El desarrollo de la tesis parte de la preocupación por el análisis de las formas de reconocimiento del espacio rural, para verificar sus estructuras y pautas de identidad. El objetivo es el uso de estas pautas en la argumentación de propuestas de ordenación coherentes con la identidad de cada área. El análisis se centra en una percepción del espacio rural como resultado de un proceso de transformación que construye su morfología explicita, y así descubrir niveles de alteración, elementos que la sintetizan y la expresión grafica de los modelos construidos, a partir de sus trazas físicas.Un previo reconocimiento del espacio desde la geografía y usos del suelo, complementado con la incorporación de la dimensión constructiva de las alteraciones, permite concretar lógicas territoriales adaptadas al dialogo natural-alterado resultante del comportamiento en cada sector frente a los procesos de transformación. La concreción de las lógicas en un documento sintético se conforma como un instrumento propositito idóneo, que aplicado al Baix Emporda permite sistematizar modelos equilibrados de actuación territorial.

NOTA: Aquesta tesi va acompanyada d'un fitxer amb una base de dades de Capítols matrimonials.RESUM:L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral ha estat aproximar-nos als canvis socials experimentats per la comarca del Baix Empordà durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, posant especial èmfasi en els oficis relacionats amb la terra. Com a tesi principal del nostre estudi hem plantejat que la pagesia pobra va poder tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis agraris i socials produïts en el transcurs d'aquests dos segles. L'estudi s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de dos tipus de documents principalment; els inventaris post mortem i els capítols matrimonials que ens han permés analitzar l'evolució i els canvis en alguns oficis, mostrant un col·lectiu, el dels treballadors, i posteriorment menestrals que, segons les dades analitzades, va tenir una importància més rellevant en el conjunt de la societat i de les transformacions que es produïren durant els segles XVIII i XIX del que tradicionalment se li ha atorgat. / The main objective of this thesis has been to make an aproximation to the social changes experienced by the Baix Emporda during the eighteenth century and the first half of the nineteenth century, with particular emphasis on agricultural-related professions. As a main thesis of our study we suggest that the poor farmers could have played a more important role in agricultural and social changes produced during these two centuries than historically has been given credit for. The study was carried out from the analysis of mainly two types of documents, post mortem inventories and the marriage chapters. This has enabled us to analyze the evolution and changes in some trades, showing a collective, "treballadors", later called "menestrals", which, according to the data analyzed, had a more important role in the wider society and the transformations that occurred during the eighteenth and nineteenth centuries than traditionally has been considered.

The work’s development is made by scientific method stages: aims statement, hypothesis establishment and work method to check hypothesis. Conclusions are given at the end. It is supported by: a) Bibliographical review, summary about knowledge evolution in work bridges building and associated historical facts. b) To know about used materials. c) Referred geographical and historical frameworks definition. d) The morphological knowledge about medieval work bridges. The work presents 111 unpublished plans. Research is divided up in nine stages. The first stage starts with the previous researching on the census of work bridges in the basins of the three most important northeaster slope Peninsula Iberian rivers that were built according to tradition in medieval period. Being censed 153 bridges we have chosen a representative sample of 20 bridges: 10 for Ter River, 7 for Fluvià River and 3 for Muga River. In second stage are highlighted: a) Field works to find, photograph and measure bridges. b) Works in Record Offices and Public Libraries to find technical and historical information. In this stage are included works made in Record Offices of General Administration, History of Councils, Culture and Environmental Departments of Generalitat of Catalunya, private organizations as soon as interviews to people related to significant historical facts about the research topic. c) Works made in Universities Libraries and CICCP nets. Taking in account the whole information coming from the field works, it has been made, in the third stage, three format A3 plans for every one of 20 bridges. They are referred to measurements, parameters composition and focusing angles joining 6 bridge pictures. In fourth stage we analyse structural elements, we classify every vault according Sejourné viewpoints stated in his work “Grandes voûtes” (1913) and other aspects helped by engineering parameters. Twelve ancient empiric rules to size bridge measures are taken in account and is tried to identify their influence in bridges design. In fifth stage software ARCs is used to settle bridge stability in base the pressure lines for every arch. The result allows knowing axial thrusts and eccentricities to hold up the pressure lines