries. As a result, we had mad a contribution to the knowledge about the supply systems in the Middle Age and the famines and food difficult that stroke Mediterranean cities. The food crisis of the late Middle Ages are caused by a new demographical and economical cycles that started in Occident in the XIIth century. This cycle is well-known in rural and urban context and it supposed the main stimulation for the sustained growth of population. The Mediterranean cities had to adapt their commercial structures to this process and, although they attained some efficient strategies in the XIIIth, they were not enough to avoid the great famines the next century. However, from the consequences of this crisis were created new patterns of management and control of the urban supply. We have studied the role of the town council between 1301 and 1430, in order to explore the process of immersion in a long sequence of difficult years and the beginning of a steady phase. There are three main subjects that have been deeply analyzed. First, the existence of signs in the municipal sources of scarcity and famines, which were caused by the lack of grain. Second, the role of the council in the cereal supply. This supposes to determine what dispositions were taken by the council in order to establish regulations on the operations of the urban market of the grain, and the role of the municipality like institutional agent responsible for the management and the arrangement of the economic subjects. And finally, the identification of functions acquired by the council as an economic agent that operates directly or indirectly on the cereal market.

El treball pretén emmarcar-se dins el problema de la transició del feudalisme al capitalisme, i també intenta superar els límits de la clàssica Història Local. Dins d'aquell marc general, s'estudiarà sobratot l'organització políticoinstitucional d'una ciutat baix-medieval, i les relacions sòciopolítiques que s'hi desenvolupen.A l'Edat Mitjana Cervera era un nucli urbà que esdevé centre geogràfic, demogràfic i econòmic d'una regió farcida de petits senyors feudals. Aquesta regió perd població durant el segle XIV i això coincideix amb un augment de la pobresa. AI costat de l'activitat agrícola, que és la predominant amb el cultiu del raïm i el safrà, hi ha una indústria tèxtil, i un col.lectiu de mercaders nombrós i actiu. Els juristes i notaris, formats en el "ius commune", formen una èlite intel.lectual que s'aprofita dels seus coneixements per obtenir beneficis econòmics i també polítics. L'estructura social, quantificable a partir de l'estudi de les taxacions dels "manifests" dels veïns, evidència que la major part de la riquesa taxada pertany a un grup ínfim d'individus. mentre que la massa de la població disposa de poquíssims recursos econòmics.D'ençà de 1026 fins 1182 i 1202, amb la primera estructura pre-municipal, van reunir-se les condicions socials necessàries per a que la comunitat humana instal.lada a Cervera s'organitzés de forma autònoma a través d'un municipi. Aquestes condicions van ser, entre d'altres, i a saber: el desenvolupament d'una vida social; un hàbitat concentrat; una sola jurisdicció i un sol dret; la defensa comuna envers un entorn feudal; i la necessitat d'organització pròpia de qualsevol comunitat humana nombrosa. Tot això va conduir, primer, a una convergència d'interessos polítics, i després, a una divergència d'aquests interessos, i a una dominació d'un grup sobre un altre. De la Confraria (1182) i el Consolat (1202), amb la conjuració dels membres, es va passar, sota la llum de la recepció del dret comú, a la persona jurídica de la "universitas" (1267) i a una organització politica definitiva, estable i complexa (1311, 1331) caracteritzada per: una diferenciació d'òrgans entre decisoris i consultius; una organització interna tendent a l'especialització de les funcions; un sofisticat sistema electiu de càrrecs polítics; la configuració d'un sistema financer; l'assumpció d'atribucions per mitjà de privilegis reials; i, en definitiva, un considerable nivell d'autonomia política respecte del representant de l'autoritat reial.A partir de 1311 i 1331, el règim municipal va ser organitzat a l'entorn del Consell, del qual en formaven part els quatre paers (abans eren jurats) i vint consellers (des de 1331 elegits per circumscripcions anomenades "quarters"). Els prohoms jurídicament no eren membres del Consell, però hi assistien, hi intervenien i rebien càrrecs i missions per mitjà de les comissions delegades pel propi Consell. AI costat de la Paeria hi havia el