En México, el crecimiento urbano descontrolado y la falta de planificación, generó importantes desequilibrios territoriales. En ese sentido son muchos los desafíos, uno de los más preocupantes es el de la vivienda, la falta de infraestructura y acceso a servicios básicos para los pobres que habitan en los asentamientos urbanos precarios. Son muchas las características de la pobreza en aglomeraciones urbanas, el interés de esta investigación es la vivienda marginal ubicada en la periferia de los tiraderos a cielo abierto.La tesis se estructura de dos partes: la primera presenta los fundamentos de la investigación, la segunda es la presentación del ámbito estudiado y el estudio de caso. Cada parte está integrada por tres capítulos.El capítulo primero contextualiza el crecimiento urbano en América Latina y México, así como los problemas generados por este crecimiento, desarrollando un marco de referencia de la pobreza, a partir de los enfoques teóricos existentes para medirla, finalizando con el tema de los asentamientos humanos marginales, su formación y características, los pronunciamientos internacionales y el marco jurídico en México sobre el tema.En el segundo capítulo se presentan los fundamentos teóricocontextuales de la vivienda, abordando la definición que se le da a esta, se revisan los pronunciamientos internacionales que sobre el derecho a la vivienda se han emitido y las políticas habitacionales en América Latina y se presenta el panorama de la vivienda en México y una breve aproximación a los estudios sobre el tema.El tercer capítulo trata el tema de la vivienda marginal y su relación con la sustentabilidad urbana. Se presentan reflexiones sobre el problema de la vivienda marginal en México y América Latina, y sus diferentes características y patologías, centrándonos en el caso de la vivienda marginal ubicada en la periferia de los tiraderos a cielo abierto de la zona sur de Tamaulipas.En el capítulo cuarto, se describe la zona metropolitana del sur de Tamaulipas, así como los antecedentes sobre la vivienda en la zona y el caso particular de los asentamientos marginales. Se describe el problema de los vertidos de basura en los tiraderos a cielo abierto en la zona de estudio.En el quinto capítulo se reseña la metodología aplicada al estudio, se describen las técnicas e instrumentos utilizados y los asentamientos objeto de nuestro estudio. También se explica el desarrollo del trabajo de campo, y se presentan los resultados.En el capítulo sexto, se expone el análisis e interpretación de los resultados y se intenta interpretar el fenómeno en base a los datos obtenidos a partir de los cuales se concluye que, los barrios marginales en México en su mayoría se originan en asentamientos irregulares o ilegales y éstos son un problema arraigado que ha sido construido y fomentado por las mismas autoridades.Se concluye que mientras no existan esfuerzos integrados que trabajen de manera continua para abatir la marginalidad, la formación de asentamientos irregulares seguirá dándose como consecuencia del dinámico crecimiento urbano en las ciudades, además de que las urbanizaciones ofertan vivienda con infraestructura y servicios a un costo inalcanzable para los pobres y marginados de esa población, por lo que para sobrevivir, recurren a otras alternativas como habitar terrenos baratos en las periferias de las ciudades, en sitios de riesgo y vulnerabilidad y en la periferia de basureros.Se proponen dos aspectos para el mejoramiento de las condiciones de las familias que habitan en estos asentamientos marginales. Uno es el de sanear de manera completa los ex basureros a cielo abierto en la zona Sur de Tamaulipas, mediante las normas oficiales mexicanas. Otro es diseñar un proyecto integral de desarrollo social y urbano sustentable. / In Mexico, urban growth and lack of planning caused large territorial imbalances. In that sense there are many challenges; one of the most troubling is the housing, lack of infrastructure and access to basic services for poor people living in precarious urban settlements. There are many characteristics of poverty in urban areas, the interest of this research is the marginal housing located on the periphery of the open air dumps.The thesis is structured in two parts: the first presents the basics of research. The second part is the presentation of the area studied and the case study. Each part consists of three chapters. The first chapter contextualizes the urban growth in Latin America and Mexico as well as the problems generated by this growth. In the second chapter presents the theoretical-context of housing. The third chapter addresses the issue of marginal housing and its relationship to urban sustainability, focusing on the marginal case of housing located on the periphery of the open-air dumps in the south of Tamaulipas. The fourth chapter describes the metropolitan area of southern Tamaulipas and the background on housing in the area and the particular case of squatter settlements. In the fifth chapter outlines the methodology applied to the study, describes the techniques and tools used and the object of our study settlements. In the sixth chapter, setting out the analysis and interpretation of results and tries to interpret the phenomenon is based on the data obtained.Finally it was concluded that slums in Mexico originate mostly in informal settlements or illegal and they are an entrenched problem that has been built and promoted by the authorities themselves. Two aspects are proposed to improve the conditions of families living in these squatter settlements.

