L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en el coneixement de l’ús que els meso-mamífers fan del paisatge mediterrani amb diferents nivells d’urbanització i de quina manera les variacions en aquest s’associen a variacions en el seu comportament, ecologia i, per tant, en la conservació. Tenint en compte el creixement de la població humana en les àrees mediterrànies i el desenvolupament de les infraestructures viàries associat a aquest creixement, l’estudi de les respostes de l’ús del territori en aquests ambients periurbans poden resultar de gran utilitat en un futur, quan gran part dels espais naturals mediterranis es trobaran sota aquestes condicions “periurbanes”. Les diferents característiques de cada espècie estudiada i el comportament esquiu i quasi pràcticament nocturn que presenten, implica la integració de diferents metodologies per al seu estudi. Per tal d’abordar aquesta proposta inicial, l’estudi es planteja a diferents nivells d’anàlisi i des de perspectives diferents. La primera part de la tesi, integrada pels capítols ú al tres, tracta sobre l’organització espacial dels individus, analitzada tant des del punt de vista de l’organització de l’espai, com de la selecció de l’hàbitat. La segona part de la tesi, formada pels capítols quatre i cinc, tracta d’una problemàtica més unida a les característiques periurbanes de Collserola: la incidència del trànsit viari sobre la supervivència de les espècies i la connectivitat de l’àrea amb altres zones perifèriques. Al primer capítol s’analitza de quina manera les diferències en el paisatge s’associen a diferències en el patró espacial en dos poblacions de teixó. Estudiar la mida dels grups, domini vital, àrees de màxima activitat, densitat poblacional i patró de comportament espacial dels teixons als parcs de Collserola i Montserrat mitjançant el marcatge d’individus amb collars radio-emissors. Complementàriament, al segon capítol s’analitza la disponibilitat dels diferents tipus d’hàbitat en la mesura que afecta la situació dels dominis vitals, nuclis d’alimentació i la ubicació dels caus; per a la qual cosa s’ha estudiat la selecció de l’hàbitat dels teixons de Montserrat i Collserola en relació al nivell de domini vital, nuclis d’alimentació, i l’ambient circumdant a les teixoneres. Arrel dels resultats obtinguts amb la selecció de l’hàbitat dels teixons en el capítol anterior, al tercer capítol es va desenvolupar un altre treball sobre la selecció de l’hàbitat de tres espècies més de mamífers del parc de Collserola: guineus, gats mesquers i porcs senglars, per tal d’esbrinar els hàbitats importants per a cada espècie i observar si hi ha un patró general per al conjunt d’espècies. D’altra banda, a la segona part de la tesi, al quart capítol, s’analitzen algunes de les variables que poden afectar la localització, estacionalitat i distribució dels atropellaments de mamífers al parc de Collserola, per tal de trobar algun patró general o específic de cada espècie que ajude a minvar parcialment les morts de fauna salvatge per atropellament, alhora que es redueix la sinistralitat vial en zones perifèriques a espais naturals. Finalment, al cinquè capítol es realitza una comparativa que té com a objectiu analitzar les diferències i similituds entre zones quant a composició d’espècies mitjançant una aplicació de la teoria de la informació per tal d’esbrinar si l’aïllament del Parc de Collserola i la manca de connectivitat ha tingut ja algun efecte sobre la distribució d’alguna de les espècies en les zones estudiades. Mitjançant la realització d’una campanya de transectes lineals en cerca de rastres d’algunes espècies de meso-mamífer, s’ha comparat la composició específica en tres zones perifèriques del parc, en tres dels parcs circumdants més propers (Montserrat, St.Llorenç del Munt i l’Obac, i Serra Marina), i finalment en les tres zones intermèdies entre Collserola i els tres parcs de destí (“corredors”). / The aim of the present doctoral thesis is to advance in the knowledge of the relationship between the meso-mammals’ landscape use in Mediterranean habitats and the degree of urbanization and urban development. Furthermore the thesis is also focused in the way this variations are associated to variations in animal behaviour, ecology, and then conservation. Considering the human demographic increase in Mediterranean areas, and the consequent road communication network development, the study of these responses would be very useful for future scenarios in most of the Mediterranean protected areas, which would become suburban areas in the near future. The different characteristics of the studied species and their nocturnal and elusive behaviour, requires the combination of different methodologies to achieve experimental data. In order to deal with the initial proposal the study was planned under different levels of analysis and from different perspectives. The first part, composed by the chapters one to three, is about individual spatial organization analyzed from both points of view, the spatial organization itself and also from the view of the habitat selection. From the other hand, the second part, composed by chapters four and five, deals with the controversial characteristics of an antropogenic park: the incidence of traffic road over species survival and habitat connectivity with neighboring protected areas.

