L'objectiu principal de la tesi doctoral és l'estudi, des d'una perspectiva geogràfica, de les zones humides de la plana empordanesa. Es tracta d'analitzar i entendre les relacions entre les societats que han habitat la regió i el seu medi, tant a nivell històric com en el període recent amb l'ús i la gestió que s'hi realitza, amb l'objecte d'obtenir-ne una comprensió global. L'anàlisi de la transformació dels paisatges d'aigua, concretament en el cas de l'Empordà, esdevé l'eix central de la present recerca.El treball caracteritza i defineix les zones humides a nivell global, així com n'analitza les funcions i valors ambientals, territorials i socials que aquestes duen a terme. Es descriu l'evolució patida en la percepció humana de les zones humides, és a dir, el camí que hi ha hagut entre la repulsió i la protecció d'aquests espais. Aquest procés s'exemplifica de forma detallada amb el cas de les zones humides espanyoles. També s'analitzen diferents experiències de gestió de zones humides.En relació als aiguamolls de l'Empordà, es realitza una caracterització física del territori d'estudi, descrivint a mode d'inventari exhaustiu totes les zones humides de la plana litoral empordanesa. Es realitza un estudi de l'evolució històrica experimentada pels aiguamolls de l'Empordà, parant especial atenció al procés històric de dessecació d'estanys i aiguamolls, mitjançant l'ús de documentació i cartografia antiga, tot analitzant les causes i les conseqüències d'aquestes transformacions, tant a nivell físic de paisatge, com a nivell humà quant a usos i percepcions. La darrera part de la tesi versa sobre la gestió territorial i socioambiental recent als aiguamolls empordanesos. En aquest sentit, es descriu el procés de protecció de les zones humides empordaneses, distingint el procés dut a terme a l'Alt Empordà, que va culminar amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (del qual se'n fa una anàlisi de la seva gestió territorial i ambiental endegada des de la seva creació el 1983 fins a l'actualitat), del procés dut a terme al Baix Empordà, que també ha portat a la protecció dels seus aiguamolls, però amb un procés ben diferent al de l'Alt Empordà. / The main objective of this Doctoral Thesis is the study, from a geographical perspective, of the Empordà wetlands. It is intended to analyse and comprehend the relationship between the different societies that have lived in the region and their environment, at a historical level but also in the recent period with the uses and management strategies that are made, with the objective of obtaining a full understanding of this issue. The analysis of the water landscape transformation, specifically in the case of the Empordà region, becomes the central theme of this research.The work characterizes and defines the wetlands at a global level, in the same way that it analyses the environmental, territorial and social functions and values that they carry out. The evolution experienced in the human perception of the wetlands; that is, from rejection of them to their protection is also described. This process is exemplified in depth with the case of the Spanish wetlands. Furthermore, different wetland management strategies are analysed.As far as the Empordà wetlands are concerned, a physical characterization of the study area is presented by describing, in the form of an exhaustive inventory, all the Empordà coastal plain wetlands. By means of ancient cartography and documents, the historical evolution of the Empordà wetlands has been studied, emphasizing the historical process of wetland drainage. The causes and consequences of those transformations are also analysed, from the physical point of view -at the landscape level- and from the human point of view -at the uses and perceptions levels-. The last part of the Thesis is devoted to the recent territorial and socioenvironmental management strategies in the Empordà wetlands. In this sense, the wetland protection process is described, distinguishing two processes. On the one hand, the process experienced in the Alt Empordà region, which culminated in the creation of the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park in 1983 (from which an analysis of its territorial and environmental management from its creation until the present day is carried out). On the other hand, the process experienced in the Baix Empordà region, which also brought about the protection of its wetlands, despite following a quite different process from the one experienced in the Alt Empordà region.

L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes més extenses (1357,53 km2) amb un total de 68 municipis i 129.160 habitants. La seva situació geogràfica (es troba en una zona de pas i ha estat habitada des de temps immemorials) i les seves característiques orogràfiques (és una plana oberta al mar que va pujant a mida que ens desplacem cap a l'interior), fan que hagi estat una zona òptima per a dur-hi a terme un estudi etnobotànic.S'han realitzat 101 entrevistes, durant les quals hem parlat amb 178 persones (126 dones i 52 homes) amb una mitjana d'edat de 69 anys. Les dades més rellevants dels resultats obtinguts són les següents:Dels 518 tàxons citats, 335 tenen aplicació en medicina humana o veterinària i 147 formen part de barreges amb finalitats terapèutiques.Les 338 espècies medicinals sobre les quals hem obtingut informació pertanyen a 80 famílies botàniques, essent les cinc més representades les més freqüents al territori.El 98% de les aplicacions medicinals inventariades fan referència a medicina humana i el 2% restant, a veterinària.Els trastorns digestius són un dels cinc principals grups d'afeccions guarides amb remeis vegetals de manera majoritària (entre les que predominen les propietats digestives, laxants, antidiarreiques, hepatoprotectores i antiflatulents). També destaca la importància dels remeis antiinflamatoris (intestinals, oculars, gàstrics, faringis i òtics com a més citats), els remeis contra infeccions i infestacions (sobretot d'origen víric), els trastorns del sistema genitourinari i per últim, les referències a trastorns de la pell o del teixit cel·lular subcutani.En la preparació dels remeis, les estructures florals són la part més utilitzada (31,9%), seguida de la fulla (20,68%) i de la part aèria (16,28%). Segueix, per ordre d'importància, la utilització del fruit o la infructescència (14%) i