• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 2
  • Tagged with
  • 5
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La Hoja interior de la fachada ventilada : análisis, taxonomía y prospectiva

Pardal March, Cristina 25 March 2010 (has links)
La fachada ventilada es aquel cerramiento caracterizado por resolver la estanquidad al agua por medio de una cámara drenante continua en todo su plano. Para la definición de dicha cámara se precisan dos hojas que la limiten: la exterior, normalmente de juntas abiertas, y la interior.En la fachada ventilada convencional conviven dos sistemas constructivos muy distintos. Así como la hoja exterior y sus mecanismos de fijación han experimentado un gran desarrollo en estos últimos años que los ha llevado a un alto nivel de tecnificación acompañada del montaje en seco confiado a especialistas; la hoja interior sigue, en general, atada a la tradición.Esta convivencia no supondría ningún problema si permitiera concebir la fachada como un conjunto. Las pocas garantías, principalmente de estabilidad y planeidad, que da la hoja interior no permiten confiar en ella como soporte. La hoja exterior se diseña de manera autónoma, fijándose únicamente a los cantos de los forjados en muchos casos e incorporando más o menos complejos mecanismos para regular la planimetría.La hoja exterior no confía para su diseño en las bondades que una hoja interior correctamente planteada podría aportar.Actualmente están proliferando algunos ejemplos de racionalización de la hoja interior, desde el tabique seco de montaje in situ hasta los paneles y las chapas, pero aún así son pocos los que consiguen una lectura conjunta del sistema de fachada.Este trabajo se centra en el desarrollo de un panel para la hoja interior de la fachada ventilada. El panel será prefabricado y deberá dar una respuesta rigurosa a las funciones y requerimientos exigidos.Se parte de la hipótesis de que el diseño del panel depende de las distintas posibilidades de agrupación de las funciones básicas de la hoja interior sobre este elemento. Estas funciones son las indispensables para dotar al espacio habitable del adecuado nivel de confort térmico, acústico y de estanqueidad al aire. Se suman la protección frente a la propagación del fuego y dar soporte al conjunto de la fachada frente a la acción del viento y al peso propio. Las funciones que no satisfaga el panel las deberán resolver capas añadidas al sistema de fachada.La función que define al panel es la portante frente acciones horizontales y peso propio. Es la función que siempre deberá satisfacer. Las posibilidades de agrupación del resto de funciones determinan los seis tipos funcionales que ordenan las propuestas de panel.Esta taxonomía funcional permite tener claramente definidos los requerimientos que satisface cada panel, facilitando el conocimiento del comportamiento global de la fachada que integran. Es la definición que falta en la forma empírica actual de construir la hoja interior de la fachada ventilada.La satisfacción de cada función está directamente relacionada con las propiedades físicas del material al que se le encomienda. Combinar funciones implica combinar propiedades físicas concretas. No todas se pueden dar, con los valores que requieren las condiciones de confort, en un único material.Las diversas morfologías que se pueden dar en un panel son la herramienta que permite llegar a conciliar propiedades físicas a priori inconciliables. Por medio del laminado, nervado, grecado, etc. es decir, la heterogenización del panel, se pueden modificar varias de sus características.Este análisis teórico deriva en la búsqueda del material, o la combinación de materiales, más adecuada para resolver las diversas morfologías asignadas a los distintos tipos funcionales. Surgen quince propuestas de panel.Todas ellas se basan en productos de mercado que, o bien ya tienen, o podrían llegar a tener, una aplicación como hoja interior de fachada ventilada.La valoración de las soluciones de panel se realiza en base al diseño de fachada ventilada que permiten realizar, es decir contemplando todos los elementos añadidos que se deban disponer para completar el sistema. Los criterios de valoración los establecen los vectores de evolución en el sector.Estos vectores son tanto socioeconómicos como metodológicos. Los primeros los dictan exigencias sociales y económicas externas al sector (crisis de responsabilidades, exigencia del cliente de que el producto se adecue a sus necesidades, optimización de los recursos disponibles); mientras que los segundos, dan respuesta a los primeros, a partir de los criterios de diseño y producción actuales. Los vectores de evolución inciden de forma distinta en los diversos escenarios.Se plantean dos escenarios: el innovador y el conservador. Si uno estimula a la industria planteando necesidades a las que ésta debe dar respuesta, el otro va a remolque de ella.La importancia de cada uno de los parámetros que se desprenden de los vectores de evolución es distinta