• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 8
  • 1
  • Tagged with
  • 9
  • 9
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Hacia una nueva matriz de producción artística

Aldea Baeza, Alejandro January 2015 (has links)
Magíster en artes, mención artes visuales / En el presente texto se desarrollan planteamientos en los que se pone en cuestión el modo de funcionamiento del arte actual y sus efectos concretos en el campo económico, laboral y filosófico. Se plantea a través de la revisión de éstos la pregunta sobre cómo generar una vía alternativa al mismo sistema artístico dependiente del sistema económico imperante: el capitalismo. Posteriormente se efectúa una crítica a diversas estrategias del arte político-social para cambiar la realidad del mundo por medio de su propia actividad, intentando enfatizar los problemas que encierran dichas estrategias y su ineficacia –basada en la evidencia empírica– como poder transformador del mundo. Finalmente se plantea una salida posible a través del ejercicio de relaciones de producción diferentes, mediante una unidad económica distinta a la que se despliegan productivamente hoy. Se presenta la acción llevada a cabo para fundar dicha matriz productiva y a su vez un movimiento hacia la necesidad de producir estas ideas en el plano académico.
2

La experiencia de lo bello y los talentos del artista: acerca de la reflexión kantiana sobre Estética y Arte

Bustamante, Romeld 10 April 2018 (has links)
El presente trabajo explora las características con las que Immanuel Kant determina qué es el sentimiento de lo bello experimentado en la naturaleza y en  el arte. Tomando como punto de partida algunos elementos del surgimiento  de la Estética en el siglo XVIII, se concentra en el estudio del trabajo artístico y  muestra cómo el proceso creativo del artista se fundamenta en la producción y  no en la reproducción mimética de la naturaleza. Con el propósito de explicar  este tránsito, se revisan las reflexiones de uno de los antecesores de Kant: Moses Mendelssohn. Además, se señala cómo ambos pensadores divergen  en sus teorías estéticas a pesar de que ambos concuerdan en rechazar la mímesis como principio de la producción artística. Finalmente, se determina  la experiencia de lo bello como la complacencia en la conformidad a fin sin  fin en el que se reproduce el libre juego de las facultades de imaginación y  entendimiento, y se atribuye al genio del artista el singular talento de adecuar  su obrar en función a dicho juego.
3

Memorias de una década en Chile a partir de la recepción de la serie de televisión chilena Los 80

Cortés Pérez, Angela 11 1900 (has links)
Socióloga / Frente a la complejidad de abordar la noción de las memorias de la dictadura militar en Chile, propongo en este documento el estudio del fenómeno de construcción de estas memorias a través de las series televisivas nacionales, dando cuenta de un objeto particular de producción artística que corresponde al caso de Los 80. Se trata de una obra que fue conquistando su sitio a contracorriente en una programación televisiva destinada a la conmemoración de pasajes de la historia nacional, pero cuya promesa remite a un autor y posibilita perfilarla como un caso ilustrativo desde la perspectiva de la sociología del arte. En este sentido, ubico mi investigación en este campo de las ciencias sociales y mediante una metodología cualitativa buscaré dar cuenta de la articulación entre el proceso de recepción de la obra, las mediaciones presentes en éste y la configuración de un mundo de la obra de la serie Los 80. Para esto desarrollo a continuación cuatro pilares fundamentales en esta problemática, correspondientes a planteamientos de un ejercicio posible de sociología del arte, las aproximaciones a la noción de memorias, la discusión sobre producción cultural, convergiendo en pensar el caso Los 80 para dilucidar las estrategias de construcción de memorias de la dictadura, desplegadas por tres grupos generacionalmente delimitados
4

Relaciones del grabado con la cerámica. Obra Artística para las personas invidentes y deficientes visuales