La tesi doctoral és un estudi de l'evolució del paisatge de les closes de l'Alt Empordà entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teòric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducció de les aportacions que fa la geografia històrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretació de fotografies aèries ampliades i l'aplicació d'índexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anàlisi de l'evolució de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realització d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conèixer com han dut a terme la gestió de les closes al llarg del període estudiat. Es combinen ambdós tipus d'informació a través de la tècnica estadística de la regressió logística multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests àmbits. / The dissertation is a study of the evolution of the hedgerow landscape in the Alt Empordà between years 1957 and 2001. Within the theoretical frame the concept of traditional agrarian cultural landscape is explored, we provide an introduction to the main contributions that geographical history does to the study of hedgerow landscapes in Europe and the foundations of landscape ecology are presented. The research is based on the photointerpretation of enlarged aerial photographs and the calculation of landscape ecology metrics for the analysis of the landscape structure. This is complimented with personal interviews with the managers of the landscape in order to know how they have managed the landscape along the period studied. These two types of information are combined through the statistical tool of multinomial logistic regression to uncover how the interactions between these two areas work.

El paisaje, concebido como una unidad espacial y temporalmente pluriescalar caracterizada por unos patrones de distribución - una estructura-, unas funciones y una red de flujos de materia, energía e información (Forman y Godron, 1986), constituye un modelo apropiado para estudiar el territorio (Marull, 2002). En la presente investigación se hace un análisis de los cambios ocurridos en la estructura del mosaico paisajístico de la comarca de l´Alt Empordà entre 1957 y 2001, para ellos se divide la comarca en unidades paisajísticas basadas en criterios fisiográficos determinados a escala 1:25000. El análisis de la estructura paisajística de las diferentes unidades paisajísticas se ha realizado a través de indicadores de composición y de estructura según clases paisajísticas (cubiertas o usos del suelo), mediante el cálculo y análisis de indicadores de estructura desarrollados por la ecología del paisaje, los cuales, han permitido caracterizar y analizar las transformaciones en el tamaño, la forma y el arreglo espacial de los parches tipo que configuran el mosaico paisajístico. Para el proceso de cálculo y análisis espacial se han empleado los sistemas de información geográfica (SIGs), el programa Patch Analyst 1.2. La información cartográfica se elaboró a partir de ortofotomapas digitales y fotos aéreas generados por el ICC, así como de fuentes secundarias.Además, el trabajo incluye una aplicación teórico-metodológica a la identificación de redes ecológicas a través del uso de indicadores, así como el uso de inventarios fitosociológicos en la evaluación de hábitats borde. / Landscape is conceptualized as a pluriscalar spatial and temporal unit, characterized by distribution patterns -structure- function and a net of flows of matter, energy and information giving territorial dynamics (Forman y Godron 1986), which permits us study territories from a ecosystem approach (Marull, 2002).This research is concern with the changes in the landscape structure of the comarca Alt Empordà between 1957 and 2001. In order to conduct the analysis, the territory was divided into landscape units based on physiographic criteria using a map scale of 1: 25 000. The structure of each landscape unit was then calculated and analysed based on cover and landuse classes (patches) using fractal indicators such as type of patch, size, form and spatial distribution. The analysis was conducted by using aereal photographs developped by the Instituto Cartográfico de Cataluña, geographic information systems and the sofware Patch Analysist 2.1.In addition, this reaserch includes a landscape ecologypcal approach identifying econets throw the use of different structure indicators. Forthemore, it incorporates an analysis of edge habitats based on phytosociologic information.