batlle reial, que durant el segle XIV, cada vegada es mostrava més procliu als interessos municipals. El Consell General subsistia com a reminiscència d'una hipotètica antiga assemblea de veïns o de prohoms, i era reunit de tant en tant.Pel que fa a les atribucions d'aquest Consell, hi ha les de caràcter civil en la concessió i regulació del veïnatge o ciutadania, que podia ser individual o col.lectiva amb tota una altra comunitat. Entre el que avui anomenaríem serveis socials, s'hi trobaven les actuacions en matèria d'ensenyament, sanitat, assistència als pobres i prostitució. En urbanisme el municipi tenia actuacions de diferent magnitud, com des de la construcció d'un monumental sistema defensiu, fins les obres menors o de manteniment. En la regulació de la producció i el comerç s'evidencia la convergència d'interessos diferents; d'una banda el vetllava l'adequat proveïment de la vila, amb la qual cosa s'oferia un servei públic, però d'una altra el Consell era la plataforma política a partir de la qual s'aplicava una política econòmica que beneficiava un determinat grup social. Pel que fa a l'administració de justícia, el segle XIV és l'escenari d'un estira i arronsa entre el rei i el municipi per aplicar la justícia ordinària. En aquest context no és casual que el 1360 els paers, aprofitant un moment de feblesa del rei en la Cort de Montsó, fessin compilar un llibre amb els principals privilegis del municipi, i s'afanyessin a aconseguir que el rei els confirmés. La redacció escrita de les atribucions del municipi en matèria de justícia, que eren resultat d'antigues "usances", sembla manifestar, no l'apogeu d'aquest dret municipal, sinó precisament la seva relativa precarietat davant l'empenta del dret comú i del dret regi. Aquests van precipitar la redacció de les antigues usances per tal d'evitar que poguessin alterar-se fàcilment.La hisenda municipal és un dels aspectes més importants en l'estudi d'un municipi. Els orígens de la fiscalitat ciudadana es localitzen, a Cervera, l'any 1270, quan es traspassa al municipi la responsabilitat de recollir els tributs reials que abans plegava el batlle. El municipi era la persona jurídica que actuava de mediadora entre el rei i els seus sotmesos. Però el pas definitiu cap a la total organització financera va ser obra de sengles privilegis reials de 1311 i 1331: s'instituia un funcionari especialitzat (clavari); els paers perdien el control directe dels diners; i els oïdors de comptes i més tard el racional exercien un control de la despesa pública. De 1270 fins 1331, la necessitat de regular els aspectes financers propis del grup, i la necessitat de regular els aspectes financers entre el grup i el rei, això va ser l'eix a l'entorn del qual es va bastir tota la resta d'edifici municipal.Les fonts de finançament municipal van ser, bàsicament, tres: a) les imposicions, que sovint suposaven un 40 per cent dels ingressos; b) la venda de censals i violaris, que ultra suposar un ingrés immediat, va provocar un intens endeutament crònic. Si en un primer moment es venien censals i violaris per pagar al rei i per redimir-ne d'altres, aviat es van haver de vendre per poder pagar les rendes generades per les vendes anteriors. Aquestes vendes també van tenir transcendència social: perquè els mercaders que compraven censals i violaris efectuaven Inversions no productives i congelaven el seu capital comercial, i perquè els senyors feudals invertien a la ciutat l'excedent econòmic prèviament arrencat al camp; i c) la talla, que era la recaptación directa a partir de l'estimació dels béns. A més de tenir un elevat cost social perquè afectava directament les persones físiques, estava a expenses de manipulació perquè era controlada des del Consell, i els seus membres podien autoexcloure's de la taxació.Però tots els mitjans de finançament estaven a expenses de les despeses, la més important de les quals van ser els pagaments destinats al rei, sobretot per a empreses militars, per mitjà de subsidis extraordinaris o de pagaments ordinaris. Aquestes despeses eren desproporcionades a la capacitat financera pròpia d'aquella organització municipal, i això va precipitar haver de recórrer, perquè els altres mitjans eren insuficients, a la venda de censals i violaris. Aquestes vendes van alterar un sistema financer que encara s'estava creant, i que vivia en un context social "pobre". No hi havia cap font de finançament fixa i estable: les imposicions estaven a expenses del nivell de preus dels productes mercadejats; les talles ho estaven a la capacitat fiscal dels ciutadans; i recórrer