Martínez Sales, Lledó 05 April 2016 (has links)
[EN] This thesis developed the investigation about the possibilities of texture and form of the relief and collagraph engraving as an artistic production technique which is directed to blind or visually deficient individuals. These techniques have ceramics not only as a foundation but also as means of expression for this public. New artistic solutions are being looked for; the diverse alternatives allow the direct contact between the blind and the work itself through the touch, haptic perception, with no fear of deterioration of the compositions by touching them with the fingers. Scientist begun investigating about blindness and visual impairment because the access to artistic culture of blind people is very limited. They continued with the learning of the system of Braille and its effects on the artistic pieces. We have proved that by means of pottery as foundation and the relief and collograph engraving we have achieved the desired results, all this after the study of different blends and oven cooking in addition to their response to the printing with or without ink of the originals, which are done following the relief and collagraph techniques during the experience in the studio with textures and simple forms with certain degree of complexity, developing a work of field with the achieved executions in the different interviews with blind or visually deficient people after the haptic experience with the pieces of the test which were dedicated to know and experience the sensations and feelings produced by the artistic work, the checking of the degree of confusion of the creative information that they can notice, being this last point a complexity of light information as, besides the textures, they need simple forms in order to get used to a mental idea of what they are looking at and feeling through their fingers. With that intention, we come to an agreement with the National Organization of Spanish blind people, ONCE, whose organizers allowed us to investigate in their facilities of Castellón in addition to the fact that they supported our project provided us their involvement, initiating me to the Braille alphabet, sharing with me their whole equipment and dedicating me their time for the sessions and emotions that the artistic work could produce on the blind people. In the same way, we also made use of the facilities of the Escola Superior d'Art I Diseny of Castellón, the institution that offered the facilities for the project. My thesis is going to be based on the demonstration of the fact that visual failures is not a hindrance to feel, get excited, recognize forms, creating one's own haptic image of something and, moreover, of enjoying the artistic production; through practice and empiric demonstration, new vias of assimilation and the recognition of everybody's equality (sighted and blinds) are presented in this project. As a conclusion we can say that texture and volume are the best means of expression for the haptic perception with pottery as a support of printing. This artistic production has been proved to be appropriate and viable for its plasticity when wet and for its hardness once it has been taken out of the oven and, moreover, because it suffers no changes when touched with the public fingers. / [ES] Esta tesis desarrolló la investigación sobre las posibilidades en cuanto a textura y forma del grabado en relieve y el collagraph como técnica de producción artística dirigida a las personas invidentes o deficientes visuales, introduciendo como soporte y recurso de expresión para este público, la cerámica. Se buscan nuevas soluciones artísticas que permitan el contacto directo del invidente con la obra a través del tacto, percepción háptica, sin miedo a que las obras puedan deteriorarse por el contacto de los dedos. Se comenzó investigando sobre la ceguera y la deficiencia visual, dando cuenta de que el acceso a la cultura artística del invidente es muy limitado, siguiendo con el aprendizaje del sistema Braille y su repercusión en las piezas artísticas. Comprobamos que mediante la cerámica como soporte y el grabado en relieve y collagraph como técnicas artísticas conseguíamos el resultado deseado, todo ello tras el estudio de diferentes pastas, y cocciones, además de su respuesta a la impresión con o sin tinta de las matrices realizadas con la técnica del grabado en relieve o collagraph durante la experiencia en el taller con texturas y formas simples con cierta complejidad, desarrollando un trabajo de campo con las ejecuciones conseguidas en las diferentes entrevistas con invidentes y deficientes visuales tras la experiencia haptica con las piezas de prueba, dedicadas a conocer y experimentar las sensaciones y sentimientos producidos por el trabajo artístico, y la comprobación del grado de confusión de información creativa que pueden percibir , siendo esta una complejidad de información ligera pues además de texturas, necesitan formas simples para hacerse una imagen mental de lo que ven y sienten a través de sus dedos. Para todo ello llegamos a un acuerdo con la Organización de Ciegos Españoles, ONCE, los cuales me permitieron realizar la investigación en sus instalaciones de Castellón, además de apoyar el proyecto brindándonos su participación e iniciándome en el alfabeto Braille y los materiales de que disponen; al mismo tiempo de ofrecernos su tiempo para realizar las sesiones dedicadas a conocer y experimentar las sensaciones y emociones que podían producir al invidente el trabajo artístico; de igual forma utilizamos las instalaciones de la Escola d'Art i Superior de Disseny de Castellò quien ofreció la infraestructura con la que cuentan para realizar el proyecto. Mi tesis se va a basar en demostrar que la discapacidad visual no es un impedimento para sentir, emocionarse, reconocer formas, crearse una imagen háptica y sobretodo disfrutar de la producción artística; a través de la práctica y la demostración empírica en este proyecto, se abren vías de integración y reconocimiento de igualdad entre personas invidentes y videntes. Como conclusión, la textura y el volumen son los mejores medios de expresión para la percepción háptica y la cerámica como soporte de impresión para la realización de esta producción artística ha demostrado ser indicada y viable para este proyecto por su plasticidad en húmedo y su dureza una vez sacada del horno no alterándose al contacto directo con los dedos del público. / [CAT] Aquesta tesi va desenvolupar la investigació sobre les possibilitats quant a textura i forma dels gravats en relleu i el collagraph com a tècniques de producció artística dirigida a persones invidents o deficients visuals, introduint la ceràmica com a suport i recursos de expressió per a aquest públic. Es busquen noves solucions artístiques que permeten el contacte directe de l'invident amb l'obra mitjançant el tacte, la percepció hàptica sense por a que les obres es deterioren pel contacte amb els dits. Es va començar investigant sobre la ceguera i la deficiència visual, donant compte de que l'accés a la cultura artística de l'invident és molt limitada i es va continuar amb l'aprenentatge del sistema Braille i les seues repercussions en les peces artístiques. Vam comprovar que per mig de la ceràmica com a suport i del gravat en relleu i collagraph com a tècniques artístiques aconseguíem el resultat desitjat, tot açò després de fer l'estudi de diferents pastes i coccions, a banda de la seua resposta a la impressió amb o sense tinta de les matrius realitzades amb la tècnica del gravat en relleu o collagraph durant l'experiència en el taller amb textures i formes simples amb certa complexitat, desenvolupant un treball de camp amb les execucions aconseguides en les diferents entrevistes amb invidents i deficients visuals després de l'experiència hàptica amb les peces de prova dedicades a conèixer i experimentar les sensacions i sentiments produïts pel treball artístic, la comprovació del grau de confusió d'informació creativa que poden percebre, sent aquesta una complexitat d'informació lleugera doncs, amés de textures, necessiten formes simples per a fer-se una imatge mental del que veuen i senten a través dels seus dits. Per tot açò, arribem a l'acord amb la Organització de Cecs Espanyols, ONCE, el quals em van permetre realitzar la investigació en les seues instal¿lacions de Castelló, a més de donar-me suport per a fer el projecte, brindant-me la seua participació així com els materials de que disposaven e iniciant-me en l'alfabet Braille al mateix temps que van oferir-me les instal¿lacions de l'Escola d'Art Superior de Disseny de Castelló, on vaig realitzar el projecte. La meua tesi es va basar en la demostració de que la discapacitat visual no és un impediment per a sentir, emocionar-se, reconèixer formes, crear-se una imatge hàptica i, sobre tot, gaudir de la producció artística; a través de la pràctica i de la demostració empírica en aquest projecte s'obrin vies d'integració i reconeixement de la igualtat entre persones vident i invidents. Com a conclusió podem dir que la textura i el volum són els millors medis d'expressió per a la percepció hàptica i la ceràmica com a suport d'impressió per a la realització d'aquesta producció artística que ha demostrat ser idònia i viable per a aquest projecte per la seua plasticitat en humitat i per la seua duresa una vegada ha sigut treta del forn i per no alterar-se al contacte directe amb els dits del públic. / Martínez Sales, L. (2016). Relaciones del grabado con la cerámica. Obra Artística para las personas invidentes y deficientes visuales [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62192 / TESIS
5

Miradas en metamorfosis: una investigación estética sobre la producción puntual de un artista anónimo