en cada escenario. Por otra parte, no todos estos parámetros establecen criterios valorativos que permitan destacar una solución frente a las otras (para algunos de ellos se dan valores similares en las distintas soluciones de fachada que surgen de la aplicación de las propuestas de panel).A los criterios que se desprenden de los vectores de evolución se deben sumar los que derivan de la satisfacción de las funciones de servicio (no contempladas en la taxonomía), así como los parámetros relacionados con la viabilidad de cada solución.Analizadas las soluciones de fachada, y por lo tanto de panel, desde la óptica de los citados criterios, se distinguen tres grupos que se caracterizan por la mayor o menor multifuncionalidad y la optimización del diseño.Dentro de cada uno de estos grupos se destacan las propuestas morfológicas más adecuadas para la resolución del panel.En definitiva, las propuestas de panel más adecuadas para la hoja interior de la fachada ventilada son cinco, distribuidas entre los distintos tipos funcionales. Tienden a ser homogéneas y de geometría plana salvo para los dos tipos funcionales extremos: cuando la función térmica está incluida entre las que resuelve el panel; y en el caso en que éste no precisa un grueso continuo. Para el primero se recurre al sándwich mientras que para el segundo al nervado.ProspectivaComo ya se ha dicho, los escenarios son diversos y no evolucionan de la misma manera ni a la misma velocidad. En este sentido se entiende que las cinco soluciones de panel destacadas son óptimas en cuanto que dan respuesta a escenarios distintos.Paralelamente a ellas se están abriendo paso elementos capaces de dar respuesta a muchas funciones a partir de la adecuada combinación en un único componente complejo a medida de diversos materiales especializados. Este panel de fachada es siempre multifuncional ya que no se contempla añadir sucesivas capas en obra. Su diseño es optimizado y por lo tanto se basa en materiales especializados. / Ventilated façades are all those enclosures that resolve the issue of waterproofing by providing a continuous drainage cavity that underlies the entire skin of the building. By definition, these drainage cavities are encapsulated between two membranes: an outer skin, which typically exhibits open seams, and an inner skin.Two highly distinct building systems live side by side in conventional ventilated façades. Thus, even though outer membranes and the mechanisms used to attach them have evolved greatly in recent years and have reached a high level of technological sophistication when dry-assembled by specialists, inner membranes are still shackled to tradition. Therefore, the design process for the outer skin cannot gain from the benefits of having a properly planned inner skin.There has been a recent proliferation in examples of rationalized inner skins, which range from drywall assembled on site to panels and plates. Still, few of these have been conceived of as part of an all-encompassing façade system.This study focuses on the development of a panel for the inner skins of ventilated façades. Though this panel will be prefabricated, it is still intended to provide a rigorous response to the functionalities and requirements demanded of it.The hypothesis of this study is that panel design is conditioned by the different possible ways of grouping the basic inner skin functionalities; namely, whether they will be met by a specific element or delegated to a separate layer.The most basic functionalities are those that are indispensable to make a space habitable in terms of thermal comfort, acoustical insulation and being airtight. To these three functionalities we can also add fire retention and the capacity to bear wind load and self weight. Whichever functionalities are not satisfied by the panel must be resolved by layers added to the façade system.The functionality that defines a panel per se is that of load bearing capacity with respect to horizontal forces and self weight; this functionality cannot be left unsatisfied. The different possibilities for providing for the remaining functionalities or delegating them to layers outside the panel are what shape the six functional typologies under which we can group the panel proposals.Having a functional taxonomy allows one to clearly state which requirements each panel satisfies, which in turn facilitates the task of defining the overall behavior of the façades they are used to build. It is precisely this definition of a unitary behavior that is missing from the empirical construction techniques used at present in the inner skins of ventilated façades.Whether all the functionalities are satisfied is directly related to the physical properties of the materials they have been entrusted to. Combining functionalities implies combining concrete physical properties, though not every functionality can be met by a single material at the levels that are required to provide adequate comfort conditions.The diverse array of morphologies that