de les estructures caulinars (7,65%).El 75% de les preparacions per via interna són tisanes seguides de lluny per l'administració directa de la planta o d'alguna part de la planta sense preparació prèvia i de la inhalació d'essències, bafs i perfums. Destaquem les citacions a l'elaboració de xarops i d'essències per la laboriositat que representa la seva preparació.Per via externa també en destaquen les preparacions amb base aquosa seguides de l'aplicació de la planta o part d'ella directament o prèviament manipulada. Cal destacar també les preparacions en base alcohòlica o en oli d'oliva.Al llarg de l'estudi hem recopilat informació sobre 375 barreges, 183 d'aplicació externa i 192 per a administració interna en les que hi intervenen 147 espècies vegetals diferents. Prop de 800 usos de 200 espècies botàniques diferent no els hem trobat citats en les obres consultades i d'aquests, 32 usos de 30 espècies diferents han estat citats per tres o més informants independents, la qual cosa les fa bones candidates a estudis posteriors.Han estat descrits efectes nocius o tòxics per a 103 espècies de plantes, en 35 d'elles com a efectes secundaris a l'ús terapèutic. El nombre total d'espècies citades com a alimentàries és de 248 (de les quals se n'usen 212 en alimentació humana, 74 en alimentació animal i 38 tant en humana com en veterinària). Hem recollit 228 plantes (algunes d'elles amb més d'un ús) que es fan servir per a finalitats no terapèutiques ni alimentàries.En l'aspecte lingüístic, hem recopilat 1.013 noms populars per a les 518 espècies referenciades; d'aquests, n'hi ha 418 de no documentats prèviament per a l'espècie a la que es designen. / "ASSESSMENT AND ANALYSIS OF THE ETHNOFLORA OF ALT EMPORDÀ (CATALONIA, IBERIAN PENINSULA)"TEXT:The district of Alt Empordà (1,358 km2, 129,160 inhabitants) is located in the north-eastern corner of the Iberian Peninsula. With a big diversity of landscapes (from sea level to 1,400 m in a few kilometres), having been a crossroad for many cultures and conserving to a certain extent rural life, it constitutes a good candidate for ethnobotanical research within Europe. To collect, analyse and evaluate the folk plant knowledge in this territory we performed 101 semi-structured interviews to 178 informants (mean age 69; 71% women), identified the plant taxa reported and analysed the results, comparing the statistic results obtained with those from other territories. The informants reported data on 518 species. Of these, 335, belonging to 80 botanical families, were claimed as medicinal and 103 as toxic. Human medicine represents 98% of the pharmaceutical uses (3,581 out of 3,643 use reports). Around 800 medicinal uses, concerning 200 species (often very well known for other therapeutic uses), have not, or have very rarely been cited; of these, 32 uses of 30 species could be object of further studies because they have been reported by three or more independent informants, indicating a high degree of reliability. The number of food plants is 248 (212 human food, 74 animal feed and 38 both). Finally, 228 species are used for other purposes. An amount of 1,015 popular names (1,347 phonetic variants) have been collected to designate the 518 catalogued taxa. Frequently, phenomena of polysemy (the same popular name for different species) and synonymy (different popular names for one species) appeared, even together. The folk knowledge about medicinal and other plant uses is still alive in the studied area. Nevertheless, being a tourist and industrialised region, some degree of acculturation exists, so that there is urgency in recording such data and in reverting them to the population as soon as possible.

L’objectiu de la tesi ha estat analitzar l’evolució del model urbà i territorial, i dels diferents tipus d’assentaments que el conformen, en una àrea litoral com és la plana de l'Alt Empordà, entre els anys cinquanta del segle XX i fins a mitjans de la primera dècada del segle XXI, relacionant-la amb les dinàmiques de transformació socioeconòmica, i profunditzant en aspectes com els factors que expliquen les transformacions i el paper que adopten els diferents agents implicats en la dinàmica urbanística i territorial. Per assolir aquest objectiu s’ha fet servir una metodologia complexa, que ha combinat mètodes diversos, tant qualitatius com quantitatius, com l'anàlisi cartogràfica, l'anàlisi estadística i l’anàlisi a partir d’entrevistes. En primer lloc s’analitza un període temporal que comprèn des de l’inici dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys noranta del segle XX. És així com es ressegueixen les importants transformacions experimentades pels assentaments en aquest període, en relació amb el turisme de masses de sol i platja, i els processos que es troben al darrere d’aquests canvis: creixement dels habitatges, desenvolupament de la infrastructura d’allotjament, etc. En segon terme, l’anàlisi empírica s’allarga per tal de comprendre un segon període temporal, que discorre entre els anys 1996 i 2006; un període molt curt, però caracteritzat per una elevada pressió urbanística i una forta alça constructiva. En un primer moment, s’analitzen les transformacions d’índole més física experimentades pels assentaments, i els processos socioeconòmics amb què estarien vinculades, i que denoten com se segueixen donant creixements a la costa, però també com es produeixen significatives transformacions a l’interior. Posteriorment s’examinen els factors que incideixen en la transformació dels assentaments ja existents i en l’aparició de nous creixements urbanístics en aquest període més recent: les noves manifestacions del turisme, els diferents fluxos migratoris que arriben a l’àrea, amb diferents procedències i motivacions, i les conseqüències de la dinàmica expansiva del mercat immobiliari. Així mateix, s’estudia el paper adoptat pels diferents agents que han intervingut en la dinàmica urbanística i territorial de l’àrea analitzada: les administracions, els agents privats que operen en el sector immobiliari, les entitats cíviques i els sectors econòmics tradicionalment més rellevants. Amb tots els treballs realitzats s’ha pogut veure com la creixent transformació del territori i l’augment de la complexitat en els usos del sòl que es detecta en aquesta àrea constitueix un bon exemple de les noves dinàmiques d'urbanització que es despleguen sobre els territoris de l'Europa mediterrània, en relació amb els processos de globalització de l'economia i l'augment dels fluxos de mobilitat. Aquestes dinàmiques tenen a veure amb les diferents relacions que s’estableixen entre àrees disperses i elements urbans diversos, i que assoleixen una geometria variable en funció de les diferents activitats i usos que s’estableixen sobre el territori. Estaríem parlant de la constitució d’una ciutat dispersa, conformada per elements de diferent índole, com ara ciutats grans i mitjanes, viles i pobles, creixements residencials i urbanitzacions, polígons industrials i àrees comercials o logístiques etc., de manera que el territori s’estructura cada cop més com una única unitat funcional, de la qual l’Empordà constitueix una peça més, connectada per complexos fluxos i interrelacions, i desenvolupada sota unes mateixes dinàmiques, comportaments i estils de vida. / The main objective of this study is to analyse the evolution of urban and territorial model, and different types of settlements that we can find in a coastal area as the plain of Alt Empordà (Catalonia). This thesis analyses changes in urban model between 1950 and 2010, relating them to the dynamics of socioeconomic transformation and deepening in areas such as factors that explain this changes or the role played by different actors involved in urban and regional dynamics. In order to achieve this objective, I used a complex methodology that combined different methods, both qualitative and quantitative analysis, cartographic and statistical analysis, and analysis based on interviews with experts and representative actors. The analysis starts with a period of time between the early fifties and the mid-nineties of the twentieth century, where we can observe the important changes experienced by settlements, relating it with mass tourism of sun and sand, and processes that can be found behind these changes: important growth of housing, accommodation infrastructure developments, etc. After that, the empirical analysis continues in a second time period, located between 1996 and 2006. This is a very short period characterized by a high urban pressure and an important rise of construction. At first, we analyse the changes experienced by physical nature of settlements, and socioeconomic processes which would be related to this changes. This analysis shows that still having urban growth on coastal areas, as well as significant urban changes are happening on inside areas. After that, the study examines factors that influence transformation of existing settlements and the appearance of new urban growth in this most recent period: new forms of tourism, the different migration flows arriving in the area, and consequences of housing market expansion. At the same time, we also analyse the role adopted by different agents who intervened in urban and territorial dynamics of this area: government, private agents operating in real estate, civic organizations and traditionally most important economic sectors. All this work shows that the increasing transformation of territory and complexity in land use that is detected in this area is a good example of the new dynamics of urbanization that are deployed on regions of Mediterranean Europe, in relation to the processes of economic globalization and increasing mobility flows. These dynamics are related to the different relationships between urban elements and several scattered areas. We would be talking about the constitution of a dispersed city, formed by elements of different nature, such as large and medium cities, towns and villages, residential growth and urbanization, industrial, commercial and logistic areas, etc., so that the territory structures itself as one functional unit, which Empordà is a piece, connected by complex interrelationships and flows, and developed under the same set of urban dynamics, behaviours and lifestyles.

Titre de l'écran-titre (visionné le 26 juillet 2023) / Ce mémoire porte sur les mobilisations citoyennes ayant émergé en réponse à l'annonce de plusieurs propositions de parcs éoliens dans la région de l'Alt Empordà (Catalogne, Espagne). L'analyse puise conceptuellement dans les écrits de l'anthropologie de l'énergie et de l'écologie politique. Dans la continuité des auteurs et autrices qui contribuent au renouvellement de ces champs, cette recherche vise à illustrer comment les discours émanant de ces mobilisations participent à remettre en question l'imaginaire et entourant la transition énergétique et les énergies renouvelables. Le contexte de crise climatique mondiale, les législations précipitant une transition énergétique urgente ainsi que les incitatifs économiques sont quelques-uns des facteurs ayant mené à l'émergence d'un contexte favorable à un déferlement de propositions de parcs éoliens à partir de 2020. Face à cette situation et les possibles transformations majeures qu'induiraient les parcs éoliens sur le territoire, les populations et l'environnement, divers groupes citoyens ont émergé. Conjointement à des groupes écologistes et citoyens déjà établis, ceux-ci s'organisent pour freiner l'implantation des parcs éoliens. Par l'examen des craintes, des aspirations et des actions des personnes mobilisées, cette recherche permet de porter un regard critique sur la transition énergétique en cours dans la région, et ce, en montrant les rapports de pouvoir en son centre ainsi que les visions différenciées du territoire qui s'y rencontrent. Les luttes sociales en cours en Alt Empordà -- et les analyses qui en découlent -- mettent en lumière le caractère destructeur de la transition énergétique lorsqu'elle est menée par les États, élaborée sans la participation des populations, faite sous un modèle grande échelle et centralisé, en priorisant les intérêts de grandes entreprises. Les observations et les entretiens effectués laissent entrevoir des désirs alternatifs concernant le futur de la région et de la production énergétique. / This dissertation focuses on the citizen mobilizations that emerged in response to the announcement of several wind farm proposals in the Alt Empordà region (Catalonia, Spain). The analysis draws conceptually from the writings of the field of anthropology of energy and political ecology. Following authors who participate in the renewal of these fields, this research aims to illustrate how the discourses emanating from these struggles contribute to questioning the imaginaries surrounding the energy transition and renewable energies. The global climate crisis, legislations precipitating an urgent energy transition, and economic incentives are some of the factors that have led to the emergence of a favorable context for a proliferation of wind farm proposals starting in 2020. Faced with this situation and the major transformations that wind farms could induce on the territory, the populations and the environment, various citizen groups have emerged. Together with already established environmental and other citizen groups, they are organizing to stop their implantation. By examining the fears, aspirations and actions of the people mobilized, this research allows to take a critical look at the energy transition underway in the region, by showing the power dynamics at its center as well as the different visions of territory that intersect. The current social struggles in Alt Empordà -- and the analyses that arise from them -- highlight the destructive character of the energy transition when it is led by States, elaborated without the participation of its inhabitants, made under a large-scale and centralized model, prioritizing the interests of large companies. The observations and interviews conducted reveal the presence of alternative desires for the future of the region and of energy production. / Esta tesis se centra en las movilizaciones ciudadanas surgidas a partir del anuncio de varias propuestas de parques eólicos en la comarca del Alt Empordà (Cataluña, España). El análisis se inspira conceptualmente en los escritos de la antropología de la energía y la ecología política. En la continuidad de los autores que participan en la actualización de estos campos teóricos esta investigación se propone ilustrar cómo los discursos que emanan de estas luchas participan en el cuestionamiento del imaginario en torno a la transición energética y las energías renovables. El contexto de la crisis climática global, la legislación que precipita una transición energética urgente y los incentivos económicos son algunos de los factores que han propiciado en la aparición de un contexto favorable a una avalancha de propuestas de parques eólicos a partir de 2020. Confrontadas a esta situación y las posibles grandes transformaciones que los parques eólicos provocarían en el territorio, las poblaciones y el medio ambiente, han surgido diversos colectivos ciudadanos. Junto con grupos ecologistas y grupos ciudadanos ya establecidos, se están organizando para frenar su implantación. Examinando los temores, las aspiraciones y las acciones de las personas movilizadas, esta investigación permite mirar de manera crítica a la transición energética actual en la región, mostrando las relaciones de poder en su centro, así como las visiones diferenciadas del territorio que confluyen en ella. Las luchas sociales actuales en el Alt Empordà -- y los análisis que surgen de ellas -- evidencian el carácter destructivo de la transición energética cuando es conducida por los Estados, desarrollada sin la participación de la población y basada en un modelo centralizado y de gran escala, priorizando los intereses de las grandes empresas. Las observaciones y entrevistas realizadas sugieren deseos alternativos para el futuro de la región y de la producción energética. / Aquesta tesi se centra en les mobilitzacions ciutadanes sorgides com a resposta a l'anunci de diverses propostes de parcs eòlics a la comarca de l'Alt Empordà (Catalunya, Espanya). L'anàlisi es basa conceptualment en els escrits de l'antropologia de l'energia i l'ecologia política. En la continuïtat dels autors que participen en la renovació de coneixement en aquests àmbits disciplinaris, aquesta recerca pretén demostrar com els discursos emanats d'aquestes lluites contribueixen a qüestionar la imaginació al voltant de la transició energètica i les energies renovables. El context de crisi climàtica mundial, la legislació que precipita una transició energètica urgent i els incentius econòmics són alguns dels factors que han propiciat l'aparició d'un context favorable per a un augment de propostes de parcs eòlics a partir del 2020. aquesta situació i les possibles grans transformacions que el vent les explotacions agràries induirien sobre el territori, les poblacions i el medi ambient, han sorgit diversos col·lectius ciutadans. Juntament amb grups ecologistes i ciutadans establerts, s'estan organitzant per frenar el seu establiment. Mitjançant l'examen de les pors, aspiracions i accions de les persones mobilitzades, aquesta recerca ens permet fer una mirada crítica a la transició energètica en curs a la regió, mostrant les relacions de poder al seu centre així com les visions diferenciades del territori que es reuneixen. allà. Les lluites socials en curs a l'Alt Empordà -- i les anàlisis que se'n deriven -- posen de manifest el caràcter destructiu de la transició energètica quan és liderada pels Estats, elaborada sense la participació de les poblacions, realitzada sota un model a gran escala i centralitzat, prioritzant els interessos de les grans empreses. Les observacions i entrevistes realitzades suggereixen desitjos alternatius pel que fa al futur de la regió i de la producció d'energia.

El desarrollo de la tesis parte de la preocupación por el análisis de las formas de reconocimiento del espacio rural, para verificar sus estructuras y pautas de identidad. El objetivo es el uso de estas pautas en la argumentación de propuestas de ordenación coherentes con la identidad de cada área. El análisis se centra en una percepción del espacio rural como resultado de un proceso de transformación que construye su morfología explicita, y así descubrir niveles de alteración, elementos que la sintetizan y la expresión grafica de los modelos construidos, a partir de sus trazas físicas.Un previo reconocimiento del espacio desde la geografía y usos del suelo, complementado con la incorporación de la dimensión constructiva de las alteraciones, permite concretar lógicas territoriales adaptadas al dialogo natural-alterado resultante del comportamiento en cada sector frente a los procesos de transformación. La concreción de las lógicas en un documento sintético se conforma como un instrumento propositito idóneo, que aplicado al Baix Emporda permite sistematizar modelos equilibrados de actuación territorial.

El present treball se centra en l'estudi de la dinàmica de la vegetació en zones fortament erosionades, anomenades serrers o "badlands", a la Conca de la Baells (Berguedà). Són zones on la roca mare ha quedat al descobert i per les seves característiques s'erosiona de forma ràpida. A la Conca de la Baells s'han format àrees extenses de badlands sobre dos tipus de substrats: margues de l'Eocè i argiles de làcies Garumniana. Els objectius que ens hem plantejat es corresponen a 3 nivells successius d'aproximació. En primer lloc s'estudia el tipus de vegetació que colonitza aquestes àrees i la seva dinàmica en relació amb la dels processos erosius. També s'analitza quins són els mecanismes que determinen l'escassa colonització vegetal d'aquestes àrees. Finalment el treball aborda l'estudi de la biologia de poblacions d'una de les poques espècies pioneres en aquestes formacions: “Achnatherum calamogrostes”. Després d'una primera prospecció extensiva a tota la Conca de la Baells, la major part del treball s'ha centrat als badlands argilosos, que representen el cas més extrem. Les parcel.les d'estudi es localitzen a la zona del Carot (1200 m), propera a Vallcebre. El període d'estudi s'estén des de l'abril de 1989 fins al desembre de 1991. Com a característica general la vegetació dels terrers és dispersa i heterogènia. Els processos erosius que porten a la formació d'aquestes àrees degradades generen una successió regressiva des de les comunitats inicials que poblen els vessants, generalment prats de l' “Aphyllanthion” amb un estrat arbori irregular de pi roig (“Pinus sylvestris”), fins a la manca gairebé completa de vegetació. La topografia és un dels principals factors que determina la distribució de la vegetació als badlands. A la part superior dels vessants, on els processos erosius són relativament més recents, la composició florística de la vegetació és força similar a la dels prats circmndants. En la resta del vessant el recobriment vegetal és molt baix: les plantes que s'hi fan són o bé les més resistents de les dels prats o bé algunes de pioneres. Els tàlvegs, on es produeix una certa acumulació de sediments, són els indrets més vegetats i els que tenen una diversitat florística més alta. S'han caracteritzat els tàxons més freqüents als terrers i les dels prats circumdants en base a una sèrie d'atributs fenomorfològics. Posteriorment s'ha realitzat un anàlisi factorial de correspondències de la matriu inventaris/atributs que ens ha permès definir bàsicament dues estratègies per les espècies dels badlands envers a les dels prats. Per una banda hi trobem plantes tolerants a la duresa de les condicions ambientals extremes: llenyoses de creixement lent amb adaptacions diverses a evitar la pèrdua d'aigua, com per exemple “Genista scorpius”, “Lavandula angustlfolia”, “Thymelaea nivalis”, etc. Per altra banda trobem les plantes herbàcies que limiten el seu creixement al curt periode de temps en que les condicions els són mes favorables i després entren en repòs absolut; pertanyen a aquest grup per exemple “Campanula speciosa”, “Ptychotis saxifaga”,” Plantago serpentina”, etc. Pel que fa al segon dels nostres objectius, ens plantejàrem la qüantificació del banc de llavors del sòl a partir de la recollida de 105 mostres (amb una sonda cilíndrica de 5 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat). Les mostres prèviament tamisades s'observaren sota lupa binocular (10-40 augments) per a la identificació i quantificació de les llavors. La densitat de llavors mitjana detectada fou de 1403,8 ± 250,5 llavors/m2. La composició especifica d'aquest banc la formen bàsicament les mateixes espècies que colonitzen aquests ambients, Es tracta d'un banc de llavors temporal. format per les granes que han estat dispersades durant l'estiu o la tardor, j que no podran germinar fins a la primavera següent. L'estudi de la germinació natural que es produeix als badlands s'ha dut a terme a partir del seguiment de les emergències en 90 quadrats de 25 cm de costat repartits en dues parcel.les veïnes. El màxim volum de germinacions produeix entre el maig i el juliol. Les variacions microambientals relacionades amb la topografia afecten significativament la densitat de plàntules que apareixen, posant de manifest que només s'expressa una part de la potencialitat regenerativa d'aquestes àrees. La mortalitat de les plàntules es produeix gradualment al llarg de l'any; els individus que sobreviuen es mantenen per força temps en fases juvenils. El seguiment fenològic de 14 de les espècies més abundants en aquestes àrees s'ha realitzat sobre 30 individus marcats de cada tàxon. L'hivern representa un període de repòs generalitzat per a totes les plantes estudiades. El creixement i la renovació foliar es donen sobretot a la primavera; una tercera part de les plantes poden presentar una segona fase de creixement a la tardor. L'estiu és quan la majoria d'espècies entren en el període reproductiu; la resta de tàxons són de floració vernal o primaveral. Com a conclusió d'aquesta segona part del treball, podríem dir que l’exigüitat del mantell vegetal als badlands no es pot atribuir només a un determinat procés (manca de llavors, incapacitat de germinació, mala vitalitat dels adults ...), sinó que aquesta seria més aviat una conseqüència de la combinació de tots ells. L'últim dels objectius d'aquest treball, l'estudi de la biologia de poblacions d'Achnatherum calamagrostis” comprèn dues parts. Per una banda, a partir d'un mostreig extensiu d'individus de diferents poblacions de l'espècie, s'han pogut caracteritzar les diferents fases del seu cicle de vida. Per altra banda s'ha realitzat un estudi demogràfic del creixement dels individus adults, a partir del seguiment de la producció i mortalitat de les tiges que els conformen. L'emergència de les plàntules d' “A. calamagrostis” es produeix cap al juny. Durant el primer any de vida es forma una única tija que passa l'hivern