En els darrers anys l'estudi del paisatge, entès com a sistema, s'ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d'una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc. El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d'aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L'elecció respon a l'interès per l'ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d'informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants. El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació. Unitat d'informació serà:Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l'estat, les variacions i les interelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema.Cada unitat d'informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d'unitats d'informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràgiques [UT] i Actors [AC]. Unitat Topogràfica [UT]:Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l'indicador d'una acció o situació que es pot ubicar en l'espai i en el temps, independentment de l'especificitat de la font d'informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic. Actor [AC]:Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d'una acció.Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d'informació geogràfica.El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d'informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars. Els recursos del SIG s'articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d'UT. La combinació d'aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d'estudi, sempre a partir d'un ús integrat de les fonts.És a partir d'aquest punt que ens hem plantejat l'estudi de l'evolució del paisatge en l'àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d'implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d'hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d'hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc.L'objectiu últim no és pas l'automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l'anàlisi territorial. L'explotació i l'anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d'un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l'objectiu. / During the last years, the study of the landscape, as a system, has shown a very fertile way to move forward the historical research, from a point of view that includes to understand the complexity and to integrate the various historical sources: documents, archaeology, paleo-environmental studies, geo-archaeology, etc.The territory that we identify as a county of Barcelona collects many conditions, not only in its own historical process, but also related to the approach to this research, which made us to consider it as a suitable area.The studied territory includes an area of approximately 4.500 km2, with a length of about 125 km. and a width average of 40 km., in a strip parallel to the Mediterranean coast. The choice has been planned and responds to the interest in using the computer science resources when dealing with the information. It is a serious aim to look for an answer to the way of handling it, as well as how to face the data processing of huge amounts of information in the historic research, as it has been possible in other fields of the science. In an operative way, this developed management system of information, works on a system of data base management and a system of geographical information.From this situation, we have decided to study the evolution of the landscape in the county of Barcelona, analysing the remains of the previous territorial structures; the way that these ones have determined later models; the process of implementation of the bounded castles and the sacraria, as well as their relationship about the re-distribution of the habitat areas; the distribution and density of the crops related to the areas of habitat; the road network and the consumer areas; the building of urban settlements, etc.