can arise in panel design provide designers with a tool for marrying physical properties that in stand-alone materials would be irreconcilable. By using techniques such as lamination, ribbing and stamped patterns - in other words, the heterogenization of the panel - many panel characteristics can be modified.This theoretical analysis is derived from a search for the single material, or combination of materials, that best suits each of the diverse morphologies that are assigned to each of the functional typologies. As a result, we have divided these into fifteen panel proposals, all of which are based on products available on the market that either are or could come to be used in the inner skins of ventilated façades.The evaluation of these panel solutions is based on whatever ventilated façade designs they allow one to build; in other words, they are evaluated by taking into account all the added elements that one must include to complete the façade system. The criteria used to evaluate them are established by the vectors underlying the evolution of the sector.These vectors are both socioeconomic and methodological. While the former are driven by social and economic demands that are external to the sector (such as a crisis of responsibilities, clients' demands that products meet their needs, or the optimization of available resources), the latter arise in response to the former, based on whichever design and production criteria reign at present. Thus, the vectors underlying the evolution of the sector have a different effect on each individual scenario.Two scenarios have been proposed herein: an innovative scenario and a conservative one. While the first stimulates industry by imagining the necessities that must be provided with an answer, the second follows it in tow.The importance of each of the parameters that stem from the vectors driving evolution is distinct in each scenario.Likewise, not all these parameters establish criteria for evaluation that allow one to identify one solution as objectively better than the rest, as in some scenarios similar values are given by distinct façade solutions that apply the panel proposals.To the criteria that stem from the vectors underlying evolution, one must add the criteria of satisfying service functionalities (which are not encompassed in the taxonomy), in addition to parameters related to the viability of each solution.Once the façade - and panel - solutions have been analyzed from the perspective of the criteria mentioned herein, one can divide them into three groups that are characterized by a greater or lesser degree of multi-functionality and design optimization.Within each of these groups, the morphological proposal that best meets the panel requirements will come to light.In short, there are five panel proposals that best meet the requirements of the inner skins of ventilated façades; one corresponds to each of the different functional typologies. They tend to be homogeneous and flat in plane except for the two extreme functional typologies: when the thermal functionality is included amongst those met by the panel, and in the case of a panel that does not require a continuous thickness in section. The former makes use of a sandwich panel, while in the latter the panel is ribbed.Prospects for the FutureAs we have said, there is a diverse range of scenarios, none of which evolve in parallel fashion to one another, nor at the same rate. Along these lines, the five panel solutions highlighted herein are understood as optimal insofar as providing a response to distinct scenarios.In parallel fashion, other elements are arriving on the scene that are able to provide a response to many functionalities based on a suitable combination in one complex component based on a range of specialized materials. Such a façade panel will always be multifunctional, as there is no aim to add successive layers to it on site. Its design is optimized already, and is thus based on specialized materials.
2

La destrucció del món rural català 1880-1980: de pagesos a obrers i ciutadans

Mayayo i Artal, Andreu 30 May 1989 (has links)
El pas de pagesos a obrers i ciutadans és, sens dubtes, un dels trets més característics i trascendentals de la història contemporània. Un fenòmen accelerat en els darrers cent anys -de caràcter universal i amb plasmacions i ritmes diferents segons països i àrees geo-polítiques- en el qual el model de creixement urbà-industrial ha imposat la seva lògica econòmica i de relacions socials bo i destruInt el món rural europeu i sacsejant el de la resta del planeta.Catalunya no ha estat, és clar, una excepció d'aquest procés de destrucció del món rural; ans al contrari, ha estat un dels exemples més punyents. El món rural català ha estat espoliat demogràficament, econòmicament, socialment i culturalment. Les dades són prou eloqüents: la població que habitava en municipis de menys de dos mil habitants ha passat de representar gairebé la meitat del total de Catalunya a poc més del sis per