Con el fin de realizar un completo estudio demográfico-sanitario de la villa de Buñuel (Navarra), se han estudiado los libros parroquiales (desde 1565) y los del Registro Civil desde su implantación en 1870. Se han analizado 25.823 inscripciones de los libros parroquiales (12.970 de bautizos, 3.203 de matrimonios y 9.850 de defunciones) y 4.568 de los libros de defunciones del Registro Civil. El período abarcado comprende desde 1565 hasta diciembre de 1989. Los objetivos de esta tesis comprenden el análisis de los siguientes parámetros: 1) Inventario del personal sanitario que haya ejercido en la villa o que figure en sus libros ejerciendo en otros lugares. 2) Recuento de muertes accidentales o violentas. 3) Recuento de muertes súbitas no accidentales. 4) Estudio general de la mortalidad (sexos, edades, distribución por meses, ocasionada por acciones bélicas, epidemias, periodos de aumento de la mortalidad). 5) Estudio de la gemelaridad, de los bautizados de necesidad, de hijos póstumos y de los ilegítimos como orientación del ambiente sociológico de la villa. 6) Estudio general de la natalidad. 7) Estudio general de la nupcialidad. 8) Estudio de las profesiones no sanitarias que figuran reflejadas en los libros parroquiales, y de las personas de algún relieve social, como reflejo de la realidad sociológica de la población. La información y su análisis se presenta separada por siglos dado el prolongado espacio de tiempo que abarca el estudio.

No description available.

La present investigació deu el seu origen a l'interès per comprendre millor la configuració i funcionament de les societats humanes. Aquesta curiositat intel·lectual és la que ens ha guiat i la que ha permès superar cada un dels obstacles que hem trobat en aquest llarg camí recorregut. Volíem aportar el nostre òbol al coneixement de la naturalesa humana en societat i aspiràvem que el nostre treball fora socialment útil, convençuts que aquesta era l'única raó per la que valia la pena els esforços que aquesta investigació ha representat.Per a això hem partit del bagatge i la preparació adquirida com historiadors i intentant aportar un enfocament més als múltiples possibles que amb aquest mateix propòsit poden sortir de l'univers de les ciències socials. Com historiadors, el nostre laboratori és el passat i, com historiadors socials que vam aspirar a ésser, el nostre primordial interès és l'estudi de l'ésser humà immers en el seu grup social, encardinat en una determinada estructura social, econòmica i cultural de la que és protagonista al mateix temps que subjecto condicionat. Així, individu i grup, per un costat, i grup i context social, per un altre, són el reflex de mútues interrelacions que la història social deu tenir com objectiu prioritari. I en aquest joc d'interaccions ens sembla evident que els grups governants deuen ser estudiats amb deteniment i una certa preferència.Hi ha diverses raons per a la nostra opció investigadora entorn de les elits de poder com punt d'interès prioritari. D'una banda, per la seva majoritària pertinença als grups dominants que, fet i fet, resulten més explicatius que altres sectors socials. Són ells els que implanten i sostenen el sistema polític-econòmic que en bona part articula l'estructura social. Són ells els que en certa mesura organitzen i dirigeixen la vida dels altres, i fins i tot els que transmeten patrons culturals i ideològics que es converteixen en hegemònics. Són ells punt de referència per als altres grups socials. Les més de les vegades envejats, moltes d'elles imitats i en algunes ocasions injuriats i convertits en objecte de les ires. En cap cas passen desapercebuts. En cap cas provoquen indiferència. En bona mesura, i més en l'àmbit del nostre estudi específic, serveixen de reflex més o menys nítid -encara que no sempre directe- de la societat que governen. Per altra banda ens interessava que, a més d'integrar-se en les classes dominants, aquesta elit estudiada disposés d'alguna autoritat. Motivacions personals ens induïen