Oliveira Góes, Carlos Eduardo 22 November 2021 (has links)
[ES] Esta tesis es producto de un trabajo investigativo centrado en la recepción estética de la exposición Metamorfosis: ver en el tiempo, presentada en Valencia - España. La investigación busca apropiarse del mismo arte para examinar, reflexionar y cuestionar el arte contemporáneo en relación con el espectador - sus elecciones, gustos, percepciones, comportamientos e interpretaciones. Las 28 obras plásticas híbridas y performativas fueron creadas, bajo la idea de que, en la actualidad, se ha producido una ruptura de intereses y, consiguientemente, un inevitable distanciamiento entre el espectador y el arte contemporáneo. Esta investigación procura conocer las miradas y los afectos del público no especializado en arte y se propone a reflexionar acerca de los principales aspectos y conexiones existentes entre un artista anónimo, sus obras performativas y su espectador. ¿El arte actual puede ser atractivo y entretenido para el gran público? ¿Puede el artista crear obras contemporáneas más democráticas y menos excluyentes? A partir de una encuesta con los visitantes de la exposición y de un cuestionario realizado con 55 personas, se buscó verificar si el artista había logrado afectar al espectador e inducirlo a cuestionamientos y reflexiones sobre los temas, a saber: arte contemporáneo, transformaciones y tiempo. Los datos recolectados y categorizados fueron comentados a la luz del pensamiento y de la teoría de los afectos del filósofo holandés Baruch Spinoza (2016). Por medio tanto de una metodología cuantitativa como, sobre todo, cualitativa, se pudo verificar y trabajar el concepto de obras-parábola, es decir, obras que pueden ser percibidas de acuerdo con la sensibilidad y potencialidad de cada individuo, dejando trasparecer, al mismo tiempo, sus gustos, afecciones y afectos. La tesis se presenta, en fin, como una forma singular de reflexionar y pensar el arte contemporáneo, por medio de obras que se metamorfosearon durante la muestra, y su experiencia estética por parte del espectador en un momento puntual, sin pretensión de crear ningún análisis, teoría o metodología relacionada con la tríada artista-obra-espectador. / [CA] Aquesta tesi és producte d'un treball d'investigació centrat en la recepció estètica de l'exposició Metamorfosi: veure en el temps, presentada a València - Espanya. La investigació busca apropiar-se del mateix art per a examinar, reflexionar i qüestionar l'art contemporani en relació amb l'espectador - les seues eleccions, gustos, percepcions, comportaments i interpretacions. Les 28 obres plàstiques híbrides i performatives van ser creades, sota la idea que, en l'actualitat, s'ha produït una ruptura d'interessos i, consegüentment, un inevitable distanciament entre l'espectador i l'art contemporani. Aquesta investigació procura conèixer les mirades i els afectes del públic no especialitzat en art i es proposa a reflexionar sobre els principals aspectes i connexions existents entre un artista anònim, les seues obres performatives i el seu espectador. L'art actual pot ser atractiu i entretingut per al gran públic? Pot l'artista crear obres contemporànies més democràtiques i menys excloents? A partir d'una enquesta amb els visitants de l'exposició i d'un qüestionari realitzat amb 55 persones, es va buscar verificar si l'artista havia aconseguit afectar l'espectador i induir-lo a qüestiona ments i reflexions sobre els temes, a saber: art contemporani, transformacions i temps. Les dades recol·lectades i categoritzades van ser comentats a la llum del pensament i de la teoria dels afectes del filòsof holandès Baruch Spinoza (2016). Per mitjà tant d'una metodologia quantitativa com, sobretot, qualitativa, es va poder verificar i treballar el concepte d'obres-paràbola, és a dir, obres que poden ser percebudes d'acord amb la sensibilitat i potencialitat de cada individu, deixant transparentar, al mateix temps, els seus gustos, afeccions i afectes. La tesi es presenta, en fi, com una forma singular de reflexionar i pensar l'art contemporani, per mitjà d'obres que es van metamorfosar durant la mostra, i la seua experiència estètica per part de l'espectador en un moment puntual, sense pretensió de crear cap anàlisi, teoria o metodologia relacionada amb la tríade artista-obra-espectador. / [EN] This thesis is the product of an investigative work centered on the aesthetic reception of the exhibition Metamorphoses: see in time, presented in Valencia - Spain. The research seeks to appropriate the art itself to examine, reflect and question contemporary art regarding the viewer - their choices, tastes, perceptions, behaviors and interpretations.The 28 hybrid and performant plastic artworks were created under the idea that, today, there was a rupture of interests and, consequently, an inevitable distance between the viewer and contemporary art. This research seeks to know the views and affections of the public not specialized in art and aims to reflect on the main aspects and connections existing between an anonymous artist, his performant works and his viewer. Can current art be attractive and fun for the general public? Can the artist create more democratic and less exclusive contemporary works? From a survey with the visitors to the exhibition and a questionnaire carried out with 56 people, we sought to verify whether the artist managed to affect the viewer and induce him to question and reflect on the themes: contemporary art, transformations and time. The collected and categorized data were commented on in the light of the thinking and the theory of affects of the Dutch philosopher Baruch Spinoza (2016). Through a quantitative and, above all, qualitative methodology, it was possible to verify and work on the concept of works-parable, that is, works that can be perceived according to the sensitivity and potential of each individual, while showing, at the same time, their tastes, affections and fondness. Finally, the thesis presents itself as a singular way of reflecting and thinking about contemporary art, through works that metamorphosed during the show, and its aesthetic experience by the viewer in a punctual moment, without the intention of creating any analysis, theory or methodology related to the artist-work-viewer triad. / Oliveira Góes, CE. (2021). Miradas en metamorfosis: una investigación estética sobre la producción puntual de un artista anónimo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177356 / TESIS
6

Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo en los límites de la visualidad