La tesi doctoral "LA VILA DE BERGA A L'EDAT MITJANA. LA FAMÍLIA DELS BERGA" consta de tres volums. Al primer hi ha el redactat de la tesi; el segon conté l'apèndix documental i el tercer el constitueix l'apèndix gràfic, amb fotografies i plànols.L'objectiu més important que persegueix aquesta tesi és el coneixement de la vila de Berga a la Baixa Edat Mitjana, des de finals del segle XIV a mitjans del XV. Com a objectiu secundari trobaríem una aproximació a l'estudi dels Berga, una família de la petita noblesa rural catalana que va senyorejar la vila del mateix nom entre els segles XII i XIII.La documentació que ha servit de base per al treball s'ha extret fonamentalment de l'Arxiu de la Parròquia de Santa Eulàlia de Berga. També s'ha consultat documentació d'altres arxius tals com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Comarcal del Berguedà i l'Arxiu dels Franciscans de Catalunya, entre altres.Els aspectes més importants que es tracten en aquesta tesi són l'estudi del paisatge que envolta la vila, la seva estructura urbana, qui eren els seus pobladors, com es vivia el dia a dia, com s'estructuraven les famílies, quins camins conduïen a la vila i quines activitats econòmiques s'hi portaven a terme.L'estudi de tots aquests aspectes ens ha permès fer un retrat de com era Berga en l'època esmentada: una vila reial situada al Prepirineu, de dimensions mitjanes, de carrers estrets i poques places, poblades per un ampli ventall humà que aniria des dels rics mercaders fins als esclaus, passant per un bon nombre de gent dels oficis més diversos. La vila estava relativament ben comunicada amb l'exterior per camins rals que la unien amb ciutats importants, com Barcelona, i per tota una xarxa de camins secundaris que portaven fins als nuclis poblats més propers. La principal activitat econòmica de Berga baixmedieval era la manufactura de teixits de llana i relacionada amb aquesta trobem un gran nombre de paraires, teixidors, tintorers i sastres.La tesi deixa Berga a mitjans segle XV quan, a les portes de l'Edat Moderna, la vila iniciarà una llarga etapa de decadència de la qual no es recuperarà fins a principis del segle XIX amb la substitució de la manufactura de la llana per la del cotó. / The doctoral thesis "LA VILA DE BERGA A L'EDAT MITJANA. LA FAMÍLIA DELS BERGA" is composed of three volumes. In the first one, there is the worded of the thesis; the second one contains the documentary appendix and the third one includes the graphical appendix with pictures and maps.The main goal which this thesis pursues is the knowledge of Berga in the Early Middle Ages, from late 14th century since middle 15th one. As a secondary goal we find an approach to the study of the family called Berga, member of the Catalan rural nobility which lord over the village between 12th and 13th centuries.The documentation used as a base for this work has been basically extracted from Berga's Parochial Archive. Documentation from other archives as the Corona d'Aragó Archive, the Local Berguedà Archive and the Franciscans from Catalonia Archive has been also consulted.The more important aspects treated in this thesis are the study of the landscapes which surrounded the village, its urban structure, who its inhabitants were, how the everyday life was, how the families were structured, which paths lead to the village and which economic activities were carried out. The study of all these subjects has allowed us to make a picture of how was Berga in the period mentioned above: a royal village located in the Pre-Pyrenees, medium-sized, with narrow streets and few squares, peopled with a wide range of characters going from the rich merchants to the slaves through an important amount of people working in very different trades. The village was more or less well communicated with the outside by paths which linked it to the important cities like Barcelona and by a network of secondary paths which drove to the nearer populated villages. The main economic activity during the Early Middle Ages in Berga was the manufacture of woollen clothes and related to it we find a great number of weavers, dyers and tailors.The thesis ends in the middle of 15th century when Berga starts a long period of decline of which will not overcome until early 19th century with the replace of woollen for cotton.

L'objectiu fonamental d'aquesta Tesi és el d'oferir una aproximació de la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d'un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Per una altra banda, aquesta recerca també complementa la visió històrica del Maresme Baix Medieval, endegat per d'altres estudiosos, que han basat la major part dels seus treballs en l'anàlisi de fonts documentals de caire senyorial.Les fonts documentals que han estat la base pràctica de la nostra investigació superen els 2000 documents. A aquesta documentació se n'hi ha d'afegir una altra de satèl.lit, que complementa les informacions de la principal. Les escriptures provenen de diferents arxius, situats a les localitats d'Argentona, de Premià, de Vilassar, així com d'arxius de la ciutat comtal. Entre aquests darrers, podem esmentar, el de la Catedral de Barcelona, el de la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Els eixos fonamentals de la nostra recerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. Per tant, hem elaborat una visió de la població rural de la zona estudiada des de tres òptiques diferents, que com és lògic, estan interrelacionades en la vida quotidiana dels subjectes del nostre estudi. A l'apartat de la terra, estudiem els contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l'alienació de l'agrer i el diner. La segona part de la nostra recerca l'hem dedicat a l'anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d'esposalles, que regulen l'origen de les noves parelles. A la tercera part, ens endinsem en l'estudi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenòmen de la mort. La temàtica desenvolupada en la nostra investigació ens ha comportat el desenvolupament de tota una sèrie de qüestions de caire jurídic i antropòlogic, que han complementat, els aspectes econòmics, socials i polítics, que caracteritzen les investigacions històriques. La presentació formal dels tres apartats desenvolupats presenta una estructura similar. Es contempla l'exposició d'anàlisis diplomàtiques i jurídiques de les diferents tipologies documentals bàsiques estudiades. També es relaciona les dades obtingudes dels nostres anàlisis amb l'exposició dels continguts dels diferents apartats. En aquestes exposicions, també s'utilitza els resultats i interpretacions, realitzades amb anterioritat en d'altres investigacions. De la mateixa manera, cada apartat aporta unes conclusions específiques dels temes més importants, que ha desenvolupat. L'estructura de la nostra Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final. En aquest darrer apartat, s'ofereix unes conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball. / The main objective of this thesis is to offer an approach to the peasantry in south Maresme from 1348 to 1486, so as to contribute to the knowledge of the Low-Medieval Old Catalonia. On the other hand, this research also supplements the historical point of view of the Low-Medieval Maresme region started by other experts from a more seigniorial perspective.We have used more than 2000 documents and other supplementary material as the practical basis of our research. The deeds come from several historical archives located in Argentona, Premià, Vilassar or also in Barcelona, like the "Biblioteca de Catalunya", "Arxiu històric de protocols de Barcelona" or the one at the Barcelona Cathedral.The main axes of our research have been the land, the marriage and the family as well as the death. Therefore, we have build up a view of the rural population in a specific area from three different perspectives which are naturally connected to the everyday life of the subjects in our work. Apart from the land, we study the contracts, the subjects and the objects which develop around the possession and alienation of land and money. We have devoted the second part of our research to the analysis of the institutions of marriage, the low-medieval family, as well as the agreements or marital contracts which regulate the origin of the new couples. In the third part, we go into the study of deeds and death ceremonies. The main topic in our research has involved the development of a series of legal and anthropological issues supplementing economical, social and political aspects of several historical investigations. The formal presentation of the three sections, has a similar structure. We explain diplomatic and legal analysis of the studied documents. We also relate the information form our analysis to the explanation of the contents where we also use the results and interpretations from previous investigations. Each section also provides specific conclusions for the most relevant topics.There is also a preliminary section with comments on the sources of information and methodology. The last section includes general conclusions, indexes to locate graphics and tables and a bibliography.

L'objectiu que vol assolir la tesi és el coneixement del funcionament del mercat de la carn que comercialitzaven a Barcelona exclusivament els carnissers, que era únicament la carn fresca provinent de quadrúpedes domèstics; alhora es volen analitzar les relacions de col.laboració i conflicte entre els membres d'aquest ofici i el Consell barceloní durant un període llarg, com són els segles XIV i XV, amb la voluntat de poder treure a la llum els principals trets evolutius d'aquest mercat. Entre l'ampli ventall de fons disponibles per analitzar l'aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona s'han escollit les fonts municipals. L'elecció de les fonts municipals com a base de la nostra recerca es deu a què