pràcticament inactiva i a la primavera següent esdevé una tija juvenil. La multiplicació vegetativa no s'inicia com a mínim fins a la tardor següent, i de vegades pot retardar-se més d'un any. El creixement dels individus adults es produeix radialment per l'addició iterativa de noves tiges, de manera que es forma el que s'ha anomenat tofa: aquestes poden arribar a tenir fins a 2 m de diàmetre. La multiplicació vegetativa es produeix per 2 tipus de rizomes: els extravaginals, que s'estenen horitzontalment i presenten entrenusos de pocs mil.límetres de llargada í els intravaginals, que es formen a l'axil.la de les fulles basals. Des de que s'inicia la multiplicació vegetativa les tiges esdevenen anuals, de manera que cap al novembre s'assequen completament i només queden a la planta els brots nous, que es desenvoluparan a la primavera següent. La densitat de tiges és variable segons la mida de les tofes. A mesura que augmenta el seu diàmetre es crea una heterogeneïtat espacial, a petita escala, considerable. La reproducció sexual només es produeix a les tofes amb una certa mida. La presència de plàntules d' “A. calamagrostis” als badlands és un fenomen rar, i molt localitzat a l'àrea perifèrica dels individus adults. La mortalitat en aquesta fase no és gaire alta, de manera que la majoria de plàntules assoleixen la fase de tija juvenil. S'ha estudiat el proces de germinació en condicions controlades al laboratori. S'ha constatat l'existència de dormició en les granes, la qual es trenca espontàniament després d'uns quatre mesos de la seva dispersió. Segons les condicions ambientals en el moment de maduració dels fruits s'indueix un segon tipus de dormició, el qual actua a traves de les cobertes del fruit. Experiències de sembra realitzades al camp han permès estimar les pèrdues mínimes que es produeixen entre la producció de llavors d'una planta adulta i la quantitat de plàntules que s'arriben a instal.lar. Aquest valor és molt alt, de manera que només un 9,2 % de les granes arriben a germinar. Aquest valor és variable segons el tipus de substrat, ja que segons les irregularitats de la superfície queden retingudes més fàcilment les llavors. Pel que fa al creixement modular dels individus adults, s'observa que la producció de noves tiges es dóna estacionalment amb un màxim a la tardor, just abans que s'assequin les tiges de l'any, i un altre a la primavera. L'efectiu de tiges reclutades en cada estació varia en funció de les precipitacions del moment. La mortalitat d'aquestes tiges es produeix principalment al novembre, independentment del moment de la seva emergèncla. La regulació de la població neta total de tiges que constitueixen una tofa es produeix a través del control dels naixements, no de les mortalitats. La taxa d'increment anual del nombre de tiges per tofa és només lleugerament superior a 1. L'aplicació dels models de projecció matricials confirma el creixement molt lent de les poblacions d' “A. calamagrostis”. Les primeres fases del cicle de vida són les més determinants en l'expansió de les poblacions. La multiplicació vegetativa serveix fonamentalment per al manteniment de les poblacions, ja que la colonització de l'espai per aquesta via és molt lenta. Petites variacions en les probabilitats d'establiment de les plàntules repercuteixen considerablement en la taxa de creixement de la població. Per altra banda també s'ha observat una certa variabilitat temporal en relació amb la quantitat de precipitacions i la seva distribució al llarg de l'any. / Vegetation dynamics and plant strategies in badlands of the Upper Llobregat Basin (Spain) were studied. The climate is Sub-Mediterranean: mean annual temperature is 9.2ºC and mean annual precipitation is 900 mm. In the area, badlands develop mainly in 2 substrata: Upper Cretaceous clays and Eocene marls. Topographic position and the related dynamics of the erosive processes were the most influential factors in vegetarian distribution. In the upper part of the slope, vegetarian was still fairly related to the initial pasture. Backslopes were the harshest environments and vegetation cover was lower than elsewhere. Downhill, thalwegs were the most favourable places, where a dense herbaceous layer may be observed. A transient seed bank had been detected in the badlands. Moreover, noticeable seedling emergence was found. Seed bank all seeding composition was closely related to current vegetation of the badlands. Erosive processes did not appear to affect directly seeding mortality as they died all around the year. Monthly phenological records of the most relevant species to the badlands were made during two years. All the species presented a winter-dormant habit growth initiation arised in April or May and peaked in June. Flowering occurred in summer, corresponding with maximum temperature period. Biology and population dynamics of “Achnatherum calamagrostis” (L.) Beauv. has been studied. This species is a tussock forming plant with annual tillers that emerge seasonally, mainly in October or in April. Flowering peaks In July and fruit dispersion occurs from August to October. Seeding establishment occurs mainly located near the adult plants. After one year, juvenile plants could start basal tillering and to become adult plants. Population growth rate of “Achnatherum calamagrostis” predicted by a matrix model was relatively low (1’1738). Sexual reproduction was a relevant process in population growth while vegetative multiplication had mainly a conservative function. Variability had been detected in relation to environmental factors. In fact, seeding recruitment was higher in gypsum rich clays, because its rough surface retains better the seeds against soil erosion. On the other hand, it had been obtained a higher growth rate for the period 1989-90 than this of the following period (1990-91). This variabilty may be related with annual precipitation and its distribution through the year.