cent, els actius agraris han passat del cinquanta-vuit per cent al cinc i escaig per cent, armb una pèrdua neta de prop 370.000. Però encara ho són més, d'eloqüents, les transformacions socials i culturals dels nostres pobles. La cultura urbana s'ha escampat pertot esvanint la frontera inveterada entre la Catalunya rural i la Catalunya urbana. Avui Catalunya és, amb les matisacions corresponents, econòmicament, socialment i culturalment una sola unitat: la "Catalunya-ciutat".Aquesta tesi intenta descriure el procés català a partir de tres grans eixos: primer, el plantejament de llarga durada i l'espai territorial del Principat; segon, la seva inserció dins el context internacional amb un plantejament d'història comparada; tercer, el seu caràcter interdisciplinar i totalitzador. La finalitat, doncs, no era tant l'aportació documental, l'erudició o sistematització d'unes determinades fonts, omplir alguna de les grans llacunes historiogràfiques, sinò la de formular noves preguntes als testimonis, fets i dades, que ja en disposàvem. Defugir les preguntes de sempre i obrir, si més no, nous interrogants. Interpretar, al capdavall, el procés d'industrialització i d'urbanització des de la perspectiva del món que s'esvania, els estralls i els costos socials que ha generat; recuperar, així mateix, els models alternatius que, d'una manera o altra, foren derrotats o marginats.El plantejament de la tesi topava amb dos entrebancs de pes i d'una banda, la historiografia catalana havia renunciat a descriure el procés contemporani del món rural -encara continua capficada en la transició del feudalisme al capitalisme-; de l'altra, l'aportació d'altres estudiosos -geògrafs, economistes, antropòlegs, sociòlegs...- tenien un denominador comú, acadèmic i disciplinari: fragmentaven (alguns, per cert, de forma excel.lent) una realitat complexa i heterogènia. En aquest sentit, les fonts i la metodologia esdevenia el problema central.L'elecció de les fonts i la seva jerarquització depenia en bona mesura del tema tractat més que no d'un plantejament inicial de preferències. Tot amb tot, he utilitzat el cinema com a fil conductor de l'anàlisi dels processos italià, francès i nord-americà. M'interessava subratllar la importància del llenguatge audiovisual en la formació cultural contemporània, així com la necessitat d'inserir-lo de ple en el discurs historiogràfic. Calia, si més no, prevenir la miopia intel.lectual que es produeix quan anem al cinema amb les ulleres de llegir llibres. Sense menyspreu de les fonts tradicionals de la història i els seus lligams, en el millor dels casos, amb la geografia, l'economia i el dret, he maldat per donar peu a d'altres fonts -cinema, literatura, rondalles, arquitectura, urbanisme...- i lligar-les amb el discurs antropològic, literari, artístic, sociològic...A tall de conclussions podem esmentar: primer, el sistema de contractes de conreu -principalment de parceria i rabassa- com a base del desenvolupament del capitalisme al camp català i de les lluites socials entre propietaris i pagesos; segon, la subordinació cada cop més important de l'explotació familiar agrària front el "model californià" de les grans empreses agràries; tercer, l'augment creixent de l'agricultura a temps parcial i de la mà d'obra d'origen africà; quart, l'èxode rural com una forma de vaga (protesta) permanent, individual i a cops col.lectiva; cinquè, la discontinuttat de la cultura de base tradicional en la formació laboral i en les relacions socials dels pagesos, és a dir, l'adopció d'una mentalitat empresarial i unes pautes de comportament urbanes; sisè, la riquesa i pluralitat del sindicalisme agrari -amb la inclusió de tot un seguit de mapes per tal de localitzar la geografia de les diferents organitzacions sindicals i la seva evolució-; setè, l'arrelament i la força del societarisme pagès palesada, entre d'altres exemples, en el desenvolupament del cooperativisme tant en el seu vessant revolucionari-democràtic com en el vessant reformista-burgès; vuitè, els dèficits democràtics respecte el camp, i concretament el sindicalisme agrari, de l'anomenada transició política dels anys setanta; novè, l'exhauriment del model cooperatiu centenari -amb el tancament de moltes cooperatives- i la seva reconversió des del punt de vista empresarial; desè, l'escolarització, el servei militar i el desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport de masses com agents del canvi esdevingut.Deu conclussions que es poden resumir en dues grans idees: el pas de pagesos a obrers -en d'altres sectors productius o com agricultors amb mentalitat empresarial, si més no de la racionalitat econòmica capitalista- i el pas de pagesos a ciutadans, amb una cultura plenament urbana mal grat la seva activitat o el nombre d'habitants del seu municipi. Dues idees que es palesran amb molta més rotunditat en els propers anys en la perspectiva del Mercat Únic Europeu de la CEE, amb la jubilació de gairebé la meitat dels actius agraris i la pressió urbanitzadora del sòl agrícola.