L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en el coneixement de l’ús que els meso-mamífers fan del paisatge mediterrani amb diferents nivells d’urbanització i de quina manera les variacions en aquest s’associen a variacions en el seu comportament, ecologia i, per tant, en la conservació. Tenint en compte el creixement de la població humana en les àrees mediterrànies i el desenvolupament de les infraestructures viàries associat a aquest creixement, l’estudi de les respostes de l’ús del territori en aquests ambients periurbans poden resultar de gran utilitat en un futur, quan gran part dels espais naturals mediterranis es trobaran sota aquestes condicions “periurbanes”. Les diferents característiques de cada espècie estudiada i el comportament esquiu i quasi pràcticament nocturn que presenten, implica la integració de diferents metodologies per al seu estudi. Per tal d’abordar aquesta proposta inicial, l’estudi es planteja a diferents nivells d’anàlisi i des de perspectives diferents. La primera part de la tesi, integrada pels capítols ú al tres, tracta sobre l’organització espacial dels individus, analitzada tant des del punt de vista de l’organització de l’espai, com de la selecció de l’hàbitat. La segona part de la tesi, formada pels capítols quatre i cinc, tracta d’una problemàtica més unida a les característiques periurbanes de Collserola: la incidència del trànsit viari sobre la supervivència de les espècies i la connectivitat de l’àrea amb altres zones perifèriques. Al primer capítol s’analitza de quina manera les diferències en el paisatge s’associen a diferències en el patró espacial en dos poblacions de teixó. Estudiar la mida dels grups, domini vital, àrees de màxima activitat, densitat poblacional i patró de comportament espacial dels teixons als parcs de Collserola i Montserrat mitjançant el marcatge d’individus amb collars radio-emissors. Complementàriament, al segon capítol s’analitza la disponibilitat dels diferents tipus d’hàbitat en la mesura que afecta la situació dels dominis vitals, nuclis d’alimentació i la ubicació dels caus; per a la qual cosa s’ha estudiat la selecció de l’hàbitat dels teixons de Montserrat i Collserola en relació al nivell de domini vital, nuclis d’alimentació, i l’ambient circumdant a les teixoneres. Arrel dels resultats obtinguts amb la selecció de l’hàbitat dels teixons en el capítol anterior, al tercer capítol es va desenvolupar un altre treball sobre la selecció de l’hàbitat de tres espècies més de mamífers del parc de Collserola: guineus, gats mesquers i porcs senglars, per tal d’esbrinar els hàbitats importants per a cada espècie i observar si hi ha un patró general per al conjunt d’espècies. D’altra banda, a la segona part de la tesi, al quart capítol, s’analitzen algunes de les variables que poden afectar la localització, estacionalitat i distribució dels atropellaments de mamífers al parc de Collserola, per tal de trobar algun patró general o específic de cada espècie que ajude a minvar parcialment les morts de fauna salvatge per atropellament, alhora que es redueix la sinistralitat vial en zones perifèriques a espais naturals. Finalment, al cinquè capítol es realitza una comparativa que té com a objectiu analitzar les diferències i similituds entre zones quant a composició d’espècies mitjançant una aplicació de la teoria de la informació per tal d’esbrinar si l’aïllament del Parc de Collserola i la manca de connectivitat ha tingut ja algun efecte sobre la distribució d’alguna de les espècies en les zones estudiades. Mitjançant la realització d’una campanya de transectes lineals en cerca de rastres d’algunes espècies de meso-mamífer, s’ha comparat la composició específica en tres zones perifèriques del parc, en tres dels parcs circumdants més propers (Montserrat, St.Llorenç del Munt i l’Obac, i Serra Marina), i finalment en les tres zones intermèdies entre Collserola i els tres parcs de destí (“corredors”). / The aim of the present doctoral thesis is to advance in the knowledge of the relationship between the meso-mammals’ landscape use in Mediterranean habitats and the degree of urbanization and urban development. Furthermore the thesis is also focused in the way this variations are associated to variations in animal behaviour, ecology, and then conservation. Considering the human demographic increase in Mediterranean areas, and the consequent road communication network development, the study of these responses would be very useful for future scenarios in most of the Mediterranean protected areas, which would become suburban areas in the near future. The different characteristics of the studied species and their nocturnal and elusive behaviour, requires the combination of different methodologies to achieve experimental data. In order to deal with the initial proposal the study was planned under different levels of analysis and from different perspectives. The first part, composed by the chapters one to three, is about individual spatial organization analyzed from both points of view, the spatial organization itself and also from the view of the habitat selection. From the other hand, the second part, composed by chapters four and five, deals with the controversial characteristics of an antropogenic park: the incidence of traffic road over species survival and habitat connectivity with neighboring protected areas.

La identitat lingüística valenciana sembla, a primera vista, la d’una regió que forma part de la nació espanyola i de la seua història especifica. Això no obstant, quan s’estudia més a fons el discurs polític que es produeix a la Comunitat Autònoma de València, que ha guanyat un caràcter cada vegada més polèmic sobre tot des de la transició espanyola, remet a una comprensió de la pròpia identitat que no necessàriament coincideix amb el concepte nacional espanyol. En realitat, és un discurs que tracta de determinar la llengua e identitat valenciana autòctona. Què significa ser un valencià que parla valencià? És un parlant de dialecte que per a «entendre’s millor» recorre al espanyol? És el representant d’una llengua independent? És membre d’una família lingüística reprimida a Espanya? I com s’accepta a Espanya? O, com ha de posicionar-se políticament en front del context espanyol? Partint d’aquestes preguntes, fem especial atenció als fronts político-identitaris que han estat representades a les Corts Valencianes entre 2014 i 2016, que seran l’element principal del present treball. Aspirem a reflectir i contextualitzar tant històricament com sociolingüísticament els seus discursos per a arribar a una descripció distanciada i diferenciada de les posicions, percepcions i interpretacions contradictòries sobre el valencià. Partint d’una anàlisi semàntica del discurs de conflicte basat en corpus, mostrarem la gènesi i el desenvolupament de les actuals conceptualitzacions / La identidad lingüística valenciana parece, a primera vista, la de una región que forma parte de la nación española y de su historia cultural específica. Sin embargo, cuando se estudia más a fondo el discurso político que se produce en la Comunidad Autónoma de Valencia, que ha ganado un carácter cada vez más polémico sobre todo desde la transición española, nos remite a una comprensión de la propia identidad que no necesariamente coincide con el concepto nacional español. En realidad, es un discurso que trata de determinar la lengua e identidad valenciana autóctona. ¿Qué significa ser un valenciano que habla valenciano? ¿Es un hablante de dialecto que para «entenderse mejor» recurre al español? ¿Es el representante de una lengua independiente? ¿Es miembro de una familia lingüística reprimida en España? ¿Y cómo se le acepta en España? O, ¿cómo debe posicionarse políticamente frente al contexto nacional español? Partiendo de estas preguntas, prestamos la principal atención a los frentes político-identitarios, que estuvieron representados en las Cortes Valencianas entre 2014 y 2016, que serán el elemento principal del presente trabajo. Aspiramos a reflejar y contextualizar tanto históricamente como sociolingüísticamente sus discursos para llegar a una descripción distanciada y diferenciada de las posiciones, percepciones e interpretaciones contradictorias acerca del significado identitario del valenciano. Basándonos en un análisis semántico del discurso de conflicto basado en corpus mostraremos la génesis y el desarrollo de las actuales conceptualizaciones divergentes, ya que son éstas las que convierten esta «lengua propia» en el ‹símbolo de la divergencia identitaria› dentro de un discurso político producido con y sobre la lengua.