- Introducció La present tesi vol mostrar quins foren els ingressos i els costos que suposaven la venda i recaptació dels delmes per la part reial i la part del Capítol de la Seu, en l’illa de Mallorca i Menorca, entre les dates compreses del 1380 i 1420. - Contingut de la investigació Veure quins eren els comportaments dels diversos delmes que formaven part de les finances reials i eclesiàstiques, concretament, les referents als canonges de la Seu. I si, realment, amb l’estudi dels delmes es pot fer una extrapolació de què en les dues Balears majors hi havia una especialització agrícola en època medieval. - Conclusió Observar un saldo positiu final d’aquestes finances, i que, gràcies als dits impostos, tant les rendes del monarca com de l’Església de Mallorca eren unes institucions sanejades.

La tesi estableix un nou paradigma sobre les emissions de moneda a la Catalunya del segles XIV a XVI, partint de l’estudi de les emissions de moneda menuda d’àmbit municipal i llur relació amb la moneda de curs general. Es proposen noves hipòtesis sobre la pretesa continuïtat d'aquestes emissions locals al llarg del temps, sobre la identificació dels tipus monetaris emesos i també sobre els motius i el lloc del seu origen, ubicat a Lleida poc abans de l'any 1300. L'estudi se centra en tres períodes diferenciats. El primer abasta l'àrea catalana de circulació de la moneda jaquesa entre 1298 i 1350, amb alguna excepció que s'allarga fins 1460. El segon període s'inicia amb la Guerra contra Joan II (1462) i s'allarga fins al redreç monetari de l'any 1494. El tercer període, de més baixa intensitat, engega des de la primera crisi de la moneda barcelonina senar (1508) fins a l'esclat de la segona gran crisi de la moneda menuda barcelonina (1556). / La tesis establece un nuevo paradigma sobre las emisiones de moneda en la Cataluña de los siglos XIV a XVI, partiendo del estudio de las emisiones de moneda menuda de ámbito municipal y su relación con la moneda de curso general. Se proponen nuevas hipótesis sobre la pretendida continuidad de estas emisiones locales a lo largo del tiempo, sobre la identificación de los tipos monetarios emitidos y también sobre los motivos y el lugar de su origen, ubicado en Lleida poco antes del año 1300. El estudio se centra en tres periodos diferenciados. El primero abarca el área catalana de circulación de la moneda jaquesa entre 1298 y 1350, con alguna excepción que se alarga hasta 1460. El segundo período se inicia con la Guerra contra Juan II (1462) y se alarga hasta la reforma monetaria del año 1494. El tercer período, de más baja intensidad, se pone en marcha desde la primera crisis de la moneda barcelonesa reformada (1508) hasta el estallido de la segunda gran crisis de la moneda menuda barcelonesa (1556). / The thesis sets new models of coinage in Catalonia of the fourteenth to sixteenth centuries, from the study of minor currency issued by local councils and its relation to the main general currency issued in Barcelona. New hypotheses are proposed about the alleged continuity of these local emissions over time, about the identification of the coin types, and about its causes and origins, which must be located in Lleida shortly before 1300. The study focuses on three distinct periods. The first covers the “jaquesa” (aragonese) currency circulation area in Catalonia between 1298 and 1350, with some exceptions that lasts until 1460. The second period begins with the War against John II (1462) and continues until the currency reform of 1494. The third period, of lower intensity, starts from the first crisis of the reformed coinage in Barcelona (1508) until the outbreak of the second great crisis of minor coins in Catalonia (1556).

No description available.

