En els darrers anys l'estudi del paisatge, entès com a sistema, s'ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d'una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc. El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d'aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L'elecció respon a l'interès per l'ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d'informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants. El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació. Unitat d'informació serà:Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l'estat, les variacions i les interelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema.Cada unitat d'informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d'unitats d'informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràgiques [UT] i Actors [AC]. Unitat Topogràfica [UT]:Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l'indicador d'una acció o situació que es pot ubicar en l'espai i en el temps, independentment de l'especificitat de la font d'informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic. Actor [AC]:Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d'una acció.Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d'informació geogràfica.El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d'informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars. Els recursos del SIG s'articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d'UT. La combinació d'aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d'estudi, sempre a partir d'un ús integrat de les fonts.És a partir d'aquest punt que ens hem plantejat l'estudi de l'evolució del paisatge en l'àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d'implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d'hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d'hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc.L'objectiu últim no és pas l'automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l'anàlisi territorial. L'explotació i l'anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d'un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l'objectiu. / During the last years, the study of the landscape, as a system, has shown a very fertile way to move forward the historical research, from a point of view that includes to understand the complexity and to integrate the various historical sources: documents, archaeology, paleo-environmental studies, geo-archaeology, etc.The territory that we identify as a county of Barcelona collects many conditions, not only in its own historical process, but also related to the approach to this research, which made us to consider it as a suitable area.The studied territory includes an area of approximately 4.500 km2, with a length of about 125 km. and a width average of 40 km., in a strip parallel to the Mediterranean coast. The choice has been planned and responds to the interest in using the computer science resources when dealing with the information. It is a serious aim to look for an answer to the way of handling it, as well as how to face the data processing of huge amounts of information in the historic research, as it has been possible in other fields of the science. In an operative way, this developed management system of information, works on a system of data base management and a system of geographical information.From this situation, we have decided to study the evolution of the landscape in the county of Barcelona, analysing the remains of the previous territorial structures; the way that these ones have determined later models; the process of implementation of the bounded castles and the sacraria, as well as their relationship about the re-distribution of the habitat areas; the distribution and density of the crops related to the areas of habitat; the road network and the consumer areas; the building of urban settlements, etc.

La tesi doctoral és un estudi de l'evolució del paisatge de les closes de l'Alt Empordà entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teòric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducció de les aportacions que fa la geografia històrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretació de fotografies aèries ampliades i l'aplicació d'índexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anàlisi de l'evolució de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realització d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conèixer com han dut a terme la gestió de les closes al llarg del període estudiat. Es combinen ambdós tipus d'informació a través de la tècnica estadística de la regressió logística multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests àmbits. / The dissertation is a study of the evolution of the hedgerow landscape in the Alt Empordà between years 1957 and 2001. Within the theoretical frame the concept of traditional agrarian cultural landscape is explored, we provide an introduction to the main contributions that geographical history does to the study of hedgerow landscapes in Europe and the foundations of landscape ecology are presented. The research is based on the photointerpretation of enlarged aerial photographs and the calculation of landscape ecology metrics for the analysis of the landscape structure. This is complimented with personal interviews with the managers of the landscape in order to know how they have managed the landscape along the period studied. These two types of information are combined through the statistical tool of multinomial logistic regression to uncover how the interactions between these two areas work.

S’estudia el procés de delimitació de la frontera hispanofrancesa, partint del Tractat dels Pirineus (1659) fins als Tractats de Límits de Baiona (1856-1868), fent especial esment al tram que correspon a la província de Girona. Amb el Tractat dels Pirineus les dues monarquies es van repartir el territori però no van arribar a fer una delimitació precisa de la línia fronterera. Durant el segle XVIII es van fer algunes delimitacions parcials i hi va haver diversos intents de fer-ne una de sencera. Va caldre esperar a la constitució de la Comisión Mixta de Límites de 1853 per a que es pogués portar a terme. La Comisión Mixta de Límites va treballar durant 15 anys i va haver de fer de mitjancera en una gran diversitat de conflictes que enfrontaven a les comunitats d’una i altra banda, la majoria dels quals relacionats amb l’aprofitament econòmic de les zones a cavall de la frontera (pastures, boscos, aigua, conreus, etc.). L’estudi es fa a dues escales: una de general, de mar a mar, on es descriuen les diferents problemàtiques i s’analitzen les solucions adoptades als Tractats de Límits de Baiona; una altra a escala local, centrada a la província de Girona, que descriu l’activitat de la Comisión Mixta de Límites, des de les negociacions fins als treballs d’afitament de la frontera. A més, es planteja un model relacional entre les diferents parts que intervenen al procés de delimitació i s’aporta el catàleg de totes les fites frontereres a Girona i el traçat fronterer desenvolupat a escala 1:25.000. Finalment, es discuteix sobre el paper d’aquest tipus de tractats tant en el Dret Internacional com a l’àmbit de les relacions de veïnatge i de l’ordenació del territori. / Summary of the thesis “The delimitation of the spanish-french border (1659-1868)” by Joan Capdevila Subirana We study the delimitation of the border between Spain and France since the Treaty of the Pyrenees (1659) to the Border Treaties of Bayonne (1856-1868), with particular emphasis on the section corresponding to the province of Girona. With the Treaty of the Pyrenees the two monarchies divided the territory but failed to make a precise demarcation of the border. During the eighteenth century there were some partial demarcations and there were several attempts to complete one. It was the Joint Boundary Commission (Comisión Mixta de Límites) established in 1853 who succeeded in bringing out the entire border demarcation by the Border Treaties of Bayonne. The Joint Boundary Commission worked for 15 years and had to mediate in a variety of conflicts facing the communities of both sides, most of which were related to the economic use of the areas on the border. The study was performed at two scales: on the one hand, a study on a general scale, from sea to sea, which describes the different problems and what were the solutions adopted; on the other hand, a local-scale study focusing on the province of Girona, which describes the activity of the Joint Boundary Commission, from the negotiations until the work of demarcation of the border. It also presents a relational model between the different parties involved in the process of demarcation, it provides the catalog of all border markers in Girona and the border is drawn on 1:25,000 scale mapping. Finally, we discuss the role of such treaties in both international law and in the field of neighborly relations between local communities.