En aquesta tesi analitzem les relacions entre l'estat modern i el govern local a Moçambic des de 1895 fins a l'actualitat. Tot i que les constitucions i lleis que van entrar en vigor a Portugal des de la revolució liberal de 1820 afectaven també l'Àfrica Oriental portuguesa, la seva incidència en el gruix de la població africana va ser molt minsa. L'inici de la implantació real de l'estat modern a Moçambic no va arribar fins la conquesta militar del territori que va iniciar-se en la darrera dècada del segle XIX, i que té com a data de referència obligada l'any 1895, amb la derrota de l'imperi de Gaza per les tropes portugueses. D'altra banda, cal dir que tot i que el concepte de govern local pot fer referència, en segons quins contextos, a l'administració municipal, en aquesta tesi la farem servir només per referir-nos al govern de les comunitats rurals disperses per l'ampli territori de Moçambic, doncs és en aquest context que, arrel de la conquesta, va començar a produir-se una superposició de dos tipus de govern diferents. D'una banda, la població africana rural estava, abans de ser conquerida pels portuguesos, enquadrada en unitats polítiques pròpies, més o menys centralitzades segons els casos. D'altra banda, després de la conquesta, aquesta mateixa població rural africana va veure's també integrada en l'administració estatal desplegada pel colonialisme portuguès. Així doncs, l'objecte d'aquest estudi és les relacions entre l'estat modern a Moçambic i les societats africanes primer conquerides i després administrades per ell, tenint en compte la duplicitat de govern i la consegüent competència per la legitimitat que va produir-se a nivell local.Tanmateix, tota la gamma de noves respostes donades a aquesta nova situació -la superposició de dues formes de govern diferents- tenien un punt en comú: es basaven en una contradicció de partida entre el discurs de legitimació política i les pràctiques econòmiques. D'una banda l'estat colonial reconeixia a determinades persones la seva legitimitat com a autoritats africanes, de l'altra, però, els negava tota autonomia política i els encarregava de funcions administratives (ajut en la confecció de censos, en el cobrament d'impostos, i en el reclutament de mà d'obra) destinades totes elles a complir l'objectiu d'augmentar els rendiments econòmics de l'estat. És a dir, la situació en què es van trobar els régulos suposava que mentre guanyaven legitimitat en front a l'estat, corrien el risc de perdre-la en front a sectors importants de les poblacions a les que, segons l'estat, representaven. La nostra hipòtesi de treball és que aquesta contradicció entre discurs polític i pràctiques econòmiques caracteritza l'administració local de l'estat modern a Moçambic des de la Reforma Administrativa de 1907 fins a la recent legislació sobre administració local, el Decret 15/2000 i la Llei 8/2003. El que provarem de demostrar és si els tres models d'estat modern que han existit a Moçambic des de llavors fins avui-colonialisme portuguès (1895-1974), socialisme (1974-1992) i democràcia liberal- reprodueixen aquesta mateixa contradicció embolcallant-la sota discursos polítics diferents. / This doctoral thesis aims to describe the relationship between local African authorities elected on lineage criteria and the formal estate institutions established in Mozambique since the Portuguese conquest began in 1895. During the conquest this two different institutions recognised each other, either as an allied or an enemy depending on the local authority, in order to reach their own objectives. After the war, the process of constructing a new type of relationships based on peace and civil administration, it became clear that, due to the different cultural background, their objectives were not compatibles at all. Therefore, on the eve of the colonial order began a relationship based on a blurred perception of the other, and based on a big misunderstanding on what was it all about. This relationship went on during the socialist type of state that appeared after the independence, and is also present in nowadays Mozambique, as we can check on the debates about the place that traditional authorities must have on a democratic state in Mozambique.Our hypothesis is that we can find strong continuities on the relationship established between modern state institutions and local ways of authority and power practised by rural Africans. And that this continuities persist nowadays although the big transformations that supposed the transition from one type of state to another (from colonial state to socialist, and from socialist to liberal democratic).These continuities are related to the misunderstanding on the way economics play on creating welfare and social order. For this reason, in order to set the precedents which conditioned the way Portuguese and Africans understood the new era which was to begin after the conquest, we will have to go back to the evolution of the contacts between Portuguese and Africans before the conquest, and before liberal thesis about society and economy became hegemonic in Europe. This analysis will give us the clues to understand the blurring images and also the different misunderstandings, which has been characterising rural policy and administration in Mozambique.

