L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes més extenses (1357,53 km2) amb un total de 68 municipis i 129.160 habitants. La seva situació geogràfica (es troba en una zona de pas i ha estat habitada des de temps immemorials) i les seves característiques orogràfiques (és una plana oberta al mar que va pujant a mida que ens desplacem cap a l'interior), fan que hagi estat una zona òptima per a dur-hi a terme un estudi etnobotànic.S'han realitzat 101 entrevistes, durant les quals hem parlat amb 178 persones (126 dones i 52 homes) amb una mitjana d'edat de 69 anys. Les dades més rellevants dels resultats obtinguts són les següents:Dels 518 tàxons citats, 335 tenen aplicació en medicina humana o veterinària i 147 formen part de barreges amb finalitats terapèutiques.Les 338 espècies medicinals sobre les quals hem obtingut informació pertanyen a 80 famílies botàniques, essent les cinc més representades les més freqüents al territori.El 98% de les aplicacions medicinals inventariades fan referència a medicina humana i el 2% restant, a veterinària.Els trastorns digestius són un dels cinc principals grups d'afeccions guarides amb remeis vegetals de manera majoritària (entre les que predominen les propietats digestives, laxants, antidiarreiques, hepatoprotectores i antiflatulents). També destaca la importància dels remeis antiinflamatoris (intestinals, oculars, gàstrics, faringis i òtics com a més citats), els remeis contra infeccions i infestacions (sobretot d'origen víric), els trastorns del sistema genitourinari i per últim, les referències a trastorns de la pell o del teixit cel·lular subcutani.En la preparació dels remeis, les estructures florals són la part més utilitzada (31,9%), seguida de la fulla (20,68%) i de la part aèria (16,28%). Segueix, per ordre d'importància, la utilització del fruit o la infructescència (14%) i de les estructures caulinars (7,65%).El 75% de les preparacions per via interna són tisanes seguides de lluny per l'administració directa de la planta o d'alguna part de la planta sense preparació prèvia i de la inhalació d'essències, bafs i perfums. Destaquem les citacions a l'elaboració de xarops i d'essències per la laboriositat que representa la seva preparació.Per via externa també en destaquen les preparacions amb base aquosa seguides de l'aplicació de la planta o part d'ella directament o prèviament manipulada. Cal destacar també les preparacions en base alcohòlica o en oli d'oliva.Al llarg de l'estudi hem recopilat informació sobre 375 barreges, 183 d'aplicació externa i 192 per a administració interna en les que hi intervenen 147 espècies vegetals diferents. Prop de 800 usos de 200 espècies botàniques diferent no els hem trobat citats en les obres consultades i d'aquests, 32 usos de 30 espècies diferents han estat citats per tres o més informants independents, la qual cosa les fa bones candidates a estudis posteriors.Han estat descrits efectes nocius o tòxics per a 103 espècies de plantes, en 35 d'elles com a efectes secundaris a l'ús terapèutic. El nombre total d'espècies citades com a alimentàries és de 248 (de les quals se n'usen 212 en alimentació humana, 74 en alimentació animal i 38 tant en humana com en veterinària). Hem recollit 228 plantes (algunes d'elles amb més d'un ús) que es fan servir per a finalitats no terapèutiques ni alimentàries.En l'aspecte lingüístic, hem recopilat 1.013 noms populars per a les 518 espècies referenciades; d'aquests, n'hi ha 418 de no documentats prèviament per a l'espècie a la que es designen. / "ASSESSMENT AND ANALYSIS OF THE ETHNOFLORA OF ALT EMPORDÀ (CATALONIA, IBERIAN PENINSULA)"TEXT:The district of Alt Empordà (1,358 km2, 129,160 inhabitants) is located in the north-eastern corner of the Iberian Peninsula. With a big diversity of landscapes (from sea level to 1,400 m in a few kilometres), having been a crossroad for many cultures and conserving to a certain extent rural life, it constitutes a good candidate for ethnobotanical research within Europe. To collect, analyse and evaluate the folk plant knowledge in this territory we performed 101 semi-structured interviews to 178 informants (mean age 69; 71% women), identified the plant taxa reported and analysed the results, comparing the statistic results obtained with those from other territories. The informants reported data on 518 species. Of these, 335, belonging to 80 botanical families, were claimed as medicinal and 103 as toxic. Human medicine represents 98% of the pharmaceutical uses (3,581 out of 3,643 use reports). Around 800 medicinal uses, concerning 200 species (often very well known for other therapeutic uses), have not, or have very rarely been cited; of these, 32 uses of 30 species could be object of further studies because they have been reported by three or more independent informants, indicating a high degree of reliability. The number of food plants is 248 (212 human food, 74 animal feed and 38 both). Finally, 228 species are used for other purposes. An amount of 1,015 popular names (1,347 phonetic variants) have been collected to designate the 518 catalogued taxa. Frequently, phenomena of polysemy (the same popular name for different species) and synonymy (different popular names for one species) appeared, even together. The folk knowledge about medicinal and other plant uses is still alive in the studied area. Nevertheless, being a tourist and industrialised region, some degree of acculturation exists, so that there is urgency in recording such data and in reverting them to the population as soon as possible.