a això. El nostre especial interès per la política actual així com la nostra participació en humils òrgans de decisió ens ha dut a interrogar-nos sobre el poder i els mecanismes sobre els que s'asseu. Ens ha dut també a preguntar-nos sobre aspectes relatius a la seva naturalesa, a la seva incidència en la vida quotidiana i al dispar influx que exerceix sobre les persones. Tot això ha influenciat de forma principal en l'elecció del nostre camp d'estudi. Ambdues raons, historiogràfiques i polítiques, encaminaven el nostre interès cap a les gents que regiria una institució, preferentment política. I en l'àmbit geogràfic escollit, la que més s'adequava a aquests requisits era l'administració municipal. / La presente investigación debe su origen al interés por comprender mejor la configuración y funcionamiento de las sociedades humanas. Esta curiosidad intelectual es la que nos ha guiado y la que ha permitido superar cada uno de los obstáculos que hemos encontrado en este largo camino recorrido. Queríamos aportar nuestro grano de arena al conocimiento de la naturaleza humana en sociedad y aspirábamos a que nuestro trabajo fuera socialmente útil, convencidos de que esa era la única razón por la que valía la pena los esfuerzos que esta investigación ha representado.Para ello hemos partido del bagaje y la preparación adquirida como historiadores e intentando aportar un enfoque más a los múltiples posibles que con ese mismo propósito pueden salir del universo de las ciencias sociales. Como historiadores, nuestro laboratorio es el pasado y, como historiadores sociales que aspiramos a ser, nuestro primordial interés es el estudio del ser humano inmerso en su grupo social, encardinado en una determinada estructura social, económica y cultural de la que es protagonista al tiempo que sujeto condicionado. Así, individuo y grupo, por un lado, y grupo y contexto social, por otro, son el reflejo de mutuas interrelaciones que la historia social debe tener como objetivo prioritario. Y en ese juego de interacciones nos parece evidente que los grupos gobernantes deben ser estudiados con detenimiento y una cierta preferencia.Hay varias razones para nuestra opción investigadora en torno a las élites de poder como punto de interés prioritario. Por una parte, por su mayoritaria pertenencia a los grupos dominantes que, a la postre, resultan más explicativos que otros sectores sociales. Son ellos los que implantan y sostienen el sistema político-económico que en buena parte articula la estructura social. Son ellos los que en cierta medida organizan y dirigen la vida de los demás, e incluso los que transmiten patrones culturales e ideológicos que se convierten en hegemónicos. Son ellos punto de referencia para los demás grupos sociales. Las más de las veces envidiados, muchas de ellas imitados y en algunas ocasiones denostados y convertidos en objeto de las iras. En ningún caso pasan desapercibidos. En ningún caso provocan indiferencia. En buena medida, y más en el ámbito de nuestro estudio específico, sirven de reflejo más o menos nítido -aunque no siempre directo- de la sociedad que gobiernan. Por otra parte nos interesaba que, además de integrarse en las clases dominantes, esa élite estudiada dispusiera de alguna autoridad. Motivaciones personales nos inducían a ello. Nuestro especial interés por la política actual así como nuestra participación en humildes órganos de decisión nos ha llevado a interrogarnos sobre el poder y los mecanismos sobre los que se asienta. Nos ha llevado también a preguntarnos sobre aspectos relativos a su naturaleza, a su incidencia en la vida cotidiana y al dispar influjo que ejerce sobre las personas. Todo ello ha influído de forma principal en la elección de nuestro campo de estudio. Ambas razones, historiográficas y políticas, encaminaban nuestro interés hacia las gentes que regía una institución, preferentemente política. Y en el ámbito geográfico escogido, la que más se adecuaba a estos requisitos era la administración municipal.