in the right values. Simulations are made with the own structure weight under punctual loads of 360KN at ½ and ¼ gap. Structure safety coefficients are settled according punctual load to road wideness and loads carried by available transport means in this past period. Analytical study is made to calculate vertical and axial thrusts to determine specific load on pillar’s foundation. Results got by both ways are compared. Results are shown on two plans for every bridge. Hypothesis about possible layouts or sittings of four bridges that could have originally been built are shown in sixth stage. Photographs and plans are joined. In seventh stage every bridge description is connected with the territory and river zone characteristics. Driving slope for seven hundred length upriver and downriver for every bridge are worked out. Bridge filling percentage for several depth of water is assessed. With this information and those that are collected from river agents and the sings of levels reached in historical floods, the possible flooded ground zone is assessed. Relationship between the basin surface, average upriver rain gauged and bridge drainage surface is established. This information is related to the flooded zones before mentioned. The consequential hydraulic effects are shown in a plan. Eighth stage. Three family groups are made among the studied bridges and those which have been built in Spain and France. The main constructive characteristics and their evolution through years are analysed. Ninth stage. Relevant historical facts referred to the bridge are synthesized. / El trabajo se desarrolla basándose en las etapas del método científico: enunciado de los objetivos, planeamiento de hipótesis, método de trabajo llevado a termino para el contrates de las hipótesis y conclusiones a las que se llegan. Se apoya en: a) En la revisión bibliográfica sobre la evolución del estado del conocimiento de la construcción de los puentes de obra de fábrica y en los hechos históricos asociados a los puentes estudiados. b) En el conocimiento de los materiales empleados. c) En la definición de los marcos geográficos e históricos de referencia con el trabajo. d) En la morfológica de los puente de obra de fabrica de le época Medieval. El trabajo aporta 111 planos inéditos. La investigación la dividimos en nueve fases. Primera fase: Preinvestigación sobre censo de puentes de obra de fábrica en las cuencas de los tres ríos más importantes de la vertiente nororiental de la península ibérica que según la tradición popular datan de la época medieval. De153 censados, elegimos una muestra representativa de 20 puentes: 10 en la cuenca del río Ter, siete en la del río Fluviá y tres en la del río Muga. Segunda fase: a) Trabajos de campo: localizar los puentes, fotografiarlos y medirlos. b) Trabajos en archivos y bibliotecas. El alcance de esta fase engloba los realizados en los archivos: General de la Administración, históricos de Ayuntamientos, Diputaciones, Departamentos de Cultura y Medio Ambiente de la Generalitat de Cataluña, Red de Bibliotecas de Universidades, en la del CICCP, entidades privadas, c) Entrevistas. Tercera fase: Partiendo de la información recopilada en los trabajos de campo, realizamos tres planos en formato A3 para cada de los 20 puentes a estudiar: el de medidas, el de composición de los paramentos y el de ángulos de enfoque con 6 fotografías del puente. Cuarta fase: Análisis de los elementos estructurales de los puentes. Clasificación de bóvedas según Séjourné en su obra “grandes voûtes”(1913) y otras de carácter ingenieril. Se desarrollan 12 reglas empíricas empleadas para dimensionar puentes con las que se intenta identificar su influencia en el diseño de los puentes estudiados. Quinta fase: Se utiliza el programa ARCs, se estudia estabilidad del puente partiendo de la localización de la línea de empuje Los resultados permiten conocer los empujes axiales y las excentricidades que mantienen la línea de empujes dentro de los márgenes adecuados. Se simulan resultados para el peso propio de la estructura y también para cargas puntuales de 360KN a ½ y ¼ del vano. Se determinan los coeficientes de seguridad adaptando la carga puntual a valores adecuados a la amplitud de la calzada y a las cargas a transportar. Se complementa el cálculo de los empujes verticales y axiales para conocer el valor de la carga específica sobre los cimientos de cada pila. Se comparan los resultados por ambos métodos. Los resultados se exponen de dos planos por puente. Sexta fase: Planteamiento sobre planos y/o fotografías de hipótesis sobre los trazados y/o localizaciones que podrían haber tenido originalmente cuatro de los puentes. Séptima fase: Relaciones entre río y puente. Calculo de la pendiente motriz para los diferentes tramos de ríos y de porcentaje de obturación que presenta el puente para diferentes niveles de calado. Estimación de la zona inundable. Relaciones entre las superficies de las cuencas y las de desagüe del puente. En un plano se engloban los resultados de estos efectos hidráulicos. Octava fase: formamos tres familias de puentes según la zona geográfica donde se localiza: Francia, España y los estudiados. Analizamos las variaciones entre las principales relaciones constructivas, las tendencias de su evolucionado a lo largo de los años. Novena fase: Se citan los hechos históricos asociados a la existencia del puente.