a censals i violaris posava de manifest l'eventualitat de qualsevol càlcul. A finals de segle XIV hi havia un desequilibri financer tal, que 3/4 parts dels ingressos es destinaven a pagar rendes de censals i violaris, amb la qual cosa es produia un endeutament crònic que hipotecava qualsevol política fiscal a curt i mitjà termini, i impossibilitava de dedicar recursos a d'altres partides "socials". A aquesta situació s'hi va arribar a causa de la incapacitat fiscal d'una població cada vegada més empobrida; per la minva demogràfica que va accentuar la pressió fiscal en un número inferior de gent; per la creixent pressió de les exigències reials; i per la regressió objectiva dels beneficis generats per les imposicions municipals.En aquest context econòmic i social, el Consell era una institució pública que jugava un fort paper polític, el qual tenia dues vessants: era el resultat de l'organització política d'una comunitat, però també era l'expresió política del domini i hegemonia d'un grup social. Aquest domini i hegemonia s'instrumentalitzà de forma extra-jurídica a través d'una oligarquia ciutadana. Formulem l'existència d'aquesta oligarquia a partir de diferents constatacions: a) Els canvis successius tant en la planta del Consell com en el sistema d'elecció de càrrecs polítics; b) el propi reconeixement reial de què es pretén acabar amb el desgovern i el monopoli polític; c) la repetició en el proveïment de càrrecs polítics. La reproducción d'aquesta oligarquia s'efectuava per mitjà de canals legals preestablerts; o sigui, pels mecanismes d'elecció de càrrecs fixats pel rei. L'èlite en el poder controlava un sistema financer que podia manipular al seu gust, i amb el qual obtenia recursos econòmics dels ciutadans a partir, entre d'altres mitjans, de les talles. Amb aquests recursos era possible obtenir del rei aquells privilegis que fixaven el marc jurídic que els perpetuava al poder. La finalitat de l'oligarquia era perpetuar-se al poder municipal a partir del qual podia obtenir diversos beneficis: a) Controlava l'aparell financer del municipi per a auto-excloure's de les taxacions de béns que eren la base sobre la que es feien les talles, i per a intentar alterar el pagament proporcional i substituir-lo per un pagament d'una quota igual per a tothom; b) Concentrava i ocupava la major part de càrrecs no polítics com a mitjà de promoció política i també per a obtenir-ne beneficis econòmics amb salaris, dietes, o senzillament estant en millor disposició que d'altres veïns.Pel que fa a la composició sòcio-professional de l'oligarquia. els paers del Consell eren individus majoritàriament de taxacions de béns altes; els consellers pertanyien al grup de taxacions mitjanes; i alguns electors fins i tot tenien taxacions baixes. amb la qual cosa esdevé que individus d'extracció social baixa possibilitaven que l'èlite social alta continués en el poder. Per tant, al costat d'una via legal d'accés al poder (els paers i consellers cessants triaven uns electors que a la vegada proposaven per a l'atzar als nous paers i consellers), també prenen un considerable protagonisme els vincles de fidelitat personal més enllà dels estrictes interessos de grup. Professionalment, es tractava de col.lectius urbans (mercaders, juristes, notaris) i també de procedència "agrària" o "rural" (petits feudals, pagesos benestants). Però l'oligarquia socialment no era homogènia. sinó que dins l'èlite hi havia individus de diferent procedència sòcio-professional. AI Consell convergien els interessos polítics d'aquests sectors: manteniment del seu poder polític per a mantenir els seus privilegis econòmics.Tot això va transcendir el marc del municipi i va implicar unes determinades relacions amb l'entorn. L'aprofitament de l'aigua, per exemple, que aparentment afectava camp i ciutat, en eI fons va enfrontar una classe dirigent urbana compromesa amb l'indústria tèxtil i de la pell, i els pagesos de la rodalia que la precisaven per regar. El proteccionisme en la importació de productes agrícoles oposava els petits productors del camp circumdant amb l'èllte pagesa benestant de la ciutat. I la compra de censals i violaris per part de feudals de la rodalia I ciutadans de Barcelona que intervenien en el mercat de rendes va suposar una injecció de capital, però també una sangonera en rendes anuals que s'havia d'amortitzar, en darrera instància per mitjà de les talles. El Consell, en definitiva, esdevé la plataforma institucional d'aquest conflicte d'interessos que aparentment enfronta camp-ciutat, però que en el fons ho és entre grups socials.