Titre de l'écran-titre (visionné le 26 juillet 2023) / Ce mémoire porte sur les mobilisations citoyennes ayant émergé en réponse à l'annonce de plusieurs propositions de parcs éoliens dans la région de l'Alt Empordà (Catalogne, Espagne). L'analyse puise conceptuellement dans les écrits de l'anthropologie de l'énergie et de l'écologie politique. Dans la continuité des auteurs et autrices qui contribuent au renouvellement de ces champs, cette recherche vise à illustrer comment les discours émanant de ces mobilisations participent à remettre en question l'imaginaire et entourant la transition énergétique et les énergies renouvelables. Le contexte de crise climatique mondiale, les législations précipitant une transition énergétique urgente ainsi que les incitatifs économiques sont quelques-uns des facteurs ayant mené à l'émergence d'un contexte favorable à un déferlement de propositions de parcs éoliens à partir de 2020. Face à cette situation et les possibles transformations majeures qu'induiraient les parcs éoliens sur le territoire, les populations et l'environnement, divers groupes citoyens ont émergé. Conjointement à des groupes écologistes et citoyens déjà établis, ceux-ci s'organisent pour freiner l'implantation des parcs éoliens. Par l'examen des craintes, des aspirations et des actions des personnes mobilisées, cette recherche permet de porter un regard critique sur la transition énergétique en cours dans la région, et ce, en montrant les rapports de pouvoir en son centre ainsi que les visions différenciées du territoire qui s'y rencontrent. Les luttes sociales en cours en Alt Empordà -- et les analyses qui en découlent -- mettent en lumière le caractère destructeur de la transition énergétique lorsqu'elle est menée par les États, élaborée sans la participation des populations, faite sous un modèle grande échelle et centralisé, en priorisant les intérêts de grandes entreprises. Les observations et les entretiens effectués laissent entrevoir des désirs alternatifs concernant le futur de la région et de la production énergétique. / This dissertation focuses on the citizen mobilizations that emerged in response to the announcement of several wind farm proposals in the Alt Empordà region (Catalonia, Spain). The analysis draws conceptually from the writings of the field of anthropology of energy and political ecology. Following authors who participate in the renewal of these fields, this research aims to illustrate how the discourses emanating from these struggles contribute to questioning the imaginaries surrounding the energy transition and renewable energies. The global climate crisis, legislations precipitating an urgent energy transition, and economic incentives are some of the factors that have led to the emergence of a favorable context for a proliferation of wind farm proposals starting in 2020. Faced with this situation and the major transformations that wind farms could induce on the territory, the populations and the environment, various citizen groups have emerged. Together with already established environmental and other citizen groups, they are organizing to stop their implantation. By examining the fears, aspirations and actions of the people mobilized, this research allows to take a critical look at the energy transition underway in the region, by showing the power dynamics at its center as well as the different visions of territory that intersect. The current social struggles in Alt Empordà -- and the analyses that arise from them -- highlight the destructive character of the energy transition when it is led by States, elaborated without the participation of its inhabitants, made under a large-scale and centralized model, prioritizing the interests of large companies. The observations and interviews conducted reveal the presence of alternative desires for the future of the region and of energy