ens semblaven les més adients per poder veure la relació entre el municipi i els carnissers, relació fonamental per entendre el mercat de la carn en una societat fortament intervencionista com era la baix medieval; a més, aquestes fonts ens proporcionaven el marc normatiu en el qual es mou el mercat de la carn, base imprescindible per a futures recerques dins aquest mateix tema.A l'hora d'analitzar les zones proveïdores de bestiar s'han estudiat de manera independent els diferents tipus d'animals. El bestiar més documentat és l'oví i el cabrum, el qual tenia diferents procedències: una primera zona era el ponent i el centre de Catalunya, la segona zona important d'aprovisionament es trobava al sud de Catalunya, nord del Regne de València i sud de l'Aragó i, finalmente, la tercera zona d'aprovisionament eren les actuals comarques pirinenques de la Cerdanya, el Capcir i el Ripollés. Una vegada comprat el bestiar s'ha de portar fins la ciutat de Barcelona. El trajecte era llarg i dur i, molt sovint, sorgien problemes amb les autoritats de les zones per on passaven els ramats. L'actitud dels consellers, sempre al costat dels carnisser en els conflictes que mantenien amb les autoritats locals de Catalunya o de fora del Principat, canvia amb els conflictes que aquests mateix professionals tenen en el territori de Barcelona. A 'entorn de Barcelona els carnissers havien de pasturar el seu bestiar mentre esperaven el moment per entrar-lo i escorxar-lo a les carnisseries de la ciutat; aquí les pastures que necessitaven els carnissers entraven en conflicte amb els espais conreats i les pastures privades, que pertanyien en bona part a la classe patrícia de Barcelona, els ciutadans honrats, que monopolitzaven el govern de la ciutat, cosa que va generar gran quantitat de conflictes. L'intervencionisme municipal es fa especialmente patent en el procés de reglamentación i control de la venda de carn a la ciutat. El govern municipal, al llarg dels segles XIX i XV, anirà creant un corpus legislatiu per regular cada vegada amb més detall el mercat de la carn, el qual anirà evolucionant al llarg dels dos segles. Des del punt de vista econòmic el mercat de la carn també va estar força intervingut pel municipio, que va intentar mantenir sempre abastada la ciutat de carn a un preu baix, sense renunciar als ingressos de la imposición, instaurada definitivamente a mitjans del segle XIV. Per arribar a aquests objectius, els consellers van recórrer a diferents tècniques com ara la coacció, la signature de contractes, la donación de préstecs sense interès, etc.En definitiva, com s'ha explicat al començament, el mercat de la carn a Barcelona és un mercat força complex on incidiesen gran quantitat de factors, però on hi ha dos clars protagonistas: els carnissers de la ciutat, que dominen el mercat durant els dos segles, i el govern municipal, que amb el seu intervencionisme influirà profundament al desenvolupament del propi mercat. / The thesis aim has been to analyze the whole process of meat trade in a great city of Late Middle Ages like Barcelona. To obtain this aim the whole documentation of the "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona" (AHCB) has been analyzed in a systematic way. We have chosen the documentation of this archive because the "Consell de Cent" played an important role in the meat market. Along the research we have verified that the meat market was a complex market where there were a lot of agents, but where there were two principal actors: the butchers and the city ministers. The butchers monopolized the whole commercial process of the meat, they bought the animals in the fairs and cattle markets, their shepherds drove their herds to the city and they sold the meat in their stalls. At the other side, the city council, who intervened a lot in all the process of the meat trade. Along all the process there was a lot of conflicts and this two actors had opposite or coincidental interests along the different moments of the mercantile process. So, the butchers and the city council agreed in the defence of the tolls and pasture city privileges against the Catalonia's feudal Lords when the herds come to the city from the cattle markets. But they disagreed absolutely when the animals had problems with the lands owners in the city surrounding pastures, when the city ministers were fixing the meat prices and taxes, or at the moment when the city government was making the hygiene legislation of the meat selling.