La tesi tracta sobre els orígens del procés d’industrialització a la ciutat tèxtil d'Alcoi i els districtes adjacents entre 1430 i 1821, prestant atenció a l'evolució de la població, l'agricultura, la renda feudal, i, finalment, l'activitat de fabricació centrada en la producció de draps de llana. L'estudi, a més de la reconstrucció de diverses sèries demogràfiques, de producció i preus agraris, d'evolució de les rendes feudals i de producció de draps entre 1569 i 1827, analitza el paper dels gremis en l'evolució de la fabricació de draps des de l'Edat Mitjana fins al començament de la mecanització. El cas d'Alcoi és particularment important per tres raons: (1) va ser el principal centre de producció de teixits de llana a Espanya, probablement entre c. 1750-1830; (2) va donar lloc a un procés únic de la industrialització que proporciona moltes llums en el coneixement dels mecanismes que faciliten i/ o dificulten la industrialització espanyola; i (3) algunes de les seves característiques (con ara la participació activa dels gremis en el procés de mecanització) fan d'ell en un cas excepcional fins i tot a nivell internacional.

El tema d'aquesta tesi és el factor de la festa en l'articulació de pràctiques musicals a Barcelona en un context que s'estén des del segle XV al XVIII. Concretament, se centra en les anomenades "Entrades Reials", unes celebracions públiques que s'esdevenien en la primera visita del monarca en motiu del seu jurament dels privilegis de la ciutat. L'elecció d'aquest objecte es justifica en primer lloc pel seu potencial per a connectar amb formes de pensament que incideixen en el debat més genèric sobre els processos d'atribució de significacions a la música. Aquestes celebracions esdevenien una important manifestació cultural col·lectiva en les que s'utilitzaven pràctiques musicals comuns a les altres festes més regulars i que conformaven el sistema general festiu: l'acompanyament del seguici per conjunts de trompetes i tabals, les intervencions musicals en el marc de les representacions realitzades al portal de la ciutat i basades en el teatre sacre medieval, les desfilades dels gremis i confraries, que participaven amb les músiques i els balls dels "entremesos" del Corpus, així com els balls privats als palaus o públics als carrers i places que durant les jornades posteriors completava el conjunt de les activitats. / The subject of this work is the factor of the celebration in the joint of musical practices in Barcelona in a context that extends from century XV to the XVIII. Concretely, it is centered in the denominated "Real Entrances", public celebrations that occurred in the first visit of the monarch in reason for the oath of the privileges of the city. The election of this object is justified by its potential to connect with thought forms that affect the most generic debate the processes of attribution of meanings to music. These celebrations were an important collective cultural manifestation in which common musical practices to the other more regular celebrations were used and than they conformed the festive general system: the support of the courtship by sets of trumpets and drums, the musical interventions within the framework of the representations made to the vestibule of the city and cradles in the religious medieval theater, the parades of the unions and brotherhoods, that participated with music and the dances of the "entremeses" of the Corpus, as well as the dances deprived in the palaces or public in the streets and seats that during the later days the set of the activities completed.

Memoria (licenciado en ciencias jurídicas y sociales) / Desde siempre ha existido la necesidad del desvalido de implorar protección a la autoridad, desde siempre ha existido la necesidad de brindarla. Es así como aparece el Derecho de Petición en la historia, como el instrumento a través del cual el sujeto en condición de desmedro vela por sus intereses y los de sus cercanos. Este trabajo pretende describir los orígenes históricos de tal instituto en nuestro ordenamiento jurídico, particularmente la manera en que fue concebido en dos períodos trascendentales de la historia como lo fueron el Indiano y el de forjamiento de nuestra República, período este último que termina por consolidarse con la Carta Fundamental de 1833. Optamos arbitrariamente por este criterio debido a que, con posterioridad a la Constitución Política de 1833, los textos constitucionales sólo se limitan a consagrar este derecho en los mismos términos sin abordar otros aspectos de forma o de fondoNote1. . Desde siempre ha existido la necesidad del desvalido de implorar protección a la autoridad, desde siempre ha existido la necesidad de brindarla. Es así como aparece el Derecho de Petición en la historia, como el instrumento a través del cual el sujeto en condición de desmedro vela por sus intereses y los de sus cercanos. Este trabajo pretende describir los orígenes históricos de tal instituto en nuestro ordenamiento jurídico, particularmente la manera en que fue concebido en dos períodos trascendentales de la historia como lo fueron el Indiano y el de forjamiento de nuestra República, período este último que termina por consolidarse con la Carta Fundamental de 1833. Optamos arbitrariamente por este criterio debido a que, con posterioridad a la Constitución Política de 1833, los textos constitucionales sólo se limitan a consagrar este derecho en los mismos términos sin abordar otros aspectos de forma o de fondoNote2

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII). / The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau), from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. The main sources of information are the pastoral bishop visits. These series are well preserved in the Arxiu Diocesà de Girona and the Arxiu Episcopal de Vic. We also have added some other documents: parish registers, notary books (from Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) and bishop printed material. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic, and the artistic, architectural and archaeological evidences. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise.