Granero Ferrer, Alejandro 10 January 2022 (has links)
[ES] La presente tesis doctoral, titulada Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo y los límites de la visualidad aglutina la investigación llevada a cabo durante el período comprendido entre febrero de 2018 y julio de 2021. Esta investigación se inscribe en la práctica artística, por lo que recoge diferentes procesos, gestos y proyectos desarrollados durante estos años. Partiendo de nuestra condición de "habitantes del afuera" y "hablantes del decir" hemos transitado diversas realidades cuya aprehensión resulta imposible de llevar a cabo por medio del ver. A lo largo del trabajo hemos constatado la imposibilidad de acceder a un acontecer puro, abordando este hecho a partir de la distancia insalvable entre mundo y lenguaje. Una brecha que ha sido trabajada, especialmente, en base a la configuración visual de la realidad y al privilegio del sentido de la vista en nuestro contexto cultural. A través del estudio de las visualidades hegemónicas occidentales hemos atendido a la crisis de la epistemología visual y al asentamiento de una falla en el conocimiento visual del mundo. De alguna manera, ello nos ha permitido preguntarnos por otras formas de habitabilidad que comprendan estos factores. Para llevar a cabo este planteamiento hemos construido un relato fragmentario en el que proponemos formas de articular lo que escapa al ver y en el que exponemos los diferentes procesos artísticos llevados a cabo. Todo ello se expone en relación con determinados enunciados de los regímenes visuales que ordenan y configuran nuestra mirada. La forma en la que este relato fragmentario ha sido construido trata de no preconfigurar el sentido de la investigación desde un marco conceptual previo. En este mismo sentido, el relato no busca alimentar diferenciaciones binarias entre teoría y práctica o entre creación y no-creación, artístico y no-artístico. La escritura empleada no se da al margen del propio trabajo, sino que, como parte del mismo, busca privilegiar la naturaleza variada del relato y la pluralidad de voces y procesos que han intervenido en la investigación. En definitiva, a través de múltiples textos, procesos y experiencias hemos podido explorar otras lógicas visuales al margen de los principios de claridad, transparencia y legibilidad. Ello nos ha permitido desarrollar un ejercicio de investigación en base a la práctica artística, ensayando diferentes formas de habitar, aprehender, decir y ver el mundo. / [CA] La present tesi doctoral, titulada Dir casa, cel, bosc. Assaig sobre l'habitabilitat del món i els límits de la visualitat aglutina la investigació duta a terme durant el període comprés entre febrer de 2018 i juliol de 2021. Aquesta investigació s'inscriu en la pràctica artística, per la qual cosa recull diferents processos, gestos i projectes desenvolupats durant aquests anys. Partint de la nostra condició d'"habitants dels afores" i "parlants del dir" hem transitat diverses realitats, l'aprehensió de les quals, resulta impossible de dur a terme per mitjà del veure. Al llarg del treball hem constatat la impossibilitat d'accedir a un esdevindre pur, abordant aquest fet a partir de la distància insalvable entre món i llenguatge. Una bretxa que ha sigut treballada, especialment, sobre la base de la configuració visual de la realitat i el privilegi del sentit de la vista en el nostre context cultural. A través de l'estudi de les visualitats hegemòniques occidentals hem atés la crisi de l'epistemologia visual i l'assentament d'una falla en el coneixement visual del món. D'alguna manera, això ens ha permés preguntar-nos per altres formes d'habitabilitat que comprenguen aquests factors. Per tal de dur a terme aquest plantejament hem construït un relat fragmentari en el qual proposem maneres d'articular allò que escapa al veure i on exposem els diferents processos artístics duts a terme. Tot això s'exposa en relació amb determinats enunciats dels règims visuals que ordenen i configuren la nostra mirada. La forma en la qual aquest relat fragmentari ha sigut construït tracta de no preconfigurar el sentit de la investigació des d'un marc conceptual previ. En aquest mateix sentit, el relat no busca alimentar diferenciacions binàries entre teoria i pràctica o entre creació i no-creació, artístic i no-artístic. Així mateix, l'escriptura emprada no es dona al marge del treball, sinó que, com a part d'aquest, cerca privilegiar la naturalesa variada del relat i la pluralitat de veus i processos que han intervingut en la investigació. En definitiva, a través de múltiples textos, processos i experiències hem pogut explorar altres lògiques visuals al marge dels principis de claredat, transparència i llegibilitat. Això ens ha permés desenvolupar un exercici d'investigació sobre la base de la pràctica artística, assajant diferents maneres d'habitar, aprehendre, dir i veure el món. / [EN] This doctoral thesis, entitled Saying home, sky, forest. Essay on the habitability of the world and the limits of visuality brings together the research carried out during the period between February 2018 and July 2021. This research is inscribed in the artistic practice, so it gathers different processes, gestures and projects developed during these years. Starting from our condition of "inhabitants of the outside" and "speakers of saying", we have traversed different realities whose apprehension is impossible to carry out by means of seeing. Throughout the work we have noted the impossibility of accessing a pure happening, approaching this fact on the basis of the unbridgeable distance between world and language. A gap that has been worked on, especially on the basis of the visual configuration of reality and the privilege of the sense of sight in our cultural context. Through the study of Western hegemonic visualities, we have attended to the crisis of visual epistemology and the establishment of a failure in the visual knowledge of the world. In a way, this has allowed us to ask ourselves about other forms of inhabitation that harbour these factors. In order to carry out this approach, we have constructed a fragmentary narrative in which we propose ways of articulating that which escapes seeing and in which we expose the different artistic processes carried out. All of this is presented in relation to certain statements of the visual regimes that order and configure our gaze. The way in which this fragmentary account has been constructed tries not to preconfigure the meaning of the research from a previous conceptual framework. In this same sense, the narrative does not seek to feed binary differentiations between theory and practice or between creation and non-creation, artistic and non-artistic. The writing employed does not occur at the margins of the work itself, but rather, as part of it, seeks to privilege the varied nature of the narrative and the plurality of voices and processes that have been involved in the research. In short, through multiple texts, processes and experiences, we have been able to explore other visual logics outside the principles of clarity, transparency and legibility. This has allowed us to develop a research exercise based on artistic practice, testing different ways of inhabiting, apprehending, saying, articulating and seeing the world. / Esta tesis ha sido realizada en el marco del Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-07) de la Universitat Politècnica de València / Granero Ferrer, A. (2021). Decir casa, cielo, bosque. Ensayo sobre la habitabilidad del mundo en los límites de la visualidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179555 / TESIS
7

Por la imagen pornográfica. Infraestructuras, materialidades y corpo*realidades desde la perspectiva de sus trabajadoras