El análisis de las fortalezas medievales debe tener en cuenta los diferentes aspectos que componen tanto las características físicas como simbólicas de una fortificación en su contexto histórico y territorial. No obstante, no siempre es posible hallar ejemplos que sinteticen en su historia y materialidad las tendencias generales de un territorio. En este caso se ciñe el trabajo a tres fortificaciones significativas dentro de la Baja Edad Media gallega pero analizando previamente todos aquellos aspectos pertinentes que condicionaron su historia constructiva. Así, se ubica el estudio en sus coordenadas historiográficas. Destacan a nivel metodológico los problemas existentes para conceptualizar el propio objeto de estudio a partir de las fuentes disponibles, sean de carácter arqueológico, territorial o escrito. Posteriormente, se procede a trazar una síntesis y análisis evolutivo del gran sistema de fortificaciones de la mitra compostelana desde su aparición hasta su decadencia, como principal elemento que condicionó la configuración de otros sistemas de fortalezas, dentro de los dominios de la sede, y estableció los diversos marcos de relación entre los diversos grupos sociales y la propia mitra. De tal manera, se procede a trazar la estructura política y territorial del señorío de la Casa de Moscoso, desglosando las diferentes fortalezas que lo compusieron haciendo hincapié en la descripción del entorno clientelar de los titulares de la casa y en los cambios suscitados en ella con la obtención del título del Condado de Altamira. Se finaliza la investigación con el análisis arqueológico, histórico y territorial de tres fortalezas que por sus características resultan paradigmáticas tanto de la influencia del sistema castral del arzobispado en la configuración de zonas de interés señorial como del establecimiento consciente por parte de la nobleza de fortificaciones a pesar de otras opciones posibles de control territorial. Tales ejemplos se analizan desde una perspectiva diacrónica de cara a explicar las causas de su desaparición o conservación. / The analysis of medieval fortresses implies different aspects related to the physical and symbolic characteristics of every fortification in his historical and territorial context. Nevertheless it is not always possible to find out examples demonstrating the general tendencies of a territory in its history and materiality. The present research deals with three relevant fortifications from the Galician Late Middle Ages considering a previous approach to all pertinent aspects that determine its building history. Therefore this study is located in its historiography context. The methodological difficulties appear related to the main object of study and its conceptualization coming from the different sources available, despite its archaeological, territorial or written nature. The evolution of the system of fortifications of the Archbishopric of Santiago, from its origins to its disappearance, is analysed as a first determining element for the configuration of other system in the dominions of the see, imposing different types of frameworks for the relations between social groups. In this way, we describe the political and territorial structure of the lordship of the Household of Moscoso, extracting the different fortresses that were part of it, pointing out the description of its affinity and the changes derived from the procurance and entitlement of County of Altamira. This research concludes with the archaeological, historical and territorial study of three fortifications, epitomes of the influence of the fortification system of the archbishopric in the configuration of areas of baronial interest as well as the conscious and planned establishment of fortifications despite other possible options of mastership. Such examples are being analysed from a diacronical perspective in order to explain the causes of its disappearance or preservation.

L'any 1922 Josep Ma Millàs i Vallicrosa publicà "Els Textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolíngia" ("Quaderns d'Estudi", Barcelona, XIV, 125-161). Aquest treball constituia una síntesi de la seva recerca sobre les notícies referides a la història de Catalunya, extretes de les fonts àrabs aleshores conegudes. El període estudiat per Millàs era el comprès entre la invasió islàmica d'Hispània i l'algarada d'Almansor contra Barcelona, l'any 985.Aquest estudi de Millàs era, en realitat, la introducció d'una obra que havia de formar part d'un dels projectes establerts per l'Institut d'Estudis Catalans. El projecte en qüestió consistia a editar i traduir els fragments de les diverses fonts araboislàmiques que es refereixen a l'actual territori de Catalunya des de l'inici