La realitat del món rural andalusí del nord de la Marca Superior al llarg dels segles X-XII és una qüestió delicada que pretenem indagar en la present tesi doctoral. Per aquest motiu estudiem la zona muntanyosa de les Aspres, un territori allunyat dels centres urbans més puixants de la regió de Lleida i totalment associat amb el límit fronterer que va evolucionant al ritme de les conquestes feudals. Per emmarcar la temàtica, després de l’apartat de fonts i bibliografia, exposem el debat historiogràfic sobre la societat islàmica peninsular dels segles VIII-XII; desenvolupat, sobretot, al llarg dels darrers trenta anys. Tot seguit plantegem el mètode de treball basat en l’anàlisi de les fonts documentals i l’arqueologia del paisatge (toponímia, cartografia històrica, fotografia aèria i prospecció arqueològica). D’aquesta manera ens aproximem a la realitat territorial, poblacional, econòmica i defensiva, i a la identitat de la regió en qüestió, la qual podem afirmar que està plenament integrada en la dinàmica de la societat andalusina alt medieval. / La realidad del mundo rural andalusí en el norte de la Marca Superior a lo largo de los siglos X-XII es una cuestión delicada que pretendemos indagar en la presente tesis doctoral. Por este motivo estudiamos la zona montañosa de les Aspres, un territorio alejado de los centros urbanos más pujantes de la región de Lleida y totalmente asociado con el margen fronterizo que evoluciona al ritmo de las conquistas feudales. Para contextualizar la temática, después del apartado de fuentes y bibliografía, exponemos el debate historiográfico sobre la sociedad islámica peninsular de los siglos VIII-XII; desarrollado, sobre todo, a lo largo de los últimos treinta años. A continuación planteamos la metodología de trabajo basada en el análisis de las fuentes y la arqueología del paisaje (toponimia, cartografía histórica, fotografía aérea y prospección arqueológica). De esta manera nos aproximamos a la realidad territorial, poblacional, económica y defensiva, y a la identidad de la región en cuestión, la cual podemos afirmar que está absolutamente integrada en la dinámica de la sociedad andalusí alto medieval. / The reality of the andalusí rural world of the north of the Marca Superior (Higher Border) along the X-XII centuries is a delicate question which we intend to investigate in the present doctoral thesis. This is the reason why we study the mountainous area of the Aspres, a territory far away from the most powerful urban centers of the region of Lleida and totally associated with the border limit that keeps on evolving in time to the feudal conquests. To be in line with the subject matter, after the section of sources and bibliography, we present the historiographic debate about the peninsular Islamic society of the VIII-XII centuries; developed, especially, along the last thirty years. Following we propose the method of work based on the analysis of the documental sources and the landscape archaeology (toponymy, historical cartography, aerial photography and archaeological prospecting). In this way we approach the territorial, defensive, economic, and population reality and also the identity of the region in question, which we can affirm is fully integrated in the dynamics of the andalusí, high-mediaeval society.

El propòsit principal d’aquesta tesi és identificar, publicar i analitzar 1.268 documents de l’antic arxiu de Sant Benet de Bages, una abadia benedictina fundada a mitjans del segle X, a la riba dreta del riu Llobregat (a la Catalunya central) per Sala de Conflent, un membre destacat de la noblesa pirinenca, un col•laborador proper dels comtes de Barcelona-Osona-Manresa en la tasca de conquesta i repoblació de la marca occidental en contacte amb al-Andalus. El període tractat comprèn 225 anys, de l’any 898 (data del primer document de propietat que tenia el monestir, fundat més de seixanta anys més tard) fins l’any 1123, quan va recuperar de nou la independència, després de la unió temporal amb Sant Ponç de Tomièras (ca. 1075-1101), d’acord amb el programa de la Reforma Gregoriana. Al llarg d’aquests documents, som capaços de conèixer no tan sols el llarg procés de formació del monestir i els detalls de la seva dotació, sinó també quins foren els seus abats, quants monjos hi va haver i la formació del seu patrimoni. Aquesta tesi aporta una mirada més profonda dels aspectes relacionals intraterritorials i extraterritorials i adquirir un coneixement intensiu en el camp social, polític, econòmic, material, cultural i lingüístic dels comtats catalans durant els segles X i XI i fins el primer quart del segle XII. / El propósito principal de esta tesis es identificar, publicar y analizar 1.268 documentos del antiguo archivo de Sant Benet de Bages, una abadía benedictina fundada a mediados del siglo X en el lado derecho del río Llobregat (en la Cataluña central) por Sala de Conflent, un miembro destacado de la nobleza pirenaica, un colaborador cercano de los condes de Barcelona-Osona-Manresa en la tarea de conquista y repoblación de la marca occidental en contacto con al-Andalus. El período tratado comprende 225 años, desde el año 898 (fecha del primer documento de propiedad que conservaba el monasterio, fundado más de sesenta años más tarde) hasta el año 1123, cuando hubo recuperado nuevamente la independencia original, después de la unión temporal con Sant-Pons-de-Thomières (ca. 1075-1101), de acuerdo con el programa de la Reforma Gregoriana. A lo largo de estos documentos, somos capaces de conocer no solamente el largo proceso de formación del monasterio y los detalles de su dotación, sino también cuáles fueron sus abades, cuantos monjes tuvo y la formación de su patrimonio. Esta tesis aporta una mirada más profunda de los aspectos relacionales intraterritoriales y extraterritoriales y permite adquirir un conocimiento intensivo en el campo social, político, económico, material, cultural y lingüístico de los condados catalanes durante los siglos X y XI y hasta el primer cuarto del siglo XII. / The basic aim of this thesis is to identify, to publish and to analyse 1,268 documents of the ancient archives of Sant Benet de Bages, a benedictine abbey founded in the middle of 10th century in the right side of the Llobregat river (in central Catalonia) by Sala of Conflent, an outstanding member of the nobility of the Pyrenees, a narrow collaborator of the counts of Barcelona-Osona-Manresa in the task of conquest and repopulation of the west mark in contact with Al-Andalus. The period studied covers 225 years, going from the year 898 (date of the first document of property that had the monastery, founded more than sixty years later) to the year 1123, when it recovered again its independence, after temporary union with Saint-Pons-de-Thomières (ca. 1075-1101), according to the program of the Gregorian Reform. Along those documents, we are able to know not only the long process of formation of the monastery and the details of its endowment, but also who were their abbots, how many monks lived there and the building of their patrimony.