La contínua descàrrega de nutrients, sobretot fosfats i nitrogen, és la major causa d'eutrofització dels ecosistemes aquàtics. Els sistemes de tractament basats en aiguamolls construïts s'han emprat per reduir ells nivells de nitrogen a l'aigua com a alternativa de baix cost als mètodes de depuració convencionals. L'eliminació del nitrogen a aquests sistemes depèn en bona part de la vegetació, i l'alternança de condicions aeròbiques i anaeròbiques per promoure els processos de nitrificació i desnitrificació. En aquest treball hem volgut investigar les activitats microbianes de nitrificació i desnitrificació en relació a dues espècies de plantes macròfites en un sistema d'aiguamolls de tractament de flux superficial (FS-SAC), dissenyat per minimitzar l'impacte de l'alliberament d'aigua carregada de nutrients a la reserva natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Girona, Espanya). / The continuous delivery of nutrients, mainly phosphate and nitrogen, is the major cause of eutrophication of aquatic environments. Treatment technologies based on constructed wetlands have been applied to reduce the levels of nitrogen as a cost-effective alternative compared to conventional treatment methods. The nitrogen removal efficiency in wetlands relies on the presence of plants and the alternation of aerobic and anaerobic conditions to promote both nitrification and denitrification. Although the role of emergent macrophytes in such systems is largely recognized, their contribution to the overall treatment process has not been quantified very frequently. We have investigated the microbial nitrification and denitrification activities in relation to two plant species in a free water surface constructed wetland (FWS-CW), designed to minimize the impact of nutrient release into the Natural Reserve of Els Aiguamolls de l'Empordà (Girona, Spain).

La tesi doctoral és un estudi de l'evolució del paisatge de les closes de l'Alt Empordà entre els anys 1957 i 2001. Dins el marc teòric s'hi explora el concepte de paisatge cultural agrari tradicional, es fa una introducció de les aportacions que fa la geografia històrica a l'estudi de les closes arreu d'Europa i es presenten els fonaments de l'ecologia del paisatge. La recerca es basa en la fotointerpretació de fotografies aèries ampliades i l'aplicació d'índexs espacials propis de l'ecologia del paisatge per a l'anàlisi de l'evolució de l'estructura del paisatge. Es complementa amb la realització d'entrevistes personals als gestors del paisatge per tal de conèixer com han dut a terme la gestió de les closes al llarg del període estudiat. Es combinen ambdós tipus d'informació a través de la tècnica estadística de la regressió logística multinomial per tal de descobrir el funcionament de les interaccions entre aquests àmbits. / The dissertation is a study of the evolution of the hedgerow landscape in the Alt Empordà between years 1957 and 2001. Within the theoretical frame the concept of traditional agrarian cultural landscape is explored, we provide an introduction to the main contributions that geographical history does to the study of hedgerow landscapes in Europe and the foundations of landscape ecology are presented. The research is based on the photointerpretation of enlarged aerial photographs and the calculation of landscape ecology metrics for the analysis of the landscape structure. This is complimented with personal interviews with the managers of the landscape in order to know how they have managed the landscape along the period studied. These two types of information are combined through the statistical tool of multinomial logistic regression to uncover how the interactions between these two areas work.

NOTA: Aquesta tesi va acompanyada d'un fitxer amb una base de dades de Capítols matrimonials.RESUM:L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral ha estat aproximar-nos als canvis socials experimentats per la comarca del Baix Empordà durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, posant especial èmfasi en els oficis relacionats amb la terra. Com a tesi principal del nostre estudi hem plantejat que la pagesia pobra va poder tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis agraris i socials produïts en el transcurs d'aquests dos segles. L'estudi s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de dos tipus de documents principalment; els inventaris post mortem i els capítols matrimonials que ens han permés analitzar l'evolució i els canvis en alguns oficis, mostrant un col·lectiu, el dels treballadors, i posteriorment menestrals que, segons les dades analitzades, va tenir una importància més rellevant en el conjunt de la societat i de les transformacions que es produïren durant els segles XVIII i XIX del que tradicionalment se li ha atorgat. / The main objective of this thesis has been to make an aproximation to the social changes experienced by the Baix Emporda during the eighteenth century and the first half of the nineteenth century, with particular emphasis on agricultural-related professions. As a main thesis of our study we suggest that the poor farmers could have played a more important role in agricultural and social changes produced during these two centuries than historically has been given credit for. The study was carried out from the analysis of mainly two types of documents, post mortem inventories and the marriage chapters. This has enabled us to analyze the evolution and changes in some trades, showing a collective, "treballadors", later called "menestrals", which, according to the data analyzed, had a more important role in the wider society and the transformations that occurred during the eighteenth and nineteenth centuries than traditionally has been considered.

