L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes més extenses (1357,53 km2) amb un total de 68 municipis i 129.160 habitants. La seva situació geogràfica (es troba en una zona de pas i ha estat habitada des de temps immemorials) i les seves característiques orogràfiques (és una plana oberta al mar que va pujant a mida que ens desplacem cap a l'interior), fan que hagi estat una zona òptima per a dur-hi a terme un estudi etnobotànic.S'han realitzat 101 entrevistes, durant les quals hem parlat amb 178 persones (126 dones i 52 homes) amb una mitjana d'edat de 69 anys. Les dades més rellevants dels resultats obtinguts són les següents:Dels 518 tàxons citats, 335 tenen aplicació en medicina humana o veterinària i 147 formen part de barreges amb finalitats terapèutiques.Les 338 espècies medicinals sobre les quals hem obtingut informació pertanyen a 80 famílies botàniques, essent les cinc més representades les més freqüents al territori.El 98% de les aplicacions medicinals inventariades fan referència a medicina humana i el 2% restant, a veterinària.Els trastorns digestius són un dels cinc principals grups d'afeccions guarides amb remeis vegetals de manera majoritària (entre les que predominen les propietats digestives, laxants, antidiarreiques, hepatoprotectores i antiflatulents). També destaca la importància dels remeis antiinflamatoris (intestinals, oculars, gàstrics, faringis i òtics com a més citats), els remeis contra infeccions i infestacions (sobretot d'origen víric), els trastorns del sistema genitourinari i per últim, les referències a trastorns de la pell o del teixit cel·lular subcutani.En la preparació dels remeis, les estructures florals són la part més utilitzada (31,9%), seguida de la fulla (20,68%) i de la part aèria (16,28%). Segueix, per ordre d'importància, la utilització del fruit o la infructescència (14%) i de les estructures caulinars (7,65%).El 75% de les preparacions per via interna són tisanes seguides de lluny per l'administració directa de la planta o d'alguna part de la planta sense preparació prèvia i de la inhalació d'essències, bafs i perfums. Destaquem les citacions a l'elaboració de xarops i d'essències per la laboriositat que representa la seva preparació.Per via externa també en destaquen les preparacions amb base aquosa seguides de l'aplicació de la planta o part d'ella directament o prèviament manipulada. Cal destacar també les preparacions en base alcohòlica o en oli d'oliva.Al llarg de l'estudi hem recopilat informació sobre 375 barreges, 183 d'aplicació externa i 192 per a administració interna en les que hi intervenen 147 espècies vegetals diferents. Prop de 800 usos de 200 espècies botàniques diferent no els hem trobat citats en les obres consultades i d'aquests, 32 usos de 30 espècies diferents han estat citats per tres o més informants independents, la qual cosa les fa bones candidates a estudis posteriors.Han estat descrits efectes nocius o tòxics per a 103 espècies de plantes, en 35 d'elles com a efectes secundaris a l'ús terapèutic. El nombre total d'espècies citades com a alimentàries és de 248 (de les quals se n'usen 212 en alimentació humana, 74 en alimentació animal i 38 tant en humana com en veterinària). Hem recollit 228 plantes (algunes d'elles amb més d'un ús) que es fan servir per a finalitats no terapèutiques ni alimentàries.En l'aspecte lingüístic, hem recopilat 1.013 noms populars per a les 518 espècies referenciades; d'aquests, n'hi ha 418 de no documentats prèviament per a l'espècie a la que es designen. / "ASSESSMENT AND ANALYSIS OF THE ETHNOFLORA OF ALT EMPORDÀ (CATALONIA, IBERIAN PENINSULA)"TEXT:The district of Alt Empordà (1,358 km2, 129,160 inhabitants) is located in the north-eastern corner of the Iberian Peninsula. With a big diversity of landscapes (from sea level to 1,400 m in a few kilometres), having been a crossroad for many cultures and conserving to a certain extent rural life, it constitutes a good candidate for ethnobotanical research within Europe. To collect, analyse and evaluate the folk plant knowledge in this territory we performed 101 semi-structured interviews to 178 informants (mean age 69; 71% women), identified the plant taxa reported and analysed the results, comparing the statistic results obtained with those from other territories. The informants reported data on 518 species. Of these, 335, belonging to 80 botanical families, were claimed as medicinal and 103 as toxic. Human medicine represents 98% of the pharmaceutical uses (3,581 out of 3,643 use reports). Around 800 medicinal uses, concerning 200 species (often very well known for other therapeutic uses), have not, or have very rarely been cited; of these, 32 uses of 30 species could be object of further studies because they have been reported by three or more independent informants, indicating a high degree of reliability. The number of food plants is 248 (212 human food, 74 animal feed and 38 both). Finally, 228 species are used for other purposes. An amount of 1,015 popular names (1,347 phonetic variants) have been collected to designate the 518 catalogued taxa. Frequently, phenomena of polysemy (the same popular name for different species) and synonymy (different popular names for one species) appeared, even together. The folk knowledge about medicinal and other plant uses is still alive in the studied area. Nevertheless, being a tourist and industrialised region, some degree of acculturation exists, so that there is urgency in recording such data and in reverting them to the population as soon as possible.