Francesc de Verntallat fue un hombre de la baja nobleza casado con una campesina de condición remensa en 1446. Se vio involucrado en la guerra civil catalana (1462-1472) como caudillo de los campesinos y con el apoyo de la dinastia de los Trastámaras. Posteriormente actuó apoyando las reivindicaciones sociales de los remesas. Fue nombrado Viizconde de Hostoles en 1474 y posteriormente desposeido del título nobiliario. En 1486, impulsado por el rei Fernando el Católico, firmó con otros campesinos la Sentencia arbitral de Guadalupe que ponia de acuerdo a los Señores y a los siervos del campo. Es considerada la primera sentencia juridica europea que puso de acuerdo a señores y campesinos. La tesis tiene como objetivos el estudio biografico del personaje y el contexto històrico de la Catalunya rural del siglo XV. Para interpretar el contexto històrico se intenta huir de anteriores paradigmas historiográficos muy presentes en el estudio de esta época y que son principalmente el romanticismo nacionalista y el materialismo histórico. Se busca una interpretación más antropológica y cultural de los hechos. El trabajo se apoya en más de 300 fichas de documentos relacionados con el personaje principal y en el estudio y comprensión de las interpretaciones elabaradas por anteriores autores. Sigue la corriente historiográfica del narrativismo considerada también como un método de conocimiento histórico.

Estudio sobre el papel de la banca medieval en el reino de Mallorca en la Baja Edad Media, principalmente en el siglo XIV, y su necesidad para actividad mercantil. La sociedad necesita del crédito, todo el mundo vive de alguna manera endeudado, desde el rey al más modesto artesano. La primera figura es la del cambista, que se desarrollará hacia la del banquero, persona que dirige una casa de banca y se dedica a operaciones mercantiles de banca, tales como giros, cuentas corrientes, préstamos, depósitos, etc. En el reino de Mallorca encontramos dos tipos de banca, la privada, dividida a su vez en banca asegurada y no asegurada, y la pública, con la creación de dos bancas, la taula del señor rey y la taula de la Universitat, posiblemente los bancos públicos más antiguos de la Europa medieval. Que culminara con la creación de la taula de canvis de 1401.

No description available.