The work’s development is made by scientific method stages: aims statement, hypothesis establishment and work method to check hypothesis. Conclusions are given at the end. It is supported by: a) Bibliographical review, summary about knowledge evolution in work bridges building and associated historical facts. b) To know about used materials. c) Referred geographical and historical frameworks definition. d) The morphological knowledge about medieval work bridges. The work presents 111 unpublished plans. Research is divided up in nine stages. The first stage starts with the previous researching on the census of work bridges in the basins of the three most important northeaster slope Peninsula Iberian rivers that were built according to tradition in medieval period. Being censed 153 bridges we have chosen a representative sample of 20 bridges: 10 for Ter River, 7 for Fluvià River and 3 for Muga River. In second stage are highlighted: a) Field works to find, photograph and measure bridges. b) Works in Record Offices and Public Libraries to find technical and historical information. In this stage are included works made in Record Offices of General Administration, History of Councils, Culture and Environmental Departments of Generalitat of Catalunya, private organizations as soon as interviews to people related to significant historical facts about the research topic. c) Works made in Universities Libraries and CICCP nets. Taking in account the whole information coming from the field works, it has been made, in the third stage, three format A3 plans for every one of 20 bridges. They are referred to measurements, parameters composition and focusing angles joining 6 bridge pictures. In fourth stage we analyse structural elements, we classify every vault according Sejourné viewpoints stated in his work “Grandes voûtes” (1913) and other aspects helped by engineering parameters. Twelve ancient empiric rules to size bridge measures are taken in account and is tried to identify their influence in bridges design. In fifth stage software ARCs is used to settle bridge stability in base the pressure lines for every arch. The result allows knowing axial thrusts and eccentricities to hold up the pressure lines in the right values. Simulations are made with the own structure weight under punctual loads of 360KN at ½ and ¼ gap. Structure safety coefficients are settled according punctual load to road wideness and loads carried by available transport means in this past period. Analytical study is made to calculate vertical and axial thrusts to determine specific load on pillar’s foundation. Results got by both ways are compared. Results are shown on two plans for every bridge. Hypothesis about possible layouts or sittings of four bridges that could have originally been built are shown in sixth stage. Photographs and plans are joined. In seventh stage every bridge description is connected with the territory and river zone characteristics. Driving slope for seven hundred length upriver and downriver for every bridge are worked out. Bridge filling percentage for several depth of water is assessed. With this information and those that are collected from river agents and the sings of levels reached in historical floods, the possible flooded ground zone is assessed. Relationship between the basin surface, average upriver rain gauged and bridge drainage surface is established. This information is related to the flooded zones before mentioned. The consequential hydraulic effects are shown in a plan. Eighth stage. Three family groups are made among the studied bridges and those which have been built in Spain and France. The main constructive characteristics and their evolution through years are analysed. Ninth stage. Relevant historical facts referred to the bridge are synthesized. / El trabajo se desarrolla basándose en las etapas del método científico: enunciado de los objetivos, planeamiento de hipótesis, método de trabajo llevado a termino para el contrates de las hipótesis y conclusiones a las que se llegan. Se apoya en: a) En la revisión bibliográfica sobre la evolución del estado del conocimiento de la construcción de los puentes de obra de fábrica y en los hechos históricos asociados a los puentes estudiados. b) En el conocimiento de los materiales empleados. c) En la definición de los marcos geográficos e históricos de referencia con el trabajo. d) En la morfológica de los puente de obra de fabrica de le época Medieval. El trabajo aporta 111 planos inéditos. La investigación la dividimos en nueve fases. Primera fase: Preinvestigación sobre censo de puentes de obra de fábrica en las cuencas de los tres ríos más importantes de la vertiente nororiental de la península ibérica que según la tradición popular datan de la época medieval. De153 censados, elegimos una muestra representativa de 20 puentes: 10 en la cuenca del río Ter, siete en la del río Fluviá y tres en la del río Muga. Segunda fase: a) Trabajos de campo: localizar los puentes, fotografiarlos y medirlos. b) Trabajos en archivos y bibliotecas. El alcance de esta fase engloba los realizados en los archivos: General de la Administración, históricos de Ayuntamientos, Diputaciones, Departamentos de Cultura y Medio Ambiente de la Generalitat de Cataluña, Red de Bibliotecas de Universidades, en la del CICCP, entidades privadas, c) Entrevistas. Tercera fase: Partiendo de la información recopilada en los trabajos de campo, realizamos tres planos en formato A3 para cada de los 20 puentes a estudiar: el de medidas, el de composición de los paramentos y el de ángulos de enfoque con 6 fotografías del puente. Cuarta fase: Análisis de los elementos estructurales de los puentes. Clasificación de bóvedas según Séjourné en su obra “grandes voûtes”(1913) y otras de carácter ingenieril. Se desarrollan 12 reglas empíricas empleadas para dimensionar puentes con las que se intenta identificar su influencia en el diseño de los puentes estudiados. Quinta fase: Se utiliza el programa ARCs, se estudia estabilidad del puente partiendo de la localización de la línea de empuje Los resultados permiten conocer los empujes axiales y las excentricidades que mantienen la línea de empujes dentro de los márgenes adecuados. Se simulan resultados para el peso propio de la estructura y también para cargas puntuales de 360KN a ½ y ¼ del vano. Se determinan los coeficientes de seguridad adaptando la carga puntual a valores adecuados a la amplitud de la calzada y a las cargas a transportar. Se complementa el cálculo de los empujes verticales y axiales para conocer el valor de la carga específica sobre los cimientos de cada pila. Se comparan los resultados por ambos métodos. Los resultados se exponen de dos planos por puente. Sexta fase: Planteamiento sobre planos y/o fotografías de hipótesis sobre los trazados y/o localizaciones que podrían haber tenido originalmente cuatro de los puentes. Séptima fase: Relaciones entre río y puente. Calculo de la pendiente motriz para los diferentes tramos de ríos y de porcentaje de obturación que presenta el puente para diferentes niveles de calado. Estimación de la zona inundable. Relaciones entre las superficies de las cuencas y las de desagüe del puente. En un plano se engloban los resultados de estos efectos hidráulicos. Octava fase: formamos tres familias de puentes según la zona geográfica donde se localiza: Francia, España y los estudiados. Analizamos las variaciones entre las principales relaciones constructivas, las tendencias de su evolucionado a lo largo de los años. Novena fase: Se citan los hechos históricos asociados a la existencia del puente.