L'objectiu fonamental d'aquesta Tesi és el d'oferir una aproximació de la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d'un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Per una altra banda, aquesta recerca també complementa la visió històrica del Maresme Baix Medieval, endegat per d'altres estudiosos, que han basat la major part dels seus treballs en l'anàlisi de fonts documentals de caire senyorial.Les fonts documentals que han estat la base pràctica de la nostra investigació superen els 2000 documents. A aquesta documentació se n'hi ha d'afegir una altra de satèl.lit, que complementa les informacions de la principal. Les escriptures provenen de diferents arxius, situats a les localitats d'Argentona, de Premià, de Vilassar, així com d'arxius de la ciutat comtal. Entre aquests darrers, podem esmentar, el de la Catedral de Barcelona, el de la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Els eixos fonamentals de la nostra recerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. Per tant, hem elaborat una visió de la població rural de la zona estudiada des de tres òptiques diferents, que com és lògic, estan interrelacionades en la vida quotidiana dels subjectes del nostre estudi. A l'apartat de la terra, estudiem els contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l'alienació de l'agrer i el diner. La segona part de la nostra recerca l'hem dedicat a l'anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d'esposalles, que regulen l'origen de les noves parelles. A la tercera part, ens endinsem en l'estudi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenòmen de la mort. La temàtica desenvolupada en la nostra investigació ens ha comportat el desenvolupament de tota una sèrie de qüestions de caire jurídic i antropòlogic, que han complementat, els aspectes econòmics, socials i polítics, que caracteritzen les investigacions històriques. La presentació formal dels tres apartats desenvolupats presenta una estructura similar. Es contempla l'exposició d'anàlisis diplomàtiques i jurídiques de les diferents tipologies documentals bàsiques estudiades. També es relaciona les dades obtingudes dels nostres anàlisis amb l'exposició dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions, també s'utilitza els resultats i interpretacions, realitzades amb anterioritat en d'altres investigacions. De la mateixa manera, cada apartat aporta unes conclusions específiques dels temes més importants, que ha desenvolupat. L'estructura de la nostra Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final. En aquest darrer apartat, s'ofereix unes conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball. / The main objective of this thesis is to offer an approach to the peasantry in south Maresme from 1348 to 1486, so as to contribute to the knowledge of the Low-Medieval Old Catalonia. On the other hand, this research also supplements the historical point of view of the Low-Medieval Maresme region started by other experts from a more seigniorial perspective.We have used more than 2000 documents and other supplementary material as the practical basis of our research. The deeds come from several historical archives located in Argentona, Premià, Vilassar or also in Barcelona, like the "Biblioteca de Catalunya", "Arxiu històric de protocols de Barcelona" or the one at the Barcelona Cathedral.The main axes of our research have been the land, the marriage and the family as well as the death. Therefore, we have build up a view of the rural population in a specific area from three different perspectives which are naturally connected to the everyday life of the subjects in our work. Apart from the land, we study the contracts, the subjects and the objects which develop around the possession and alienation of land and money. We have devoted the second part of our research to the analysis of the institutions of marriage, the low-medieval family, as well as the agreements or marital contracts which regulate the origin of the new couples. In the third part, we go into the study of deeds and death ceremonies. The main topic in our research has involved the development of a series of legal and anthropological issues supplementing economical, social and political aspects of several historical investigations. The formal presentation of the three sections, has a similar structure. We explain diplomatic and legal analysis of the studied documents. We also relate the information form our analysis to the explanation of the contents where we also use the results and interpretations from previous investigations. Each section also provides specific conclusions for the most relevant topics.There is also a preliminary section with comments on the sources of information and methodology. The last section includes general conclusions, indexes to locate graphics and tables and a bibliography.

El pas de pagesos a obrers i ciutadans és, sens dubtes, un dels trets més característics i trascendentals de la història contemporània. Un fenòmen accelerat en els darrers cent anys -de caràcter universal i amb plasmacions i ritmes diferents segons països i àrees geo-polítiques- en el qual el model de creixement urbà-industrial ha imposat la seva lògica econòmica i de relacions socials bo i destruInt el món rural europeu i sacsejant el de la resta del planeta.Catalunya no ha estat, és clar, una excepció d'aquest procés de destrucció del món rural; ans al contrari, ha estat un dels exemples més punyents. El món rural català ha estat espoliat demogràficament, econòmicament, socialment i culturalment. Les dades són prou eloqüents: la població que habitava en municipis de menys de dos mil habitants ha passat de representar gairebé la meitat del total de Catalunya a poc més del sis per cent, els actius agraris han passat del cinquanta-vuit per cent al cinc i escaig per cent, armb una pèrdua neta de prop 370.000. Però encara ho són més, d'eloqüents, les transformacions socials i culturals dels nostres pobles. La cultura urbana s'ha escampat pertot esvanint la frontera inveterada entre la Catalunya rural i la Catalunya urbana. Avui Catalunya és, amb les matisacions corresponents, econòmicament, socialment i culturalment una sola unitat: la "Catalunya-ciutat".Aquesta tesi