Corrales Devesa, Andrea 04 September 2023 (has links)
[ES] Esta investigación doctoral parte de una serie de incomodidades e intuiciones en lo relativo a las lecturas contemporáneas acerca de la imagen pornográfica. Resulta habitual el abordaje de las mismas desde diferentes disciplinas, objetivos y marcos de análisis, pero pocas veces -o ninguna en nuestro contexto- la academia se ha detenido comprenderlas como productos culturales desde una perspectiva materialista, es decir, como objetos producto de la transformación material mediante la fuerza de trabajo de las corpo*realidades implicadas en su producción. Esta tesis está comprometida con la formulación de una investigación "desde abajo", es decir, planteándose la dimensión material de estas imágenes, indagando en las condiciones de sus agentes e infraestructuras, desplazando por un momento la mirada semiocentrada y los universos representacionales a los que se les supone una pertenencia. ¿Podemos pensar las imágenes en su dimensión material, objetual, histórica y ubicada en sus procesos de producción? Las tensiones entre universo simbólico y universo material poseen una posición central en el desarrollo de la investigación, trastocando los procesos habituales de observación, invirtiendo la mirada y situándonos así, desde abajo: yendo por el lado de las imágenes, de las trabajadoras que las crean, de las economías imaginales y materiales que se producen en las marginalidades de las buenas imágenes. Pues, ¿qué es la imagen pornográfica si no, una imagen marginalizada por un cierto sistema de valor? Para ello, el estudio situa discursiva, artística y metodológicamente dichas incomodidades e intuiciones, en diálogo constante con aquellos marcos y cuerpos que se han posicionado con mayor cercanía respecto al fenómeno de la pornografía: las teorías radicales del sexo, los estudios LGTBIQ+, los feminismos, los activismos de crítica cultural, las teorías del cine, la semiótica cinematográfica, la sociología o la antropología, entre otros. Estas relecturas críticas se han entretejido con el marco legislativo vigente, así como con otras voces o discursos "menos autorizados" en la cuestión de la imagen pornográfica como los nuevos materialismos, los análisis de políticas públicas pasados y presentes, las perspectivas marxistas hacia la imagen o las aportaciones desde las genealogías fem/femme. La tesis es, en este sentido, analítica -pues examina los diferentes terrenos y marcos en los que se dan estas producciones-, crítica -pues complejiza los discursos sedimentados a partir de torceduras y desviaciones de mirada- y radicalmente especulativa -pues no pierde de vista la posible y deseable imbricación con los movimientos de transformación social en la intersección entre las imágenes, la sexualidad y el trabajo. Así, la investigación se pregunta radicalmente por el qué pero también por el cómo, revisando de esta manera transversal e implicada las maneras en las que se hace emerger el conocimiento, o se producen sus marginalidades altamente feminizadas. La investigación se enmarca, además, en un momento socio-político, tecnológico y estético transicional y, por tanto, crítico en lo relativo a las políticas y rebeldías desde abajo hacia las formas de gestionar y regular no sólo las dimensiones materiales mediante el uso indiscriminado de argumentarios desentendidos de la naturaleza y de los procesos en la creación de imágenes, sino también de la propia relación onto-epistemológica que resignifica las relaciones entre el ver y el hacer como forma de gestión vertical de la materialidad de la vida de las imágenes, de sus trabajadoras y comunidades. / [CA] Aquesta investigació doctoral part d'una sèrie d'incomoditats i intuïcions quant a les lectures contemporànies sobre la imatge pornogràfica. Resulta habitual l'abordatge de les mateixes des de diferents disciplines, objectius i marcs d'anàlisis, però poques vegades -o cap en el nostre context- l'acadèmia s'ha detingut comprendre-les com a productes culturals des d'una perspectiva materialista, és a dir, com a objectes producte de la transformació material mitjançant la força de treball de les corpo*realitats implicades en la seua producció. Aquesta tesi està compromesa amb la formulació d'una investigació "des de baix", és a dir, plantejant-se la dimensió material d'aquestes imatges, indagant en les condicions dels seus agents i infraestructures, desplaçant per un moment la mirada semiocentrada i els universos representacionals als quals se'ls suposa una pertinença. Podem pensar les imatges en la seua dimensió material, objectual, històrica i situada en els seus processos de producció? Les tensions entre univers simbòlic i univers material posseeixen una posició central en el desenvolupament de la investigació, trastocant els processos habituals d'observació, invertint la mirada i situant-nos així, des de baix: anant pel costat de les imatges, de les treballadores que les creen, de les economies imaginales i materials que es produeixen en les marginalitats de les bones imatges. Perquè, què és la imatge pornogràfica si no, una imatge marginalitzada per un cert sistema de valor? Per a això, l'estudi situa discursiva, artística i metodològicament aquestes incomoditats i intuïcions, en diàleg constant amb aquells marcs i cossos que s'han posicionat amb major proximitat respecte al fenomen de la pornografia: les teories radicals del sexe, els estudis LGTBIQ+, els feminismes, els activismes de crítica cultural, les teories del cinema, la semiòtica cinematogràfica, la sociologia o l'antropologia, entre altres. Aquestes relectures crítiques s'han entreteixit amb el marc legislatiu vigent, així com amb altres veus o discursos "menys autoritzats" en la qüestió de la imatge pornogràfica com els nous materialismes, les anàlisis de polítiques públiques passats i presents, les perspectives marxistes cap a la imatge o les aportacions des de les genealogies fem/femme. La tesi és, en aquest sentit, analítica -perquè examina els diferents terrenys i marcs en els quals es donen aquestes produccions-, crítica -perquè complica els discursos sedimentats a partir de torçades i desviacions de mirada- i radicalment especulativa -perquè no perd de vista la possible i desitjable imbricació amb els moviments de transformació social en la intersecció entre les imatges, la sexualitat i el treball. Així, la investigació es pregunta radicalment pel quin però també pel com, revisant d'aquesta manera transversal i implicada les maneres en les quals es fa emergir el coneixement, o es produeixen les seues marginalitats altament feminitzades. La investigació s'emmarca, a més, en un moment soci-polític, tecnològic i estètic transicional i, per tant, crític quant a les polítiques i rebel·lies des de baix cap a les maneres de gestionar i regular, no sols les dimensions materials mitjançant l'ús indiscriminat d'argumentaris desentesos de la naturalesa i dels processos en la creació d'imatges, sinó també de la pròpia relació onto-epistemològica que resignifica les relacions entre el veure i el fer com a forma de gestió vertical de la materialitat de la vida de les imatges, de les seues treballadores i comunitats. / [EN] This doctoral research is based on several discomforts and intuitions regarding contemporary readings of the pornographic image. It is usual to approach them from different disciplines, objectives and frameworks of analysis, but rarely -or none, in our context- the academy has stopped to understand them as cultural products from a materialistic perspective, that is, as objects product of the material transformation through the labor force of the corpo*realities involved in their production. This thesis is committed to the formulation of an investigation "from below", that is to say, considering the material dimension of these images, investigating the conditions of their agents and infrastructures, displacing for a moment the semiocentric gaze and the representational universes to which they are supposed to belong. Can we think images in their material, objectual, historical dimension and located in their production processes? The tensions between symbolic universe and material universe have a central position in the development of the research, disrupting the usual processes of observation, inverting the gaze and thus situating us, from below: going on the side of the images, of the workers who create them, of the imaginary and material economies that are produced in the marginalities of the good images. For what is the pornographic image if not an image marginalized by a certain value system? To this end, the study situates discursively, artistically and methodologically these discomforts and intuitions, in constant dialogue with those frameworks and bodies that closer to the phenomenon of pornography: radical theories of sex, queer studies, feminisms, cultural criticism activisms, film theories, film semiotics, sociology or anthropology, among others. These critical re-readings have been interwoven with the current legislative framework, as well as with other "less authorized" voices or discourses on the issue of the pornographic image, such as the new materialisms, the analysis of past and present public policies, the marxist perspectives on the image or the contributions from the fem/femme genealogies. The thesis is, in this sense, analytical -as it examines the different terrains and frameworks in which these productions take place-, critical -as it complexifies the sedimented discourses from twists and deviations of gaze- and radically speculative -as it does not lose sight of the possible and desirable imbrication with the movements of social transformation at the intersection between images, sexuality and work. Thus, the research asks radically about the what but also about the how, reviewing in this transversal and involved way the ways in which knowledge is made to emerge, or its highly feminized marginalities are produced. The research is also framed in a transitional socio-political, technological and aesthetic moment and, therefore, critical in terms of politics and rebellions from below towards the ways of managing and regulating not only the material dimensions through the indiscriminate use of arguments disregarding the nature and processes in the creation of images, but also of the onto-epistemological relationship itself that resignifies the relations between seeing and doing as a form of vertical management of the materiality of the life of images, of their workers and communities. / Corrales Devesa, A. (2023). Por la imagen pornográfica. Infraestructuras, materialidades y corpo*realidades desde la perspectiva de sus trabajadoras [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195839
8

Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad

Mañas García, Alejandro 06 November 2017 (has links)
Art and mysticism in the 21st century. Artistic creation as an approach to spirituality is the result of a deep study carried out from the point of view of artistic creation. A study based on mysticism, on the mystics of the 16th and 17th centuries and on the associated symbology and its influence in the art of the 21st century. A research work that takes as reference an endless range of fields such as philosophy, psychology, theology, history, aesthetics and art among others, to go in depth into mysticism, mystery and spirituality. The main objective of the work is the study of mysticism and its influence in art, focusing more intensely on the process of creation of the artistic project that has been carried out for this thesis. From references such as Santa Teresa de Jesus and San Juan de la Cruz, it has been developed a whole poetic and symbolic universe that has been used to generate the proposed sculptural resources. Starting from this analysis, the concepts of spirituality and contemplation, dialogue, pain and silence have been taken to make each one of the personal artistic proposals. In our case this process has helped us, on the one hand, to discover our own inside, our being, in order to search for the absolute and, on the other hand, to propose new methods of creation, new ways of dealing with art itself. A whole field of concepts and references that have helped us to build our own artistic and plastic discourse. This study serves to demonstrate the influence of these authors, themes and symbologies in contemporary art. Good evidence of this are the exhibitions that reveal these concepts, as well as the artists who make use of them. This Doctoral Thesis is a place for reflection on methods of creation and it allows us to appreciate the similarities of the creative process between the mystic and the artist. Both paths bring us closer to our inner world and show that both art and mysticism imply a transforming dimension in mankind. / Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad es la consecuencia de un profundo estudio, llevado a cabo desde el punto de vista de la creación artística, sobre la mística, sobre los místicos del siglo XVI y XVII y sobre la simbología asociada, y su influencia en el arte del siglo XXI. Una investigación que toma como referente un sin fin de campos como la filosofía, la psicología, la teología, la historia, la estética y el arte, entre otros, para adentrarse en la mística, en el misterio y en la espiritualidad. El trabajo tiene como objetivo principal el estudio de la mística y su influencia en el arte, centrándose, más intensamente, en el proceso de creación del proyecto artístico que se ha realizado para esta tesis. A partir de referentes como santa Teresa de Jesús y san Juan de la Cruz, se ha elaborado todo un universo poético y simbólico que ha servido para generar los recursos plásticos propuestos. Partiendo de este análisis, se han tomado los conceptos de espiritualidad y contemplación, diálogo, dolor y silencio, para elaborar cada una de las propuestas artísticas personales. En nuestro caso, este proceso, nos ha ayudado, por un lado, a descubrir nuestro propio interior, nuestro ser, con el fin de la búsqueda de lo absoluto y, por otro, a plantear nuevos métodos de creación, nuevas maneras de enfrentarse al hecho artístico. Todo un campo de conceptos y referentes que nos han servido para construir nuestro propio discurso artístico y plástico. Este estudio sirve para evidenciar la influencia de estos autores, estas temáticas y estas simbologías en el arte contemporáneo, prueba de ello son las exposiciones que ponen de manifiesto actualmente estos conceptos, así como los artistas que hacen uso de ellos. Esta Tesis Doctoral supone un lugar para la reflexión sobre métodos de creación y nos permite apreciar las semejanzas del proceso creativo entre el místico y el artista. Ambos caminos nos acercan a nuestro mundo interior y ponen de manifiesto, que tanto el arte como la mística conllevan una dimensión transformadora en el hombre. / Art i mística al segle XXI. La creació artística com una aproximació a l'espiritualitat és la consequ¿ència d'un profund estudi, dut a terme des del punt de vista de la creació artística, sobre la mística, sobre els místicos del segle XVI i XVII i sobre la simbologia associada, i la seva influència en l'art del segle XXI. Una recerca que pren com a referent un sense fi de camps com la filosofia, la psicologia, la teologia, la història, l'estètica i l'art, entre uns altres, per endinsar-se en la mística, en el misteri i en l'espiritualitat. El treball té com a objectiu principal l'estudi de la mística i la seua influència en l'art, centrant-se, més intensament, en el procés de creació del projecte artístic que s'ha realitzat per a aquesta tesi. A partir de referents com a Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, s'ha elaborat tot un univers poètic i simbòlic que ha servit per generar els recursos plàstics proposats. Partint d'aquesta anàlisi, s'han pres els conceptes d'espiritualitat i contemplació, diàleg, dolor i silenci, per elaborar cadascuna de les propostes artístiques personals. En el nostre cas, aquest procés, ens ha ajudat; d'una banda, a descobrir el nostre propi interior, el nostre ésser; amb la finalitat de la cerca de l'absolut i, per un altre, a plantejar nous mètodes de creació, noves maneres d'enfrontar-se al fet artístic. Tot un camp de conceptes i referents que ens han servit per construir el nostre propi discurs artístic i plàstic. Aquest estudi serveix per evidenciar la influència d'aquests autors, aquestes temàtiques i aquestes simbologies en l'art contemporani. Prova d'això són les exposicions, que posen de manifest actualment aquests conceptes, així com els artistes que fan ús d'ells. Aquesta Tesi Doctoral suposa un lloc per a la reflexió sobre mètodes de creació i ens permet apreciar les semblances del procés creatiu entre el místic i l'artista. Tots dos camins ens acosten al nostre món interior i posen de manifest, que tant l'art com la mística comporten una dimensió transformadora en l'home. / Mañas García, A. (2017). Arte y mística en el siglo XXI. La creación artística como una aproximación a la espiritualidad [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90530 / TESIS
9