3

Proto-indústria i acumulació originària de capital a la vila valenciana d'Alcoi (1430-1823)

Torró Gil, Lluís 12 May 2000 (has links)
La tesi tracta sobre els orígens del procés d’industrialització a la ciutat tèxtil d'Alcoi i els districtes adjacents entre 1430 i 1821, prestant atenció a l'evolució de la població, l'agricultura, la renda feudal, i, finalment, l'activitat de fabricació centrada en la producció de draps de llana. L'estudi, a més de la reconstrucció de diverses sèries demogràfiques, de producció i preus agraris, d'evolució de les rendes feudals i de producció de draps entre 1569 i 1827, analitza el paper dels gremis en l'evolució de la fabricació de draps des de l'Edat Mitjana fins al començament de la mecanització. El cas d'Alcoi és particularment important per tres raons: (1) va ser el principal centre de producció de teixits de llana a Espanya, probablement entre c. 1750-1830; (2) va donar lloc a un procés únic de la industrialització que proporciona moltes llums en el coneixement dels mecanismes que faciliten i/ o dificulten la industrialització espanyola; i (3) algunes de les seves característiques (con ara la participació activa dels gremis en el procés de mecanització) fan d'ell en un cas excepcional fins i tot a nivell internacional.
4

Política urbana i pensament econòmic. Barcelona, 1901-1939

Roca Rosell, Francesc 01 May 1977 (has links)
DE LA TESI:Aquesta tesi parteix de la base de considerar que, des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel.lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Aquest projecte centrarà el primer objecte d'aquest treball; nogensmenys, la primera part de la tesi du el títol "De la Gross-Barcelona a la Catalunya-Ciutat". Efectivament, a partir d'un cert moment (posem vora el 1920) existirà un projecte per a la formació d'una veritable "Gross-Stadt" amb un abast territorial que abraçarà l'espai català central. El subtítol d'aquest primer volum és "News from No-where", fent esment a la cita de la coneguda utopia de William Morris, que justament en aquella època serà traduïda pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Això ens serveis per a assenyalar el carácter utòpic (però d'arrel capitalista) de bona part d'aquest projecte. Aquest títol secundari ens condueix, però, a la segona part d'aquest treball que es titula "La crisi de la ciutat capitalista". Sense aquesta crisi -les causes de la qual caldrà esbrinar- tindria poc sentit parlar de "ciutat roja" o de "ciutat pàl·lida".Si la segona part d'aquest treball inclou l'estudi d'algunes respostes a la crisi (com, per exemple, les anàlisis del Regional Planning i del Pla Macià), serà la tercera part la dedicada, íntegrament, a l'estudi de la sortida d'aquesta crisi, al que és anomenat, aleshores, "nova economia urbana". Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells, però n'hi ha dos particularment interessants: a) El nivell de la planificació urbana territorial, i b) El nivell del pensament econòmic. Pel que fa al primer nivell, el que s'ha anomentar molt correctament "economia urbana" no s'ha consolidat a nivell universitari fins a dates molt recents. Tots els especialistes en la matèria assenyalen que es tracta d'una disciplina en ple desenvolupament, mancada de models teòrics prou desenvolupats. Per què? Perque fins al període que inicia la primera guerra mundial, la demanda social d'economia ha estat escassa, car una hàbil combinació de laissez-faire a l'espai i intervencions tècniques (higiene i vialitat) suficients, al vult-cents. Les dificultats per a analitzar la política econòmica urbana des d'una òptica disciplinar són, doncs, molt grans. A aquest fet, a més, caldria afegir-hi, el caràcter esotèric, reservat a uns pretesos experts, de la intervenciósobre l'espai, de l' "urbanisme". Pel que fa al segon nivell, és important assenyalr que sense un estudi del pensament econòmic (i dels seus lligams amb la política urbana i territorial), el nostre treball seria clarament insatisfactori. Perquè? Perqué el camp ideològic i científic serà, és clar, un camp especialmente "ocupat" pels intel.lectuals lligats al "partit industrial", que assajaran, fins i tot, de donar lliçons als sindicalistes, tot explicant el carácter utòpic/ucrònic de les seves alternatives o, situats més tard a la segona trinxera, assenyalaran les distorsions internes dels models alternatius. En definitiva, l'estudi del pensament -i del pensament econòmic que n'és la mèdul·la- esdevé, així, inexcusable. De la influència de Schmoller o Wagner a la de Marshall, de la de Kropotkin o Reclus a la de Karl Marx, cal refer la història dels economistes catalans del segle XX. "Amb Marx" -va escriure molt aviat Gramsci (1918, in 1970)- "la història segueix essent domini de les idees, de l'esperit, de l'activitat consciente dels individus aïllats o