A mitjan segle XIV, es va potenciar l’explotació minera de l’argent al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença. Aquest domini comtal, creat l’any 1324, conformava un conjunt territorial i senyorial indivisible sota la regència d’un únic senyor. En aquest marc ampli, l’explotació del metall noble es va desenvolupar especialment al voltant de la ciutat que exercia la capitalitat administrativa del domini: Falset (el Priorat, Catalunya). De fet, hi va haver un boom de l’explotació d’argent en una zona de llarga tradició minera en la producció, sobretot, de plom. Precisament, l’explotació de la galena i el plom s’estenia i havia estat important des d’antic al territori que abraça l’àrea del Molar–Bellmunt–Falset. El responsable que es focalitzessin els esforços en l’explotació de l’argent en aquesta zona a mitjan segle XIV va ser, sens dubte, el segon comte de Prades: l’infant Pere d’Aragó, fill del monarca Jaume II d’Aragó i Blanca d’Anjou. El qual, de fet, va ser comte de les Muntanyes de Prades des del 1342 fins al 1358. Així doncs, en la present tesi doctoral, es treballen diversos aspectes relacionats amb l’activitat minera i metal·lúrgica de l’argent que es va desenvolupar a Falset mentre va ser comte de Prades l’infant Pere. De fet, el tema s’aborda de forma exhaustiva i des d’una perspectiva àmplia. Ara bé, per centrar el treball, s’analitzen tres àmbits temàtics bàsics: la regulació normativa de l’explotació de l’argent, la gestió i organització estructural de l’activitat i, finalment, la producció de les mines. Així, essencialment a partir de la transcripció i l’anàlisi acurat de documentació conservada a l’Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, s’articulen els diferents apartats. Els quals van desgranant cadascun dels temes tractats. / A mediados del siglo XIV, se potenció la explotación minera de la plata en el Condado de las Montañas de Prades y Baronía de Entenza. Este dominio condal, creado en 1324, conformaba un conjunto territorial y señorial indivisible bajo la regencia de un único señor. En este marco amplio, la explotación del metal noble tuvo lugar especialmente en el área de influencia de la ciudad que ejercía la capitalidad administrativa del dominio: Falset (el Priorat, Cataluña). De hecho, hubo un boom de la explotación de plata en una zona de larga tradición minera en la producción, sobretodo, de plomo. Precisamente, la explotación de la galena y el plomo se desarrollaba y había sido importante desde antaño en el territorio que abarca el área del Molar–Bellmunt–Falset. El responsable de que se focalizaran los esfuerzos en la explotación de la plata en esta zona a mediados del XIV fue, sin duda, el segundo conde de Prades: el infante Pedro de Aragón, hijo del monarca Jaime II de Aragón y Blanca de Anjou. Éste, en realidad, fue conde de las Montañas de Prades desde 1342 hasta 1358. Por lo tanto, en la presente tesis doctoral, se trabajan diversos aspectos relacionados con la actividad minera y metalúrgica de la plata que se desarrolló en Falset mientras fue conde de Prades el infante Pedro. De hecho, el tema se aborda de forma exhaustiva y desde una perspectiva amplia. Aún así, para centrar el trabajo, se analizan tres ámbitos temáticos básicos: la regulación normativa de la explotación de la plata, la gestión y organización estructural de la actividad y, finalmente, la producción de las minas. De este modo, esencialmente a partir de la transcripción y el análisis detallado de la documentación conservada en el Archivo Ducal de Medinaceli en Cataluña, se articulan los diferentes apartados. Los cuales van desgranando cada uno de los temas tratados. / In the mid 14th century, silver mining exploitation was boosted and strengthened in the County of Prades Mountains and Barony of Entença. This dominion, which was created in 1324, was a territorially and lordly indivisible ensemble under the rule of only one lord. In this broad frame, the noble metal exploitation was specially developed in the zone of influence of Falset (Priorat, Catalonia). This city was the administrative capital of the wide dominion. In fact, there was a boom in silver exploitation in an area where lead production, above all, had been developed for a long time. Precisely, galena and lead exploitation had been important in the area made up of Molar–Bellmunt–Falset territory, where this activity had been present since Prehistory. Without a doubt, the second count of Prades was the main responsible for focusing all the efforts in silver exploitation in this area in the mid 14th century. He is usually called Infante Peter of Aragon, because he was King James II of Aragon and Blanca of Anjou’s son. In fact, this infante was count of Prades Mountains from 1342 to 1358. Therefore, the present doctoral thesis deals with several aspects related to silver mining and metallurgy which were developed in Falset while Infante Peter was count of Prades. Actually, this subject is covered in a thorough way and from a broad perspective. Nevertheless, three main issues are analysed in order to focus attention on this subject: silver exploitation ordinances, administration and structural organization of the activity and, finally, mines production. In this way, the different book sections are primarily organised using the information obtained by transcribing and studying documents from Medinaceli’s Ducal Archive in Catalonia.