Art and mysticism in the 21st century. Artistic creation as an approach to spirituality is the result of a deep study carried out from the point of view of artistic creation. A study based on mysticism, on the mystics of the 16th and 17th centuries and on the associated symbology and its influence in the art of the 21st century. A research work that takes as reference an endless range of fields such as philosophy, psychology, theology, history, aesthetics and art among others, to go in depth into mysticism, mystery and spirituality. The main objective of the work is the study of mysticism and its influence in art, focusing more intensely on the process of creation of the artistic project that has been carried out for this thesis. From references such as Santa Teresa de Jesus and San Juan de la Cruz, it has been developed a whole poetic and symbolic universe that has been used to generate the proposed sculptural resources. Starting from this analysis, the concepts of spirituality and contemplation, dialogue, pain and silence have been taken to make each one of the personal artistic proposals. In our case this process has helped us, on the one hand, to discover our own inside, our being, in order to search for the absolute and, on the other hand, to propose new methods of creation, new ways of dealing with art itself. A whole field of concepts and references that have helped us to build our own artistic and plastic discourse. This study serves to demonstrate the influence of these authors, themes and symbologies in contemporary art. Good evidence of this are the exhibitions that reveal these concepts, as well as the artists who make use of them. This Doctoral Thesis is a place for reflection on methods of creation and it allows us to appreciate the similarities of the creative process between the mystic and the artist. Both paths bring us closer to our inner world and show that both art and mysticism imply a transforming dimension in mankind. / Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad es la consecuencia de un profundo estudio, llevado a cabo desde el punto de vista de la creación artística, sobre la mística, sobre los místicos del siglo XVI y XVII y sobre la simbología asociada, y su influencia en el arte del siglo XXI. Una investigación que toma como referente un sin fin de campos como la filosofía, la psicología, la teología, la historia, la estética y el arte, entre otros, para adentrarse en la mística, en el misterio y en la espiritualidad. El trabajo tiene como objetivo principal el estudio de la mística y su influencia en el arte, centrándose, más intensamente, en el proceso de creación del proyecto artístico que se ha realizado para esta tesis. A partir de referentes como santa Teresa de Jesús y san Juan de la Cruz, se ha elaborado todo un universo poético y simbólico que ha servido para generar los recursos plásticos propuestos. Partiendo de este análisis, se han tomado los conceptos de espiritualidad y contemplación, diálogo, dolor y silencio, para elaborar cada una de las propuestas artísticas personales. En nuestro caso, este proceso, nos ha ayudado, por un lado, a descubrir nuestro propio interior, nuestro ser, con el fin de la búsqueda de lo absoluto y, por otro, a plantear nuevos métodos de creación, nuevas maneras de enfrentarse al hecho artístico. Todo un campo de conceptos y referentes que nos han servido para construir nuestro propio discurso artístico y plástico. Este estudio sirve para evidenciar la influencia de estos autores, estas temáticas y estas simbologías en el arte contemporáneo, prueba de ello son las exposiciones que ponen de manifiesto actualmente estos conceptos, así como los artistas que hacen uso de ellos. Esta Tesis Doctoral supone un lugar para la reflexión sobre métodos de creación y nos permite apreciar las semejanzas del proceso creativo entre el místico y el artista. Ambos caminos nos acercan a nuestro mundo interior y ponen de manifiesto, que tanto el arte como la mística conllevan una dimensión transformadora en el hombre. / Art i mística al segle XXI. La creació artística com una aproximació a l'espiritualitat és la consequ¿ència d'un profund estudi, dut a terme des del punt de vista de la creació artística, sobre la mística, sobre els místicos del segle XVI i XVII i sobre la simbologia associada, i la seva influència en l'art del segle XXI. Una recerca que pren com a referent un sense fi de camps com la filosofia, la psicologia, la teologia, la història, l'estètica i l'art, entre uns altres, per endinsar-se en la mística, en el misteri i en l'espiritualitat. El treball té com a objectiu principal l'estudi de la mística i la seua influència en l'art, centrant-se, més intensament, en el procés de creació del projecte artístic que s'ha realitzat per a aquesta tesi. A partir de referents com a Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, s'ha elaborat tot un univers poètic i simbòlic que ha servit per generar els recursos plàstics proposats. Partint d'aquesta anàlisi, s'han pres els conceptes d'espiritualitat i contemplació, diàleg, dolor i silenci, per elaborar cadascuna de les propostes artístiques personals. En el nostre cas, aquest procés, ens ha ajudat; d'una banda, a descobrir el nostre propi interior, el nostre ésser; amb la finalitat de la cerca de l'absolut i, per un altre, a plantejar nous mètodes de creació, noves maneres d'enfrontar-se al fet artístic. Tot un camp de conceptes i referents que ens han servit per construir el nostre propi discurs artístic i plàstic. Aquest estudi serveix per evidenciar la influència d'aquests autors, aquestes temàtiques i aquestes simbologies en l'art contemporani. Prova d'això són les exposicions, que posen de manifest actualment aquests conceptes, així com els artistes que fan ús d'ells. Aquesta Tesi Doctoral suposa un lloc per a la reflexió sobre mètodes de creació i ens permet apreciar les semblances del procés creatiu entre el místic i l'artista. Tots dos camins ens acosten al nostre món interior i posen de manifest, que tant l'art com la mística comporten una dimensió transformadora en l'home. / Mañas García, A. (2017). Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90530 / TESIS