del període andalusí fins als volts de l'any 1000. A aquest efecte, Millàs preparà una edició que restà malauradament bloquejada al magatzem de l'Institut durant la guerra del 1936. Els plecs impresos d'aquesta edició contenien 131 fragments, extrets de les 16 cròniques araboislàmiques de què Millàs pogué disposar, acompanyats de la seva traducció i de les anotacions pertinents. Ordenats cronològicament, arribaven fins al final de l'emirat de Mul)ammad I (852-886) i foren cabdals per a l'estudi de la història medieval catalana, tal i com palesen alguns historiadors, com Abadal, que els pogueren consultar perquè en disposaren d'un joc.Més endavant, el mateix Institut d'Estudis Catalans encarregà a J. Vernet, deixeble de Millàs, l'edició dels poc més de 200 plecs que es pogueren recuperar, í així foren publicats amb el títol de "Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya Carolíngia", Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1987, LX + 137 pàgines, amb pròleg de Vernet i amb la reimpressió de l'article de Millàs publicat a "Quaderns d'Estudi" com a Introducció.Aquesta Tesi Doctoral és volgudament una continuació de l'obra de Millàs. És a dir, consisteix en la prossecució, fins l'any 1010, del recull i de l'estudi de les cròniques araboislàmiques estudiades per ell i, en segon lloc, en la seva ampliació amb les que han aparegut des de llavors. En aquest moment, en podem comptabilitzar seixanta-una, escrites per cinquanta autors.a) CronologiaEl límit cronològic final d'aquesta Tesi Doctoral s'ha establert a partit del fet que Millàs pensava cloure el seu treball "als volts de l'any 1000". Per aquest motiu, la data final s'ha fixat en l'any 1010 perquè aquesta fita representà un gir important en les relacions entre els comtes catalans i els corresponents governs andalusins. Així mateix, interrompre la recerca amb el govern d'Almansor significaria deixar de banda la punyent i reiterada actuació del seu fill 'Abd al-Malik al-Muzaffar (1002-1008) contra territoris catalans.b) L'abast territorialÉs evident que el territori considerat no podia coincidir amb els límits de l'actual Catalunya. Les cròniques àrabs utilitzen els termes al-tagr al'à i al-tagr al-aqsà, amb significat de zona perifèrica "superior" i "extrema", respectivament, per a referir-se a les terres nordorientals de la Península. Segons al-Razï, i des d'una perspectiva geogràfico-administrativa, la Frontera Superior andalusina, en llur sentit més ampli, comprenia els districtes de Tortosa, Tarragona, Lleida, Barb.taniya, Osca, Tudela, Calatayud, Barusa i Saragossa (amb funcions de capital). El terme tagr, però, no es refereix a una zona perifèrica qualsevol, sinó que té un requisit important i indispensable: el fet de limitar amb la zona considerada de guerra pels cronistes musulmans, és a dir, amb els territoris que no formen part de la umma o comunitat de l'islam. La conclusió immediata d'aquesta condició necessària és la d'acceptar la mobilitat del terme. Per tant, a l'hora d'establir el límit septentrional s'han inclós les mencions dels ifrang (entesos com a carolingis), cites geogràfiques sobre poblacions situades més enllà dels Pirineus (com Narbona i Carcassona) i diverses notícies històriques dels monarques i altres personatges francs, quan tenien a veure amb el territori de la Catalunya naixent.Pel que fa al límit occidental, molt ben especificat també per al-Razï quan descriu les poblacions i els castells que depenien de Lleida, s'ha seguit la seva delimitació: el curs del Cinca (que inclou, per tant, Montsó i les avui comarques aragoneses de la Llitera, el Baix Cinca i les Alta i Baixa Ribargorça Oriental i Occidental). Però és obvi que hi figuren moltes notícies històriques que consignen fets protagonitzats, originats, o relatius també, a tota (o a part de) la conca de l'Ebre fins a Tudela i Pamplona i/o també a l'actual província d'Osca.AI-Razi i al-Idrisi han servit, al seu tom, per a establir el límit del sud. Segons la Crònica del Moro Rasis "parte el termino de Tortosa con el de Valencia", i l'actual divisió entre les províncies de Castelló i de Tarragona és a bastament acceptada com a límit septentrional del territori valencià. Cal afegir que al-Idrisi esmenta Alcalà de Xivert, Morella, Torreblanca, Peníscola i Mequinensa com a fortaleses que depenen de la ciutat de Tortosa i per aquest motiu s'inclouen referències a les actuals comarques del Matarranya, dels Ports, de la Plana i del Baix Cinca, zona geogràfica que coincideix amb els tres districtes que aquest autor anomena "de les Oliveres", "dels Ports" i del Matarranya, identificat per