En la tesi es presenta una anàlisi de l'evolució dels canvis succeïts en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgística, actual i passada, amb una especial èmfasi en la diagnosi de les conseqüències geoambientals de l'esclat urbanístic iniciat a la dècada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendència de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinàmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables.A les Bases teòriques s'exposa en quina parcel·la del coneixement científic es situa aquesta recerca i es repassa l'evolució dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Ciència Geogràfica, els estudis sobre transformació del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anàlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodològica per a l'anàlisi paisatgística d'un territori a diferents escales: des de l'àmbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendències generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a àrea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts són els següents:Una cartografia d'usos i cobertes del sòl de tres períodes temporals i la conseqüent interpretació espacial per a cada etapa: 1957 (situació preturística), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democràtics) i 2003 (actualitat).Una anàlisi quantitativa de la transformació del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sòl dels tres períodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinàmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gairebé cinquanta anys. Una anàlisi de l'estructura del mosaic paisatgístic de cadascun dels talls temporals per mitjà de l'aplicació dels principals índexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversió dels usos del sòl i s'han posat de manifest les repercussions ecològiques i paisatgístiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del càlcul i interpretació dels índexos esmentats s'ha analitzat l'evolució de la morfologia i la distribució territorial dels quatre principals usos i cobertes del sòl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb més pressió antròpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anàlisi de l'evolució del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'àmbit urbanístic municipal i les seves conseqüències paisatgístiques i ambientals.A partir de la informació ja processada, s'han detectat les tendències de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sòl. S'han incorporat també els factors biofísics i antròpics, socials i econòmics, condicionants i responsables d'una determinada utilització del territori en cadascun dels tres períodes. Mitjançant l'anàlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patró espacial de canvi d'usos i les seves conseqüències territorials.Finalment s'ha aplicat un model de simulació, basat en els automatismes cel·lulars de Markov, per tal de projectar les tendències de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bàsica per a la planificació futura del territori i per al control de les problemàtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patró espacial dels canvis d'usos del sòl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjançant models de simulació quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes. / In this work, an analysis of changes occurred in the coastal landscape of the Costa Brava (22 towns) is presented. Furthermore, one research about the ecological structure of the current and former landscape is introduced, with an special outline in the diagnosis of the geoenvironmental consequences of the urban sprawl started in the decade of 1960. The trends of changes occurred in the last 25 years have been used to built models of those land dynamics and its projection to the future under the framework of several possible sceneries.In the chapter on the state of the art, the main geographic schools about landscape studies are presented. Concepts and methodologies used by Landscape Ecology and the international research programme Land Use and Land Cover Change (LUCC) are explained.A methodology orientated to the analysis of the landscape at different scales was prepared. From the regional scale of the whole Costa Brava (66.230 ha), where general trends could be detected, until a detailed analysis at the local scale where an area formed by three coastal towns from the centre of Costa Brava (6.960 Ha): Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro, were selected. The main results obtained in this work are the following:A cartography of land-use and land-cover of three different periods with the corresponding spatial interpretation for each stage: 1957 (pretouristical steady), 1980 (beginning of the democratic councils) and 2003 (current period).A quantitative analysis of the landscape changes and the spatial relations related with these changes derived from the land-use and land-cover mapping in the three periods mapped (1956, 1980, 2003). The main goal was to describe the dynamics of changes over the last 50 years.An analysis of landscape pattern for each one of the selected periods through the framework delivered by the Landscape Ecology theory, basically the fractal indexes. Environmental consequences of the landscape pattern were outlined. Furthermore, for the central sector of Costa Brava, changes in coastal zone and forest covers were analysed with a great detail.Trends in land-use and land-cover changes were modelled integrating biophysical and socio-economical factors. Multivariant analysis was used to find main driving forces of changes. Finally, a simulation model based on cellullars automata of Markov was used with the goal to built some sceneries of future, a basic tool in the landscape planning and in the environment management. This cluster of measures are useful to define a spatial pattern of land-use changes, as at a local scale as for the whole of Costa Brava region.