El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada

Brugarolas Alarcón, María Luisa 05 April 2016 (has links)
[EN] SUMMARY Title: The Plural Body. Integrated Dance and Inclusion. A renewal of the look Submitted by MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Directed by GEMA HOYAS FRONTERA This research deals with theory and practice of inclusion of people with functional diversity in dance creative processes and the role it represents in the changing aesthetic paradigm of contemporary art. From a critical, artistic, social and cultural perspective our purpose is to demonstrate how the access of people with disabilities to the professional world of theatre and dance brings a renewal to contemporary art, thus the rethinking of body image and the diversity of identities represented. We developed three broad objectives: to connect the importance our culture gives to the body as a place of control and legitimizing instrument of power with the absence of bodies with disabilities in the artistic discourse; to analyse how the inclusion of bodies traditionally known as unable in the Performing Arts can undermine the normalising role they have regarding the body models; and to demonstrate how the Integrated Dance, with the participation of people with and without disabilities from an inclusive paradigm, can cooperate in the deconstruction of a uniform body standard and offer a new vision of the Performing Arts. In our interdisciplinary methodology, different areas of knowledge are used from a critical approach: Visual Arts, Dance, Education, Philosophy and Aesthetics, Sociology and Cultural Studies. This research is theoretical, biographical with empirical work, using dialectical tools from a qualitative approach and the action-research model. As our main conclusions, we highlight the location of Integrated Dance as an Inclusive Art, showing how it has pioneered good practices that encourage the inclusive model in the Arts and Education fields. We have placed Integrated Dance in the expanded field of Art, on the basis of the displacement of Contemporary Art, the performative dimension of Art and the fluid identities paradigm. It is an artistic practice that nourish itself from a conscious construction of reality through the practice of difference, away from therapy or exclusively social spheres. We have established that there is a direct relation between learning processes and artistic work, introducing Improvisation, Contact-Improvisation and Somatic Education as inclusive methodologies applied to Integrated Dance, allowing diverse people to be a part in the learning processes, strengthen each person skills and developing new ones with the support of group diversity. New interdependent skills are created this way, widening the artistic discourse richness, offering performances that show fluid identities and making of dance a space for transformation. We have analysed several artists and companies, verifying that not all the Integrated Dance productions contribute to deconstruct the classic and standardised models of human body. We have come to the conclusion that artists that use difference and inclusive methodologies, transforming their reality trough a performative gesture, create a type of dance capable of destabilize the idea of people and bodies as a fixed place. And from there we argue about the necessity of an artistic public education within inclusive systems that allow people with functional diversity to engage in the study of dance and Performing Arts. Keywords: Integrated Dance, Inclusive Dance, Diversity, Performing Arts, Identity, Disability, Contact-Improvisation, Somatic Movement. / [ES] RESUMEN Titulo El Cuerpo Plural. Danza Integrada en la Inclusión. Una renovación de la mirada. Presentada por MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCÓN Dirigida por GEMA HOYAS FRONTERA Esta investigación versa sobre la teoría y la práctica de la inclusión de personas con diversidad en el ámbito de la creación en danza y el cambio de paradigma estético que ello representa en el arte actual. Desde un análisis crítico, artístico, social y cultural, nuestro propósito es demostrar cómo la entrada de personas con diversidad funcional en el mundo profesional de la escena y la danza, aporta una renovación al arte contemporáneo, tanto por el replanteamiento de la imagen del cuerpo como por la diversidad de las identidades representadas. Así desarrollamos tres objetivos generales: conectar la importancia que nuestra cultura otorga al cuerpo como lugar de control e instrumento legitimador del poder con la ausencia de cuerpos con diversidad funcional en los discursos artísticos; analizar cómo la inclusión en las artes escénicas de cuerpos tradicionalmente nombrados discapaces puede subvertir el carácter normalizador y sublimatorio que éstas han tenido con respecto a los modelos de cuerpo y demostrar cómo la Danza Integrada en la que participan personas con y sin diversidad funcional, desde un paradigma inclusivo, colabora en la deconstrucción del cuerpo homogéneo y en la renovación de la mirada sobre el arte escénico. Para ello seguimos una metodología de carácter interdisciplinar donde los ámbitos de conocimiento utilizados, desde un enfoque crítico, son: Artes Visuales, Danza, Educación, Filosofía y Estética, Sociología y Estudios Culturales. Es una investigación teórico-biográfica de carácter empírico, en la que se emplean herramientas dialécticas, desde una aproximación cualitativa, utilizando el método investigación-acción. Como resultados destacamos la localización de la Danza Integrada dentro de las Artes Inclusivas, demostrando cómo ha sido pionera en las prácticas que activan los modelos de inclusión en el ámbito artístico y educativo. Hemos inscrito la Danza Integrada en el