primera vegada.c) ResultatsAquesta Tesi consta de 492 fragments que amplien l'obra de Millàs fins l'any 1010. En les poques ocasions que ha calgut, s'han revisat, segons les noves edicions o manuscrits apareguts, les dades ja publicades per Millàs. A més a més dels textos propiamente historiogràfics, s'hi han inclós 167 fragments de contingut geogràfic. Entre les novetats que aporten, destaquen les que fan referència als recursos naturals, que potser podran contribuir a l'elaboració d'un capítol més de la història econòmica del passat de les terres avui catalanes.El desxiframent de força incògnites toponímiques que quedaven per resoldre en els diversos estudis que s'han fet sobre geografia i història andalusines basades en cròniques àrabs constitueix un avenç important. Destaquen els diversos topònims identificats per primera vegada i en especial els relatius a força fortaleses, a les vies de comunicació, als passos de muntanya i als ports. També són interessants els passatges relatius a la idiosincràcia de la gent de la Frontera (i això tant pels diversos grups socials musulmans com pels cristians) i a com s'organitzaven els territoris andalusí i precatalà, o català primerenc.Els autors andalusins Ibn Hayyan i al-Udri són els que més novetats de tipus històric aporten, en especial les relatives a les revoltes contra el poder central protagonitzades pels Banu Qasi i els Banu Sabrit i les lluites entre ells (aliats quan els convenia amb els cristians), les algarades emirals i califals (per mar, per riu o per terra) contra territoris cristians, els tractats de pau signats (a Barcelona primer, i després a Còrdova) entre els representants dels califes i els dels comtes catalans i l'actuació d'al-Mansur i del seu fill 'Abd al-Malik al-Muzaffar contra les comarques catalanes i aragoneses orientals amb força novetats pel que fa a les rutes seguides i a les poblacions castigades.Mitjançant l'estudi conjunt dels textos que fan referència a l'actual Catalunya i la revisió dels ja publicats per altres estudiosos, s'han pogut constatar amb certesa notícies dubtoses (com la data exacta de la conquesta cristiana de Tarragona, l'any 330/941-942), s'ha avançat en aconteixements fins ara desconeguts (com el d'un fallit atac dels comtes de Barcelona contra Tortosa l'estiu del 964) i s'ha demostrat la verdadera filiació d'algunes dades que havien estat atribuïdes erròniament a terres catalanes. Pel que fa a l'expedició dels comtes Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell a Còrdova en ajut del pretendent al califat, l'any 1009-1010, han estat bàsiques les notícies del volum III d''al-Bayan al-Mugrib d''Ibn 'Idari que han ajudat a restablir algunes llacunes i esdeveniments que la historiografia catalana decimonònica havia ignorat o exagerat. / In 1922 J. Mª Millàs i Vallicrosa published "Els Textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya Carolíngia", "Quaderns d'Estudi" (Barcelona), XN (1922), 125-161. This paper was a synthesis of a larger research but the Spanish Civil War (1936-1939) prevented the edition of the complete text, and not until1 987 were 200 copies published in 1987: "Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya Carolíngia", Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1987, LX + 137 pp. with a preface by Millàs's pupil, J. Vernet. In this study which is essential to an understanding of medieval Catalan historiography, Millàs reproduced, translated and commented on 131 fragments of 16 Arabic chronicles related to the territory now called Catalonia, from the conquest of Hispania in 711 to the end of the reign of Muhammad I in 886.This doctoral dissertation is a continuation of Millàs's research; that is to say, it is a study of the Arabic chronicles published since 1936. It contains 492 new items (167 of them containing geographical and socio-economic information) belonging to 61 new chronicles written by 50 Muslim authors between the ninth and the eighteenth centuries. All these have been translated from Arabic, studied and compared with the studies of contemporary historians (Codera, Lévi-Provençal, Abadal, Rovira i Virgili, Ubieto, Granja, Vernet, Viguera, Chalmeta, etc.). The chronological limit has been drawn at 1010, when the relations between them Andalusian Caliphate and the Catalan counties were radically altered because of the "fitna". The geographical limit surpasses the modem-day Catalonia and includes. Information related to the bassins of the Matarranya and Ebro rivers as far as town of Pamplona in the north-west and the modern region of Castellón de la Plana in the southem part.