associats. Però les idees,l'esperit, es realitzen, perden la seva arbitrarietat, ja no són fictícies abstraccions religioses o sociològiques. La substància que amaguen es troba a l'economia, a l'activitat pràctica, en els sistemes i les relacions de producció i de canvi". L'estudi de la política econòmica esdevé difícil sense una anàlisi del pensament econòmic general que l'inspira. Per això proposem estudiar les relacions entre el pensament econòmic polític i econòmic, en un marc espaial-temporal determinat: la Catalunya del primer terç del segle XX. Com que el punt de partida és la formació social catalana, l'estudi de la política econòmica tindrà, aquí, un doble vessant; caldrà, en una direcció, conèixer els efectes de la política econòmica generada per un Estat que, com és el cas de l'Estat espanyol, ha representat sovint classes socials i fraccions de classe alienes a la formació social catalana; en un altre sentit, caldrà esgratinyar papers i actituds econòmiques col.lectives per a descobrir els projectes i les realitzacions político-econòmiques produïdes dins de l'àrea catalana. En el període que analitzem (1901-1939) aquests projectes tenen una característica doble: un àmbit geogrltic petit en relació al conjunt català (el terme municipal de Barcelona i la "província" de Barcelona: en dos moments -Mancomunitat, Generalitat- una part molt important dels Països Catalans, Catalunya, podrà ésser objecte d'un plantejament de conjunt) i, al mateix temps, la política econòmica generada des de qualsevol unitat econòmico-política de la tormació social catalana tindrà etectes, sovint positius, per a la reconstrucció de les desballestades estructures. d'aquesta tormació. En aquest sentit, la política econòmica catalana tindrà, gairebé per definició, un clar caràcter de política territorial a diferents escales espaials i en diferents àmbits sectorials.S'esdevé que, dins del conjunt català -i dins de l'Estat espanyol- la ciutat de Barcelona, juga, com a eina, un paper polític fonamental. Aleshores, la política territorial a Barcelona (de Barcelona, contra Barcelona, sobre Barcelona), és a dir, la política urbana que s'aplica i/o que sorgeix de Barcelona ha de tenir, a nivell d'hipòtesi, un espai conceptual rellevant. Així, per a estudiar dialècticament el pensament econòmic i la política econòmica a la Catalunya del primer terç del segle XX, pot ésser útil estudiar les relacions entre pensament econòmic i política urbana i territorial.Si ens aboquem -perque cal- a un examen de la literatura econòmica i no-econòmica existent, les aportacions són inqüestionables. Pel que fa a la política econòmica urbana i territorial del període 1901-1939 hom pot trobar en els papers contemporanis de Pierre Vilar (1929, 1934, 1936), suggeriments valuosos, dins d'una síntesi (Vilar 1929) no superada. l, és clar, en la reelaboració posterior de Vilar (1964) hipòtesis i informaoions es multipliquen. Ara bé, en tots aquests casos, la qüestió de les localitzacions i la història econòmica del que és definit oom a "regió de Barcelona" són els eixos dominants. A partir de 1968-69, es produeix un canvi dins la literatura. La nova escala en la que cal plantejar definitivament els problemes del sistema urbà de Barcelona i el ressorgiment dels moviments socials a la ciutat amb l'inici de la lluita urbana (Alibés 1975), susciten un bon nombre d'estats de la qüestió, de síntesis ràpides que, com és lògic, han d'acarar-se amb la política seguida en el període del segle XX anterior a la guerra civil. Així, hom pot trobar-hi referències a papers del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (1970), de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Martorell 1970), del Cercle d'Economia (1973), dels serveis d'estudis d'alguns bancs (per exemple: SEBUB 1973), dels col.legis professionals (a publicacions com "Cuademos de arquitectura y urbanismo" o "Novatécnica), dels experts aplegats al Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (Solà, 1974), etc.Per la banda de la literatura sobre el pensament econòmic espanyol -i català- del segle XX, les aigües romanen tranquiles pel moment. Hi ha uns esquemes que han envellit tot sols, però els darrers estats de qüestió no permeten parlar de grans progressos pel que fa al coneixement del pensament econòmic. Falten reedcions crítiques i estudis de fons, síntesis globalitzadores, i el que és més greu encara, no existeix cap pla de recerques elaborat i en marxa. Algunes iniciatives com la sorgida del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de València o el Diccionari de Ciències Socials de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona han iniciat, des de 1971, una tasca que, si no hi ha cap daltabaix, pot esdevenir productiva, sempre, és clar, que els "francotreballadors" no desapareguin de l'escena intel.lectual.
