A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme. / In the "vegueria" of Girona - a traditional Catalan territorial circumscription -, between 1468 and 1730, the process of historical formation of a social group takes place. Arising from peasantry, it will progressively differ from its origins: the useful masters and farmhouses' owners. The economic and political power of this social group is based on the accumulation of farms: source of incomes and source of social status attained in the parish and at university, where they fix their residence. Their social importance is shown through their sociability spaces - mainly the parish, real space of representation -, but they also show their position of pre-eminence, though this may imply conflicts with the whole community. A conflict which is expressed in terms of differentiation of ones and equality of others. It is the confrontation of two visions of society: individualism versus communitarism.

NOTA: Aquesta tesi va acompanyada d'un fitxer amb una base de dades de Capítols matrimonials.RESUM:L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral ha estat aproximar-nos als canvis socials experimentats per la comarca del Baix Empordà durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, posant especial èmfasi en els oficis relacionats amb la terra. Com a tesi principal del nostre estudi hem plantejat que la pagesia pobra va poder tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis agraris i socials produïts en el transcurs d'aquests dos segles. L'estudi s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de dos tipus de documents principalment; els inventaris post mortem i els capítols matrimonials que ens han permés analitzar l'evolució i els canvis en alguns oficis, mostrant un col·lectiu, el dels treballadors, i posteriorment menestrals que, segons les dades analitzades, va tenir una importància més rellevant en el conjunt de la societat i de les transformacions que es produïren durant els segles XVIII i XIX del que tradicionalment se li ha atorgat. / The main objective of this thesis has been to make an aproximation to the social changes experienced by the Baix Emporda during the eighteenth century and the first half of the nineteenth century, with particular emphasis on agricultural-related professions. As a main thesis of our study we suggest that the poor farmers could have played a more important role in agricultural and social changes produced during these two centuries than historically has been given credit for. The study was carried out from the analysis of mainly two types of documents, post mortem inventories and the marriage chapters. This has enabled us to analyze the evolution and changes in some trades, showing a collective, "treballadors", later called "menestrals", which, according to the data analyzed, had a more important role in the wider society and the transformations that occurred during the eighteenth and nineteenth centuries than traditionally has been considered.

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges.La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes.Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença.Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits.Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien.A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se. / The aim of ths thesis is to study the real functioning of the mediaeval Catalan servitude. To accomplish this purpose, the servile homages and the bad customs' payments received and applied by the Almoina of the Cathedral of Girona from his remences (servile persons) are studied in depth. Theses homages had place along XIV and XV centuries and, more precisely, among 1331 and 1458, dates fixed by the documentation generated by that charitable institution, as the first account book preserved is from 1331. In these accounts books the Almoina's provosts consigned all its incomes and all its expenses. The final date has also been fixed by the documentation, because from that year on we don't have any more written evidences of bad customs' payments and of homages. The importance of the bad customs -that is to say, those payments that the remences had to pay just because they were serfs- in the mediaeval Catalonia is a question out of argument. Most historians - such as Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- attribute to the bad customs, to the servile homage and to its continued demand both remença uprisings against the feudal lordships from 1462 on. According to these hypotheses, the fight to suppress the bad customs and to achieve the individual freedom is the reason of the remença wars at the end of the 15th century. How it is well known, the Sentència Arbitral de Guadalupe, pronounced by the king Ferran II, suppressed definitively the servitude in Catalonia. In spite of the importance that historians have granted to the bad customs and, especially, to the lack of freedom of the remences, there are not studies about its real application. That's why it was so important to study -not theoretically but with real data- all the bad customs and all the servile homages applied and received by one only lordship: the Almoina of the Cathedral of Girona, whose remences participated actively in both wars and that is representative, with no doubt, of what happened in the diocese of Gerona. Besides, it is necessary to point out that the study includes a period of time that contains circumstances such important as the Black Death and the rest of 14th and 15th centuries' catastrophes until the first remença war.How it is known, the Catalan remences were subjected to six bad customs: the redemption of persons (through which they achieved their personal freedom), the firma d'espoli forçada (payment in return for the lord's guarantee of nuptial agreements over dowry and marriage portion), the intèstia (the lord's right to a substantial part of the movables left by a peasant householder who died intestate), the eixòrquia (a levy in the event of death without direct legitimate heirs), the àrsia (a fine resulting from the deliberate or accidental burning of a peasant's house or other property) and the cugúcia (the confiscation of a portion of a peasant's property by reason of his wife's adultery). The remences confirmed their lordship' dependence in a servile homage or dominium recognitionis that they had to do when were required.This thesis is organized in ten chapters, an introduction (or first chapter) and the conclusions. The second chapter is devoted to the description of the sources used, among those highlight the annual accounts books of the provosts besides the parchments. The third chapter studies the Almoina institution, which had properties in the current regions of Gironès, Selva, Alt and Baix Empordà and Pla de l'Estany. In the fourth chapter, data problems are analyzed; problems that came when trying to know the exact amount of people, or the exact number of persons bounded to the Almoina and from which manses they came.The next four chapters constitute the main part of the thesis. In turn, its analysis brought the need of writing the three last ones. In the fifth chapter I study all the servile homages received by the Almoina between 1300 and 1457, those that appear in the account books as well as the ones preserved in parchment. In total, we have data of 1258 homages or dominium recognitionis received by the institution. The following chapter is devoted to the study of the firmes d'espoli forçades and to the 424 payments collected by the Almoina by this concept, between 1331 and 1452. In the seventh and eighth chapters , I analyze the bad customs required to the exits of the lordship, the volunteers as well as the involuntary ones. The obtained result is that among 1331 and 1458, the institution granted the freedom to 557 persons; surprisingly, most of them bounded again to another lordship. The amount of these exits contrasts with the payment to the same lordship during these same dates, for only 105 intèsties and eixòrquies. In other words, until 1445 the provost charged by 23 intèsties, until 1458 by 68 eixòrquies and until 1406 by 14 intèsties and/or eixòrquies Chapters 9 and 10 are about the meaning and the limitations that entailed the bad customs, as features of the belonging to the servitude, over the persons who were bounded to a lordship. Finally, the last chapter analyzes the fulfillment of the sentence dictated by the king Alfons el Magnànim in 1457, where suspended the servitude in Catalonia. There is no doubt that few years before the first remença war the servile homages and the bad customs were not required any more.