El mes de juny de l’any 2000 es va inaugurar l’exposició “Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673)” al Museu-Monestir de Pedralbes. Aquesta exposició, que havia de ser temporal i es va acabar convertint en semi-permanent, estava constituïda en la seva major part per obres del fons de la col•lecció de les monges, amb l’aportació externa d’alguna altra obra per completar-ne el discurs museològic. Els comissaris de l’exposició havien inclòs entre les peces escollides les anomenades “pintures negres”, que són l’objecte principa d’aquesta tesi. Aquestes pintures murals són una de les obres menys vistoses, de les que tenen menys protagonisme, d’entre les que integren la col•lecció del Museu- Monestir de Pedralbes. No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professional per a un conservador-restaurador. però el poc que es coneix de les pintures negres i la seva raresa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com les patologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent. Volem posar en relleu amb el treball realitzat el fet que de l’estudi d’un objecte en procés de restauració, aparentment intranscendent i opac, que s’ha mantingut al marge de l’interès dels estudiosos, amb la voluntat de respondre les preguntes menys evidents, és possible arribar a entendre com pensaven i vivien les persones d’una època tan allunyada del nostre temps com és el segle XIV, més enllà d’intentar resoldre els problemes estrictes de conservació que pugui presentar. El treball es va iniciar l’any 2000 amb l’encàrrec de restaurar les pintures negres traspassades per poder-les exhibir en condicions acceptables en l’exposició. El primer contacte amb les pintures va ser una inspecció visual en què es va constatar un problema important de conservació-restauració i es va elaborar una llista de qüestions per respondre que abraçaven un espectre d’àmbits força diversos. La informació que hem anat obtenint de la investigació duta a terme s’ha organitzat en els quatre capítols de la tesi. Al primer capítol s’ha agrupat la informació referent a l’entorn de les pintures: qui les va encarregar i on eren quan es van realitzar. S’ha fet un treball de documentació de la figura de la reina Elisenda i de la seva obra, el monestir de Pedralbes, des de la fundació d’aquest fins la mort de la reina fundadora. Al segon capítol s’han posat en comú dos fonts de documentació fonamentals per conèixer com es va dur a terme l’arrencament i el traspàs de les pintures negres: una filmació en pel•lícula de 16 mm realitzada per documentar el procés i la fitxa del catàleg de l’exposició Barcelona restaura, realitzada l’any 1980. S’ha pogut recórrer també, sortosament, a informació de primera mà d’alguns dels protagonistes de la intervenció: el Sr. Joaquim Pradell i Ventura, restaurador de l’antic Servei de Museus d’Art, i la Sra. M. Assumpta Escudero i Ribot, primera directora del Museu- Monestir de Pedralbes i impulsora de les excavacions que van perpetre identificar part del palau de la reina Elisenda al mateix monestir, tots dos jubilats en l’actualitat. El tercer capítol aprofundeix en el tractament realitzat a les pintures negres en el moment del seu traspàs a un nou suport. En aquest moment, es consuma el canvi d’estat de les pintures, que deixen de ser «pintures murals» per passar a convertir-se de fet en un nou bé cultural moble. S’ha obtingut la informació del procés amb l’ajut de les fonts citades en el segon capítol, però l’estudi de les pintures s’ha complementat amb anàlisis físiques i químiques de la seva estructura i composició. S’ha dut a terme també un estudi de l’adhesiu utilitzat per al traspàs de les pintures al nou suport, el poliacetat de vinil, i del procés d’envelliment o degradació que aquest pateix, atès que és el principal causant de les patologies que presenten actualment les pintures negres El quart capítol vol respondre les preguntes menys pragmàtiques que generen les pintures negres, és a dir aquelles qüestions relacionades amb el seu significat. S’hi recull la informació de l’anàlisi iconogràfica de les pintures i també els referents culturals i religiosos del moment en què es van crear, així com una aproximació a la presència de la mort en la vida quotidiana al segle XIV. Per respondre aquestes qüestions ha calgut recórrer a la bibliografia especialitzada en iconografia i simbologia, i a les mateixes fonts de la literatura religiosa que les ha generades, així com a la bibliografia sobre la història de les mentalitats, el pensament i la vida quotidiana. Finalment, a l’apèndix documental s’aporten documents de referència necessaris per a la consulta durant la lectura de la tesi.