campo expandido del arte a partir del descentramiento de las prácticas artísticas, en la dimensión performativa del arte y en el paradigma de identidades móviles, situándola como una práctica artística que nutre sus producciones desde un acto consciente de construir la realidad a través del ejercicio de la diferencia, alejándola de los ámbitos terapéuticos o exclusivamente sociales. Hemos constatado que los procesos formativos van en directa relación con la obra, presentando la Improvisación, Contact Improvisación, y la Educación Somática como metodologías inclusivas que aplicadas en la Danza Integrada dan cabida en los procesos de aprendizaje a personas muy diferentes, potenciando al máximo las capacidades de cada una y desarrollando otras nuevas que se derivan de la heterogeneidad de los grupos. Se crean así nuevas capacidades interdependientes, ampliando la riqueza del discurso artístico, ofreciendo creaciones escénicas que muestran identidades en flujo y haciendo de la danza un espacio de transformación. Hemos analizado varios artistas y compañías, constatando que no toda la producción realizada en Danza Inclusiva/Integrada ayuda a deconstruir los modelos clásicos y homogéneos del cuerpo. Concluimos que los artistas que desde metodologías inclusivas utilizan los marcadores de la diferencia para crear, transformando su realidad en un gesto performativo, son productores de una danza capaz de desestabilizar las miradas que confinan al cuerpo y a las personas en lugares fijos. Y desde aquí planteamos la necesidad de una educación pública de las artes en sistemas inclusivos que permita a las personas con diversidad optar al estudio de la danza y artes escénicas. Palabras clave: Danza Integrada, Danza Inclusiva, Diversidad, Artes Escénicas, Identidad, Discapacidad, Contact Improvisaci / [CA] RESUM (Valencià) Títol:El Cos Plural. Dansa Integrada en la Inclusió. Una renovació de la mirada. Presentada per: MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Dirigida per: GEMA HOYAS FRONTERA Aquesta recerca versa sobre la teoria i la pràctica de la inclusió de persones amb diversitat en l'àmbit de la creació en dansa i el canvi de paradigma estètic que això representa en l'art actual. Des d'una anàlisi crítica, artístic, social i cultural, el nostre propòsit és demostrar com l'entrada de persones amb diversitat funcional al món professional de l'escena i la dansa, aporta una renovació a l'art contemporani, tant pel replantejament de la imatge del cos com per la diversitat de les identitats representades. Així desenvolupem tres objectius generals: connectar la importància que nostra cultura atorga al cos com a lloc de control i instrument legitimador del poder amb l'absència de cossos amb diversitat funcional en els discursos artístics; analitzar com la inclusió de cossos tradicionalment nomenats discapacitats en les arts escèniques pot subvertir el caràcter normalitzador i sublimatori que aquestes han tingut pel que fa als models de cos; i demostrar com la Dansa Integrada en la qual participen persones amb i sense diversitat funcional, des d'un paradigma inclusiu, col·labora en la deconstrucció del cos homogeni i en la renovació de la mirada sobre l'art escènic. Per a això seguim una metodologia de caràcter interdisciplinari on els àmbits de coneixement utilitzats, des d'un enfocament crític, són: Arts Visuals, Dansa, Educació, Filosofia i Estètica, Sociologia i Estudis Culturals. És una recerca teòric-biogràfica de caràcter empíric, en la qual s'empren les eines dialèctiques, des d'una aproximació qualitativa, utilitzant el mètode recerca-acció. Com a resultats destaquem la localització de la Dansa Integrada dins de les Arts Inclusives, demostrant com ha estat pionera en les pràctiques que activen els models d'inclusió en l'àmbit artístic i educatiu. Hem inscrit la Dansa Integrada en el camp expandit de l'art a partir del descentrament de les pràctiques artístiques, en la dimensió performativa de l'art i en el paradigma d'identitats mòbils, situant-la com una pràctica artística que nodreix les seves produccions des d'un acte conscient de construir la realitat a través de l'exercici de la diferència, allunyant-la dels àmbits terapèutics o exclusivament socials. Hem constatat que els processos formatius van en directa relació amb l'obra, presentant la Improvisació, Contact Improvisació, i l'Educació Somàtica com a metodologies inclusives que aplicades en la Dansa Integrada donen cabuda en els processos d'aprenentatge a persones molt diferents, potenciant al màxim les capacitats de cadascuna i desenvolupant altres noves que es deriven de l'heterogeneïtat dels grups. Es creen així noves capacitats interdependents, ampliant la riquesa del discurs artístic, oferint creacions escèniques amb identitats en flux i fent de la dansa un espai de transformació. Hem analitzat diversos artistes i companyies, constatant que no tota la producció realitzada en Dansa Inclusiva/Integrada ajuda a deconstruir els models clàssics i homogenis del cos. Concloem que els artistes que des de metodologies inclusives utilitzen els marcadors de la diferència per crear, transformant la seva realitat en un gest performativo, són productors d'una dansa capaç de desestabilitzar les mirades que confinen al cos i a les persones en llocs fixos. I des d'aquí plantegem la necessitat d'una educació pública de les arts en sistemes inclusius que permeti a les persones amb diversitat optar a l'estudi de la dansa i arts escèniques. Paraules clau: Dansa Integrada, Dansa Inclusiva, Diversitat, Arts Escèniques, Identitat, Discapacitat, Contact Improvisació, Moviment Somàtic. / Brugarolas Alarcón, ML. (2016). El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62203 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Page generated in 0.4703 seconds