La tesi "EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399)" té dues parts ben diferenciades, una l'estudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de l'entorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de la Col.lecció Diplomàtica del monestir.Els objectius del treball són bàsicament:- Fer una mirada, una observació a l'entorn espiritual i religiós de la societat en l'Europa occidental, i en especial a les dones en els segles XI al XIV. Els nous moviments espirituals en els que elles hi participaren i a vegades crearen: beguines, eremites, càtares, entre altres. Les noves ordes monàstiques i la vinculació a l´Orde del Cister. Destacant i escoltant també la pròpia veu de les dones escriptores.- Un segon objectiu és l´anàlisi monogràfic del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, des de la seva fundació l´any 1241 fins al 1399, quan es traslladat a la ciutat de Manresa. Els orígens, els motius de la fundació i les primeres donacions. Les "domnas" que estigueren al darrera de la fundació. També la descripció de la comunitat cenobítica i convent. Les abadesses, les monges i els càrrecs de la petita comunitat. Anàlisi de moments conflictius com el conflicte i crisis davant un possible trasllat a la vila de Berga, que acaba amb la divisió del monestir. Finalment l'estudi del patrimoni: descripció del procés de formació, àrees geogràfiques, l'organització i sistemes de gestió.- Un tercer objectiu ha sigut introduir i analitzar la clausura en els monestirs medievals femenins i observar el grau de llibertat, en especial el Cister femení i Santa Maria de Valldaura en concret. La normativa de la pròpia Orde del Cister i la del papat a partir del segle XIV. Els documents són essencialment del "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; i a més del Arxiu de la Corona d' Aragó de Barcelona i també d'altres arxius. Un total de 231 documents que constitueixen la Col.lecció Diplomàtica.L'estudi i treball que he presentat, la tesi, m'ha fet descobrir l'entorn espiritual, l'escenari excepcional, dels segles XII i XIII en manifestacions espirituals i religioses en què les dones hi participaren activament, en idees i nombre i que m'han servit de base per situar i entendre el monestir, i al que he dedicat una part important de la tesi. M'agradaria, però, destacar quatre aspectes que crec importants, definitoris i explicatius del que va ser un possible història del monestir, els seus antecedents i el punt final; tot i que encara esperen un esforç més de recerca i estudi.1. La relació entre la vida eremita i les noves comunitats monàstiques a inicis del segle XII, i en especial dins l'Orde del Cister. Una relació potser conduïda, per trobar una solució a les petites comunitats d'eremites. Fem també un recorregut de les petites comunitats de dones a Catalunya i el seu pas, la seva incorporació a l'Orde Cister.2. L'origen de la comunitat de dones de Santa Maria de Valldaura, i molts anys més tard, el camí vers el monacat. La seva filiació i passos essencials vers l'Orde del Cister. La formació de la comunitat monàstica, del convent i monestir, amb l'elecció de l'abadessa i càrrecs.3. Les "Domnas" fundadores, que acolliren i acompanyaren a la comunitat. La figura dedones nobles protectores i fundadores és freqüent en les comunitats monàstiques medievals, juntament amb els seus llinatges. A Santa Maria de Valldaura trobem una sèrie de "Domnas" que l'acompanyaren al llarg de la seva vida. 4. La crisi, conflictes i divisió de la comunitat i del monestir: la pobresa, l'aïllament i la falta de clausura, motius esgrimits l'any 1327 per al seu trasllat a la vila de Berga, però que no es farà fins l'any 1340, amb la fundació d'un nou monestir: Santa Maria de Montebenet a Berga, mentre Santa Maria de Valldaura continuà a Olvan. S'intenta complir la "Decretal Periculoso" de 1298 del papa Bonifaci VIII, primera normativa que estableix la clausura de les mongesen tots els monestirs de dones, però a més i en el fons una lluita de poder.Finalment el monestir de Santa Maria de Valldaura es traslladarà l'any 1399 a la ciutat de Manresa, fent servir els mateixos arguments: està en un lloc pobre, aïllat, sense clausura, i afegint a més situat en terres de baronies, amb perill per l'ànima i el cos. / The thesis "FEMININE MONASTIC LIFE IN MEDIEVAL CATALUÑA: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399) has two well differentiated parts. One is a monographic study of the monastery, preceded by the description of the spiritual context of the time, and a second part is made up of the reconstruction of the Diplomatic Collection of the monastery.The objectives of this work are basically:- To look at, observe the spiritual and religious context of western European society, especially that of women from the eleventh to the fourteenth centuries. The new spiritual movements that they participated in and sometimes created: the Beguines, the Eremetics, the Cathars, amongst others. The new monastic orders and the link with the Cistercian Order. Pointing out and also listening to the voice of the women writers themselves.- A second objective is the monographic analysis of the female Cistercian monastery of Santa Maria of Valldaura, from its founding in 1241 until 1399, when it was moved to the town of Manresa. The origins, the reasons for its founding and the first donations. The domnas who were behind its founding. also the description of the Cenobitic community and convent. The abbesses, the monks and the offices of the small community. The analysis of conflictive moments such as the conflict and crisis faced with a possible move to the town of Berga, which ended up with the division of the monastery. Finally the study of the patrimony: a description of the process of formation, organization and systems of management.- A third objective has been to introduce and analyse the closed orders in the medieval women's monasteries and to see the degree of freedom, especially the feminine Cistercian order and concretely Santa Maria de Valldaura. The normative of the Cistercian Order itself and the papal one from the fourteenth century on. - The documents are essentially of the "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; and also of the "Arxiu de la Corona d´Aragó de Barcelona", and too of others archives. A total of 231 documents whatever they constitute the Diplomatic Collection.