intenta descriure el procés català a partir de tres grans eixos: primer, el plantejament de llarga durada i l'espai territorial del Principat; segon, la seva inserció dins el context internacional amb un plantejament d'història comparada; tercer, el seu caràcter interdisciplinar i totalitzador. La finalitat, doncs, no era tant l'aportació documental, l'erudició o sistematització d'unes determinades fonts, omplir alguna de les grans llacunes historiogràfiques, sinò la de formular noves preguntes als testimonis, fets i dades, que ja en disposàvem. Defugir les preguntes de sempre i obrir, si més no, nous interrogants. Interpretar, al capdavall, el procés d'industrialització i d'urbanització des de la perspectiva del món que s'esvania, els estralls i els costos socials que ha generat; recuperar, així mateix, els models alternatius que, d'una manera o altra, foren derrotats o marginats.El plantejament de la tesi topava amb dos entrebancs de pes i d'una banda, la historiografia catalana havia renunciat a descriure el procés contemporani del món rural -encara continua capficada en la transició del feudalisme al capitalisme-; de l'altra, l'aportació d'altres estudiosos -geògrafs, economistes, antropòlegs, sociòlegs...- tenien un denominador comú, acadèmic i disciplinari: fragmentaven (alguns, per cert, de forma excel.lent) una realitat complexa i heterogènia. En aquest sentit, les fonts i la metodologia esdevenia el problema central.L'elecció de les fonts i la seva jerarquització depenia en bona mesura del tema tractat més que no d'un plantejament inicial de preferències. Tot amb tot, he utilitzat el cinema com a fil conductor de l'anàlisi dels processos italià, francès i nord-americà. M'interessava subratllar la importància del llenguatge audiovisual en la formació cultural contemporània, així com la necessitat d'inserir-lo de ple en el discurs historiogràfic. Calia, si més no, prevenir la miopia intel.lectual que es produeix quan anem al cinema amb les ulleres de llegir llibres. Sense menyspreu de les fonts tradicionals de la història i els seus lligams, en el millor dels casos, amb la geografia, l'economia i el dret, he maldat per donar peu a d'altres fonts -cinema, literatura, rondalles, arquitectura, urbanisme...- i lligar-les amb el discurs antropològic, literari, artístic, sociològic...A tall de conclussions podem esmentar: primer, el sistema de contractes de conreu -principalment de parceria i rabassa- com a base del desenvolupament del capitalisme al camp català i de les lluites socials entre propietaris i pagesos; segon, la subordinació cada cop més important de l'explotació familiar agrària front el "model californià" de les grans empreses agràries; tercer, l'augment creixent de l'agricultura a temps parcial i de la mà d'obra d'origen africà; quart, l'èxode rural com una forma de vaga (protesta) permanent, individual i a cops col.lectiva; cinquè, la discontinuttat de la cultura de base tradicional en la formació laboral i en les relacions socials dels pagesos, és a dir, l'adopció d'una mentalitat empresarial i unes pautes de comportament urbanes; sisè, la riquesa i pluralitat del sindicalisme agrari -amb la inclusió de tot un seguit de mapes per tal de localitzar la geografia de les diferents organitzacions sindicals i la seva evolució-; setè, l'arrelament i la força del societarisme pagès palesada, entre d'altres exemples, en el desenvolupament del cooperativisme tant en el seu vessant revolucionari-democràtic com en el vessant reformista-burgès; vuitè, els dèficits democràtics respecte el camp, i concretament el sindicalisme agrari, de l'anomenada transició política dels anys setanta; novè, l'exhauriment del model cooperatiu centenari -amb el tancament de moltes cooperatives- i la seva reconversió des del punt de vista empresarial; desè, l'escolarització, el servei militar i el desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport de masses com agents del canvi esdevingut.Deu conclussions que es poden resumir en dues grans idees: el pas de pagesos a obrers -en d'altres sectors productius o com agricultors amb mentalitat empresarial, si més no de la racionalitat econòmica capitalista- i el pas de pagesos a ciutadans, amb una cultura plenament urbana mal grat la seva activitat o el nombre d'habitants del seu municipi. Dues idees que es palesran amb molta més rotunditat en els propers anys en la perspectiva del Mercat Únic Europeu de la CEE, amb la jubilació de gairebé la meitat dels actius agraris i la pressió urbanitzadora del sòl agrícola.

Esta tesis doctoral examina las repercusiones de la llamada "Gran Depresión" de finales del siglo XIX sobre la sociedad rural catalana a partir del análisis del que puede ser visto como uno de los síntomas más característicos de cualquier crisis agraria: la pérdida de derechos de propiedad sobre la tierra o sobre otros inmuebles de carácter rural como consecuencia de reclamaciones de deudas, promovidas por particulares o por el Estado, que culminaron en subasta pública.El trabajo ha sido dividido en dos secciones. En la primera se analiza la desposesión causada por procedimientos ejecutivos impulsados por la Administración de Hacienda por impuestos impagados. En la segunda se ha estudiado la actividad judicial que concluyó en subasta pública de bienes inmuebles, y se han mostrado sus relaciones con la situación agraria, especialmente en los sectores del trigo y de la vid. / This Doctoral Thesis examines the repercussions of the Great Depression of end of the 19th century on the Catalan rural society from the analysis of the one that can be seen as one of the most characteristic symptoms of any agrarian crisis: the loss of property rights on the land or on other real estate of rural nature as a consequence of claims of debts carried out by individuals or by the State that culminated in public auctions.The work has been divided in two sections. In the first, the dispossession because of administrative executive procedures by unpaid taxes that took place in Catalonia in this period is analysed. In the second, we have studied the judicial activity that finished in public auction of real estate goods and we tried to relate it to the agrarian situation, especially in the wheat and the wine sectors.