production. / Esta tesis se centra en las movilizaciones ciudadanas surgidas a partir del anuncio de varias propuestas de parques eólicos en la comarca del Alt Empordà (Cataluña, España). El análisis se inspira conceptualmente en los escritos de la antropología de la energía y la ecología política. En la continuidad de los autores que participan en la actualización de estos campos teóricos esta investigación se propone ilustrar cómo los discursos que emanan de estas luchas participan en el cuestionamiento del imaginario en torno a la transición energética y las energías renovables. El contexto de la crisis climática global, la legislación que precipita una transición energética urgente y los incentivos económicos son algunos de los factores que han propiciado en la aparición de un contexto favorable a una avalancha de propuestas de parques eólicos a partir de 2020. Confrontadas a esta situación y las posibles grandes transformaciones que los parques eólicos provocarían en el territorio, las poblaciones y el medio ambiente, han surgido diversos colectivos ciudadanos. Junto con grupos ecologistas y grupos ciudadanos ya establecidos, se están organizando para frenar su implantación. Examinando los temores, las aspiraciones y las acciones de las personas movilizadas, esta investigación permite mirar de manera crítica a la transición energética actual en la región, mostrando las relaciones de poder en su centro, así como las visiones diferenciadas del territorio que confluyen en ella. Las luchas sociales actuales en el Alt Empordà -- y los análisis que surgen de ellas -- evidencian el carácter destructivo de la transición energética cuando es conducida por los Estados, desarrollada sin la participación de la población y basada en un modelo centralizado y de gran escala, priorizando los intereses de las grandes empresas. Las observaciones y entrevistas realizadas sugieren deseos alternativos para el futuro de la región y de la producción energética. / Aquesta tesi se centra en les mobilitzacions ciutadanes sorgides com a resposta a l'anunci de diverses propostes de parcs eòlics a la comarca de l'Alt Empordà (Catalunya, Espanya). L'anàlisi es basa conceptualment en els escrits de l'antropologia de l'energia i l'ecologia política. En la continuïtat dels autors que participen en la renovació de coneixement en aquests àmbits disciplinaris, aquesta recerca pretén demostrar com els discursos emanats d'aquestes lluites contribueixen a qüestionar la imaginació al voltant de la transició energètica i les energies renovables. El context de crisi climàtica mundial, la legislació que precipita una transició energètica urgent i els incentius econòmics són alguns dels factors que han propiciat l'aparició d'un context favorable per a un augment de propostes de parcs eòlics a partir del 2020. aquesta situació i les possibles grans transformacions que el vent les explotacions agràries induirien sobre el territori, les poblacions i el medi ambient, han sorgit diversos col·lectius ciutadans. Juntament amb grups ecologistes i ciutadans establerts, s'estan organitzant per frenar el seu establiment. Mitjançant l'examen de les pors, aspiracions i accions de les persones mobilitzades, aquesta recerca ens permet fer una mirada crítica a la transició energètica en curs a la regió, mostrant les relacions de poder al seu centre així com les visions diferenciades del territori que es reuneixen. allà. Les lluites socials en curs a l'Alt Empordà -- i les anàlisis que se'n deriven -- posen de manifest el caràcter destructiu de la transició energètica quan és liderada pels Estats, elaborada sense la participació de les poblacions, realitzada sota un model a gran escala i centralitzat, prioritzant els interessos de les grans empreses. Les observacions i entrevistes realitzades suggereixen desitjos alternatius pel que fa al futur de la regió i de la producció d'energia.

El present treball se centra en l'estudi de la dinàmica de la vegetació en zones fortament erosionades, anomenades serrers o "badlands", a la Conca de la Baells (Berguedà). Són zones on la roca mare ha quedat al descobert i per les seves característiques s'erosiona de forma ràpida. A la Conca de la Baells s'han format àrees extenses de badlands sobre dos tipus de substrats: margues de l'Eocè i argiles de làcies Garumniana. Els objectius que ens hem plantejat es corresponen a 3 nivells successius d'aproximació. En primer lloc s'estudia el tipus de vegetació que colonitza aquestes àrees i la seva dinàmica en relació amb la dels processos erosius. També s'analitza quins són els mecanismes que determinen l'escassa colonització vegetal d'aquestes àrees. Finalment el treball aborda l'estudi de la biologia de poblacions d'una de les poques espècies pioneres en aquestes formacions: “Achnatherum calamogrostes”. Després d'una primera prospecció extensiva a tota la Conca de la Baells, la major part del treball s'ha centrat als badlands argilosos, que representen el cas més extrem. Les parcel.les d'estudi es localitzen a la zona del Carot (1200 m), propera a Vallcebre. El període d'estudi s'estén des de l'abril de 1989 fins al desembre de 1991. Com a característica general la vegetació dels terrers és dispersa i heterogènia. Els processos erosius que porten a la formació d'aquestes àrees degradades generen una successió regressiva des de les comunitats inicials que poblen els vessants, generalment prats de l' “Aphyllanthion” amb un estrat arbori irregular de pi roig (“Pinus sylvestris”), fins a la manca gairebé completa de vegetació. La topografia és un dels principals factors que determina la distribució de la vegetació als badlands. A la part superior dels vessants, on els processos erosius són relativament més recents, la composició florística de la vegetació és força similar a la dels prats circmndants. En la resta del vessant el recobriment vegetal és molt baix: les plantes que s'hi fan són o bé les més resistents de les dels prats o bé algunes de pioneres. Els tàlvegs, on es produeix una certa acumulació de sediments, són els indrets més vegetats i els que tenen una diversitat florística més alta. S'han caracteritzat els tàxons més freqüents als terrers i les dels prats circumdants en base a una sèrie d'atributs fenomorfològics. Posteriorment s'ha realitzat un anàlisi factorial de correspondències de la matriu inventaris/atributs que ens ha permès definir bàsicament dues estratègies per les espècies dels badlands envers a les dels prats. Per una banda hi trobem plantes tolerants a la duresa de les condicions ambientals extremes: llenyoses de creixement lent amb adaptacions diverses a evitar la pèrdua d'aigua, com per exemple “Genista scorpius”, “Lavandula angustlfolia”, “Thymelaea nivalis”, etc. Per altra banda trobem les plantes herbàcies que limiten el seu creixement al curt periode de temps en que les condicions els són mes favorables i després entren en repòs absolut; pertanyen a aquest grup per exemple “Campanula speciosa”, “Ptychotis saxifaga”,” Plantago serpentina”, etc. Pel que fa al segon dels nostres objectius, ens plantejàrem la qüantificació del banc de llavors del sòl a partir de la recollida de 105 mostres (amb una sonda cilíndrica de 5 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat). Les mostres prèviament tamisades s'observaren sota lupa binocular (10-40 augments) per a la identificació i quantificació de les llavors. La densitat de llavors mitjana detectada fou de 1403,8 ± 250,5 llavors/m2. La composició especifica d'aquest banc la formen bàsicament les mateixes espècies que colonitzen aquests ambients, Es tracta d'un banc de llavors temporal. format per les granes que han estat dispersades durant l'estiu o la tardor, j que no podran germinar fins a la primavera següent. L'estudi de la germinació natural que es produeix als badlands s'ha dut a terme a partir del seguiment de les emergències en 90 quadrats de 25 cm de costat repartits en dues parcel.les veïnes. El màxim volum de germinacions produeix entre el maig i el juliol. Les variacions microambientals relacionades amb la topografia afecten significativament la densitat de plàntules que apareixen, posant de manifest que només s'expressa una part de la potencialitat regenerativa d'aquestes àrees. La mortalitat de les plàntules es produeix gradualment al llarg de l'any; els individus que sobreviuen es mantenen per força temps en fases juvenils. El seguiment fenològic de 14 de les espècies més abundants en aquestes àrees s'ha realitzat sobre 30 individus marcats de cada tàxon. L'hivern representa un període de repòs generalitzat per a totes les plantes estudiades. El creixement i la renovació foliar es donen sobretot a la primavera; una tercera part de les plantes poden presentar una segona fase de creixement a la tardor. L'estiu és quan la majoria d'espècies entren en el període reproductiu; la resta de tàxons són de floració vernal o primaveral. Com a conclusió d'aquesta segona part del treball, podríem dir que l’exigüitat del mantell vegetal als badlands no es pot atribuir només a un determinat procés (manca de llavors, incapacitat de germinació, mala vitalitat dels adults ...), sinó que aquesta seria més aviat una conseqüència de la combinació de tots ells. L'últim dels objectius d'aquest treball, l'estudi de la biologia de poblacions d'Achnatherum calamagrostis” comprèn dues parts. Per una banda, a partir d'un mostreig extensiu d'individus de diferents poblacions de l'espècie, s'han pogut caracteritzar les diferents fases del seu cicle de vida. Per altra banda s'ha realitzat un estudi demogràfic del creixement dels individus adults, a partir del seguiment de la producció i mortalitat de les tiges que els conformen. L'emergència de les plàntules d' “A. calamagrostis” es produeix cap al juny. Durant el primer any de vida es forma una única tija que passa l'hivern pràcticament inactiva i a la primavera següent esdevé una tija juvenil. La multiplicació vegetativa no s'inicia com a mínim fins a la tardor següent, i de vegades pot retardar-se més d'un any. El creixement dels individus adults es produeix radialment per l'addició iterativa de noves tiges, de manera que es forma el que s'ha anomenat tofa: aquestes poden arribar a tenir fins a 2 m de diàmetre. La multiplicació vegetativa es produeix per 2 tipus de rizomes: els extravaginals, que s'estenen horitzontalment i presenten entrenusos de pocs mil.límetres de llargada í els intravaginals, que es formen a l'axil.la de les fulles basals. Des de que s'inicia la multiplicació vegetativa les tiges esdevenen anuals, de manera que cap al novembre s'assequen completament i només queden a la planta els brots nous, que es desenvoluparan a la primavera següent. La densitat de tiges és variable segons la mida de les tofes. A mesura que augmenta el seu diàmetre es crea una heterogeneïtat espacial, a petita escala, considerable. La reproducció sexual només es produeix a les tofes amb una certa mida. La presència de plàntules d' “A. calamagrostis” als badlands és un fenomen rar, i molt localitzat a l'àrea perifèrica dels individus adults. La mortalitat en aquesta fase no és gaire alta, de manera que la majoria de plàntules assoleixen la fase de tija juvenil. S'ha estudiat el proces de germinació en condicions controlades al laboratori. S'ha constatat l'existència de dormició en les granes, la qual es trenca espontàniament després d'uns quatre mesos de la seva dispersió. Segons les condicions ambientals en el moment de maduració dels fruits s'indueix un segon tipus de dormició, el qual actua a traves de les cobertes del fruit. Experiències de sembra realitzades al camp han permès estimar les pèrdues mínimes que es produeixen entre la producció de llavors d'una planta adulta i la quantitat de plàntules que s'arriben a instal.lar. Aquest valor és molt alt, de manera que només un 9,2 % de les granes arriben a germinar. Aquest valor és variable segons el tipus de substrat, ja que segons les irregularitats de la superfície queden retingudes més fàcilment les llavors. Pel que fa al creixement modular dels individus adults, s'observa que la producció de noves tiges es dóna estacionalment amb un màxim a la tardor, just abans que s'assequin les tiges de l'any, i un altre a la primavera. L'efectiu de tiges reclutades en cada estació varia en funció de les precipitacions del moment. La mortalitat d'aquestes tiges es produeix principalment al novembre, independentment del moment de la seva emergèncla. La regulació de la població neta total de tiges que constitueixen una tofa es produeix a través del control dels naixements, no de les mortalitats. La taxa d'increment anual del nombre de tiges per tofa és només lleugerament superior a 1. L'aplicació dels models de projecció matricials confirma el creixement molt lent de les poblacions d' “A. calamagrostis”. Les primeres fases del cicle de vida són les més determinants en l'expansió de les poblacions. La multiplicació vegetativa serveix fonamentalment per al manteniment de les poblacions, ja que la colonització de l'espai per aquesta via és molt lenta. Petites variacions en les probabilitats d'establiment de les plàntules repercuteixen considerablement en la taxa de creixement de la població. Per altra banda també s'ha observat una certa variabilitat temporal en relació amb la quantitat de precipitacions i la seva distribució al llarg de l'any. / Vegetation dynamics and plant strategies in badlands of the Upper Llobregat Basin (Spain) were studied. The climate is Sub-Mediterranean: mean annual temperature is 9.2ºC and mean annual precipitation is 900 mm. In the area, badlands develop mainly in 2 substrata: Upper Cretaceous clays and Eocene marls. Topographic position and the related dynamics of the erosive processes were the most influential factors in vegetarian distribution. In the upper part of the slope, vegetarian was still fairly related to the initial pasture. Backslopes were the harshest environments and vegetation cover was lower than elsewhere. Downhill, thalwegs were the most favourable places, where a dense herbaceous layer may be observed. A transient seed bank had been detected in the badlands. Moreover, noticeable seedling emergence was found. Seed bank all seeding composition was closely related to current vegetation of the badlands. Erosive processes did not appear to affect directly seeding mortality as they died all around the year. Monthly phenological records of the most relevant species to the badlands were made during two years. All the species presented a winter-dormant habit growth initiation arised in April or May and peaked in June. Flowering occurred in summer, corresponding with maximum temperature period. Biology and population dynamics of “Achnatherum calamagrostis” (L.) Beauv. has been studied. This species is a tussock forming plant with annual tillers that emerge seasonally, mainly in October or in April. Flowering peaks In July and fruit dispersion occurs from August to October. Seeding establishment occurs mainly located near the adult plants. After one year, juvenile plants could start basal tillering and to become adult plants. Population growth rate of “Achnatherum calamagrostis” predicted by a matrix model was relatively low (1’1738). Sexual reproduction was a relevant process in population growth while vegetative multiplication had mainly a conservative function. Variability had been detected in relation to environmental factors. In fact, seeding recruitment was higher in gypsum rich clays, because its rough surface retains better the seeds against soil erosion. On the other hand, it had been obtained a higher growth rate for the period 1989-90 than this of the following period (1990-91). This variabilty may be related with annual precipitation and its distribution through the year.

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius:Objectius del marc teòric- Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric.Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic).- Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials.Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units).Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà)- Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957.Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats.- Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs.Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga).- Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies.Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca). / Social territorial conflicts and public participation in water management in the Muga river basin (Alt Empordà) focuses on conflicts generated by the management of Mediterranean rivers and examines the role of active and legally binding public participation in resolving conflicts and managing water resources. Specifically, the study set out to achieve five aims:Theoretical aims- To demonstrate that there are two antagonistic (radically opposed) positions - anthropocentrism and ecocentrism - in the social, scientific, and management spheres that generate conflict and impede a sustainable integrated management of river resources. Study material: human exceptionalism and deep ecology in society; water regulatory and river ecology disciplines in science; the anthropocentric contract and ecocentric balance in management; environmental discourse (the anthropic and ecosystemic river).- To determine whether public participation strategies (involving social agents) provide greater guarantees than unilateral decision-making processes (whether arbitrary or authoritarian) of resolving and preventing destructive conflicts in the area of water and river resources. Study material: definition of positive conflict; cooperation and consensus building in alternative dispute resolution (ADR) and 13 case studies of water conflicts that were resolved in western United States; conditions for an integrated, adaptive, and participative management plan, and the San Joaquin River Management Plan (California, United States).Practical aims. Muga River Basin (Alt Empordà)- To contextualise the diversification and intensification of the use of water against a background of changing land uses, a process which rapidly gained ground from the 1960s onwards and became a source of social territorial conflict in the 1980s.Study material: land-use maps and statistics from 1957 and 1993 for the Muga river basin (49 municipalities in the Alt Empordà region and a total surface area of 1,050 km2). Retrospective analysis of forested, water-covered, cultivated, and developed areas.- To identify and describe tensions and conflicts over water use and the different solutions adopted between 1980 and 2000. To determine if certain structural solutions have become a source of confrontation in the medium or long term, and to assess the likelihood of future conflicts. Study material: 50 water supply incidents (26 tensions and 24 conflicts) and 53 measures adopted to resolve these incidents between 1980 and 2000 (12 demand-management measures and 41 supply-management actions); differentiation between two areas of the Muga river basin (interior and plain).- To discern which water issues are the source of discord among the different socio-economic, technical, and political agents participating in the MUGA project's focus group sessions. To determine if new participative strategies in the near future are necessary and likely to succeed.Study material: The MUGA project: management of Muga water resources with agent participation. Muga river basin study (Girona), 2000/03 - Autonomous University of Barcelona (UAB) and University of Girona (UdG); conflicting opinions among the 30 participants in the four focus-group sessions held on water use and management in the Muga river basin; 6 conflictive issues, 14 sub-issues, and 31 points of dispute, 9 of which were sources of intense conflict (destructive and indicative of inappropriate river basin management).

The work’s development is made by scientific method stages: aims statement, hypothesis establishment and work method to check hypothesis. Conclusions are given at the end. It is supported by: a) Bibliographical review, summary about knowledge evolution in work bridges building and associated historical facts. b) To know about used materials. c) Referred geographical and historical frameworks definition. d) The morphological knowledge about medieval work bridges. The work presents 111 unpublished plans. Research is divided up in nine stages. The first stage starts with the previous researching on the census of work bridges in the basins of the three most important northeaster slope Peninsula Iberian rivers that were built according to tradition in medieval period. Being censed 153 bridges we have chosen a representative sample of 20 bridges: 10 for Ter River, 7 for Fluvià River and 3 for Muga River. In second stage are highlighted: a) Field works to find, photograph and measure bridges. b) Works in Record Offices and Public Libraries to find technical and historical information. In this stage are included works made in Record Offices of General Administration, History of Councils, Culture and Environmental Departments of Generalitat of Catalunya, private organizations as soon as interviews to people related to significant historical facts about the research topic. c) Works made in Universities Libraries and CICCP nets. Taking in account the whole information coming from the field works, it has been made, in the third stage, three format A3 plans for every one of 20 bridges. They are referred to measurements, parameters composition and focusing angles joining 6 bridge pictures. In fourth stage we analyse structural elements, we classify every vault according Sejourné viewpoints stated in his work “Grandes voûtes” (1913) and other aspects helped by engineering parameters. Twelve ancient empiric rules to size bridge measures are taken in account and is tried to identify their influence in bridges design. In fifth stage software ARCs is used to settle bridge stability in base the pressure lines for every arch. The result allows knowing axial thrusts and eccentricities to hold up the pressure lines in the right values. Simulations are made with the own structure weight under punctual loads of 360KN at ½ and ¼ gap. Structure safety coefficients are settled according punctual load to road wideness and loads carried by available transport means in this past period. Analytical study is made to calculate vertical and axial thrusts to determine specific load on pillar’s foundation. Results got by both ways are compared. Results are shown on two plans for every bridge. Hypothesis about possible layouts or sittings of four bridges that could have originally been built are shown in sixth stage. Photographs and plans are joined. In seventh stage every bridge description is connected with the territory and river zone characteristics. Driving slope for seven hundred length upriver and downriver for every bridge are worked out. Bridge filling percentage for several depth of water is assessed. With this information and those that are collected from river agents and the sings of levels reached in historical floods, the possible flooded ground zone is assessed. Relationship between the basin surface, average upriver rain gauged and bridge drainage surface is established. This information is related to the flooded zones before mentioned. The consequential hydraulic effects are shown in a plan. Eighth stage. Three family groups are made among the studied bridges and those which have been built in Spain and France. The main constructive characteristics and their evolution through years are analysed. Ninth stage. Relevant historical facts referred to the bridge are synthesized. / El trabajo se desarrolla basándose en las etapas del método científico: enunciado de los objetivos, planeamiento de hipótesis, método de trabajo llevado a termino para el contrates de las hipótesis y conclusiones a las que se llegan. Se apoya en: a) En la revisión bibliográfica sobre la evolución del estado del conocimiento de la construcción de los puentes de obra de fábrica y en los hechos históricos asociados a los puentes estudiados. b) En el conocimiento de los materiales empleados. c) En la definición de los marcos geográficos e históricos de referencia con el trabajo. d) En la morfológica de los puente de obra de fabrica de le época Medieval. El trabajo aporta 111 planos inéditos. La investigación la dividimos en nueve fases. Primera fase: Preinvestigación sobre censo de puentes de obra de fábrica en las cuencas de los tres ríos más importantes de la vertiente nororiental de la península ibérica que según la tradición popular datan de la época medieval. De153 censados, elegimos una muestra representativa de 20 puentes: 10 en la cuenca del río Ter, siete en la del río Fluviá y tres en la del río Muga. Segunda fase: a) Trabajos de campo: localizar los puentes, fotografiarlos y medirlos. b) Trabajos en archivos y bibliotecas. El alcance de esta fase engloba los realizados en los archivos: General de la Administración, históricos de Ayuntamientos, Diputaciones, Departamentos de Cultura y Medio Ambiente de la Generalitat de Cataluña, Red de Bibliotecas de Universidades, en la del CICCP, entidades privadas, c) Entrevistas. Tercera fase: Partiendo de la información recopilada en los trabajos de campo, realizamos tres planos en formato A3 para cada de los 20 puentes a estudiar: el de medidas, el de composición de los paramentos y el de ángulos de enfoque con 6 fotografías del puente. Cuarta fase: Análisis de los elementos estructurales de los puentes. Clasificación de bóvedas según Séjourné en su obra “grandes voûtes”(1913) y otras de carácter ingenieril. Se desarrollan 12 reglas empíricas empleadas para dimensionar puentes con las que se intenta identificar su influencia en el diseño de los puentes estudiados. Quinta fase: Se utiliza el programa ARCs, se estudia estabilidad del puente partiendo de la localización de la línea de empuje Los resultados permiten conocer los empujes axiales y las excentricidades que mantienen la línea de empujes dentro de los márgenes adecuados. Se simulan resultados para el peso propio de la estructura y también para cargas puntuales de 360KN a ½ y ¼ del vano. Se determinan los coeficientes de seguridad adaptando la carga puntual a valores adecuados a la amplitud de la calzada y a las cargas a transportar. Se complementa el cálculo de los empujes verticales y axiales para conocer el valor de la carga específica sobre los cimientos de cada pila. Se comparan los resultados por ambos métodos. Los resultados se exponen de dos planos por puente. Sexta fase: Planteamiento sobre planos y/o fotografías de hipótesis sobre los trazados y/o localizaciones que podrían haber tenido originalmente cuatro de los puentes. Séptima fase: Relaciones entre río y puente. Calculo de la pendiente motriz para los diferentes tramos de ríos y de porcentaje de obturación que presenta el puente para diferentes niveles de calado. Estimación de la zona inundable. Relaciones entre las superficies de las cuencas y las de desagüe del puente. En un plano se engloban los resultados de estos efectos hidráulicos. Octava fase: formamos tres familias de puentes según la zona geográfica donde se localiza: Francia, España y los estudiados. Analizamos las variaciones entre las principales relaciones constructivas, las tendencias de su evolucionado a lo largo de los años. Novena fase: Se citan los hechos históricos asociados a la existencia del puente.