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada. / The thesis studies agrarian change in one particular Catalan region, the Baix Empordà, in NE Catalonia, from the middle of the nineteenth to the middle of the twentieth centuries. Its main running theme is the distribution of agricultural-land ownership, but many other variables are also taken into account. In the process, some methods are tried out which are not very usual in the analysis of land-ownership distribution and its evolution in the modem period. The thesis shows that changes in both land ownership and the social structure of the rural population, for the area and period under study, worked out, on the whole, in favour of the peasants. More specifically, it sets out to prove that: (I) the considerable importance of small peasant property in the structure of land ownership and within the agrarian system as a whole was already characteristic of the situation at the start of the period; (2) after the Great Depression of the late nineteenth century, declining profits and the erosion of certain traditional mechanisms for the extraction of land revenue turned the landed sectors away from agriculture who had up to then exercised their hegemony, both economic and social, in rural society; (3) and, lastly, there was over the period an expansion in peasant ownership in the form of an increase in the holdings of a significant proportion of peasant families through the purchase of land coming onto the market as a result of the break-up of old estates. Though the magnitude of those changes must not be exaggerated and though the general process was not without ambiguities, the peasant homestead showed remarkable resilience and ability to adapt to increasingly dominant capitalist conditions, all theoretical predictions to the contrary notwithstanding. The thesis is organized in two parts. In the first, a detailed description of the mid-nineteenth-¬century agrarian system of the region is provided, with a view to establishing the precise economic function and value of the land held by each peasant family (instead of looking simply at the size of the holdings). This entails, first of all, an analysis of land use, main crops, rotation practices, yields, methods of fertilization, and types and numbers of livestock possessed. Next, work techniques and processes are examined in order to arrive at a model for the organization of agricultural work allowing a quantified appraisal of its requirements in terms of labour. This leads to the conclusion that, given the demand for labour generated by such an agricultural system, the area produced a considerable labour surplus, whether one looks at it on the macroeconomic for the microeconomic level. The third chapter evaluates the needs of the peasant household in terms of consumption and reproduction. The samples studied provide a flexible model which is then compared with the potential income for each household, thus showing that only a small number of households were able to derive from their holdings alone the necessary income for more economic reproduction. Yet the economic and social importance of small holdings is also in evidence, with about 45% of all agricultural land falling into that category. The implications are examined in the fourth chapter, the first part thus ending with a look at the forms of non-owning land exploitation prevailing in the area. In the second part, this static picture becomes a dynamic analysis. By the mid-nineteenth century, the region was coming to the end of a long period of expansion which had begun one hundred years earlier. The first signs of this were the serious loss of rural population between 1860 and 1880, the end of further increase in land cultivation, and the strong expansion of the cork industry, which became the area's driving economic sector. After 1860, changes in the structure of land-ownership distribution tended towards the consolidation of peasant ownership. There was a process of transfer of property from landed renters to peasants by means of sales, rather than the traditional emphyteutic leasing and subleasing. This led eventually to the drastic shrinking of the landed-estate sector, as the broken-up old estates ceased to be replaced by new ones as before. At the same time, however, a good number of peasant families were leaving the land too, thus adding, from a different direction, to the steady flow of land transfers within the rural population. Falling prices and revenue, higher returns from other tie Ids of investment, and increasing social unrest in the agricultural sector are the reasons offered in explanation for the decline of the landed estates. As for the corresponding developments on the peasants' side, and more particularly the accumulation of land in the hands of some amongst them, three reasons are put forward: 1) the persistence of strategies of production for own consumption (always a controversial point and one not easy to prove); 2) the important size of wage earnings and earnings from outside agriculture as a share of the overall household income; and 3) changes in techniques and production strategies within the peasant exploitation units themselves. These three factors combined to soften the effects of the changes in agricultural prices and to allow for the strategy for land accumulation which is shown to be characteristic of the period.