El contingut d'aquesta tesi es divideix en tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments. El primer es centra en primer lloc a conèixer de quina forma van acusar les fortificacions catalanes la introducció a principis de l'Edat Moderna dels mètodes de construcció derivats del conjunt de novetats introduïdes per el que es coneix com la Revolució Militar, el més sobresortint dels quals va ser sens dubte l'edificació de perímetres de muralles poligonals flanquejades pels baluards. Una altra qüestió del capítol és l'aprofundiment en les repercussions financeres a Catalunya d'aquesta nova forma construir les fortaleses, abraçant des d'aquesta perspectiva a partir de la construcció del nou castell de Salses (1497-1503) fins a les fortificacions dels anys immediats a la guerra dels Segadors. Al capdavall es troben evidències suficients que permeten afirmar que Catalunya va assumir en la seva major part el cost de la construcció i manteniment de les seves fortificacions al llarg de tot el període abans indicat. Malgrat tot hi va haver alguna excepció a aquest autofinançament, la més notable de les quals va ser la fortalesa nova de Salses, que es va fer amb diners procedents de la hisenda castellana. Pel que fa al segon aspecte sobre els soldats s'exposa en primer lloc un nou model de classificació de les tropes presents a Catalunya abans de la guerra dels Segadors, atès que els que ha plantejat la historiografia fins al moment no reeixien a donar una imatge global del conjunt d'efectius militars en servei. Un altre aspecte que es desenvolupa és l'evolució del model d'administració militar descrit per I.A. Thompson per al conjunt de la Monarquia Hispànica, el qual ha pogut ser constatat amb les dades ofertes per la documentació consultada. És així que es presta una especial atenció a la descripció dels sistemes de mobilització i mètodes de lleva, així com a les competències que al llarg de l'Edat Moderna va tenir i desenvolupar la Diputació del General i altres institucions locals en aquesta qüestió. També es fa una aproximació al servei d'armes dels catalans als exèrcits de la Monarquia Hispànica fora de Catalunya. Es comprova que van ser presents a les conquestes i accions de defensa de les places nord africanes, en les tropes permanents als estats italians, i fins i tot a Flandes. Finalment també es tracten en el aquest capítol els mitjans militars utilitzats en la lluita contra el bandolerisme, a més de la relació entre aquest fenomen i l'exèrcit a través de les remissions de bandolers a canvi del servei en el segon.L'exposició del tercer aspecte dels allotjaments es fa de forma cronològica des dels inicis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors. Igualment s'aprofundeix en el significat fiscal del fenomen a partir del plantejament que en va fer Eva Serra, autora que va considerar els allotjaments un expedient fiscal de la corona a Catalunya gens menyspreable si se li afegien altres com la tala de llenya per a la fàbrica reial de galeres, els carretatges fins a les Drassanes de Barcelona i els bagatges o transport de pertrets militars i de soldats pel territori. També se'n fa l'anàlisi de les implicacions polítiques, tant des d'un punt de vista legal com institucional. La suma dels tres aspectes permet establir un marc de referència per a situar el paper de Catalunya en l'estructura militar de la Monarquia Hispànica des de principis de l'Edat Moderna fins a la guerra dels Segadors de forma més precisa que la que fins ara era possible fer. / The content of this thesis is divided into three aspects: the fortifications, soldiers and troops accommodations. The aproach to the first aspect begins to know how the Catalan fortifications accused the introduction in early modern age of construction methods derived from the set of innovations wich is known as the Military Revolution. Another issue that is discussed is the deepening of the financial implications of this new form in Catalonia in order to build strengths from 1497 until the immediate war of the Reapers (Segadors). Regarding the second aspect of the soldiers it is made a new classification model of troops present in Catalonia before the war of the Reapers. Then it's possible to see the evolution of military administration model described by Ian A. Thompson set for the monarchy, paying special attention to the description of systems and methods of mobilization leads to Catalonia. It also describes the competencies throughout the modern age had developed the Diputació del General and other local government institutions on this issue. About the Catalans weapon service in the armies of Hispanic Monarchy outside Catalonia checks that they were present in all battle theatres where that fought. Finally this chapter focuses in the military units used against banditry. The approach to the third aspect of the troops accommodations is chronologically made along the period treated. But also deepens the meaning of the fiscal phenomenon, as well as analysis of its political implications, both from a legal standpoint and institutional. In short the sum of the three aspects can establish a framework to place better than has been done untill now the role of Catalonia in the military structure of the Hispanic Monarchy since the beginning of the Modern Age to the war of the Reapers.