La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona. / The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 13th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments of the clergymen who ruled the church and, across the fabric fund and the churchwardens, they took part in the management of the parish and of its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or "celleres", but also through the isolated manses into the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only were receiving the first fruits, or "primícies", and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly in the rural communities configuration of most of the diocese of Girona.

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII). / The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau), from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. The main sources of information are the pastoral bishop visits. These series are well preserved in the Arxiu Diocesà de Girona and the Arxiu Episcopal de Vic. We also have added some other documents: parish registers, notary books (from Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) and bishop printed material. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic, and the artistic, architectural and archaeological evidences. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise.