[EN] The Maestrazgo de Teruel has a distinctive landscape marked by the presence of the numerous masías, a feature of the area since the Middle Ages, in which the towers erected inside some of the largest farmsteads stand out from other buildings in this rural environment. Although the phenomenon of the masia fortified by the tower extends to the neighbouring regions of Teruel and Castellón, its significance is very noteworthy in the Maestrazgo of Teruel. Although most of the towers are in disuse and now show signs of years of abandonment and neglect, they still testify to a monumental build quality that belies the 'rustic vernacular'' concept attributed to this architecture by recent history, and generally, they retain a high degree of authenticity. They should therefore have great documentary value, but in fact, in most of the fortified masias, the architecture itself is the only historical source, since, due to their nature, there are hardly any written documents about them. Yet, there are very few works that have focused on documenting and analysing their architecture. This thesis approaches the analysis of the fortified masía of the Maestrazgo of Teruel from an architectural perspective to characterize and objectively assess its value and state of conservation, by documenting the architecture that differentiates it from all other farmhouses and substantiates it as fortified, invariably by its tower. It also seeks to contextualize it by examining the same phenomenon in other locations. To this end, we started by compiling the existing inventories and documented in situ those cases of which there was prior knowledge of the existence of a tower, from which twenty-seven have been selected to form part of a catalogue. The catalogue has been georeferenced in a GIS, in which the masías key characteristics are included. Eleven case studies, involving a complete architectural survey and in-depth analysis have been carried out. This methodology has enabled the creation of a document that will testify to the current state of the architectural heritage of the Maestrazgo, based on objective data, which will deepen our knowledge and inform our approach to the character of these towers, as well as any analysis of the state of the structures and their needs. This has allowed us to define guidelines for the conservation of these towers, whose patrimonial importance has been fully justified. / [ES] El Maestrazgo de Teruel posee un característico paisaje marcado por la presencia de las numerosas masías que han articulado el territorio desde la Edad Media, en el que destacan las torres erigidas dentro de algunos de los recintos masoveros más notables, que sobresalen del resto de construcciones de este entorno rural. El fenómeno de la masía fortificada a través de la existencia de una torre está presente en las comarcas vecinas de Teruel y Castellón, pero su significación en el Maestrazgo turolense es muy destacada. Aunque la mayoría de las torres se encuentran en desuso y sus estructuras acusan los años de abandono, todavía muestran una monumentalidad y calidad constructiva que se aleja de la concepción que la historia reciente ha tenido de estas arquitecturas, calificadas habitualmente como populares, y conservan, en general, un alto grado de autenticidad. Así, se trata de un conjunto con alto valor documental, de hecho, en la mayoría de las masías fortificadas, la arquitectura es la única fuente histórica, ya que debido a su naturaleza apenas existen documentos escritos sobre ellas. Sin embargo, son prácticamente inexistentes los trabajos que se han centrado en documentar y analizar su arquitectura. El presente trabajo aborda el análisis de la masía fortificada del Maestrazgo de Teruel desde el punto de vista arquitectónico para caracterizarla y objetivar su valor y estado de conservación, a partir de la documentación de la arquitectura que la diferencia del resto de masías y la califica como fortificada, en todos los casos una torre, y su contextualización a través del acercamiento al fenómeno en otras áreas de implantación. Para ello se ha partido de la recopilación de los inventarios existentes y se han documentado in situ aquellos casos de los que se tenía conocimiento previo de la existencia de una torre, de entre los que se han seleccionado veintisiete para formar parte de un catálogo, que ha sido georreferenciado en un SIG, en el que se recogen sus características sustanciales, y once casos de estudio, de los que se ha realizado su levantamiento arquitectónico completo y su análisis en profundidad. Esta metodología ha permitido generar una documentación que queda como testimonio del estado actual del conjunto patrimonial maestracense y analizar sus características arquitectónicas, según datos objetivos, lo que ha posibilitado profundizar en su conocimiento y el acercamiento al carácter de estas torres, además del análisis del estado de sus estructuras y sus necesidades y, con ello, definir unas pautas para la conservación de este conjunto del que se ha corroborado su alto valor patrimonial. / [CAT] El Maestrazgo de Teruel poseïx un característic paisatge marcat per la presència de les nombroses masies que han articulat el territori des de l'Edat Mitjana, en el que destaquen les torres erigides dins d'alguns dels recintes masovers més notables, que sobreïxen de la resta de construccions d'aquest entorn rural. El fenomen de la masia fortificada a través de l'existència d'una torre s'estén a les comarques veïnes de Teruel i Castelló, però la seua significació en el Maestrazgo terolenc és molt destacada. Encara que la majoria de les torres es troben en desús i les seues estructures acusen els anys d'abandó, encara mostren una monumentalitat i qualitat constructiva que s'allunya de la concepció que la història recent ha tingut d'estes arquitectures, qualificades habitualment com populars, i conserven, en general, un alt grau d'autenticitat. Així, es tracta d'un conjunt amb alt valor documental, de fet, en la majoria de les masies fortificades, l'arquitectura és l'única font històrica, ja que a causa de la seua naturalesa a penes hi ha documents escrits sobre elles. No obstant això, són pràcticament inexistents els treballs que s'han centrat a documentar i analitzar la seua arquitectura. El present treball aborda l'anàlisi de la masia fortificada del Maestrazgo de Teruel des del punt de vista arquitectònic per a caracteritzar-la i objectivar el seu valor i estat de conservació, a partir de la documentació de l'arquitectura que la diferència de la resta de masies i la qualifica com fortificada, en tots els casos una torre, i la seua contextualització a través de l'acostament al fenomen en altres àrees d'implantació. Per a això s'ha partit de la recopilació dels inventaris existents i s'han documentat in situ aquells casos de què es tenia coneixement previ de l'existència d'una torre, d'entre els que s'han seleccionat vint-i-set per a formar part d'un catàleg, que ha sigut georeferenciat en un SIG, en el que s'arrepleguen les seues característiques substancials, i onze casos d'estudi, dels que s'ha realitzat el seu alçament arquitectònic complet i la seua anàlisi en profunditat. Esta metodologia ha permés generar una documentació que queda com a testimoni de l'estat actual del conjunt patrimonial del Maestrazgo i analitzar les seues característiques arquitectòniques, segons dades objectives, la qual cosa ha possibilitat aprofundir en el seu coneixement i, amb això, l'acostament al caràcter d'estes torres, a més de l'anàlisi de l'estat de les seues estructures i les seues necessitats, amb la qual cosa s'han pogut definir unes pautes per a la conservació d'aquest conjunt de què s'ha corroborat el seu alt valor patrimonial. / Martín Domínguez, B. (2021). Las masías fortificadas del Maestrazgo. Patrimonio arquitectónico de Teruel [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176004 / TESIS

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme. / In the "vegueria" of Girona - a traditional Catalan territorial circumscription -, between 1468 and 1730, the process of historical formation of a social group takes place. Arising from peasantry, it will progressively differ from its origins: the useful masters and farmhouses' owners. The economic and political power of this social group is based on the accumulation of farms: source of incomes and source of social status attained in the parish and at university, where they fix their residence. Their social importance is shown through their sociability spaces - mainly the parish, real space of representation -, but they also show their position of pre-eminence, though this may imply conflicts with the whole community. A conflict which is expressed in terms of differentiation of ones and equality of others. It is the confrontation of two visions of society: individualism versus communitarism.

Over the years the old trades used in construction have gradually disappeared. Many of these have disappeared since the Industrial Revolution, a period that marked a new line in the way of building. This thesis endeavours to regain the value of these old constructive and structural techniques, as well as the materials used. In this way, it is a study that can be useful for works in heritage intervention, serving as a guide to help understand the construction processes that were formerly developed. For this purpose, the rural architecture of the Vallbona area has been used as a test laboratory. Conclusions have been drawn concerning the structural and constructive typologies, the materials used and their manipulation and the construction techniques. / A lo largo de los años se han ido perdiendo los antiguos oficios utilizados en la construcción. Muchos de estos han desaparecido a partir de la Revolución Industrial, periodo que marcó una nueva línea en la forma de edificar. Esta tesis doctoral pretende poner en valor estas antiguas técnicas constructivas y estructurales, así como los materiales empleados. De este modo, se trata de un estudio que puede ser útil para trabajos en intervención de patrimonio, sirviendo como guía que ayude a comprender los procesos constructivos que se desarrollaban antiguamente. Para ello se ha utilizado como laboratorio de ensayo la arquitectura rural de la subcomarca de la Vallbona. Se han extraído conclusiones relativas a las tipologías constructivas y estructurales, a los materiales empleados y su manipulación y a las técnicas constructivas de puesta en obra. / Al llarg dels anys s'han anat perdent els antics oficis utilitzats en la construcció. Molts d'aquests han desaparegut a partir de la Revolució Industrial, període que va marcar una nova línia en la forma d'edificar. Aquesta tesi doctoral pretén posar en valor aquestes antigues tècniques constructives i estructurals, així com els materials emprats. D'aquesta manera, es tracta d'un estudi que pot ser útil per a treballs en intervenció de patrimoni, com a guia que ajude a comprendre els processos constructius que es feien servir antigament. Per a això, s'ha utilitzat com a laboratori d'assaig l'arquitectura rural de la subcomarca de la Vallbona. S'han extret conclusions relatives a les tipologies constructives i estructurals, als materials emprats i la seva manipulació i a les tècniques constructives de posada en obra. / Fornieles López, J. (2017). Arquitectura rural en la subcomarca de La Vallbona. Materiales y técnicas constructivas [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90537

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges.La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes.Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença.Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits.Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien.A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se. / The aim of ths thesis is to study the real functioning of the mediaeval Catalan servitude. To accomplish this purpose, the servile homages and the bad customs' payments received and applied by the Almoina of the Cathedral of Girona from his remences (servile persons) are studied in depth. Theses homages had place along XIV and XV centuries and, more precisely, among 1331 and 1458, dates fixed by the documentation generated by that charitable institution, as the first account book preserved is from 1331. In these accounts books the Almoina's provosts consigned all its incomes and all its expenses. The final date has also been fixed by the documentation, because from that year on we don't have any more written evidences of bad customs' payments and of homages. The importance of the bad customs -that is to say, those payments that the remences had to pay just because they were serfs- in the mediaeval Catalonia is a question out of argument. Most historians - such as Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- attribute to the bad customs, to the servile homage and to its continued demand both remença uprisings against the feudal lordships from 1462 on. According to these hypotheses, the fight to suppress the bad customs and to achieve the individual freedom is the reason of the remença wars at the end of the 15th century. How it is well known, the Sentència Arbitral de Guadalupe, pronounced by the king Ferran II, suppressed definitively the servitude in Catalonia. In spite of the importance that historians have granted to the bad customs and, especially, to the lack of freedom of the remences, there are not studies about its real application. That's why it was so important to study -not theoretically but with real data- all the bad customs and all the servile homages applied and received by one only lordship: the Almoina of the Cathedral of Girona, whose remences participated actively in both wars and that is representative, with no doubt, of what happened in the diocese of Gerona. Besides, it is necessary to point out that the study includes a period of time that contains circumstances such important as the Black Death and the rest of 14th and 15th centuries' catastrophes until the first remença war.How it is known, the Catalan remences were subjected to six bad customs: the redemption of persons (through which they achieved their personal freedom), the firma d'espoli forçada (payment in return for the lord's guarantee of nuptial agreements over dowry and marriage portion), the intèstia (the lord's right to a substantial part of the movables left by a peasant householder who died intestate), the eixòrquia (a levy in the event of death without direct legitimate heirs), the àrsia (a fine resulting from the deliberate or accidental burning of a peasant's house or other property) and the cugúcia (the confiscation of a portion of a peasant's property by reason of his wife's adultery). The remences confirmed their lordship' dependence in a servile homage or dominium recognitionis that they had to do when were required.This thesis is organized in ten chapters, an introduction (or first chapter) and the conclusions. The second chapter is devoted to the description of the sources used, among those highlight the annual accounts books of the provosts besides the parchments. The third chapter studies the Almoina institution, which had properties in the current regions of Gironès, Selva, Alt and Baix Empordà and Pla de l'Estany. In the fourth chapter, data problems are analyzed; problems that came when trying to know the exact amount of people, or the exact number of persons bounded to the Almoina and from which manses they came.The next four chapters constitute the main part of the thesis. In turn, its analysis brought the need of writing the three last ones. In the fifth chapter I study all the servile homages received by the Almoina between 1300 and 1457, those that appear in the account books as well as the ones preserved in parchment. In total, we have data of 1258 homages or dominium recognitionis received by the institution. The following chapter is devoted to the study of the firmes d'espoli forçades and to the 424 payments collected by the Almoina by this concept, between 1331 and 1452. In the seventh and eighth chapters , I analyze the bad customs required to the exits of the lordship, the volunteers as well as the involuntary ones. The obtained result is that among 1331 and 1458, the institution granted the freedom to 557 persons; surprisingly, most of them bounded again to another lordship. The amount of these exits contrasts with the payment to the same lordship during these same dates, for only 105 intèsties and eixòrquies. In other words, until 1445 the provost charged by 23 intèsties, until 1458 by 68 eixòrquies and until 1406 by 14 intèsties and/or eixòrquies Chapters 9 and 10 are about the meaning and the limitations that entailed the bad customs, as features of the belonging to the servitude, over the persons who were bounded to a lordship. Finally, the last chapter analyzes the fulfillment of the sentence dictated by the king Alfons el Magnànim in 1457, where suspended the servitude in Catalonia. There is no doubt that few years before the first remença war the servile homages and the bad customs were not required any more.