5

Vivienda obrera en Bilbao y el Bajo Nervión: las casas baratas, una nueva forma de alojamiento (1911-1936)

Domingo Hernández, María del Mar 15 April 2005 (has links)
A finales del siglo XIX y principios del siglo XX la provincia de Vizcaya despuntó en el contexto internacional como importe centro extractor de mineral de hierro y como relevante foco productor siderometalúrgico. Las explotaciones mineras se adueñaron de los Montes de Triano y las fábricas conquistaron las márgenes del Río Nervión, arrastrando tras de sí una densa marea humana. Alojar a esa población se convirtió en una cuestión de primer orden. Paralelamente, las instituciones estatales desbordadas por problemas similares en otros puntos de la geografía española, idearon y pusieron en práctica un complejo engranaje administrativo para erigir las primeras viviendas sociales.Así, las denominadas Casas Baratas fueron la respuesta oficial a la insuficiencia de vivienda obrera y Vizcaya fue una de las provincias donde mayor desarrollo tuvieron este tipo de propuestas constructivas. De este modo, la presente investigación comienza indagando sobre el origen de la problemática en Bilbao y la Cuenca del Bajo Nervión, para después repasar las medidas adoptadas por el Estado y la Diputación de Vizcaya en esta materia. Hecho esto, se da paso a un concienzudo repaso de las características principales de la edificación de Casas Baratas en toda la provincia de Vizcaya, descendiendo, posteriormente, a la realidad de Bilbao, Baracaldo, Sestao, Portugalete, Guecho y Erandio, haciendo hincapié en las inquietudes locales.El estudio finaliza con un ejercicio comparativo con las Casas Baratas de Barcelona, Sabadell y Tarrasa, estableciéndose similitudes y divergencias con el foco industrial más importante del momento en el panorama nacional. / At the end of the 19th century and at the beginning of the 20th Biscay was internationally considered an outstanding centre of iron extraction and a remarkable iron and steel production point. Mines took over the Triano mountains and factories conquered the Nervion river banks carrying a huge wave of population with them. Housing all these people became a prime objective. Likewise, Spanish institutions, overwhelmed by similar problems in other areas of the country, devised and put into practice a complex administrative mechanism to build the first state-subsidized houses.Thus, the so called Cheap Houses were the official answer to the working-class housing shortage and Biscay was one of the regions with a greater development of this kind of building solutions. This research begins with the investigation of the origin and source of the problem in Bilbao and in the Nervion river basin, to later go over the measures adopted by the government and by the provincial council in this matter. Having done this, there is a thorough review of the most relevant features of the Cheap Houses building system all over Biscay, to move then to the reality of life in Bilbao Barakaldo, Sestao, Portugalete, Geucho and Erandio, putting special emphasis on the local concerns.The research ends with a comparative study of the Cheap Houses built in Biscay in contrast to those built in Barcelona, Sabadell and Tarrasa, establishing similarities and differences with the most important industrial centre in that moment in Spain.

Page generated in 0.0447 seconds